El passat dissabte 14 de maig 2011, sessió doble… TNC i LLiure amb Radicals’11.
Varem estar ben apunt de no anar-hi, ja que aquets últims dies no parem per casa i comencem a estar realment cansats de tan Teatre… però el nostre amic Pere de Girona a traves del Facebook ens informa que aquest espectacle … OPERETTA, no es pot perdre sota cap concepte. Dubtem sobretot perquè el TNC l’ha incorporat als espectacles “Familiars” que en principi estan dirigits als infants i no ens inspira massa confiança. Que equivocats que estàvem !!!
A les 6 de la tarda estem asseguts a la sala gran del TNC; ès el dia de l’estrena i únicament sabem que OPERETTA es tracta d’un cor de 26 persones que canta a “capela”, es a dir sense musica afegida …amb l’únic instrument de la seva veu. També sabem que el que s’interpretarà serà una selecció de cors d’Òpera…. els mes coneguts, segurament.
S’apaguen les llums i de sobte tan sols començar ens adonem que estem “vivint” casi sense voler, el que poder serà sota el nostre punt de vista el espectacle mes meravellós de la temporada. Un decorat sense gaire be res…uns objectes tapats per llençols i un home que be amb un “PIANO” a l’esquena… i el deixa allà…. ben be al mig…. i llavors la màgia “esclata” i comença tot. Noto que la meva respiració es fins i tot mes “silenciosa” sense adonar-me … i això segurament ho he fet per tal de no molestar el so nítid de les veus que ens arriben amb absoluta claredat. A vegades de sobte, riem sense poder casi parar i es que tot esta fet amb una comicitat volguda però alhora amb unes veus d’una qualitat fora de tot dubte. Evidentment existeix amplificació però no estem veient una opera amb tots els seus “its i outs”, es tracta simplement d’un cor magnífic, un cor de la vila de Banyoles que desconeixíem.
Poc a poc es van desgranant les òperes que tots coneixem…. SI…TOTS, inclús la gent que diu que no li agrada l’Òpera… fins i tot agrada a la canalla que omple en un percentatge important la sala….
…. interpreten les següents òperes casi sense adonar-nos :
• Marxa triomfal d’Aida, Giuseppe Verdi
• Obertura de Guillem Tell, Gioachino Rossini
• Casta Diva de Norma, Vicenzo Bellini
• Escena de la coronació de Boris Godunov, Modest Mussorgsky
• Mi par d’esser con la testa d’El barber de Sevilla, Gioachino Rossini
• Habanera de Carmen, Georges Bizet
• Brindis de La Traviata, Giuseppe Verdi
• Duet Papageno-Papagena de La flauta màgica, Wolfgang Amadeus Mozart
• Cor d’esclaus de Nabucco, Giuseppe Verdi
• Cor del Toréador de Carmen, Georges Bizet
• Mon coeur s’ouvre à ta voix de Samsó i Dalila, Camille Saint Saëns
• Cor de gitanos d’Il Trovatore, Giuseppe Verdi
• Cor dels pelegrins de Tannhäuser, Richard Wagner
• Galop infernal d’Orfeu als inferns, Jacques Offenbach
• Nuit d’amour (Barcarola) d’Els contes d’Hoffmann, Jacques Offenbach
COR DE TEATRE es el cor “culpable” de tot plegat, però sobretot es te que felicitar per el “atreviment” del creador de l’invent …en JORDI PURTÍ que dirigeix escenicament aquesta idea magnifica, plena de sensibilitat, “creació”, “imaginació” i tots els “iós” que voleu posar a “continuació”. Segons explica ell mateix aquest espectacle es el seu numero 50
Els diferents apartats (cada un d’ells interpretant un Òpera diferent), en JORDI PURTÍ els transforma en una “coreografia” diferent, quasi be com si es tractes d’una dansa, on els cantants, sortint del que estem acostumats a veure, no estan pel-plantats sense moure’s…. sinó tot el contrari… actuen, es mouen e interpreten un paper…. cada un d’ells sap el que te que fer i on te que estar en cada moment; tot està estudiat fins al mil·límetre; fer això amb 26 persones alhora i que resulti plàsticament “bellíssim” es una feina digne d’admirar. El espectacle a banda de la musica i les veus en les que es basa l’espectacle, aconsegueix crear moments divertidísims i moments plens de tendresa i delicadesa, moments com el mateix final que voldríem guardar per sempre a la nostra retina.
