– GARDENIA (****) – Teatre Lliure Monjuïc

Teníem realment ganes de “viure” aquesta experiència, perquè havíem llegit algunes bones referències des de la seva estrena l’any passat al Festival de Teatre d’Avinyó, on va rebre crítiques excel·lents sobre tot per la tendresa que desprenien tots els seus personatges. Posteriorment va ser estrenada a Espanya a Girona i va haver disparitat d’opinions.    Per tant estàvem expectants a la representació a Barcelona, que en dos úniques sessions s’ha pogut veure (per fi ) fa uns dies.

Nosaltres varem estar a la fila 1 el diumenge dia 10 d’abril 2011……. no ens va defraudar…. va haver de tot, moments sublims  i moments menys aconseguits degut principalment a la falta de traducció en pantalla, de les escenes no parlades en “cristià”.   Menys mal que a l’entrada ens van repartir uns fulls on estava tot el text e català ….. i sobretot a  que nosaltres varem arribar puntuals i varem poder fer la feina de  llegit tot el text…. així i tot la memòria no va poder retindre tots els matisos que calia tenir presents durant la mateixa representació.

GARDENIA és la historia de uns transvestits que ja son vells i que es presenten davant nostre tal i com son, en cos i anima, cruelment podríem dir fins i tot.  S’encarreguen de fer-ho un grup d’homes belgues, sota la direcció del coreògraf ALAIN PLATEL i del director teatral (també òpera i de circ) FRANK VAN LAECKE.   De fet, la auditoria del espectacle podria dir-se que es sobretot de l’idea que els hi va oferir l’actriu transsexual belga de 63 anys VANESSA VAN DURME, que els va explicar un somni que havia tingut una nit desprès de veure el dia anterior el documental “YO SOY ASÍ” sobre el tancament de la Bodega Bohèmia de Barcelona.

VANESSA VAN DURME

VANESSA VAN DURME

Aquesta pel·lícula en la que es va basar l’espectacle no ha estat estrenada pas al nostre país i únicament es pot tenir  accés a la seva visió a traves de Amazón.  El film relata amb precisió mil·limètrica la vida d’aquestes persones que de dia son homes i de nit dones i que amb el seu treball dur a sobre dels escenaris, acumulen una experiència i una aguda sensibilitat que els fa acostar-se a un ideal que els ha fet creuar la vorera molts cops fins que de cop s’adonen de la vellesa del seu cos, al mateix temps que volen enderrocar el edifici on tenen la seva “vida” i es veuen obligats a abandonar les seves fantasies, els seus admiradors i fins i tot oblidar-se d’ells mateixos per sempre.

Jo quant era jove, havia anat algun cop a la Bodega Bohèmia i m’agradava l’ambient, encara que em “fotia” molt de que un sector del públic anava amb l’única excusa de passar-s’ho be a costa de riures a la cara d’aquells artistes vells….  riures dels seus físics desgastats per el pas del temps… riures de el transvestisme que no entenien (ni volien entendre) ….

…. creien  equivocadament que eren ells que es fotien dels vells, però la realitat era una altre, ja que els “vells artistes” eren conscients d’aquest “cachondeo” malsà i s’aprofitaven d’aquest èxit, per viure de la gent que els anava a veure.    Qui en realitat era el bàndol que feia mes pena ?   els artistes ?   sincerament no ho crec.    Quant va tancar, em va saber greu… molt greu.

GARDENIA, esta farcida de musica meravellosa, i tot just comença l’espectacle s’escolta musica de Mahler i enseguida Vanessa canta “Somewhere over the rainbow“…. i ja se’t posa la pell de gallina, escoltant aquella veu greu i desgastada…  a l’hora veient tot l’escenari ple d’homes amb vestits d’home….  i que poc a poc es van deslliurant dels vestits “presó” que els obliga la vida del dia a dia….. per poder posar-se vestits de color a sobre de les seves pells ja caigudes i arrugades per el pas del temps,…. plomes, perruques, pestanyes, poder-se fins i tot  pintar-se els llavis … els ulls…. “ser” el que ells senten que son… dones amb cos d’home, però dones en realitat.  En els transcurs del espectacle s’escoltaran musiques de Madama Butterfly, La Traviata, Xostakóvitx, Schubert….. però també musiques populars com el Bolero, o “Cucurucucú Paloma” per exemple, o fragments de Dalida de l’Aznavour.

