– SANT JORDI 2011 (2)…… i no va ploure !!!

Quin dia mes maco !!! Tant patir per la pluja i a Barcelona va ser un dia totalment solejat i no va caure ni una gota.

Des de la terraçeta de casa es veia la Sagrada Família i fins i tot el mar…, quant tenim aquesta visibilitat es bona senyal.

…. i varem sortir de casa amb L’autobús baixant fins a Rambla Catalunya… eren encara no les 11 del mati i tornàvem exhaurits a les 20 hores desprès de VOLTAR i VOLTAR per Barcelona…. un dia preciós, per recordar.

SANT JORDI 2011 - riuades de gent baixant per Rambla Catalunya

… i arribem per fi a la paradeta dels nostres amics viatgers  XAVIER i CARME, que estan a punt de començar la seva tercera VOLTA AL MON….. i comprem els dos llibres que tenen editats de les dues primeres Voltes.  Podeu veure la seva web clikant AQUI

…. i continuem Rambla Catalunya avall…

….i arribem al nostre “TEMPLE” de lectura…. la llibreria especialitzada en VIATGES…. ALTAIR… i es llavors la nostra perdició; ens tornem boixos i fem “algunes” compres de llibres. Un parell d’hores ben bones….

Ja comencem a estar cansats…. però SANT JORDI es una festa per viure i únicament es celebra un dia a l’any….. continuem….

…rius de gent a Pça Catalunya…. està TOT invadit

… TV3 retransmet en directe la festa mes gran de Catalunya…. i continuem Rambla avall.

….continuem per el carrer Ferrand ple de gom a gom, cap a la Plaça Sant Jaume, per tal de intentar veure l’exposició de roses al Palau de la Generalitat…. però la cua es de un parell d’hores i desistim.

i anem a dinar i també a descansar. Son casi les 4 de la tarde i estem esgotats.  Dinem al restaurant GARDUÑA dins del mercat de la Boqueria…. llavors apareix la nostra filla RUTH amb la seva parella GERARD i regalen a l’IMMA la primera rosa.   Jo ho faré per la tarda un cop acabem de dinar.

… i per fi, li regalo a l’Imma la rosa… o millor dit les roses (una de cada color)….

…i l IMMA em regala el llibre…. un dels mes macos que he m’han regalat mai……………..  EL CARGOL SERAFÍ (que es fa amic d’en MIQUEL) …. casualitat ?….. algun dia us explicaré la meva dèria per els CARGOLS (ja us aviso).

…i pujem i baixem tot el Paseig de Gracia….

… i com encara podem caminar, un altre cop a Rambla Catalunya, per intentar trobar a en MARC SERENA que esta firmant llibres de la “VOLTA DELS 25” (la seva volta al mon entrevistant a 25 nois de 25 països de 25 anys d’edat)…. ja que li varem prometre que avui seria un dels llibres que ens regalaríem.
Aprofitem per demanar-li que ens ho dediqui.

….. i això no s’acaba …. tornem al Passeig de Gracia per trobar a l’escriptor GABRIEL PERNAU, ja que l’IMMA li fa goig que li dediqui el seu llibre LA FABULOSA HISTÒRIA DE LA SENYORA WANG.

….. i ja està …. SANT JORDI 2011 s’ha acabat.   Cap a casa un altre cop, però ara carregats amb una pila de llibres.  Una bona” cacera”.

16 thoughts on “– SANT JORDI 2011 (2)…… i no va ploure !!!

  1. Mª Carmen

    Menudo día. Me alegra un montón que hiciera buen tiempo y lo pudiérais disfrutar de ese modo. Ya veremos aquí, en Madrid, cómo se presenta el 27, aunque al ser laborable las cosas son diferentes.

    Respon
    1. miquelgascon

      Tu Mari Carmen fa molt de temps que no vius a Barcelona, però un any et tens que animar a fer una escapada a Catalunya en el dia de Sant Jordi. Es una festa molt maca… i encara que com tot, està molt “comercialitzada”, la gent surt al carrer per gaudir del ambient que es crea… i es que realment es MÀGIC tot el que es viu i es respira en aquest dia.

      Es el primer cop que podem gaudir de TOT el dia al carrer, ja que Sant Jordi, com saps no es festiu a Catalunya i nosaltres intentàvem “escapar-nos una horeta abans de la feina” per tal de veure l’ambient almenys un parell d’horetes. Enguany han estat casi 10 hores de VOLTAR per Barcelona i ha sigut meravellós, com pots comprovar per les fotos.

      A partir d’ara crec que ens demanarem vacances cada dia de Sant Jordi… i si tu t’animes ja serem almenys 3 els “voltaires”.

      Respon
  2. Josep

    Miquel,
    Un magnífic reportatge d’un dia físicament esgotador, però fantàstic. Una festa de la convivència i la cultura que anualment repetim els catalans i que crec que hauria de ser més imitat.
    Una abraçada

    Respon
    1. miquelgascon

      Gracies Josep per la teva visita, sempre tan incondicional.

