– RADICALS’11 (6) – EXTRAORDINARIO (****) – 11/05/2011

Continuem amb la segona setmana de RADICALS i ja ès la sisena proposta. Aquest cop EXTRAORDINARIO (****), una atrevida proposta de l’Associació Cultural Babazorro. (significat de Babazorro : Que pertany o relatiu a la província d’Àlaba).

Aquesta es la proposta que fins ara, s’emmarca mes dins del concepte “RADICAL” que hem pogut veure en aquesta edició.  En realitat comencem la nit malament i una mica emprenyats…. m’explico…. arribem al Teatre Lliure molt aviat, poder un hora abans de començar l’espectacle (ja que venim directament des-de la feina, sense passar per casa i amb el cotxe)… aparquem a la Plaça Margarita Xirgu i ens entretenim llegint una mica i xerrant dins del cotxe i quant ja falten uns minuts per les 8 de la tarda anem al lloc de la cita… el vestíbul del Espai Lliure.

Llavors be l’increïble de tot plegat… un noi que treballa al Teatre ens diu a les 5 persones que esperem que el seguim perquè l’espectacle no es fa físicament allà sinó en un “pis” aprop del Teatre. D’aprop res de res !!! …caminem …. mes aviat anem a “trote cochinero” perseguint al nano durant mes d’un kilòmetre i mig, fins a un portal del carrer de la Reina Amàlia en ple barri del Raval. A la porta ens trobem amb 4 persones mes que ells SI, han tingut la sort de que el Teatre LLiure el avises del lloc on realment es tenia que fer l’espectacle. En total som tan sols 9 “espectadors” aquesta nit…. desprès comprovarem que els únics que som “espectadors” de veritat som l’Imma i jo, ja que els altres 7 treballen en el mon del Teatre, o com jo acostumo a dir… viuen o volen viure del mon de la “faràndula”… actors, escenografs, i un estudiant de Teatre.

Perque el Teatre Lliure ha actuat aixi ? No seria mes lògic quedar en el lloc exacte on es realitza l’espectacle ?… o almenys en un lloc proper per tal de que a la sortida no tinguéssim que agafar un taxi a les tantes de la nit per anar a buscar el cotxe que encara avui es peta de riure, per lo tranquil que va estar ben aparcadet durant mes de 5 hores.

El que ens diu el programa de ma :

Les històries reunides en aquest espectacle descobreixen éssers i fets poc –o gens– ordinaris. Són històries extraordinàries que, amb tot, no coincideixen en res amb les que el llòbrec Edgar Allan Poe va recollir sota aquest títol en un dels seus llibres memorables. Són extraordinàries perquè tambén són extres, és a dir, sobreres. Tot i que, en ser recollides en una galeria de curiositats i encarnades en un presentador, són capaces de voler tenir lloc, encara que aquest lloc sigui el de la seva pròpia expulsió, el de la seva extinció.

Extraordinario Festí gastronòmic. Alcohol i cocaïna a sac, que provoca als comensals amor a cegues i sexe fora mida. Després de les postres, sobretaula escatològica i demagògia mestissa. Tot al gust de la gauche més divine.

Entrem dins del portal i a traves d’un passadís ens endinsem en una finca del Raval on viu la gent i realment esta “plena” de vida, ja que el soroll del pisos veïns es ben evident, i a sobre es la nit que el Barça guanya oficialment la lliga…. i es nota per el soroll dels petards.  Ens trobem dins d’una sala enorme, poder un taller d’un artista … i en un petit racó una taula i 10 cadires i BABAZORRO ens diu que ens posem còmodes i que si volem ens asseiem.

A la taula ja tenim un convidat assegut, un ninot que estarà present tota la nit amb nosaltres i ens farà companya sent testimoni de les nostres converses. Un únic actor, que diu que es diu BABAZORRO, un personatge “alternatiu”, que ens explica una mica la seva vida generalment al país basc, …a que s’ha dedicat professionalment… que encara viu amb la seva mare als 37 anys, amb el cabell ple de “rastes”, barba i bigoti ben poblats i que continuamen s’esta aixecant els pantalons que porta lligats amb un cordill a mena de cinturo. Una persona realment intel·ligent que ens vol explicar la seva manera de veure la vida i el mon on vivim tots plegats.

