– EL PETIT EIOLF (****) – Sala Beckett

La setmana “Santa”, va ser una setmana molt tranqui-la, culturalment parlant, ja que únicament el dijous Sant (21 d’abril 2011), al vespre varem anar al Teatre. Aquesta vegada a la Sala Beckett, a la que feia molt de temps, malauradament, no anàvem. Raons ???….. poder la seva situació física a un cantó de Gracia amb una no massa bona comunicació de transport públic, des de el nostre domicili al altre cantó de Gracia.

“EL PETIT EIOLF”, una obra clàssica (per el que ens te acostumats aquest Teatre, que prioritza la dramatúrgia contemporània), escrita per Henrik Ibsen. Aquest escriptor noruec la va escriure al any 1894 en la seva maduresa, quant ja havia estrenat obres tan conegudes com “Espectres”, “Casa de nines”o “Un enemic del poble”. “El Petit Eiolf”, es pràcticament desconeguda al nostre país i suposo que això mateix ha fet que Toni Casares s’ha hagi fixat amb aquesta meravellosa obra de Teatre “pur” i que la dirigeixi de forma magistral.

Sara Rosa Losilla i Aina Huguet – El Petit Eiolf

L’argument : Alfred Allmers, un exprofessor, escriptor i propietari rural, torna a casa seva després de setmanes vagant en solitari per les muntanyes, turmentat pels dubtes sobre el valor i el sentit de la seva feina.

Finalment, però, ha pres una decisió: abandonarà la redacció del que havia de ser la seva obra magna, un llibre que duu per títol La responsabilitat humana (al qual porta dedicant tota la vida), i se centrarà exclusivament en el seu fill Eiolf, que a causa d’un antic accident es veu obligat a anar amb crosses per la resta de la seva vida.

Rita, la dona d’Alfred, lliurada amb passió a l’amor pel seu marit, no entén aquesta decisió, i li demana que la reconsideri. La visita de la Dona de les rates i un tràgic esdeveniment posen en dubte totes les certeses prèvies dels personatges, i els empenyen cap a un replantejament de les seves vides. La contradicció entre el que som i el que voldríem ser (un dels temes centrals en el conjunt de l’obra ibseniana) torna a ser, en El petit Eiolf, motiu de discòrdia i desencadenant de tragèdia familiar.

Jesusa Andany i Sara Rosa Losilla – El Petit Eiolf

Òscar Muñoz i Aina Huguet – El Petit Eiolf

Tinc que dir d’entrada que l’obra em va impactar per les seves dramàtiques situacions, com son el fracàs “vital” del protagonista que en realitat no estima ni a la seva dona ni al seu fill, ni molt menys a l’única i obsessiva “obra de la seva vida” i a la que ha dedicat “tot” el seu temps fins ara….. També expressa amb claredat absoluta, la actitud de la dona que aspira, en la seva maduresa, a “agradar” sexualment al seu marit com si es tractes del primer dia…. així com el rebuig cap al seu fill per ser com es i que arriba fins i tot a veure’l com un “rival” entre la relació d’ella amb el seu “estimat” espòs. La dona també veu com una rival a la seva cunyada (tant estimada per el seu germà) i descriu la seva malaltissa gelosia vers la cunyada, per que veu que el seu marit i fins i tot el seu fill tenen molt mes bona relació, que amb ella mateixa.

La descripció del dolor per la pèrdua del ser “estimat”, la enveja, la gelosia, el fracàs, la desesperació, el rebuig, l’angoixa, la possessió malaltissa del ser estimat, la passió, la culpabilitat…. l’autor descriu d’una manera meravellosa totes i cada un d’aquests sentiments humans amb una perfecció, que a mi realment em va frapar. Com un escriptor pot expressar en un obra teatral que dura poc mes d’hora i mitja tantes passions i sentiments ???. L’obra per si mateixa, crec que es mereix la màxima valoració….. tot un 5 estrelles. No te cap explicació raonable que aquesta obra sigui desconeguda a casa nostre.

El personatges del “nen”… (un nen coix i poc estimat)… i sobretot la de la “dona de les Rates”, acaben de arrodonir l’argument de l’obra. Son personatges importants i amb una intensitat “brutal” per el poc temps que estan a l’escena.

Alícia González Laa – El Petit Eiolf

Parlem ara de les interpretacions :

– el paper del protagonista (Alfred Allmers) es interpretat per Òscar Muñoz. Crec que ho “borda amb punt de creu”….. no podria fer-se millor del que ho fa. Una d’aquelles interpretacions que m’agradaria retenir en la memòria.

– Alícia González Laa, interpreta el paper de la dona del protagonista (Rita Allmers) i poder interpreta encara millor (si això fos possible) els moments dramàtics e intensos que li pertoca en el seu paper…. em va posar la pell de gallina.

– En el paper de la germana /cunyada, tenim a l’actriu Aina Huguet, que està força be, encara que, almenys en el dia que nosaltres varem veure l’obra, se li notava a vegades una mica insegura en el seu paper…. però amb el rodatge crec que estarà al nivell que els seus altres dos companys.

– Els papers “secundaris”, Borgheim interpretat per Albert Pla, em va agradar força; el “nen Eiolf” interpretat per l’actriu Sara Rosa Losilla, vaig trobar el seu treball molt creible i efectiu…. i sobretot la “Dona de les Rates” (un personatge que em va enamorar), interpretat per Jesusa Andany, extraordinariament a pesar de la petita durada del seu personatge.

Òscar Muñoz, Albert Pla, Alícia González Laa i Aina Huguet – El Petit Eiolf

L’espai escènic ben treballat per Paula Miranda i Alfonso Ferri, …. molt i molt simple, amb unes tarimes de fusta clares, una mica ondulades per tal de fer realitat varius espais alhora, em va agradar molt a pesar de la seva senzillesa, amb la paret al fons que serveix un cop inclinada a projectar vídeos que ajuden a crear entorns diferents. El vestuari de Míriam Compte, molt correcte… d’època…, amb especial menció del de la “Dona de les rates”…. quina fixació que tinc !!!

Felicitats a tot l’equip per fer-ho possible, especialment al Director del projecte, en Toni Casares, ja que en realitat es el “culpable” de tot plegat. La meva valoració es de quatre estrelles sobre 5 possibles.