Aquests últims dies he tingut la sort d’assistir a les representacions d’aquestes dues operes i a mes a mes per partida doble, perquè a mes de veure-les el dia de l’estrena amb el primer repartiment, també en una segona ocasió amb un altre repartiment, dels 3 que ens oferirà el Liceu d’aquestes produccions fins al 20 d’Abril.
CAVALLERIA RUSTICANA es una Òpera en un acte, amb Música de Pietro Mascagni i llibret de Guido Menasci i Giovanni Targioni-Tozzetti. Va ser estrenada el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma.
L’argument de Cavalleria Rusticana, es basa en un drama rural situat en un petit poble de Sicília. Santuzza, la protagonista es una noia jove e innocent que explica a Lucia (Mare de Turiddu , personatge característic de la “mamma” italiana), com el seu promès Turiddu, estima a un altre dona (Lola) que esta casada amb Alfio. En realitat, tot son imaginacions seves i pura gelosia….. i els esdeveniments provocats per ella mateixa sense voler, porten a un desenllaç no volgut per ningú. El drama esta servit.
Les meves valoracions son força bàsiques i únicament vull fer-ho per el meu propi record en el futur……. tan sols si em van agradar o no….. si em van fer emocionar o en van decebre.
Santuzza – l’hongaresa Ildiko Komlosi en el primer repartiment i Luciana D’Intino es el segon. Em van agradar molt les dues veus, però poder em va fer emocionar mes Luciana D’Intino.
Turiddu – El sicilià Marcello Giordani en el primer repartiment i l’argenti (de nacionalitat espanyola) José Cura, em van agradar els dos moltíssim, i es difícil tenir que escollir però poder aquest cop em decidiria mes per en Marcello Giordani, per la seva increïble potencia de veu.
Lola – Ginger Costa-Jackson, nascuda a Palerm, va ser la que vaig veure en els dos repartiments i em va agradar força.
Alfio – Marco di Felici en el primer repartiment el vaig trobar força acceptable però en canvi en Vittorio Vitelli en el segon , no em va acabar de fer el pes.
Lucia – Josephine Barstow en els dos repartiments, li vaig trobar una veu una mica malmesa….. no em va acabar d’agradar.
PAGLIACCI es una Òpera en un pròleg i dos actes; la música aixi com el llibret son de Ruggero Leoncavallo . Va ser estrenada el 21 de maig de 1892 al Teatro dal Verme de Milà.
L’argument de Pagliacci, esta basat en un fet real i te l’acció en un poblet de Calàbria on arriba una “troupe” de saltimbanquis i pallassos per fer una actuació…. concretament “a les 23 hores”. El Pallasso Canio sent una gelosia insuportable per la infidelitat de la seva dona Nedda, (aquest cop no pas infundada), amb un home del poble, Silvio. La desesperació del pallasso arriba a ser tan gran que asesina a la seva pròpia esposa durant la representació, així com també al seu amant quant acut a socórrer-la, amb el mateix ganivet.
Canio – Marcello Giordani – José Cura (ja comentat a Cavalleria)
Nedda – Ángeles Blancas – Inva Mula, les dues amb veus magnifiques
Pròleg/Tonio – Andrzej Dobber , per mi perfecte- George Gagnidze, una mica mes fluixet
Beppe – David Alegret, no em va agradar
Silvio – Gabriel Barmúdez, força be.
Scorsese va escollir Cavalleria rusticana per als moments més tràgics de Toro Salvaje i Coppola per El padrino III. De Palma va escollir Pagliacci pel clímax dramàtic de Los intocables. La cineasta Liliana Cavani (directora d’escena), i Daniele Callegari (direcció musical) reuneixen ara aquests dos grans títols veristes de gelosia i mort per emocionar al públic del Liceu.
L’orquestra del Gran Teatre del Liceu, la vaig trobar aquest cop…… esplèndida … va sonar força be i fins i tot diria que molt millor que altres vegades. Vaig gaudir com feia temps no ho feia, de la musica bellíssima de les dues operes, ja que segurament son mes fàcils d’assimilar per mi (diuen els “entesos” que son operes fàcils). No era la primera vegada que les veia i escoltava les dues, però amb altres produccions al Cinema o en Dvd, i segurament per aquesta mateixa raó, son musiques per mi, conegudes i fàcilment “digeribles”.Les dues operes estan farcides de moments en que els COR participa com un dels protagonistes principals.
