Teatre – LA PRESA (****) – Biblioteca de Catalunya – 23/03/2011

Dimecres 23 de març.  Desprès de treballar i  a un hora per nosaltres una mica tard, ens dirigim sense gaires ganes i cansats a la Biblioteca de Catalunya, un altre cop per assistir a una representació teatral.  No entenem el perquè encara avui en dia el Teatre te que començar a les 9 de la nit, ja que això fa que entre una cosa i un altre arribem a casa cap a les 12 de la nit i al dia següent a matinar.  Crec que no s’adonen que per la gent que “encara” tenim “curro”, es un fre força important per aproparse al mon de la cultura. Per la majoria de gent es mes còmode veure qualsevol cosa a casa davant de la TV….els programadors deurien pensar una mica en això i lluitar per captar públic donant les màximes facilitats.

Trobem molt mes raonables els horaris del TNC o el Liceu, que fan les seves representacions a les 8 de la tarda.  Un altre cosa son els caps de setmana…

Be…. anem per feina… l’obra que anem a veure es “LA PRESA” (****), de Conor McPherson i produïda per la Companya La Perla.

McPherson neix a Dublín l’any 1971. Estudia a la universitat de Colege de Berlín i comença a escriure obres des de molt jove. Es considera un dels millors dramaturgs irlandesos del moment i les seves obres han tingut molt bones critiques, tant a nivell nacional com internacional.

Ja veieu d’entrada que la nostre valoració  es molt bona, (4 estrelles sobre 5),  ja que ens va agradar tot, el text, la direcció, la traducció, l’ interpretació i la escenografia.

L’historia ens la explica molt be el mateix director del espectacle FERRAN UTZET ……..

“la  història  és senzilla. L’acció té lloc al nord-oest d’Irlanda, en un pub rural on cada  tarda maten el temps el mecànic Jack (Ramon Vila) i el seu ajudant Jim (Oscar Intente), fent petar la xerrada amb el cambrer Brendan (Armand Villén); els tres són solters.

Però aquesta tarda és diferent: esperen la visita del fatxenda Finbar (Jordi Coromina), l’home de negocis del poble, propietari de diverses cases i d’un hotel.

 

No vindrà sol: ha llogat una casa a una dona de Dublin, la Valerie (Montse Germán), que ha decidit instal·lar-se a la zona. I aquella tarda tots dos visitaran el pub d’en Brendan.

La Valerie és una dona urbana, atractiva, simpàtica i accessible, i només arribar es converteix en el centre de les atencions dels habituals del pub, que busquen, cadascun a la seva manera, d’impressionar-la. La Valerie és el prototipus de dona que només podien somiar o veure a la televisió… i està allà, bevent amb ells! La conversa, regada per l’alcohol, flueix cap als castells i les fades, i en Jack, en Finbar i en Jim, esperonats per una fascinada Valerie, expliquen històries sobrenaturals.

Però la nit agafa una direcció inesperada quan la Valerie explica també una història de fantasmes. Es tracta d’una història personal i terrible, la tragèdia que explica per què va abandonar Dublin. La sinceritat i la cruesa del relat transformen l’ambient, i la competència entre els homes per l’atenció de la nouvinguda es dissol per deixar lloc a una empatia i una comprensió profundes cap a la Valerie.

 

 

 

 

 

 

 

 

Ramon Vila

Ramon Vila

Armand Villén

Armand Villén

 

Poca cosa més hi passa, a La Presa. No hi ha acció. No hi ha històries d’amor, xantatges, venjances, bons i dolents. Però passa quelcom meravellós: que captura un tros de

vida. I entre fantasmes i cerveses, descobrim una cosa que massa sovint oblidem: que, encara que ens ho sembli, mai estem sols. I que en el lloc més inesperat podem trobar allò que busquem. La Valerie ho troba a la regió de Sligo.”

Jordi Coromina

Jordi Coromina

Montse Germán

Montse Germán

Aquesta obra la varem veure nosaltres fa uns any al Romea, on Manel Dueso la va dirigir al 1.999; llavors ja ens va agradar força; aquesta vegada la hem trobat diferent, força diferent… creiem que aquí el final esta canviat, encara que els anys no passen perquè si, i els records es difuminen desprès de 12 anys.

Ens ha agradat molt la escenografia d’en SEBASTIÀ BROSA, que recrea amb molta fidelitat un pub irlandès dels autèntics… aquells de la Irlanda rural.  Un treball extraordinari en un espai tan difícil d’ambientar, com es el de la Biblioteca de Catalunya.

Òscar Intente

Òscar Intente

El espai sonor de ORIOL BROGGI esta ben aconseguit i m’agradaria destacar la feinada en la il·luminació que GUILLEM GELABERT aconsegueix en els moments en el que expliquen histories de “por”, tot s’enfosqueix per aconseguir l’atenció del públic on el director vol.  La traducció de JOAN SELLENT aconsegueix apropar aquest mon rural irlandès amb molta naturalitat.

