– CANÇÓ d’AMOR i de GUERRA (****) ….. i el piano de Rudolf Buchbinder (*****) – 17/04/2011

Am un retard considerable de mes d’una setmana inicio aquesta crònica, desprès d’una setmana de relatiu “descans” en quant a les nostres sortides culturals. Però encara que massa tard ….. vull deixar constància del que varem viure el diumenge 17 d’Abril de 2.011, perquè realment paga la pena.

Pel mati varem acudir al Auditori al nostre concert habitual dels diumenges amb l’OBC i varem gaudir d’un concert compost per tres peces magnifiques que contaven amb la esplèndida actuació del RUDOLF BUCHBINDER (nascut l’any 1946 a Litoměřice, Txecoslovaquia) ….. que a l’hora va dirigir l’orquestra i també va actuar com a solista de piano en totes elles.

Franz Joseph Haydn (Rohrau 1732 – Viena 1809) – Concert per a piano i orquestra en re major, Hob XVIII:11 (****)

Wolfgang Amadeus Mozart (Salsburg 1756 – Viena 1791) – Concert per a piano i orquestra núm. 20 en re menor, KV466 (*****)

Ludwig van Beethoven (Bonn 1770 – Viena 1809) – Concert per a piano i orquestra núm. 5 en mi bemoll, op. 73 conegut com “Emperador” (*****)

Tinc que dir que a mi el piano m’agrada molt i ja no diguem els concerts per a piano i orquestra, amb la qual cosa poder entendre la meva elevada valoració.  De totes maneres varem quedar meravellats de l’actuació de Rudolf Buchbinder, un del pianistes mes reconeguts internacionalment en l’actualitat.  Per el que sembla es un artista de cap a peus ja que a mes de ser un meravellós pianista y director d’orquestra, a la vegada es un gran aficionat a la literatura i les belles arts, les estones lliures les dedica a l’altre seva passió : la pintura.

No cal dir que em va entusiasmar el concert i vaig sortir del mateix eufòric i amb ganes de mes música….. i aixì va ser.

Us deixo una mostra del virtuosisme d’aquest interpret de piano, Rudolf Buchbinder,
en un concert també de Mozart, aquest cop el concert num. 21 per a piano i orquestra amb la orquestra de TVE i dirigit per en Manuel Hernández Silva.

————————————————————–

La capçalera d’aquest post fa referencia principalment a la Sarsuela CANÇÓ d’AMOR i de GUERRA, i encara que la crònica esta explicada per el ordre en el temps, remarco especiament el que varem veure i gaudir per la tarda en el teatre Romea de Barcelona…. la Sarsuela catalana per excel.lencia.

La setmana anterior ja estàvem informats que aquesta Sarsuela es representava a un teatre d’aficionats al barri del Clot, ja que a la sortida del Auditori ens van repartir un fulletó…. però l’agenda ja la teníem plena els dos dies que la representaven i malauradament no varem poder assistir.  El meu amic Pere de Girona, va baixar a BCN a veure-la i em va comentar que segons la seva visió era una representació molt recomanable i amb bons solistes…. i que segurament la tornarien a fer al Romea en pocs dies….. la informació rebuda per en Pere es va complir al 100%.

Un conegut nostre, que actuava com actor a l’obra ens va explicar el que va passar. Sembla ser que estaven actuant a la Sala del Clot i l’empresa FOCUS els va anara a veure… i van quedar tan impressionats per la qualitat del espectacle que els hi varen anar a dir a la finalització de la representació……. !!! la setmana que be esteu contractats al Romea !!!! …. no s’ho volien creure.   Al Romea ????   …mai havien somiat poder-ho fer…. però no s’ho varen pensar dues vegades i mans a l’obra…. varen tenir que fer mans i mànigues per aconseguir reunir a tots els actors (aficionats molts d’ells) i contractar un altre tenor, ja que l’anterior no li venia be….. fins i tot van demanar reforços per fer la coral mes gran del que es habitual.  El resultat va ser extraordinari i els felicito per la qualitat altisima del espectacle que valoro ja d’entrada en (****) quatre estrelles sobre 5.