I ens ofereix Rom d’entrada, segurament perquè ens desinhibim i comencem a xerrar com a cotorres (pobre…no sap que a mi no em fa cap falta beure alcohol)… i comença a explicar anècdotes de personatges que tots coneixem o almenys hem sentit parlar. Ens explica la costum de desmembrar els esquelets dels “sants” que te L’Església i repartir-les per el mon en forma de relíquies, per exemple Sant Pancraci que desprès al voler l’església catòlica, anys desprès, reconstruir el seu esquelet, el sant tenia fins 3 cames i un munt d’ossos de mes.

…I va continuar explicant histories i alhora cuinant un sopar per nosaltres (que ell no va provar pas)… histories d’en Maradona (la mano de Dios), El Che Guevara… i molts mes…. tots ells personatges EXTRA-ORDINARIS.

…i els “espectadors” ens van presentar i vam començar a sopar el que en BABAZORRO anava cuinant…. evidentment tothom col·laborava en “parar” la taula i recollir-la quant feia falta….. Bacon fregit amb mantega i dàtils, fabada, vi i mes vi (blanc i negre), espàrrecs cuinats en teoria amb “cocaïna”, xipirons en la seva tinta … i mes coses. De postre pastis de xocolata i plàtan, cafè , copes…. i el que faci falta.

Les histories ens anaven encerclant “literalment” parlant, ja que a cada historia un cordill vermell anava lligant una historia amb un altre… el cordill ens envoltava per complert i nosaltres al mig, asseguts a la taula… els desitjos de BABAZORRO de ser “negre” , histories de sexe i del masclisme en la societat on sembla que el mes important es tenir un membre masculí ben potent sense pensar que altres formes de plaer en les dones es poder mes interessant….., la necessitat del home de sentir-se per sobre del sexe contrari per “funcionar” com els canons demanen…. i moltes mes histories i reflexions.

En fi …una nit on estàvem sopant els 9 “espectadors” amb “desconeguts”, m’entres en BABAZORRO ens explicava histories del país Basc, del sentiment independentista del que ell poder era aliè, del problema de les drogues en època franquista on el “poder” donava “facilitats” per que el poble estigues ben callat.

Una experiència irrepetible… que ens va agradar força… i que els que no treballaven al dia següent es varen poder quedar fins al hora que volguessin. De fet quan nosaltres varem marxar (els primers) a un quart d’una de la nit… la “performance” o el que sigui (no se ben be com definir l’experiència) va continuar ja que en BABAZORRO els hi va deixar les claus i va desaparèixer. Uns coneguts ens han assegurat que alguna nit els “espectadors” han marxat a les 4 de la matinada.

L’únic que varem trobar a faltar es la falta de informació que el Teatre Lliure ens va oferir del que anàvem a “viure” per avançat, del lloc i sobretot de la durada aproximada d’aquesta experiència, ja que de saber-ho abans, els que encara tenim que treballar haguéssim escollit el cap de setmana per poder gaudir de l’experiència sense estar mirant el rellotge contínuament, pensant que a les 7 del mati tenim que estar en peus.

intèrprets Babazorro 1

concepte i disseny Campanilla / direcció, dramatúrgia, escenografia,  construcció, narració culinària, ajudant de direcció, espai i producció executiva Col·lectiu Babazorro / il·luminació, ajudanta d’escenografia i de construcció Isabel Velasco Figueras (Up To You Studio) / col·laboració en la construcció Jaume Riera Costa i Alfred Casas / agraïments Juana D. C., Carmen Paadin, Luis i Sabrina, Miguel Caballero, Bernardino Cervigón, Fran Vritis i tots aquells que han preferit mantenir en l’anonimat la seva generositat

8 thoughts on “– RADICALS’11 (6) – EXTRAORDINARIO (****) – 11/05/2011

  1. pere

    vols, que t’ho digui clarament?; NO ÉS EL TIPUS DE TEATRE que m’agrada, per més RADICAL que sigui. Ni experiència nova, ni s’ha de veure tot…, ni res. NO M’AGRADA i prou.

    Respon
    1. miquelgascon

      Home PERE …mai t’havia vist tan “RADICAL” en els teus comentaris !!!

      Saps que per mi ets un referent i acostumo a seguir fil per randa les teves recomanacions, però en aquest cas crec sincerament que estas equivocat… i mes sense haver vist l’espectacle. Per mi es “TEATRE” pur… i no li vaig posar 5 estrelles perquè estava fet amb materials molt rudimentaris…i no pas per el text (si …Pere)…text que es va representar, que em va semblar molt treballat. No havia res d’improvisació en tot plegat… i en realitat en Babazorro estava interpretant un paper… ja que darrere d’ell intueixo que anià molta feina de molta gent. A nosaltres ens va agradar MOLTÍSSIM.

