Continuem aquesta marató de Teatre amb els RADICALS al Teatre Lliure…..

El diumenge 8 de maig de 2011, assistim a la nostra 5ena representació… i aquesta vegada amb moltes ganes de que ens agradi, i es que som uns “FANS” declarats des seus joves autors, des de DEMOCRACIA de la temporada passada que també van firmar.

HAMLE.T. 3 es la nova proposta que ens fan MARCEL BORRAS i NAO ALBERT.  Entrem a la sala dels primers i ens asseiem a la fila 1 ben be al mig….. a la poca estona ens col·loquen uns impermeables als de la primera fila en “previsió de que no sortim tacats” ….buffff comencem be !!!

El que ens diu el programa de ma :

Ens interessa profundament la idea de la felicitat. Com s’ho fa l’ésser humà per trobar-la? De totes les seves fórmules, ens fascinen els recursos que molts fem servir per evadir-nos i no pensar en els nostres propis problemes, projectant la felicitat en el futur i creient que ens arribarà per mitjans aliens. De tots aquests recursos, distingim l’anomenat “Paradigme del segle XXI” (The New York Times 3/10/10), en altres paraules, l’existència d’extraterrestres. A l’abril del 2010, el nostre millor amic va ser abduït.

… i ens tornen a sorprendre ja que la representació comença per el final…. els actors surten a escena saluden i donen les gracies per els aplaudiments rebuts (en realitat pocs …ja que els espectadors encara estan que no s’ho creuen)…. surten 3 o 4 vegades a saludar … però al veure que els aplaudiments no son gaire entusiastes,

començant a discutir-se entre ells, intentant treures la culpa del damunt per el “fracàs” del espectacle .

Nao Albert

Es aquí on trobo una de les coses millors del espectacle, ja que fan la representació dins d’un altre representació, girant la ficció i la “falsa realitat” en diversos moments del espectacle… parant la “teòrica representació” per fer reivindicacions laborals com actors explotats o autors traïts per al company de creació.  No es el primer cop que veiem aquest truc teatral, ara em ve a la memòria per exemple “Comeme el Coco negro” de la Cubana….. però en   HAMLE.T. 3,  he trobat el recurs com mes “fresc” i divertit.

Tota la representació es basa en una “broma” i en una absoluta “disbauxa” prenent com a base l’abducció d’un dels protagonistes per un terraterestre…. un espectacle ple da fantasia i humor e increïblement divertit…. que moltes vegades frega l’absurd. 

Marcel Borras

  Una escenografia plena de recursos “cinematogràfics”, com al matoll  que s’empassa com si es tractes d’un monstre un dels protagonistes, l’habitació transparent on viuen uns joves tancats i casi exclusivament jugant a videojocs de “marcianitus”,  la imitació casi al inici d’una pel·lícula del Fart West, on dos personatges grangers ens fan petar de riure (escena tota parlada en angles i subtitulada en català).  La parella de grangers està protagonitzada per els protagonistes del espectacle … en Nao Albert en el paper d’home i en Marcel Borras en el de la “grangera”.  Altres efectes com “plats voladors”,  marcians i sers extraterrestres que fan les seves entremaliadures…. sang… i altres efectes mes “impactants” que no desvelaré pas perquè aneu a veure l’espectacle que de ben segur es tornarà a representar fora dels cicle RADICALS. 

Samuel Rubin

Vull fer especial esment a l’actuació d’en SAMUEL RUBIN, un actor joveníssim que ens va enamorar amb la seva fresca actuació.   Crec amb tota sinceritat que l’espera un gran futur en el mon del Teatre.  

 Un espectacle fresc i amb molta imaginació.  Llàstima que al final de tot…. decau una mica,  deixant potser un mal sabor de boca.   Sota el meu punt de vista no te un final massa aconseguit.  El públic no s’acaba de creure que es veritat que tot ja s’ha acabat i te que deixar la sala sense casi ni tan sols poder aplaudir.

Haig de dir que jo NO anava preparat per veure un espectacle tan “cachondo” i guardava el record inesborrable de “DEMOCRÀCIA” que era tot el contrari…. ( una producció seriosa, crua e impactant).  He estat temptat de valorar tan sols en 3 estrelles aquest treball sobre el mon dels extraterrestres, però un cop han passades les hores,  i he analitzat amb mes calma tot plegat, la valoro mes positivament i la deixo en 4 estrelles sobre 5.  

 intèrprets
Nao Albet / Marcel Borràs / Laura Ninou / Samuel Rubin / Eduard Tolós

direcció Nao Albet i Marcel Borràs / text Nao Albet, Marcel Borràs i Laura Cabello / escenografia Jose Novoa / vestuari Paula Ventura / il·luminació Albert Faura / música original i so Ander Agudo / ajudanta d’escenografia Carlota Ricart / construcció màscara d’alien Xavi Bastida i Raquel Munuera / producció executivaAnabel Labrador