Els cors del Gran Teatre del Liceu, de la Polifònica de Puig-Reig aixi com també del cor infantil de la Unió de Granollers, van estar magnífics i en variïs moments em van fer posar la pell de gallina. L’únic retret que tinc que fer (i no es culpa d’ells), es la posada en escena del cor, que fan poc creïble la seva actuació, ja que surten de cop i es queden palplantats mirant al public… i desprès desapareixien també com si fos el final del “recreo” d’una escola. Això sobretot es massa visible en Cavalleria i no tant en Pagliacci. Liliana Cavani sota el meu punt de vista no ha fet massa be la seva feina en aquest aspecte.
La escenografia no em va desagradar, però no es pas tampoc per llançar coets. La feina de Dante Ferreti em va fer mes creïble el “verisme” de Caballeria, encara que la porta de L’església des de molts punts del Teatre ni es veu…. i molt mes simple la de Pagliacci, poder massa i tot.
Al finalitzar la representació el dia de la estrena, el divendres 1 d’Abril, varem ser convidats per l’Associació del 4art i cinquè pis del Liceu, a un homenatge a JAUME ARAGALL que es va celebrar en el Foyer, per tal de commemorar el seu 50e aniversari del seu debut, el 14 de desembre de 1961 precisament amb el paper de Beppe a l’opera Pagliacci.
E
Es va inaugurar una exposició de fotografies en les que el protagonista principal es en JAUME ARAGALL….. no us la perdeu !!!
Bueno, pues después de una no pequeña ausencia (demasiadas cosas por medio me han impedido participar en el blog) retomo este espacio.
Tal como “pintas” las dos óperas apetece verlas. No es un género que frecuente pero intentaré meterme en la Programación del Teatro Real a ver qué puedo ver el curso que viene. De momento yo sigo asistiendo a conciertos en el Auditorio. El otro día estuve en un COncierto extraordinario de la Sinfónica de Moscú, con motivo del año España-Rusia. Fue una maravilla. No tengo el programa a mano, pero particip`´o un solista de violín que fue una maravilla: no era un hombre tocando un violín, todo él se hizo uno con el instrumento. Impresionante.
Por cierto, por recomendación vuestra he terminado de leer “El viejo expreso de la Patagonia”. El relato está estupendamente escrito y además describe los lugares por los que pasa de tal modo que te hace presente a ellos. Muchos de los países que recorre el autor los conozco personalmente y me cautivó la descripción de personas, tipologías y paisajes. Gracias por la recomendación.
Pasaba por aqui, y …
Si fue el día 30, tu violinista tocó Saint-Saens y debía ser Valery Oistrakh, hijo y sobre todo nieto de violinistas, Igor y el gran David Oistrakh, de modo que es normal que lleve el violín ensamblado al cuerpo 😉
Es veritat…. la delegació oficial de “Voltar i Voltar” a la capital del Regne, està fallant. Espero que la teva “tornada” no sigui tan sols (una flor que no fa estiu) ….una visita esporàdica, com la que Rajoy ahir ens va “regalar” posant el peu de forma vergonyosa al Parlament de Catalunya. Una vez y no mas Santo Tomas !!!
He estat mirant el que comenta en José Luis a la pagina Web del Auditorio Nacional i sembla que si es en Valery Oistrakh. He buscat el que va tocar per el Yotube i no he tingut sort…. però et deixo una peça de Bach amb tres violins…un d’ells tocat per Valery Ositrakh.
http://www.youtube.com/watch?v=pbPV9u5L8Us
Respecte a la lectura de “El viejo expreso de la Patagonia” jo encara el tinc pendent de llegir…. per lo que l’Imma ja et contestarà al teu comentari com et mereixes.
Una abraçada
Mª Carmen, realment el llibre es magnific i si t’animes també ho son els altres llibres del mateix autor que sap descriure amb poques paraules personatges, situacions i paisatges. Me alegro que te haya gustado.
Em toca dilluns i em dones moral.
¿Aixó de que el que explica Santuzza son imaginacions, es a aquesta versió o sempre?
Quin repartiment et toca dilluns ? T’agradarà… estic casi, casi segur; encara que ja saps amb això dels gustos no sempre coincidim…. per exemple el recital de Ronaldo Villazón em va agradar molt i a tu per el que he llegit no et va agradar gaire.
Jo crec que Turiddu esta realment enamorat de Santuzza…. que se l’estima amb bogeria, però que esta una mica fart de la seva gelosia per l’amistat que te amb Lola. Abans de el tràgic final … preveient el que potser passarà, el mateix Turiddu encomana a la seva mare Lucia, que cuidi com si fos filla seva a Santuzza. Crec que no es un argument exclusiu per aquesta versió.
Com saps d’òpera hi entenc i n’he vist molt poca. Però PAGLIACI i CAVALLERIA les tinc hi he escoltat molts de cops, ja que després de veure EL PADRINO III, van venir-me moltes ganes de veure aquesta darrera.
