El passat divendres (15/04/2011), al entrar a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya,  em va colpir d’entrada els dos guàrdies de seguretat presents dins de la mateixa i que em va fer entristir….. perquè avui en dia tenim que arribar a prendre aquestes mesures ??? … i es que la intolerància d’alguns “fatxendes” que per desgracia existeixen en el nostre país, fa que ells mateixos es creguin amb el poder de fer que la resta de la gent, tingui que pensar com ells desitjarien.   Tot això be a compte, per els intolerables incidents que van provocar uns indesitjables fa pocs dies en plena representació d’aquesta obra de teatre….

Quin FASTIC !!!   Aquests tipus de “gentussa”, es creuen en el dret de retallar la LLIBERTAT del poble, segons els paràmetres que ells creuen son els “correctes”.  Ens ha costat molt obtenir aquesta llibertat i per molt que ho intentin, no ho aconseguiran.

Primer de tot felicito al autor i director de GANG BANG, (Josep Maria Miró i Coromina),  per la seva valentia en voler afrontar un tema espinós, que com es veu a mes d’un li molesta; el tema de la homosexualitat i de les relacions que s’estableixen entre ells a la nostra ciutat, en locals considerats per la societat com a “guetos” i força desconeguts per la majoria de la població.  Aquest mon existeix es vulgui o no… son reals i fins i tot en l’actualitat s’estan normalitzant (per sort)  i d’entrada crec que es bo que s’afrontin temes com aquest i amb la cruesa que s’ha intentat fer-ho.

Però un cop dit això, crec que l’autor (amb una molt bona idea inicial), a mida que ha anat composant l’espectacle amb l’ajut dels actors (recordem que es un projecte T6 i que les obres d’aquest projecte es van escrivint i assajant alhora), se li ha escapat de les mans, literalment.  Han volgut fer una obra de teatre amb un tema “conflictiu” per la majoria de gent i per edulcorar-ho han inserit “afegitons” a l’obra de teatre, tot volen treure-li dramatisme…. fent un garbuix de drama i comicitat “sense sentit”.   El resultat d’aquesta barreja, sota el meu punt de vista ha estat un desastre.

Un local “gai” on l’activitat sexual es frenètica, però on l’intimitat es molt difícil de trobar; en ell “viuen” uns personatges on van a descarregar els seus instints sexuals i també perquè no ?…. a relacionar-se entre ells, encara que una mica o molt d’amagat… on es viu un altre “vida” que al exterior on tot es “normalitat”.  En aquest indret es troben dos companys de feina i tenen relacions sexuals, sense adonar-se’n ni de qui son i no es reconeixen fins que han complert l’acte que tant desitjaven…. habitacions fosques, anades i tornades, passejos desesperats en busca de “amor” o mes aviat plaer sexual, ….el personatge del client del local que entra sempre el primer i surt l’últim sense haver satisfet les seves necessitats sexuals, perquè ja no pot oferir un cos jove…. (un personatge molt aconseguit i ple de tendresa)…. un pare en busca del seu fill gai intentant trobar en ell un perdó impossible.  Tot aquest plantejament d’entrada em va semblar suggerent i fins i tot em va agradar força.

Després tot s’embolica amb acudits sobre el munt de capellans i politics que accedeixen a aquets tipus de locals, la visita del Papa a la Sagrada Família….(representa que aquella nit el local gai, tingui molts mes clients del que es habitual i no donin a l’abast), …la catequista que es desmaia al metro i que sense cap sentit la porten al local gai per que es recuperi, la “madame” propietària del local i el personatge del seu pare amb “alzeimer” galopant i que viu en un pis del propi local, la dona de fer feines que recull la porqueria que deixen els clients…..   massa coses sense sentit.

Reconec que vaig riure alguns cops, provocat per les  situacions que es presenten i que aconsegueixen fer passar l’estona mes agradablement, …. com la dona que mira amb ulls casi “d’adoració” a una “imatge” sobre una prestatgeria com si es tractes d’un altar, …. d’un enorme fal·lus negre de silicona.   No em va molestar en absolut  la seva proposta que pretén ser “irreverent” vers a l’església catòlica “oficialista”  però em va cansar el garbuix de coses que s’intenta ficar dins de la “batedora” del tot si val, per fer un teatre en teoria “arriscat i modern”.

Crec que NO s’aconsegueix d’aquesta forma, mes aviat tot al contrari.

L’efecte de  la caiguda d’una torre de la Sagrada Família dins del local gai, em sembla que es una nota de humor absurd i poder fins i tot simpàtic, però que agreuja encara mes la llunyania de la realitat que percep l’espectador.

No entenc que pinten els personatges de les dones en aquest argument.  Se que el projecte T6 es basa en fer treballar als mateixos actors en les 6 obres que es fan en un període de dos anys, però perquè no es va pensar en ser fins i tot mes agosarat i fer treballar a les tres dones en papers de “mascles” transvestits ??? ….  segurament hauria estat un encert.   Que pinta una “madame” propietària,  en un local homosexual on es va a fer sexe ?  te sentit ?…..No critico a Àngels Poch, que fa aquest paper d’una manera extraordinària…. però sincerament “no enganxa” un paper així…. es totalment irreal. Que pinta una dona de fer feines en un local gai masculi ?    es que no existeixen homes que fan neteges ? …encara sota el meu punt de vista Rosa Boladeras surt pitjor parada, en un paper que vol ser còmic però que no enganxa ni amb cola.   Rosa, suposo que no es culpa teva … però el teu paper es el menys convincents de l’obra.   Per finalitzar Anna Moliner amb un altre paper còmic que es absolutament prescindible.

Els homes…..

Jordi Figueras en el paper de “Pere”, el pare que busca al seu fill en aquell local gai.  Un paper amb molta força i molt ben interpretat. De totes maneres, el paper te una incongruència, ja que en un local així no se li permetria restar vestit sota cap concepte.

Oriol Genis, interpreta els papers de home gran que busca sexe i no es correspos  i també el del avi (pare de la “madame”). En el primer paper está insuperable.

Xavier Pujolràs, David Vert, Joan Negrié   i Oscar Castellví, fan papers molt creibles com a clients del local; papers que cada un d’ells interpreta per partida doble i fins i tot triple. Un molt bon treball d’actors masculins en general.

Oscar Castellví en el paper de noi de 18 anys que vol que per celebrar el seu aniversari, li facin un “Gang Bang”, o penetració anal múltiple.  També fa el paper de barman i de client en alguna ocasió.  Un treball molt elaborat i difícil d’interpretar.

La escenografia de Enric Planas la vaig trobar força encertada i em va agradar molt.  El vestuari de Albert Pascual el vaig trobar poc realista, però tampoc podria, potser, ser encara mes èxplicit del que es.  L’il.luminació de David Bofarull la considero correcte així com el so de Damien Bazin.

Em sap molt greu, però la meva valoració del espectacle no es gaire bona i la tinc que deixar en tan sols (**) dos estrelles sobre 5.   Un espectacle per “passar simplement l’estona” i  que poder amb un altre direcció o amb la mateixa però amb un treball mes acurat, hagués assolit possiblement  una molt bona valoració per part de tothom.  M’hagués agradat sincerament recolzar aquesta proposta, perquè m’agraden els T6 i la Cia d’actors que hi treballen,  però tinc que ser sincer i expressar el que vaig pensar al veure l’espectacle.