Per el passat divendres 25 de març, teníem entrades des de feia temps per un altre espectacle al TNC (Gang Bang), però ens varem deixar al Bloc i ja fa unes setmanes un comentari recomanar-nos molt especialment aquest espectacle (Don Juan) , que el feien poquìssimes vegades a Catalunya, i ara al març un únic dia a Mataró. No ho varem dubtar i enseguida varem canviar els plans…. cap a Mataró !!!.
DON JUAN, memòria amarga de mi, es un EXTRAORDINARI espectacle, que un cop vist recomano a tothom i que demano des de aquí als programadors de Catalunya i sobretot als grans equipaments públics com son el TNC i el Lliure que s’interessin per aquest meravellós espectacle i arribin a un acord per programar-ho …. crec que seria una llastima que el gran public es perdes aquest “grandissim” espectacle de petit format.
L’anima de tot plegat es en MIQUEL GALLARDO, que ell solet al escenari i amb la companyia de 3 titelles de la grandària d’una persona, escenifica tota una representació teatral que posa la pell de gallina, per la seva enorme qualitat.
Amb una excel·lent interpretació com a personatge de carn i os, i que a la vegada fa “viure a les 3 titelles donant-lis “vida” pròpia, amb diàlegs amb diferents veus, emesses per ell mateix…. i en un “NO parar” que fa que l’actor quedi literalment esgotat. El public bocabadat durant tota la representació, al final de la representació i d’en peus va aplaudir aquesta feina, que es difícil de trobar en un escenari. TEATRE PUR.
A Don Juan. Memòria amarga de mi, Don Juan és enganyat per la mort que li nega el seu petó final i que l’obliga a viure enfrontat al seu passat i a les seves pors, però que li donarà també l’oportunitat de conèixer sentiments ignorats fins aleshores.
A partir de textos de Tirso, Zorrilla, Molière i Palau i Fabre, el nostre Don Juan es mostra molt més humà i s’entrega a aquest examen que tots farem en un moment o un altre.
Un actor enfrontat a tres titelles. Un jove frare enfrontat a un passat misteriós. Un prior enfrontat als seus propis pecats. Una Mort en busca de l’amor de la seva vida. I al mig, Don Juan, un personatge que sense saber-ho, remourà els fonaments de tots ells…
L’argument : “Un Don Juan vell (titella), esgotat per una llarga vida i burlat per la mort que el defuig, es retira a un convent franciscà a esperar que li arribi l’hora. Allà coneixerà Jacob, (interpretat per en Miquel Gallardo en persona)….un jove frare que ha viscut des de el dia que va néixer apartat del món. En Jacob és el encarregat de vetllar de Don Juan, i malgrat que en un principi el jove frare té por del misteriós hoste, a mida que escolta les seves històries, la seva por s’anirà convertint en admiració. El Pare Lluis (titella), prior del convent i responsable de les medecines que Don Juan pren per a curar una misteriosa malaltia, des de l’obscuritat observa gelosament aquesta situació…. ”
Es un PRODIGI d’espectacle, per mi l’espectacle perfecte que es mereix la meva màxima puntuació de 5 estrelles. Es la Creativitat sense límits…. un muntatge ple de poesia i màgia, amb inclús aportacions filmades amb projeccions de dones que interactuen amb l’actor com si parlessin amb ell en temps real. Miquel Gallardo, porta molts anys manipulant titelles, mes de 20… i amb aquesta experiència aconsegueix que sembli que les titelles tinguin vida pròpia… fins i tot ell aconsegueix que ens “enamorem” d’un Don Juan decrepit i rondinaire.
Per ultim dir que NO es un espectacle de “TITELLES”,…es TEATRE amb Majúscules, teatre de text, que tan sols utilitza les titelles per interactuar, i tan sols com un recurs mes; els tracta com si fossin persones humanes que estiguessin actuant amb ell a sobre del escenari.
A Catalunya fa l’obra amb bilingüe (castellà i català), i això afavoreix el diferenciar molt mes be els personatges; a la resta del estat fa l’obra en castellà.
L’espectacle esta fent una gira per tot l’estat espanyol i al setembre també a França….les properes actuacions seran :
3 Abril – Certamen Nac. Directoras de Escena Torrejón de Ardoz – Madrid
6 Maig – Valladolid
9 Maig – Alcázar de San Juan – Ciudad Real
14 Maig – Caldes de Montbui – Barcelona
28 Maig – Redondela – Galicia
16 a 25 Setembre – Charleville-Mezieres (França) – Estrena versió francesa
30 Octubre – Albolote – Granada
Aquest espectacle ha estat guardonat amb el Premi del públic del Festival Teatro de Bonecos Belo Horizonte 2009 aixi com també Millor espectacle Nacional Teatro Haro Garnacha 2009. Representat també al prestigiós Festival d’ALMAGRO.
L’espectacle esta produït per la Companyia PELMÀNEC, sota la direcció de Maria Castillo. El text es del propi Miquel Gallardo i de Paco Bernal, a partir de textos de Tirso de Molina, José Zorrilla, Molière i Josep Palau i Fabre.
