En menys de 24 hores, una mica de tot.

El dissabte 19/03/2011 varem assistir a la projecció en directe ??? de l’Opera LUCIA DI LAMMERMOOR (****) de Donizetti, des de el Metropolitan de Nueva York i que te la exclusiva en Espanya la cadena de cinemes YELMO.  Aquest cop va ser un autèntic desastre i un vergonyós engany d’aquesta cadena de Cinemes.

Resulta que quan nosaltres fa unes setmanes varem intentar comprar les entrades via Internet,  no varem poder perquè semblava que no estaven a la venda.   Desprès de varis intents, varem trucar directament a les seves oficines i ens van explicar que degut a que en USA feien canvi al horari d’estiu, no sabien en cert l’hora en la que es retransmetia … i que quant tinguessin la certesa, les posarien de nou a la venda.  Així va ser, als poc dies  les varem poder comprar.

El horari a USA efectivament va canviar i  el que de debò va passar es que com ja tenien moltes entrades venudes amb l’horari “antic” la cadena Yelmo no es van atrevir a avisar de que començava la retransmissió un hora abans del previst.   La cadena Yelmo suposem va gravar la retransmissió i la varen oferir en un fals directe, un hora mes tard … i això sense avisar al públic assistent, de sota ma.   La retransmissió en diferit estava mal gravada, perquè el so era realment dolent, amb forces “gaps” que interrompien la correcta emissió i un só brut que no corresponia a vegades amb les imatges.

Per desgracia l’engany es va destapar, al fallar-lis la gravació i tenir que connectar amb el directe “real”… i llavors l’opera ja estava en l’últim acte.   Aquesta acció es totalment indigne e  intolerable.  Per tal de fer callar les queixes de la gent que estava indignada, ens varen regalar una entrada per un altre opera,  però d’aquesta… la que volíem veure ens varen estafar un bon tros..

Independentment de la dolentíssima retransmissió i el cabreig, la producció del Metropolitan va ser una autentica delícia, que algun dia m’agradaria tornar a veure i això no se si serà possible.  De moment a una web amiga, a  IN FERNEM LAND en Joaquim, ha aconseguit el que jo creia impossible i es recuperar el so d’aquesta joia.  Si teniu interès, allà teniu una molt bona crònica que us recomano.

———————————————————————-

…i arriba el diumenge 20/03/2011, i anem cap el Auditori, al concert del nostre abonament a l’OBC, encara que saben que aquest cop el concert es d’una orquestra convidada, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, i dirigida per Michael Boder.

Simfonia núm. 5 en si bemoll major (**) de Anton BRUCKNER – (Ansfelden, Àustria 1824 – Viena 1896) 

D’entrada tinc que dir per ser sincer, que jo NO anava massa predisposat per que m’agrades i faig el “mea culpa”… perquè es varen complir fil per randa el que jo em temia… no vaig “vibrar” en aquest concert i tampoc em va agradar com la varen interpretar.  La setmana anterior i per Internet havíem gaudit d’aquest mateix concert interpretat per la BERLINER PHILARMONIKER i ens va encantar.   Aquest fet, i també que no tinc masses simpaties per l’orquestra del Liceu, suposo que varen fer que em tanques a la meva “closca” i no els dones l’oportunitat de escoltar-los com es mereixen.   Tinc que dir que sembla ser que soc l’únic que aquest concert li va decebre, ja que tot el que he llegit al respecte, deixen la formació força be.

Tinc que aclarir que no estic en contra dels intercanvis entre les nostres pròpies institucions (Liceu i Auditori), però malauradament l’orquestra del Liceu no m’acostuma a agradar gaire, excepte rarísimes excepcions, com va ser en l’ultima opera a la que varem assistir “PARSIFAL“, tal i com ja vaig comentar en el post que vaig fer en aquella ocasió.

Intentaré ser mes just la propera vegada e intentar gaudir des de el primer moment, sense prejudicis previs.

———————————————————————————

….. i arriba la tarda del mateix diumenge 20/03/2011 i llavors si….. SI…. SI.  Llavors vaig gaudir en un espectacle de dansa com feia moltíssim temps que no ho feia.

Ens varem apropar al Teatre Romea, per veure EL SALT de NIJINSKY (*****), una meravella de coreografia i de dansa, dirigida per Maria Rovira e interpretada per Trànsit Dansa, que es la companya resident al Teatre Monumental de Mataró.

Maria Rovira, comenta en el fulletó del espectacle que “El salt de Nijinsky vol ser un homenatge personal i molt particular a la genialitat del gran ballarí que va ser Vaslav Nijinsky. Una fotografia de un salt del ballarí, va ser el punt de partença d’aquest treball coreogràfic”.   Els ballarins Edmundo Pezzopane, Pere Molsosa, María Garriga, Reinaldo Ribeiro, Daniel Rosado i Sol Vázquez, aconsegueixen una perfecció de moviments i una sincronia tal que fa que el espectador deixi quasi de respirar per tal de no entorpir tanta bellesa.

Us deixo la filmació del espectacle, gaire be sencera, per que la podeu veure de cop o en petites dosis.  de debò que paga la pena.  Una meravella !!!

La coreografia gira a l’entorn del salt com a joc, ritual, dansa i competició atlètica. I també dels impulsos que ens porten a enlairar-nos del terra, a elevar-nos. Per això aposta per la qualitat tècnica dels intèrprets, que provenen de disciplines tan diverses com el clàssic, el contact, el hip-hop o el breakdance, entre d’altres.

El 2008 la companyia Trànsit va obtenir amb aquest muntatge el Premi Butaca al millor espectacle de dansa de la temporada. Estrenat al Grec del 2007 ha fet gira per Catalunya, Madrid, l’Argentina, Uruguai i Croàcia.