Per això el passat 20 de gener vaig anar al OCINE a veure la projecció de les versions fetes per LA SCALA, amb direcció escènica de SERGIO TRAMONTI i em van agradar molt i molt.
M’agradaria veure aquestes del Liceu, tot i que pel que veig la direcció de la CAVANI no t’ha acabat de fer el pes. En canvi puc dir, que el 2 de març a la mateixa sala van passar una TRAVIATA dirigida per ella que vaig trobar meravellosa. No tinc idea de com podien ser les “mítiques” dirigides per Zefirelli o Visconti, però aquesta va entusiasmar-me.
La versió que comentes de LA SCALA també la varem anar a veure al cinema el dia 20 de gener i ens va agradar molt tot…. recordo una posada en escena molt senzilla però feta amb intel·ligència …. de lo millor que recordo. Les escenes de Cavalleria Rusticana amb les cadires que segons com estaven col.locades feien creure que estaves al carrer del poble o dins de L’Església…. era increïble. La processo … el crist…. amb pocs mitjans un resultat que recordaré per molt de temps.
D’Intino, Cura i Mula, que va cantar al homentage al Placido Domingo, y em va agradar moltissim.
No et pensis, la segona part em va agradar molt, pero no amb Mozart. El que em sembla es que es més fora de serie per carisma i passió 🙂 que per cantant. M’agradaría veure’l a una opera, segur que el podriem valorar milor.
Entenc molt bé la teva explicació de la Cavalleria, que em sembla a més a més molt veriste… La estima en el fons, pero es permet alguna llicencia 🙂
Al video que has posat, surt V. Oistrakh amb al pare, Igor. Permetem que posi un de l’avi David, que es el gran de la saga, el de la mítica gravació amb Rostropovich, S. Richter i Karajan del Triple Concert de Beethoven.
http://www.youtube.com/watch?v=IW5BuC9Lh08
I el primer moviment del concert No 3 de Saint-Saens que es el que van gaudir a Madrid,
http://www.youtube.com/watch?v=b-u4rm_LVPc
Moltes gracies Jose Luis
Ets una “fiera” trobant musiques i vídeos….. i mira que he buscat jo…. i res.
Referent al concert de Villazón, veig que pensem igual respecte a la primera part…. acabo de publicar un post donant la meva visió. Jo si que trobo que es un bon cantant o almenys a mi m’agrada que no te perquè ser el mateix. M’agradaria veure’l també en un opera de nou, però no per valorar si ara esta pitjor que abans, sincerament.
Em sembla una mica “cruel” el que es fa amb artistes que han tingut fama i que potser ara tenen alguna dificultat…. i que consti que no ho dic per tu; però el estar constantment valorant si una persona ha perdut una mica la veu o no, em sembla com a mínim estèril…. crec que seria el normal si arribes a ser aixi. Tots a mida que passa el temps perdem facultats….. o no ?
Que consti que NO es el meu cas… perquè jo cada dia que passa milloro com el vi…. jejejejeje
El concert de Saint Saens, t’ha agradat tant…que ho has posat repetit…. si em permets corregiré el teu comentari (sempre que em donis el OK).
M’ha agradat molt i molt que hagis fet aquestes aportacions.
Perdo per el retard. He tornat perque dema em toca Cavalleria i estic repasant, jeje, i clar que no cal permis per treure aquesta repetició. I si mai escric orrible t’agraire que li posis la h sense demanar-me autorització 🙂
Arreglat.
Crec que mai corregiré un comentari sense el permís del seu autor.
Mai se sap….. i es que poder volies que repetíssim la visió del vídeo perquè era molt bo…… jejejejeje
Una abraçada
Muchas gracias por vuestros comentarios. Es cierto, tengo el Programa en la mano y el violinista fue VALERI OISTRAKH hijo y nieto de dos grandes violinistas rusos. Interpretó el Concierto nº 3 para violín y orquesta en Si menos, Op. 61 de C. Saint-Saens, y como os dije fue una delicia no sólo escucharle sino verle tocar. Es uno de esos solistas que Te “engancha” y te tiene pendiente todo el concierto.
Tampoco hay que desmerecer al director de la Orquesta Filarmónica de Moscú que en esta ocasión fué YURII BOTNARI. Tengo que confesar que en muchos conciertos (como en este que os digo) más que la Orquesta (que ya es) me encantan los Directores. Este es de los que vibran con la música y hacen vibrar a la orquesta. Fue impresionante. Si van por Barcelona ¡no os lo perdais!
Crec que aquest director no l’hem vist mai. Mirarem de enrecordar-nos i estar a la guai per si aterra per aquí.
Un petonas