M’agrada GARDENIA, perquè son gent gran que connecten amb el públic no actuant sinó sent ells mateixos… es molt mes que un espectacle de “cabaret” … parla de la vida d’ells mateixos i de les seves experiències. L’anima del espectacle però es VANESSA VAN DURME, ara ja “dona” del tot, perquè va aconseguir operar-se, la resta son actors no professionals amics seus de 55 fins a i 65 anys…. tots ells transsexuals o transvestits .  Gardenia sondeja l’experiència de nou personatges, set més grans que expliquen amb la seva interpretació la zona tèrbola entre la masculinitat i la feminitat, en contrast amb un “noi jove” i una “dona de veritat”…. cada un d’ells amb una història captivadora, a cops divertides o corprenedores…. amb aspiracions ja inaccessibles, a vegades entendridores.

Els uneix a tots ells, les profundes esgarrapades que els ha marcat l’ànima al llarg de la seva vida….. i el que els empeny es la voluntat de sobreviure als prejudicis dels que encara avui, son víctimes. Plens de cicatrius al cos i a l’anima…. però amb ganes de viure .  Aconsegueixen posar en peus un espectacle ple de dansa i de cant, de sensibilitat, de tendresa, de vellesa i de bellesa interior.   Un espectacle que em serà difícil d’oblidar.

intèrprets
Gerrit Becker / Griet Debacker / Andrea De Laet / Richard “Tootsie” Dierick / Hendrik Lebon (en substitució de Timur Magomedgadzhiev) / Danilo Povolo / Rudy Suwyns / Vanessa Van Durme / Dirk Van Vaerenbergh

escenografia Paul Gallis / vestuari Marie “costume” Lauwers / il·luminació Kurt Lefevre / música Steven Prengels / so Sam Serruys / assessor de vestuari Yan Tax

coproducció Les ballets C de la B, Festival d’Avinyó, NTGent (Gand), La Rose des Vents Scène Nationale Lille Métropole/Villeneuve-d’Ascq, TorinoDanza (Torí), Biennale de la Danse-Lyon, Tanz im August (Berlín), Théâtre National de Chaillot (París), Brighton Festival, Centro Cultural Vila Flor (Guimarães, Portugal), La Bâtie-Festival de Genève i Festival d’Avinyó

7 pensaments sobre “– GARDENIA (****) – Teatre Lliure Monjuïc

  1. Narcís Puig

    Hola Miquel,

    gràcies per la crítica. Sóc en Narcís Puig i estic treballant (encara) a l’equip de direcció artística del Lliure.

    Només volia corrobar el que ja et diu en Xavi. Jo havia vist la funció a Avignon i a Girona i vam demanar explícitament a la companyia de subtitular l’espectacle (pensa que a Girona no hi havia cap text en castellà) i no ho van voler fer. Per això vam imprimir la traducció del text. Després vam tenir l’agradabilíssima sorpresa de que la Vanessa aprengués el seu paper en castellà i estrenessin la versió en castellà al Lliure. Ja sé que quedaven alguns textos en francès i anglès, però era molt poc comparat amb el que hi havia hagut a Girona.

    Només volia aclarir això.

    Salut,

    Narcís.

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      Benvingut Narcís a “Voltar i Voltar”

      Gracies per el teu comentari i sobretot per corroborar lo del sobretitulat que la mateixa companya no va voler fer…. jo crec que la raó es el que he explicat abans en el text de la meva crònica (que no critica)… ells, suposo que volen que el menys important sigui el text i el mes…. la part visual. De totes maneres es troba a faltar, sincerament.