Evidentment la valorem tant l’Imma com jo amb la màxima “puntuació” (*****), de 5 estrelles , que com sabeu quasi mai atorguem a no se que sigui quelcom realment inoblidable.
NO US PODEU PERMETRE PERDRE AQUEST ESPECTACLE….
…. ja podeu córrer a comprar les entrades, perquè actuaran a Barcelona durant 3 caps de setmana mes, tan sols….i en horaris fora del normal , dissabtes a les 6 de la tarda i diumenges a les 12 del mati.
….. i es que suposo que realment es molt difícil reunir a 26 veus i fer-ho a diari, ja que cada un d’ells te la seva feina de la que segurament realment viuen. Es una oportunitat gaire be UNICA de poder-los veure en un espai tan magnífic com el TNC.
Ja m’ho sabreu dir…. estic segur que a tothom els “enamorarà” aquest bombonet.
Us deixo també l’entrevista que li va fer el TNC a JORDI PURTÍ, on ell mateix ens explica que aquest espectacle es el seu numero 50. En DAVID COSTA, director Musical del espectacle també ens explica una mica tot plegat.
Operetta
Jordi Purtí
interpretada per Cor de Teatre
Dramatúrgia i direcció escènica
Jordi Purtí
Direcció Musical
David Costa
Arranjaments
Pere Mateu Xiberta
Esteve Palet Mir
Intèrprets (Cor de Teatre)
Montse Baeza, Carles Besalú, Gerard Capdevilla, Mariona Callís, Lluís Coll,
David Costa, Paula Costabella, Ginesta Ferrer, Anna Figueras, Lali Figueras,
Gemma Fontbernat, Llorenç Gómez, Lluís Gratacós, Arcadi Juncosa, Alicia Lorente, Iona Llagostera, Eduard Mas, Albert Massip, Natacha Nesterchuk, Laura Pla, Adriana Planagumà, Pere Quintana, Joan Rigat, Rosa Rigau, Mònica Vila i Joan Vila.
Escenografia : Montse Baeza i Pablo Paz
Vestuari : Rosa Lugo
Assessorament de moviment de dansa : Anna Sarró
Il·luminació : Ramon Rey
So : Joan-Carles Ros «Rosky»
FIVE STARS¡¡. Incredible.
Pd.- Com a Liceistes; a vosaltres us va molestar el tó massa burlesc del tan delicat tema de SAMSÓ I DALILA?.
Tal i com ja et deia l’Imma en el seu comentari, no ens va molestar en absolut res de cap de les interpretacions de les operes que es varen cantar. Es possible que algunes persones “puristes” i amants de l’òpera, considerin que el to “burlesc” no es adient en cap d’elles,… no ho crec pas… però si això arribes a produir-se, també crec que seran les mateixes que en les representacions d’òperes al Liceu, ens molesten amb les seves “esbroncades” a algunes “posades en escena” que ells consideren poc respectuoses amb el que ells creuen deuria ser intocable… com si un teatre d’òpera fos un museu on res es pot tocar i es tindria que deixar tal i com va ser creat.
L’espectacle del que estem parlant “OPERETTA” ….no es en realitat una OPERA, encara que fa servir la seva musica en un intent de aproximar aquesta meravellosa musica a tots tipus de gent, independent de la seva edat, llengua i nivell cultural.
Com ja he dit, en la meva crònica, son cantants excel•lents, però evidentment no son els millors del mon, ni estan en el ranking dels millors tenors, sopranos i barítons que actuen en grans teatres d’òpera. Crec que no es comparable una cosa amb l’altre.