      Respon
      1. pere

        Per cert, la Mª Carmen, es la teva cunyada madrilenya no?. Et demanava li recomanessis una bona obra aquí esta. VERANEANTES al Teatro de la Abadia. La fan fins el dia 29. I diumenge 22, desprès de la funció(acaba a les 21,30), hi ha col.loqui actors-public. Tinc entès que esta molt i molt be.

        Respon
        1. miquelgascon

          Es una de les meves 4 cunyades, si; totes elles son nascudes a Barcelona, però la Mari Carmen fa molts anys que viu a los madriles… i es que de “perfectes” quedem POCS.

          Ara l’hi envio un SMS per si no veu el teu comentari.

          Gracies per la teva recomanació Pere

          Respon
  2. Montserrat Fdez. Costa

    Genial!
    Sort que no nosaltres no hi vam anar, la passajada a “trote cochinero”, m’hagués matat i enfonsat la nit.

    El Pere té tot el dret a dir el que pensa. Jo, però, em qüestiono fins a quin punt aquesta “perfomance” és teatre, encara que sigui alternatiu. A llarg de la meva vida, i ja són 57, n’he vist de molts colors, però que un senyor et porti a casa seva, et faci un sopar i t’engegui un part de rotllets, no ho difinira com a teatre. Si com una experiència interessant, nova i alternativa de relació humana.

    Per cert, ahir van anar a la Sala Gran del TNC a veure-sentir “Operetta”. NO US LA PERDEU!!! És una delícia. I ho fan de conya.

    Adéu, teatraires!!

    Montse.

    Respon
    1. miquelgascon

      Montse

      Per la reacció d’en Pere i ara al llegir el teu comentari, crec que la crònica que he fet no m’ha sortit gaire be i no ha quedat clar el que volia expressar.

      La plaça Jema el Fna de Marràqueix, per exemple es per mi un del referents de “TEATRE” en majúscules… els contacontes, que segueixes gairebé extasiat les seves paraules, les seves expressions i sense gaire be entendre res del que diu per la dificultat del idioma.

      Aquesta performance, o representació o narració, o contacontes o sopar…o el que sigui a mi em va semblar com el seu nom indica EXTRAORDINARI… i es que es un luxe viure el teatre en “petit comitè”, casi per tu sol… no te preu. Com ja he comentat a en Pere amb la meva resposta, crec que no havia res de improvisat (o casi res…alguna cosa es clar segons la reacció dels “espectadors”), i l’actor estava interpretant un paper escrit prèviament. Darrera del espectacle existeix un equip artístic i un col.lectiu cultural de la província d’Àlava…. molta, però que molta feina.

      El sopar efectivament el va cuinar ell…o aixo ens va “vendre”… però no estàvem pas a casa seva… era un local llogat per fer la representació durant els 15 dies que ha durat els “RADICALs”.

      Es veritat que es un TEATRE que l’espectador te que interaccionar perquè tot plegat funcioni com “Deu” mana… però es TEATRE… t’ho asseguro… i molt bon teatre… d’aquell que es difícil d’oblidar per L’experiència viscuda.

      Ahir MONTSE varem estar tu i jo junts… sense saber-ho…. jejejejeje

      Nosaltres també hi érem al TNC a veure aquest meravellós espectacle de OPERETTA que ja t’avanço que quant em toqui fer la crònica (en tinc varies encara pendents)… la deixaré de lo millor que hem vist aquesta temporada… tot un 5 estrelles sense cap dubta. Al sortir del TNC…corrent a veure un altre RADICAL al Lliure de Montjuïc que ens va decepcionar e inclús la varem considerar una presa de pel.

      Una abraçada

      Respon
  3. Mª Carmen

    De este tipo de teatro sé que se viene haciendo mucho en Madrid. Tendré que animarme a ir algún día. Cuando viva esta experiencia os diré si me parece o no teatro. En principio no me parece que me sentiría cómoda. No sé.

    Por cierto. El otro día fui a un concierto en el Teatro Fernan Gómez de una pianista japonesa que se llama MINA KAWAKAMI. Impresionante y divertida. Me encantó. Es, como bien la llaman, “la pianista del alma”. Si os enteráis que da algún concierto por Barcelona ¡no os la perdáis!. En internet hay algunos videos de ella. Es magnífica.

    Respon

Leave a Reply