Aquest dissabte, desprès de sortir del Teatre Lliure de “patir” el RADICAL número 9, i malgrat la pluja que cau en aquell moment, casi a les 11 de la nit, ens decidim apropar al Museu Nacional d’Art de Catalunya per recolzar la iniciativa de la Nit dels Museus a la que cada any ens apuntem.
Enguany s’han afegit a aquesta iniciativa 48 museus de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Com no tenim gaire temps ens decantem dons per la exposició temporal del Realisme i ens encaminem al MNAC. El titol de l’exposició es “Realisme(s). L’empremta de Courbet”.
Cada any ens sorprèn la quantitat de gent que una nit com avui s’apunta a visitar museus, famílies senceres que sembla que gaudeixen i força d’aquesta possibilitat. Per contra, treu la possibilitat de veure amb tranquil·litat la exposició i llegir les explicacions corresponents. Però per nosaltres es una manera de recolzar aquesta iniciativa i ens permet “treure el morro” a aquesta exposició que deixem pendent de visitar amb mes calma.
Com indica la pròpia web del MNAC referent a aquesta exposició :
El pintor francès Gustave Courbet va fer trontollar el món de l’art al segle XIX. A través del seu pinzell, la realitat entrava dins els quadres: naixia el realisme.
Amb l’objectiu de resseguir la seva empresta al nostre país, el MNAC exhibeix una selecció de les seves obres més destacades, la majoria de les quals s’exposen per primera vegada a Espanya. L’exposició revela la influència de Courbet en la pintura catalana de l’època, a partir sobretot de l’obra de Ramon Martí Alsina, artífex de la renovació pictòrica i introductor del realisme al panorama artístic espanyol.
Una ambiciosa mostra de producció pròpia que convida el públic a aprofundir en el realisme i descobrir alhora els seus antecedents i el seu llegat en un recorregut que traspassa volgudament els límits temporals d’aquest moviment: des del Segle d’Or espanyol, amb pintures de Murillo, Ribera i Velázquez, fins a l’art contemporani, a través de l’obra d’Antoni Tàpies, un dels artistes catalans més universals.
Dates: 08 de Abril de 2011 – 10 de Juliol de 2011
Preu: 5.50€
Comissaris: Cristina Mendoza, subdirectora de col·leccions del MNAC; Mercè Doñate, cap de la Col·lecció d’Art Modern del MNAC; Francesc Quílez, cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, i Elena Llorens, adjunta de conservació de la Col·lecció d’Art Modern del MNAC
També aprofitem per entrar dins de la secció del gòtic i veure els dos retaules als que s’han incorporat recentment nou peces per completar-los : El Retaule de Sant Miquel i Sant Pere, de Jaume Cirera i Bernat Despuig i el Retaule de Sant Miquel de Joan Mates.
I al sortir, ja no plou, molta gent i les fonts de Montjuïc encara funcionant. De sobte escoltem dir a una persona que sembla de fora de Barcelona tot veient l’espectacle : Barcelona es formidable con lluvia o sin ella…..
No conec ningú tan entusiasta ni engrescador com vosaltres. No sé on he estat visquent desde que vaig neixer. ¡Quina marxa!
Per això vam batejar aquest invent com Voltar i Voltar …. I això que treballem des.de les vuit del matì fins a las set de la tarda …..
Ho sé, pero fas be de dir-ho perque qualsevol pensaría que viviu de les rentes…
Les expos que monta la Cristina Mendoza (germana de l’escriptor) sempre són una meravella. Encara no hi he anat, en tinc moltes ganes. M’han dit que la Migdiada d’un pintor català és la cirereta del conjunt. Veig que repetireu, a veure si ens veiem allà el dissabte, voltaires.. i dg a l’OBC, si queden entrades.
La Migdiada es potser la que mes ens va agradar de tota l’exposició, però hi han de molt boniques, la llàstima es que amb la gentada no podíem llegir les explicacions d’algunes de les obres (això i la mida de la lletra i la llum ….) i esta clar que tornarem però no serà aquest dissabte que ja el tenim ple. Diumenge si ens veurem a l’OBC si finalment hi vas.
Com agraïment al cometari de Kalamar, hem afegit al post una fotografia del quadre “La Migdiada” de Ramon Martí Alsina.