Aquesta Sarsuela va ser creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera sota el títol “Els soldats de l’ideal”. Evidentment va ser prohibida per la censura de l’època i desprès d’algunes modificacions, es va estrenar al Teatre Nou de Barcelona. Va tindre tant d’èxit que en tres anys va ser representada més de 2.000 vegades.

La Sarsuela, ambientada al 1793 enmig dels convulsos anys de la revolució Francesa i amb l’historia d’amor com a excusa, ens endinsa en un món de canvi constant i amb el fil conductor de aconseguir la “llibertat”. Representa que esta situada a les comarques de la Catalunya Nord.

El llibret va ser escrit per Lluís Capdevila i Víctor Mora i el compositor de la partitura es al valencià RAFAEL MARTÍNEZ VALLS, molt inspirat amb el folklore català, el lirisme verista i certes atmosferes i harmonies wagnerianes que tant havien arrelat a la cultura musical catalana de l’època.

Aquest grup de gent, composta per aficionats al Teatre, l’Orquestra i Cor de l’Associació Música Arreu, han aconseguit representar sense subvencions, l’obra en la seva totalitat per primer cop en l’historia, tal i com va ser escrita…. amb una qualitat digna de menció.

La direcció escènica de Josep Gràcia, em va agradar, però li recomanaria fer bellugar els cors per l’escena amb molta mes naturalitat. La direcció musical portada per Lluis Cabal va ser excel.lent.

Els solistes VICENÇ ESTEVE (un tenor magnific) en el paper de Eloi, XAVIER FERNANDEZ en el paper de l’Avi Castellet també va ser digne de menció.  El paper principal de Francina va ser interpretat per ALBA BALLÚS que va estar be, però segurament no va arribar a estar a l’alçada dels altres solistes, en alguna ocasió.

Una iniciativa magnifica i EXTRAORDINÀRIA en tots els sentits, que es tindria que repetir, amb mes recursos si les institucions publiques de Catalunya fossin el suficient intel·ligents com per preservar aquest llegat cultural Català.

Cal destacar que hi ha catalogades prop de 400 sarsueles catalanes, gairebé totes del període 1890 – 1940….. i també m’agradaria fer constar la lamentable actuació vers amb elles i aquest fabulós llegat cultural ….per les institucions catalanes, incloent en aquesta “reclamació” i “denuncia” que faig des de aquest petit racó …. de el lamentable abandó per part dels grans Teatres públics de Catalunya…… començant per el LICEU.

Us deixo uns audios “repescats” de yotube….de passatges de “CANCÓ d’AMOR i de GUERRA”….

….i també el fragment PIRINEU interpretat per l’Orfeó Andorrà.

…i Josep Carreras

…. i la “Sardana” interpretada per el Cor Illa de Menorca.

4 thoughts on “– CANÇÓ d’AMOR i de GUERRA (****) ….. i el piano de Rudolf Buchbinder (*****) – 17/04/2011

  1. pere

    M’agrada que t’agradès. I com vaig dir-te, l’Eloi i la Francina que vaig veure al Clot(ALBERT DEPRIUS i BEATRICE JIMENEZ), van estar a un gran nivell. Efectivament el cor -aficionats i efectivament la movilitat no es el seu fort-, tot i cantar fort i clar era potser el més fluix de l’obra, però és perdonable. Ara un secret: una de les meves màximes il.lusions seria cantar en el cor d’una sarsuela(de qualsevol) i els temes de CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA els tinc molt memoritzats ja que l’he vist molts de cops. Però com dius, ni en el disc, ni en cap de les representacions vistes -post franquisme inclós-, hi ha cap de les cançons ni del personatge revolucionari, i sols una lleugera al-lusió al que pasa a França. Es surprimia per les bones, i endevant. Des de Girona-Teatre Municipal- ja van fer gestions per fer-los venir, però són “tan novells” amb la semi-professionalitat que no saben NI QUAN HAN DE DEMANAR per ser contractats. Es a dir, l’èxit els ha agafat per sorpresa. Tot i això, repeteixo, he quedat al.lucinat amb les teves 4 estrelles. Voldria que em diguèsis si el nivell d’aquesta gent era a l’alçada de la Cia. que vas veure al Tívoli(La del manojo de rosas) a un preu superior, o inferior?.