Construcció de titelles : Martí Doy,
Escenografia : Xavier Erra,
Il-luminació : Fiorella Giudicessi,
Projeccions : Armand López
Música : Pep Pascual
Vestuari : Susana Santos
El 22 de març de l’any passat es va poder veure a la Sala La Planeta de Girona, i el vaig deixar passar per alt. L’amic Dani Chicano “fan número 1” d’aquest espectacle en va parlar meravelles. El 2 d’octubre i dins el festival Temporada Alta va tornar-se a representar a Bescanó(a 3 Km. de Girona), però aquell cap de setmana la programació a la capital era tan atapaida, que em vaig decidir per un altre espectacle molt inferior. El cert és que encara ara, m’estic estirant els -pocs- cabells que tinc. Un cop més allò de que “l’home és l’ùnic animal…”. Que hi farem¡. Amb ràbia continguda he de dir, que estic content per vosaltres que ja l’heu vist.
Precisament va ser el Dani que en el post que vaig publicar sobre CONTE D’HIVERN, en un comentari seu ens va recomanar i molt aquest espectacle de DON JUAN. Malauradament teníem localitats per el TNC però fen cas al Dani les varem aconseguir aplaçar per mes endavant i poder anar a Mataró.
A mi m’ha passat algun cop el que m’expliques, que no saps perquè al final tot coincideix per no poder veure allò que desitges. De totes maneres (encara sàpiguen que cada dia ets mes mandrós), pensa que el proper dia 14 de Maig et pots apropar a Caldes de Montbui…. que des de Girona, no et queda pas tan lluny. Seria una llastima Pere que et perdessis aquest espectacle.
Segons en Dani, que m’ha enviat un email aquest mati, ell ja ha vist l’espectacle 3 cops….. per alguna cosa serà.
Caldes Montbui aprop?. Si no vaig anar a Bescanó que és a 3km. per no agafar el cotxe¡¡¡
Hi estic totalment d’acord Miquel! A mi em sembla un espectacle superb, i així ho vaig manifestar en el seu moment. Tot el que dius ho subscric i per això us el vaig recomanar. L’emoció que sents quan ha acabat l’espectacle i et trobes picant de mans és quelcom indescriptible, i és per aquesta mena d’espectacles que t’estimes el teatre, perquè veure’n un d’aquests et compensa tots els desastres que has pogut presenciar durant un any. Estic encantat que us hagi agradat. Ara, estigueu atents al proper espectacle d’en Miquel. S’anunciava pel maig, però n’ha posposat l’estrena. Ja friso.
Salut i pau.
Dani
T’agraeixo moltíssim la teva recomanació, de debò. Encara que no ens coneixem i crec que era el primer cop que escrivies una nota en el meu Bloc… vaig confiar amb tu …i per això he tingut PREMI.
Estic d’acord amb tu, de que a vegades penses que paga la pena insistir a anar al Teatre…. quant al final gaudeixes d’un espectacle d’aquest tipus, que sense gaires mitjans aconsegueixen emocionar al espectador.
Fa una estona que he rebut a la meva bustia de Correu un email d’en Miquel Gallardo, donant-me les gracies per els meus comentaris en aquest Bloc…. i casi em poso a plorar. Això d’Internet es l’hòstia…. mai havia pensat que ell arribes a veure el meu Bloc, que francament es massa casolà. M’ha agradat molt rebre el seu agraïment…i per això crec que continuaré endavant amb el Bloc… i es que a vegades penso que ningú s’ho llegeix i que es massa feina per no res.
Estaré a la guait dels espectacles que d’ara en endavant pugui estrenar.
Dani, si veus qualsevol espectacle que t’arribi ben endins…. fes m’ho saber.
Una abraçada
Benvolgut Miquel,
Sí, això d’Internet és l’hòstia! 🙂
El teu bloc, Miquel, pot ser casolà, però és ben interessant. Als que ens dediquem al mundillo (com a creatiu no, perquè no en sóc) ens serveix per tenir perspectiva, és molt útil i crec que mentre el fas t’ajuda a posar en ordre les idees i a aplicar un sentit una mica més analític sobre allò que veus. Té un desavantatge, que potser l’anàlisi perd espontaneïtat, però també té un avantatge, que és aprendre a valorar de veritat allò que veus, a destriar el gra de la palla.
Com que et va agradar el Don Juan, t’agradarà també llegir el bloc http://pakeunblog.blogspot.com/. En Miquel el va començar a fer els primers dies d’assaig de l’espectacle i és una veritable meravella, perquè explica fil per randa com munta la peça, com la porta de bolos, amb totes les penes i alegries, dificultats tècniques i solucions que s’apliquen sobre la marxa. Bé, ja ho he dit alguna vegada i a ell mateix també li vaig dir, que hauria de ser de lectura obligada en qualsevol escola de teatre, hauria de formar part del material didàctic. És ben entretingut, ja ho veuràs.
Pel que fa a altres recomanacions, bé, continuarem fent-ne, però potser m’és més senzill fer-ne al facebook. Com que hi tenim amistat, doncs a través del mur trobo que és més fluïd.
Salut i pau Miquel.
Dani
Gràcies per les teves paraules en referencia al Bloc… Tens raó amb tot el que dius.
El diari on explica tot el muntatge per arribar a fer l’espectacle el vaig descobrir l’altre dia, però el vaig llegir per sobre. Tindré en compte el que dius i el llegiré amb calma… Crec que pot ser molt interesant.
He intentat comprar entrades per la representació de Caldes de Montbuï, però no he trovat la manera de fer-ho. Per Telentrades únicament estan a la venta las de Madrid.