Cal remarcar la actuació dels 5 actors, en aquesta producció, amb un treball de conjunt molt remarcable,  ja que no existeix entre ells grans desnivells de qualitat. A mi em va agradar especialment en Ramón Vila (que ja ens va sorprendre molt agradablement en “Natale in casa Cupiello”), aixi com també Montse Germán en un paper molt aconseguit (també recordem el seu extraordinari treball en “Germanes” i mes recentment a “Agost”).

Us la recomanem de debò.  Estarà a la Biblioteca de Catalunya fins al 17 d’Abril.

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Teatre – LA PRESA (****) – Biblioteca de Catalunya – 23/03/2011

  1. pere ha dit:

    Tinc un record inmillorable de LA PRESA en el montatge fet per MANEL DUESO amb Àngels Bassas, Boris Ruiz, Andreu Benito i Miquel Gelabert. Però d’entre aquest “nou” grup d’autors irlandesos, la meva preferència va per MARTIN MC.DONAGH i BRIAN FRIEL potser perquè les seves obres expliquen històries MÉS completes -a LA PRESA com a PORT AUTHORITY o SOTA EL TIL.LER, McPherson es limita (molt be per cert), a explicar diferents històries curtes- mentre que tan Mc.DONAGH amb “La reina de bellesa de Leenane”(Villaroel),”El Tinent d’Inishmore”(TNC) i sobre tot “L’home dels coixins”(Lliure) sap explicar unes històries apasionants amb uns diàlegs -rèplica,contra-rèplica- fantàstics. BRIAN FRIEL amb “El fantàstics Francis Hardy o El guaridor” segueix el camí emprat per Mc.Pherson, però se li pot disculpar, per ser l’autor d’una de les obres que M’HAN AGRADAT MÉS DE LA MEVA VIDA com a espectador de teatre: DANSA D’AGOST, en aquell meravellós montatge fet per PERE PLANELLA(“) al Teatre Lliure.

    (“)Un director al que quasi sempre s’oblida, quan es parla dels fundadors del LLiure, ja que va formar triunvirat amb Puigserver i Pascual i pocs ho recorden.

    M'agrada

    • miquelgascon ha dit:

      Hola Pere

      Ja et trobava a faltar !!!

      Començo per el final…. DANSA D’AGOST…. he estat mirant per Internet i he trobat això :
      —————————————–

      Dansa d’agost
      Teatre Lliure, 21/1/93 – 31/3/93

      Autor: Brian Frield
      Director: Pere Planella
      Repartiment: Emma Vilarasau (Chris), Ester Formosa, Ramón Madaula, Lluís Torner, Anna Lizaran, Montse Alcañiz, Pep Montanyès.
      ——————————————–

      La veritat es que em sona molt… però no me’n recordo si la varem arribar a veure; segurament, si perquè era l’època del Lliure de Gracia on vaig descobrir el TEATRE i no ens perdíem casi res. El repartiment era per treure’s el barret…. quina passada !!!!

      A la Viquipèdia he estat mirant el “currículum” d’en Pere Planella… i la veritat es que tens tota la raó… no s’en parla gaire be mai d’ell quan es fa referencia a la fundació del Teatre Lliure. Et deixo per si t’interessa aquest link amb força informació…..

      http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Planella_i_Reixach

      Respecte a les altres que fas referencia …”La reina de bellesa de Leenane”(Villaroel),”El Tinent d’Inishmore”(TNC) i “L’home dels coixins”(Lliure), també les varem veure, però sincerament no tinc tanta memòria com tu .

      Per això em servira aquest Bloc…. d’aquí uns anys el miraré per recordar quins espectacles gaudíem aquell llunya 2011…jejejejeje (això espero).

      Una abraçada Pere

      M'agrada

      • pere ha dit:

        PER RECORDAR: “DANSA D’AGOST, l’escenari era al mig i el públic als cantons(com la Bernarda Alba del Nacional), són els records d’un nen, que viu amb la seva mare i 4 ties solteres. Arriba un germà-Lluís Torner-que havia estat missioner i tornar mig boig. El millor el moment en que les 5 germanes escoltant la ràdio es posen a ballar histericament(d’aquí el títol, que originalment és Dancing at Lunghasa. Hi ha pel-licula amb la Merryl Streep.

        LA REINA DE BELLESA… dirigida per Mario Gas amb la Carulla,Vicky Peña,Alex Casanovas,Jacob Torres. GENIAL

        Segur que la heu vist, va ser un gran èxit de públic. Les altres dues(El tienent(Pep Anton Muñoz) i L’home dels coixins no van tenir tan bona acollida, però són molt millors que LA PRESA. Totes de diferents autors, però tots la nova generació de dramaturgs irlandesos.

        M'agrada

  2. miquelgascon ha dit:

    L’Imma esta casi segura de que si la varem veure…. però jo sincerament no me’n recordo de res del que has explicat de DANSA D’AGOST.

    De LA REINA DE BELLESA DE LEENANE, si que ens recordem tots dos, i se que ens va agradar molt.

    M’agradaria tenir la teva memòria.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.