    Per cert, ja que us van agradar tan les obres vistes a La Zarzuela de Madrid, per aquesta temporada “torna” LOS SOBRINOS DEL CAPITAN GRANT” que dirigida per Paco Mir(Tricicle), és més un “musical” que una sarsuela, i es VERGONYÓS que no s’hagi pogut veure a BCN. També han anunciat una ANTOLOGIA DE LA REVISTA(al Teatro de La Zarzuela), que segons com vagi, em ferà estrenar l’AVE, ja que es un gènere que m’agrada molt i si es fa amb grans mitjans com els que tenen ells, pot ser un gran espectacle. Estarem a l’agüait¡¡¡

    Respon
    1. miquelgascon

      Benvolgut Pere

      Aquest post esta dedicat a tu personalment, perquè sense el teu entusiasme per el mon de la Sarsuela i sense el teu avis, es possible que no hagués tingut la sort d’haver gaudit d’aquest espectacle.

      La meva valoració de 4 estrelles, la justifico basant-me amb variïs punts, primer el entusiasme d’aquest grup d’aficionats en voler representar aquesta sarsuela amb una qualitat mes que notable, en segon lloc com a recolzament a aquest projecte de treure a la llum la Sarsuela catalana tan desconeguda per el gran public, en tercer lloc perquè no te color la qualitat si la comparem amb la Cia de Sarsueles “professional” que ens va visitar aquesta temporada al Tivoli (per s’oposat aquesta molt millor), en quart lloc en la qualitat de les veus dels solistes… i en cinquè lloc…. per que em va agradar molt veure per primera vegada en directe aquesta sarsuela, que l’havia escoltat molt però que ens els meus casi 59 anys no havia tingut mai l’oportunitat de veure-la.

      Per tots aquests punts, el meu entusiasme.

      Es veritat… L’èxit els ha agafat d’improvís i en certa manera es “normal”… l’actor que comentava en la meva crònica ( un veí meu), ens va confessar que era el primer cop que havia cobrat per fer el seu paper …. i fa molts anys que te aquesta afició al Teatre en les seves hores lliures. Crec que FOCUS si hagués tingut lliure el Teatre Romea, haurien estat contractats per molt mes dies. El diumenge que jo vaig ser-hi el Teatre va estar ple de gom a gom…. tant ple que fins i tot els va agafar per sorpresa i les taquilles no donaven a l’abast….. i va començar casi mig hora mes tard en mig de la escridassada de alguns espectadors poc comprensibles a les explicacions que el mateix director de l’orquestra va intentar explicar des de l’escenari tot dient que encara havia cua al carrer per entrar i que esperaven a començar a que tothom estigues col·loca’t. Mai havia vist una cosa semblant al Teatre Romea… i pensa que he estat molts anys soci col·laborador del teatre.

      Els comentaris de la gent a la sortida era de INDIGNACIÓ per que no entenien el perquè a Barcelona no es podia veure Sarsuela…. i es que en el fons de tot anià per sort una gran afició que algú vol amagar. La sarsuela no te el “caché” de “culte” com la te l’opera, per exemple….. i a mes a mes un sector de public l’associa equivocadament a l’època Franquista i te una visió d’ella com carrinclona, antiquada i “madrilenya”. Moltes operes tenen arguments molt mes “penosos” que algunes sarsueles i ningú les critica per això i l’únic que es valora es la seva musica.