      Jo també em vaig sorprendre que Vanessa parles en castellà durant tot l’espectacle i es un punt a valorar molt positivament. Trobo fantàstic el que vareu fer en repartir el text al públic assistent… encara que crec no va arribar a tothom per els comentaris que vaig escoltar darrera meu.

      Desitjo Narcís, que sigui per molt de temps que treballis en la direcció artística del Teatre LLiure. Deu ser un honor poder treballar en un Teatre que es un referent a escala internacional, per les seves propostes moltes vegades innovadores. Esperem que amb el canvi del Director titular, funcioni igual de perfecte.

      Espero veure’t algun cop mes per aquest petit racó, d’una persona que únicament es molt aficionat a les Arts escèniques. Una abraçada

      M'agrada

      Respon
      1. Narcís Puig

        Hola Miquel,

        gràcies per la resposta. I gràcies pels bons desitjos, però el meu futur professional al Lliure va lligat al de l’Àlex Rigola i per tant només em queden uns mesos a la casa. El meu futur passa per Bitò Produccions / Temporada Alta / El Canal produccions. Espero que des d’allà pugui fer una feina juntament amb l’equip que ja hi ha que et pugui interessar!.

        Salut, i bona pasqua!.

        M'agrada

        Respon
        1. miquelgascon Autor de l'entrada

          Com a simple aficionat desconec com pots comprovar tot el que s’amaga darrera dels escenaris, el seu funcionament i la “maquinaria” que cal posar en peu.

          Lamento que deixis el Lliure, però estic segur que el teu futur professional serà tot un èxit. Et demano des de aquí que ens vagis informant dels espectacles que aneu posant en marxa.

          Salut Narcís

          M'agrada

          Respon
  2. pere

    Miquel: Com t’he dit en un altre lloc dec ser dels POCS a qui GARDENIA va decebre. Ja a la roda de premsa vaig preguntar a VANESSA VAN DURME, que pel que havia vist, em semblava una volta a la truita de LA CAGE AUX FOLLES(el musical), es a dir, més o menys el mateix però anant per la part seria i de patiment d’aquests éssers presos en cosos equivocats . Al principi sembla ser així però quan comencen a maquillar-se i vestir-se, es LA CAGE… “amb pretensions” i molt més pobre. I que vols que et digui, m’agrada més que vagin pel dret i al musical hi van, sense pretensions . Parles de la música. En 5 minuts ja s’ha escoltat TOTA la música icònica del mon gay(Over the rainbow, el Cucurrucú i l’Adaggi(Almodovar-Visconti), i inclús el documental que tu titules YO SOY ASÍ, crec que més literalment podria traduir-se com JO SOC EL QUE SOC, cançó del musical de Jerry Herman. Es a dir prefereixo el “cancaneo” i la “lentejuela”, a aquest SI, però NO. Per altre part, l’inspiració en La Bodega Bohemia, no li se veure en lloc. I la vaig conèixer. Ah, a Avinyó també hi he estat, i un parell de cops vaig marxar a mitja funció. Algun “rave” també s’hi veu.

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      Precisament m’agrada tenir un Bloc, per donar cabuda a totes les opinions. M’agrada fins i tot que no estiguis pas d’acord amb la meva visió, perquè això li dona encara mes “vidilla”.

      Sabia per avançat que a tu no t’havia agradat gaire a Girona, i poder per això al anar amb una certa recança, em va sorprendre favorablement. També vaig tenir molta sort perquè la protagonista principal va fer tot el seu paper en castellà i a mes a mes van repartir tot el diàleg per escrit.

      No conec LA CAGE AUX FOLLES, però t’asseguro que si algun dia la tornen a repetir vaig corrent.

      Respecte al documental, la informació la vaig treure del programa de ma que van facilitar al Teatre Lliure i també crec que d’una crònica de TimeOut…. les dos coincidien el títol del documental. YO SOY ASI per el que es veu, si que tracta sobre la desaparició de la Bodega Bohèmia. Evidentment GARDENIA no, però va ser pensada per Vanessa a partir d’un somni que va tenir al dia següent de veure el documental.

      Gracies per expressar tan clarament la teva opinió. Una abraçada

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.