San tornemi…. sembla que hem escollit els pitjors espectacles de RADICAL’s, per el darrers dies… també es mala sort !!! El diumenge 15 de Maig de 2011 es l’últim dia de RADICAL’s i tenim sessió doble. El primer que veiem es la producció MÉS ENLLÀ DELS ALPS (*). Els que seguiu aquest Bloc, ja sabeu que significa tan sols un asterisc …. simplement que NO ens ha agradat. Això no vol dir que tinguem raó en la nostra valoració, simplement es el que nosaltres bàsicament “sentim” a la sortida d’un espectacle. Aquest cop, un absolut AVORRIMENT.
El que ens explica el programa de ma:
Un jove poeta insulta a un rei pel carrer. Ell el sent. Les conseqüències són imprevisibles…
Com veieu ben poca cosa.
Es una obra de text essencialment… i te poc de “Teatre” tal i com la resta dels essers humans entenen el Teatre… ja que aquesta producció podria haver estar gravada en àudio i deixar-la tan sols escoltar al públic a la sala, sense mes. Dic això perquè el director de cinema ALBERT SERRA que es el autor del text i que dirigeix i també “interpreta” l’espectacle (en el paper del poeta), ha optat per fer segons ell “teatre estatuari“… es a dir actors quasi be immòbils i recitant el text sense bellugar gairebé una pestanya…… això si… amb un vestuari i perruques semblants als de l’època del Lluis XIV.
Comença l’espectacle amb una banda sonora a tot volum i amb les llums apagades durant una bona estona que es va fer llarguíssima…. desprès surt una actriu caracteritzada de Falcó… i comença a “voltar i voltar” (jejejejeje) per l’espai escènic…. i a partir d’aquí surten els actors i es queden palplantats.
Les recitacions del text varen ser dites sense cap afectació emocional, com si fossin quasi de cartró. Sincerament tinc dubtes de si això era fet a posta o era degut a que realment estava poc assajat l’espectacle… ja que mes d’un cop alguns actors repetien paraules com si no se’n recordésin del que tenien que dir a continuació.
L’espai escènic sense cap element decoratiu i tan sols un mur que separa els actors dels espectadors, com si es tractessin els actors presents de “marionetes” mes que de personatges de carn i os. El mur separador estava format per un panell de fluorescents blancs que enlluernaven moltes vegades als espectadors d’una manera fins i tot desagradable… fins al punt que als de la primera fila ens feria la vista de tal manera que varem tenir que tancar els ulls una bona estona …al voltant un quart d’hora ??? ; Es normal això ??? ; un espectador veí de butaca va abandonar la sala mes que emprenyat per aquest fet.
No va haver cap actor que em fes el “pes” . Mes aviat crec que l’interpretació dels personatges es tan poc creïble perquè la direcció de la producció ho ha imposat així. Els personatges varen ser el Falcó, el Poeta, el Rei, el Ministre, el Mafiós i la Doctora. Particularment el que em va agradar mes en la seva “interpretació” va ser l’actor que feia el paper de “Mafiós”.
L’argument passa en l’època actual, encara que els vestits son de l’època de Lluís XIV com ja he comentat abans. Un poeta que esta orgullós per els diners que ha aconseguit no se sap ben be com, i viu tranquil perquè es pensa que ningú els hi podrà prendre. Aquest “poeta” alhora odia als “poetes” que viatgen en “business class”…. i deriva en un discurs que fa referències al accident d’avió d’Air France, que fa pocs dies va estar d’actualitat de nou per el descobriment de la seva caixa negre al fons de l’oceà.
Un Mafiós que s’està morint d’un càncer de pròstata i una metgessa que el tindria que curar. El Ministre que es queixa de que la llei d’exempció d’impostos de successions no hagi estat limitada als rics, cosa que ha permès al poeta protegir els seus diners per prescripció fiscal. Un home que diu que ell mateix ha provocat l’accident del avió d’Air France i el Rei que viatja a Roma per parlar amb el Papa. Com veieu un argument totalment APASIONANT !!!
Resultat de tot plegat : …. un garbuix de frases inconnexes e incoherents en un “espectacle” absolutament dispers i sobre tot AVORRIT fins al infinit. Ens costarà veure un altre proposta de Albert Serra, sincerament.
intèrprets
Román Bayarri / Xavier Gratacós / Manolo Martínez / Jordi Pau / Albert Serra / Montse Triola
text Albert Serra / direcció Albert Serra i Montse Triola / escenografia i il·luminació Jimmy Gimferrer / so Jordi Ribas / escultura Gabriel Tetragrammaton /