– Voltem per el Delte del Ebre – Abril 2011

Tot just abans de començar la “marató” de TEATRE que tenim els propers 15 dies, amb el possiblement últim “RADICALS” del Teatre Lliure, fem un descans cultural, per carregar piles i marxem a VOLTAR uns dies amb uns amics per aquest racó de Catalunya que ens agrada tant…. el Delta del Ebre.

De petit venia sovint per aquestes terres, ja que uns familiars tenien terrenys per els voltants de Tortosa i cada any a l’estiu passava unes setmanes, envoltat de garrofers i oliveres; sobretot des de una de les finques prop del poble de Campredó a la que anomenaven “L’Espluga” i a la que arribàvem amb el carro arrossegat per el “macho” en un  camí llarg de quasi 5 hores….. En quant arribàvem a la finca d’oliveres, el primer que feia era baixar rapidament del carro …. i tot pujant a la carena d’una petita muntanya que tenia la finca, m’asseia a veure des de la llunyania el magnífic Delta del Ebre… i la Mediterrània…. una vista de la que em vaig literalment enamorar.

Recordo encara que a terra si buscava entre els matolls a la mateixa terra de secà, trobava algunes pedretes en forma d’estrella, molt petitones… i que em deien els “grans” que era degut a que algun cop aquell indret havia estat a sota del mar.   Per mi no havia un lloc mes meravellós al mon…… evidentment el mon que fins llavors jo coneixia.  De petit somiava que algun dia, quant tingues molts cales….(he dit que era un somni)… em compraria aquella petita muntanya i em passaria els dies embadalit amb aquella visió del mar i del riu Ebre com serpentejava per el Delta fins a la desembocadura.

Desprès ja de “grandet” hem tornat al Delta, ja amb l’Imma forces vegades… menys de les que ens hagués agradat segurament, per culpa del meu “cul inquiet” i la necessitat imperiosa de conèixer mes i mes llocs de tot Catalunya i VOLTAR amb la nostre autocaravana cada vegada mes lluny.

Feia molt que no tornàvem a la punta de la Banya, on tantes vegades hem fet nit amb absoluta soledat, i únicament amb la companyia del soroll de les onades i la llum encegadora de les estrelles a la nit.

Masia Tinet – Deltebre

Aquest cop amb tres parelles molt amigues…. amb alguna amics des de fa mes de 30 anys…. hem llogat una “furgo” i hem anat plegats a una casa Rural al poble de Deltebre,(Masia Tinet),un lloc que os recomano de debò. per la seva situació al centre del Delta, la seva tranquil·litat i les seves immillorables instal·lacions, envoltades en un entorn natural magnífic.

…i desprès de reservar una bona paella al restaurant Racó del Riu a Sant Jaume d’Enveja, ens dirigim a la “punta de la Banya” fins on podem arribar amb la furgoneta… i desprès xino xano caminem per la platja i la reserva Natural del Delta, tot veient forces aus amb plena època de nidificació, ànecs, flamencs….  un mati extraordinari que ni nosaltres ens ho creiem pas… ja que les previsions inicials eren de pluja forta.

…. i a dinar, que per això hem vingut…. que carai !!!     Ens fotem entre pit i espatlla un arròs a banda i un altre de bacallà que encara esta millor.

…. i la MIGDIADA, un veritable “menage a trois”…….. evidentment algú aprofita per alguna cosa mes….

Desprès ja descansats, ens dirigim cap a la desembocadura del riu Ebre, on un altre cop caminem una bona estona per fer lloc al sopar.

Tornem a pujar a miradors per veure “ocellets” i sobretot per gaudir de les vistes que realment son extraordinàries.

Per acabar el dia ens dirigim al Fangar per veure la posta de sol, però ens perdem per els camins ja que sembla una teranyina de carreteres i camins tots ells sense senyalitzar, però ens serveix per descobrir racons que no coneixíem.

Es fa fosc i pensem d’anar a sopar…unes “tapillas” en el bar del poble i aprofitem per veure el partit de futbol del Barça amb la Real Societat.   La Pilar treu els seus “recursos” per tal de que guanyi el Barça….   El Crist de Lepant i la Moreneta…. però crec que s’enrecorda una mica massa tard i ja no tenim temps material de remediar-ho.   El Barça acaba perdent !!!

Per la nit ens prenem un bon grapat de “xupitos” per tal d’oblidar la derrota…. i ens anem al llit a les tantes.