      Se que es un post amb masses fotos i que segurament als “VOLTAIRES” que acostumeu a visitar-nos, no els interessarà massa…. però em volgut reflectir d’aquesta manera l’importància que per nosaltres representa aquesta diada i de com la varem poder viure aquesta vegada, precisament per caure en festiu.

      Una abraçada Josep

      Respon
  3. Maribel i Victor

    Inma i Miquel, us vem trobar a faltar al Met.
    Nosaltres també vem voltar des.de quarts de trés, pero a les sis ja estavem molt cansats i vem anar a fer un café a prop del Icaria. La jornada va ser molt profitosa, perque apart de les roses, els llibres i l’opera vem tenir el gran plaer de coneixer en Jose Luis i la Kalamar.
    Precios el vostre post d”avui.

    Respon
    1. miquelgascon

      Nosaltres també us varem trobar a faltar.

      Ens hem assabentat per “In Fermen Land” que us vareu trobar una pila d’amics. Al únic que encara no coneixem es a en Jose Luis, que precisament va ser la persona que em va animar a començar a escriure aquest Bloc. Una llastima, perquè ens hagués fet molta il.lusio el poder estar plegats.

      Us veiem en l’Auditori cada diumenge que tenim concert a la fila 2 de Platea… però mai mireu cap a la dreta lateral (fila 1 ) on estem situats. L’altre dia varem baixar per saludar-vos però la cua a la cafeteria ens va impedir buscar-hos.

      Gracies per deixar el vostre comentari.

      Una abraçada als dos.

      Respon
      1. Maribel i Victor

        Nosaltres vem pujar fins al segond anfiteatre per saludar-vos. Ara ja sabem on esteu.
        Fantastic el concert del Buchbinder.

        Respon
        1. miquelgascon

          Dons ens varem creuar…. jajajajaja

          Nosaltres varem baixar a Platea, per saludar-vos i vosaltres al inrevés…cap al cel.

          Estem situats a la mateixa alçada vostre si mireu a la vostra dreta, però al primer amfiteatre (lateral). Creiem que ho havíem comentat. La propera el 8 de Maig.

          El concert de Buchbinder per posar els pels de punta. Va estar magnific. Avui precisament he publicat un post amb la crònica d’aquest concert.

          Respon
  4. kalamar

    Quina traca! sou uns voltaires santjordistes de primera. M’encanten les dedicatòries que us fan. Segur que d’altres anys teniu una bona pila de comentaris manuscrits. Què portes a la mà dins la bosseta?

    Respon
  5. miquelgascon

    Voltaires, si… però no varem poder anar a la cita del MET…i ja se que us vareu cruspir unes pizzes que feien por de lo grans que eren !!!

    Les dues primeres dedicatòries per nosaltres son molt importants, perquè som uns boixos per VIATJAR…. i ells son els nostres referents. Desitjaríem viatjar sense rellotge i sense preses durant temps indeterminat…sense obligacions… tot el temps per poder conèixer llocs i cultures. Es el nostre somni !!!

    A la bosseta porto uns cargolins… i es que faig col.lecció de CARGOLS de “terra” (no de mar), tenim centenars a casa, de qualsevol material, ceràmica, vidre, plàstic, plata, fusta…el que sigui… fins i tot llànties, bosses… i un cartell del Auditori de fa dos temporades de l’OBC on l’objecte principal es un Cargol. Cada cop es mes difícil trobar-ne de nous i el dia de Sant Jordi vaig trobar aquests cargolins de ceràmica Russa en plena Rambles.

    Respon
  6. Joaquim

    Renoi!, quedeu anomenats els santjordistes oficials. Ni MET’S ni altres comèdies, tot el dia al carrer, gaudint de la festassa.
    Per molts anys!
    AH! i veig que no vas caure amb “l’horterada de la rosa multicolor” que ha sovintejat per tot arreu i que trobo d’un gust dubtós.

    Respon
  7. miquelgascon

    Es un honor per nosaltres que ens visitis sovint i que deixis els teus comentaris. Ja estas totalment recuperat de la teva malaltia ?

    L’important es l’esperit de la festa… el color de les roses el menys important crec jo. L’esclat de colors de les roses per tot Catalunya es un espectacle magnific, encara que la clàssica i de tota la vida es la de color sang.

    L’únic que demano al florista al comprar unes flors, es que no me les emboliqui amb plàstic… i es que moltes roses semblant embolicades amb un condó….. això si, amb la senyera.

    Una abraçada

    Respon
  8. José Luis

    Miquel, ves amb compte amb les fotos que penges, que aqui es fixen en tot, i ja et pregunten que duies dintre de la bossa… però de les pizzes no en parlen per molt que els hi treguis el tema…

    Respon
    1. miquelgascon

      Es que em mereixo que m’ho preguntin…. perquè realment no es veu el que ensenyo com un triomf dins de la bossa… era d’esperar.

      De les pizzes ni em parlem…. quina enveja !!!!…. i mes des de que ser que no puc menjar pizzes….amb el que m’agraden…. em van trobar fa uns mesos intolerància al gluten i no puc menjar res de farines, ni pa, ni pastes… ni…

      Be …puc menjar marisc, foie, paelles, i sobretot cargols….

      Respon

Leave a Reply