Aquesta vegada SI; hem tornat a retrobar el “nostre” Quartet Casals en la seva plenitud, tal i com acostumem a trobar-los, exceptuant el que nosaltres varem experimentar en el tercer concert, que ens va deixar amb una mica de malt sabor de boca.

Per primer cop la Sala de cambra del Auditori no estava plena, amb forces cadires buides i això ens va fer una mica de “yu yu”, però per sort varem gaudir de valent un altre cop amb aquest conjunt musical que ens te literalment “enamorats”.

Les cròniques de els anteriors concerts de aquesta temporada els podeu veure clikant en els següents enllaços :

– Primer concert temporada 2010/2011

– Segon concert temporada 2010/2011

– Tercer concert temporada 2010/2011

Aquest cop van començar a interpretar 4 Fantasies (***) del compositor Henry PURCELL (Londres 1659 – 1695), concretament les Fantasies números 4, 8, 9 y 10.  No les coneixíem i les composicions van ser força agradables…. però ja varem notar un canvi per be, en l’interpretació del Quartet Casals.  El compositor va escriure 15 Fantasies… que eren obres breus escrites habitualment per a la interpretació privada, en les que es buscava llavors sobretot la delectació dels músics.

A continuació es va interpretar el que per mi va ser tot un descobriment i la peça en la que vaig gaudir mes del concert.  Quartet núm 1 “Metamorfosis nocturnes” (*****) de György LIGETI (Transsilvània 1923 – Viena 2006).  En el moment que Ligeti va escriure aquesta composició a Hongria  estava sota el pes de la dictadura comunista i el país es trobava totalment tancat a qualsevol informació del exterior… el fet de que tot allò considerat modern fos prohibit, va incrementar l’atractiu del concepte de modernitat per els artistes inconformistes com Ligeti.   Aquest compositor va explorar la possibilitat d’una música sense melodia ni harmonia.   El resultat encara avui en dia es considera trencador i de difícil digestió musical.  La interpretació d’aquesta composició per el Quartet Casals, per mi va ser magistral i fins i tot em va emocionar…. i en mi es estrany ja que no m’acostumen a agradar massa aquest tipus de músiques i reconec que em considero en aquest aspecte soc mes aviat “clàssic”.

En la segona part del concert es va interpretar la peça “principal” dedicada al compositor Dimitri Xostakóvitx (Sant Petesburg 1906 – Moscou 1975); aquest compositor ha estat enguany el “leitmotiv” dels 4 concerts del Quartet Casals.   En aquesta ocasió  varen interpretar el Quartet núm. 5, en si bemoll major, op. 92.  Aquest cinquè quartet esta escrit com un moviment continu.  Van interpretar magníficament i amb una tècnica molt acurada.  També ens va agradar força.

El públic d’en peus va obligar a interpretar dos bisos, per la qual cosa i com a regal de final de temporada el Quartet Casals va tocar el conegudíssim 1er quartet de MOZART.   Un final de temporada extraordinari.

A vegades com avui,….. reconec que cada vegada estic mes content, d’haver començat a escriure aquest Bloc… i es que m’obliga  en certa manera, quasi a diari a analitzar el que veiem o escoltem en les nostres sortides.  Es una feinada, ho reconec… i quasi no dono a l’abast però per posar un exemple, avui tot escrivint aquest post he descobert que el compositor que em va agradar tant….en  György LIGETI no era pas tan desconegut per mi com pensava…. i es que ja havia escoltat composicions com les que us deixo a continuació i que segurament a mes d’un de vosaltres us sorprendrà tant com a mi.

Us deixo perquè escolteu una  composició de György LIGETI, ….

és tracta de  ATMOSPHERES que es va fer molt popular perquè va ser utilitzada en la banda sonora de “2001 : Una Odisea de l’espai” de Stanley Kubrick .

També podeu escoltar els moviments de “Kyrie” i “Dies irae” de György Ligeti “Rèquiem“, amb fotos de Stanley Kubrick “2001 – Una Odisea de l’espai”, i amb alguns retrats de Kubrick, i de Ligeti. Aquesta versió de 1963 és interpretada per els  Cors de Bayerischer Rundfunks i la Sinfonie-Orchester des Hessischer Rundfunks Frankfurt, dirigida per Michael Gielen.