Diumenge 1 de Maig 2011. Avui s’aixeca el dia mes emboirat però poc a poc s’arregla i acaba fent un dia casi com el d’ahir… ple de llum i fins i tot calor.   Ni una gota de pluja.

Marxem de la casa rural… ha estat una experiència molt agradable que de ben segur repetirem.  Ens dirigim a fer “cames” cap el nord del Delta, a la bassa de les Olles i ens passem mig mati caminant al voltant d’ella i per la platja.  No ens agrada tant com el recorregut d’ahir però veiem també forces “pajaritus”.


…. i per reposar fem una paradeta per a un xiringuito de la mateixa platja….. una copa de cava i 3 Ostres a 5 euros !!!! Això a Barcelona ens costaria 3 vegades mes… mínim.

Sortim del Delta i camí ja de casa, fem una parada a l’Atmella de Mar i ens en-cruspim un arroc negre que esta “mortal”, al restaurant L’Alguer.

Un cap de setmana gastronòmic amb alguna caminada per desgreixar una mica….. i sobretot perquè no es digui que no fem esport.  Això es te que repetir !!!!

…. i si encara voleu veure mes fotos….. clickeu AQUI.

Us deixo un vídeo que de ben segur ja coneixeu, perquè es de la serie de TV3 El Paisatge favorit de Catalunya…. aquest clar es dedica al Delta de l’Ebre i paga la pena veure’l mes d’un cop, perquè es una meravella.

6 pensaments a “– Voltem per el Delte del Ebre – Abril 2011

  1. José Luis

    Aixi es com m’agrada viatxar a mí: de plat a plat, amb passejadetes per anar deixant espai lliure. Crec que de vosaltres no es dirá que no aprofiteu la vida…

    Respon
    1. miquelgascon

      La veritat es que quant nosaltres viatgem de debò, anem mes per “feina” i una de les coses que no li donem massa importància es la gastronomia…. Primer per pressupost i segon perquè fora de la mediterrània es difícil menjar com “Deu mana”.. amb alguna excepció com per exemple Argentina. Preferim moltes vegades no dinar o “maldinar” per tal de no “perdre” temps i perdre’ns quelcom que no coneixem.

      Això en els viatges llargs de 3 o 4 setmanes…. Però si son viatgets a un lloc en concret per estar tan sols d’uns dies intentem canviar el xip i llavors si…amb mes calma per poder sentar-se a una terrassa sense preses i dinar el que calgui. Dintre d’un mes ens anem a Dubrovnik 10 dies e intentarem que sigui d’aquest segon tipus de viatge…molt mes relaxat.

      Intentem per tots els mitjans gaudir el màxim de la vida… i es que son 4 dies i ja han passat 3.

      Respon
  2. KRISTINA

    Me ha agradat molt , i las fotos estupendas.
    Ets el ” millor ” . Un peto per tot dos i fins aviat.

    Respon
    1. miquelgascon

      Benvinguda Cristina a “Voltar i Voltar” i sobretot per deixar el teu primer comentari.

      Les fotos son estupendes, però segurament encara ho son mes precisament perquè surts tu….jejejejeje…… encara que falten les fotos d’en MOISES obrint el Mar per anar a la terra promesa. Si ens las fan arribar, les penjarem.

      La veritat es que va ser una sortida de “viejas glorias”, molt entranyable i ens ho varem passar molt i molt be. Tenim que repetir l’experiència.

      Un petonarro

      Respon
  3. Lluis

    Ja vec que heu estat per la nostra terra, que bé!!!
    No se si ho saps, a l’Ametlla de Mar els seus habitants li diem La Cala, per tant som Caleros. El restaurant l’heu escollit molt bé, el proper cop us recomano els entremesos de marisc.

    Una abraçada!!

    Respon
    1. miquelgascon

      Gracies Lluis per fer el teu primer comentari a casa nostre.

      Precisament avui m’ha arribat un email de la meva subscripció al vostre “Més Enllà”, en el que explicàveu la vostre participació amb Viamedius amb fer un petit documental per promocionar les Terres del Ebre. M’ha agradat molt. Us felicito !!!

      Ens havíeu comentat algun cop que vivíeu pel sud de Tarragona però no concretament de l’Atmella de Mar. a l’Imma i a a mi ens agrada molt aquesta població… i fins i tot quant no havia crisi i podíem fer “estalvis” varem estar pensant de comprar un petit apartament amb vistes al mar a l’Atmella. Al final varem preferir continuar viatjant i no ens penedim.

      Els “entremesos” de marisc apuntats a l’agenda.

      Respon

Respon a KRISTINACancel·la les respostes