Dic tot això perquè algú em criticarà perquè la meva valoració es de 5 estrelles i poques operes “reals” de les que he pogut gaudir aquesta temporada ha obtingut aquesta qualificació…… i es perquè les meves valoracions no son la de un crític entès en cap tipus de gènere… esta basat únicament amb la satisfacció personal que he obtingut al veure un espectacle en concret. OPERETTA per mi sobretot es Teatre musical, això si amb una qualitat fora de dubte.
26 cantants no poden igualar al so que es produeix en una representació operística on a sobre del escenari segurament el cor pot arribar a ser d’un centenar de persones…. i en el fossar segurament 50 musics acompanyen amb els seus instruments la veu humana. A “OPERETTA” segurament esta tot amplificat, es clar, però 26 personatges intenten reproduir una musica únicament amb les seves veus a “capela” i moltes vegades aconsegueixen que s’assembli força al que es pot escoltar treballant a 150 persones a sobre d’un escenari en un teatre d’òpera.
A mi particularmente no em va molestar res del espectacle, crec que veure una opera al Liceo demana unes condicions determinades, que no vol dir escenografies o posades en escena carrinclones, pero perque no pot tenir un to burlesc en un espectacle com Operetta ? Aixo no treu qualitat a les veus i apropa aquest tipus de musica a tothom. Vaig gaudir moltttttt sense que en cap moment tingues la sensaciò de que com a liceísta m’hagues de “rasgar las vestiduras”.
Imma i Miquel
No l’he vist i tinc ganes d’anar-hi (més després de llegir la vostra crònica) i estic totalment d’acord en que no te res a veure aquesta “operetta”amb anar a veure una òpera representada al Liceu. Això d’estripar-se les vestidures, crec que avui en dia només ho poden fer els integristes que no admeten cap punt de vista que no sigui el seu. Aquí, com en tot, del que es tracta es de gaudir al màxim de l’espectacle i passar-s’ho bé, que per això es fa, o no?
Una abraçada i fins aviat
Hola Josep
Si teniu ganes d’anar-hi ja et pots donar presa en treure les entrades …. jo ahir vaig treure per Internet 2 entrades per uns familiars nostres i vaig tenir que comprar-les força enrederides.
Estic segur que us agradarà, com amants de l’opera que sou… de fet a qualsevol persona que li agradi una mica la musica te assegurat el passar una molt bona estona.
Una abraçada per tu i un altre per la Glòria.
Segons publica el TNC : Operetta ha acabat amb gran èxit. I de l’1 al 18 de setembre tornaran al Teatre Poliorama! Val molt la pena !!!!!!!!!!!
El diumenge (4 de novembre) varem anar a veure Operetta i ens ho varem passar genial!!!!!!!!!!!,són bonissins.
Vaig riure molt sobretot el troç de les bicicletes i del brindis de la Traviata.Em va semblar un espectacle molt original.En cap moment ho vaig comparar amb una obra operística del Liceu,encara que varem valorar molt la feina que desmbolupen els cantants del cor del teatre (veus extraordinaries,veus anónimes) .
El que em sap greu,és que en algún moment haguessim pogut molestat a algú del públic,perqué en un parells de moments no varem poder contenir el riure;ara que per sort la gent que ens envoltava reien com nosaltres .
I es que va haber un troç que inclús vaig plorar de riure.
Estem molt contents de no haber-nos perdut aquest espectacle. Estem d’acord amb la vostra valoració.
Una abraçada.
Nosaltres també hi érem al Teatre Victoria el diumenge 4 de novembre, i és que ens va venir de gust convidar a uns amics del país Vasc que estaven a casa nostre el pont, perquè la veiessin. Realment paga la pena…. i no et te que saber gens greu haver rigut… jo també em pixava de riure i això que era el segon cop.
Aquest cop no faré la crònica, encara que haig de dir que ara l’hauria valorat en 4 estrelles, perquè l’espectacularitat del Teatre Nacional no la te ara mateix… en un escenari molt mes petit… o potser és que la sorpresa ja no la teníem.
M’alegro molt de què t’agrades. Una abraçada.