      Si no t’importa pensa en tenir-nos informats sobre aquestes propostes al Teatro de la Zarzuela… no descartem agafar l’AVE com tu o amb tu…..i anar un altre cop a Madrid.

      Respon
  2. Aivlis7

    Llegint la positiva crítica que has fet, comentar que jo era la primera vegada que actuava en un teatre professional, formant part del Cor, on la majoria dels seus components érem del Cercle Catòlic de Gràcia. El meu somni és poder-me dedicar en un futur al teatre professional, però és un món molt complicat. Voldria matitzar el fet que no érem aficionats, sinó amateurs. El director Lluía Cabal moltes vegades ens ha explicat quina és la diferència entre ser amateur i ser professional. La diferència està en que els professionals cobren i els amateurs no, i no té res a veure amb la qualitat. L’amot pel teatre la tenim ambdós. També dir que la gent del Cercle a part de cantar també portem un rodatge com actors al darrera.
    Hi ha una cosa que no acabo d’entendre, si Focus ens va contractar com a espectacle, no m’explico perquè al coro només ens van pagar una quantitat pésima, i en concepte de dietes i no un sou com a tohom. Trobo què és una forma de desprestigiar el paper dels cors professionals.
    Entenc que digueu que en Josep Gràcia hauria de fer bellugar més al coro, però… tal i com estaven les coses el coro estava força decepcionat i si us fixeu bé en les gravacions els del Cercle vivíem el que estava passant a escena. És evident que hi havia gent del cor que habitualment no fa teatre i a més no vam tenir prous assajos de direcció escènica.

    A veure si podem fer moure la Zarzuela catalana també entre la gent jove, perquè és un gènere musical força desconegut, però que un cop el coneixes l’acabes estimant molt!

    Respon
    1. miquelgascon

      Gracies ” Aivlis7″ per visitar “Voltar i Voltar” i sobretot per deixar constància amb el teu primer comentari al Bloc.

      Primer de tot, tinc que dir-te que el que jo escric no pretén ser una “critica” i si una simple crònica del que tenim la sort de poder veure en el nostre dia a dia. Considero que en això també som “amateurs”i no professionals ja que la meva parella i jo treballem en un mon totalment diferent al de les arts escèniques.

      Vaig posar en el meu escrit “aficionats” perquè sincerament crec que es el mateix que “amateurs”, però una paraula en català i l’altre en francès, sinó m’equivoco.

      M’ha fet il•lusió que un membre del “Cercle Catòlic de Gràcia” hagi escrit a casa meva, ja que jo de adolescent vaig ser soci uns quants anys d’aquesta entitat, així com també dels Lluïsos de Gracia. Encara me’n recordo de les meves aparicions a escena a “L’Estel de Nazaret” (els pastorets del Cercle).

      Es possible que el meu “amor” per el Teatre, tingui les seves arrels en aquelles aparicions a escena al Cercle, on tenia que dir tan sols 3 o 4 paraules i no dormia tres o quatre nits abans degut als nervis.

      El que comento sobre l’empresa Focus, no ho se per ells ja que no tinc cap contacte; m’ho va explicar un conegut que també participava com actor. Em sap greu ara haver escrit el comentari de que el cor estava massa estàtic a escena, perquè es evident per el que expliques que no havíeu pogut fer els assaigs que calien fer.

      La Sarsuela es un gènere que esta desprestigiat, inclús dins del mon de la CULTURA “oficial” de Catalunya. Les persones que ens agrada la Sarsuela ens sentim una mica “traïts” per les nostres pròpies institucions publiques com ara son el Liceu i el Palau de la Musica. No entenc encara el perquè esta tant menystinguda.

      Us felicito de tot cor, a les persones que estimeu el Teatre i que “invertiu” el vostre temps lliure en fer créixer la cultura “teatrera” a la nostra nació, Catalunya.

      Una abraçada

      Respon

Leave a Reply