CCCB – Exposicions “DESAPAREGUTS”(****) i “La TRIESTE de Magris”(***) – 19/03/2011

—————————————————————————————–

Actualització a 28 d’abril 2011

 El dia 3 de maig la Universitat de Barcelona investirà Doctor Honoris Causa a Claudio Magris.

 ——————————————————————————————

Aprofitant que aquest cap de setmana s’oferia jornada de portes obertes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en ocasió de la inauguració del nou espai del TEATRE CCCB, el mati del dissabte 19 de març em vaig apropar a xafardejar.

Primer de tot vaig visitar el nou espai, que esta comunicat mitjançant un passadís  subterrani amb la seu principal del CCCB.  Vaig quedar gratament  sorprès per el nou edifici, la seva lluminositat i el gran espai que la ciutat recupera per la Cultura.  Aquest  nou espai compta amb la Sala Teatre, una sala polivalent amb capacitat per a 600 espectadors, i la Sala Raval, amb un aforament de 170 persones.

Desprès, vaig dirigir-me a l’exposició DESAPAREGUTS (****), amb la sort que en el moment d’entrar començava una visita guiada que en aquesta ocasió em va ser molt útil. La exposició  fotogràfica del fotoperiodista Gervasio Sánchez pretén aproximar-nos al tema de la desaparició forçosa a països com Xile, Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Iraq, Cambodja, Bòsnia-Herzegovina i Espanya entre els anys 1998 i 2010.

José Norberto Ayala Rosales, pare d'Elton Ademir Ayala Durán, desaparegut el 1981 a San Sebastián (San Vicente)

José Norberto Ayala Rosales, pare d’Elton Ademir Ayala Durán, desaparegut el 1981 a San Sebastián (San Vicente)

Aquesta exposició també s’està fent a La Casa Encendida a Madrid i El Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León a LLeó, però encara que tenen la mateixa narrativa i distribució d’espais, les fotografies son diferents en els tres ciutats.

“Desapareguts” es un contundent document contra l’oblit i té com a objectiu rescatar la memòria sepultada de persones desaparegudes en diversos conflictes bèl·lics i processos de repressió.

Un grup d’indígenes espera l’exhumació dels seus familiars. Joyabag (Guatemala), febrer 2009

Un grup d’indígenes espera l’exhumació dels seus familiars. Joyabag (Guatemala), febrer 2009

Es curiós,  trist i vergonyós, el fet de que Gervasio a on mes dificultats ha tingut per analitzar i fotografiar es precisament a Espanya, on encara avui desprès de 70 anys de finalitzada la guerra civil espanyola i mes de 200.000 desapareguts per aquest tràgic conflicte, es posen mes dificultats per recuperar la memòria històrica i la identificació dels cadàvers.  Països amb molts menys recursos econòmics i amb conflictes molt mes recents, les autoritats han destinat recursos perquè les famílies i la societat obris fosses comunes i s’ha investigat per tal de “tancar” al mes aviat possible el dolor per l’absència dels seus essers estimats.

Els 43 taüts de víctimes ixhiles, morts als anys vuitanta i localitzats en una fossa comú l’any 2008, formen una fila ordenada al centre de l’església de Nebaj. Nebaj (Guatemala), febrer 2009

Els 43 taüts de víctimes ixhiles, morts als anys vuitanta i localitzats en una fossa comú l’any 2008, formen una fila ordenada al centre de l’església de Nebaj. Nebaj (Guatemala), febrer 2009

La relació de Gervasio Sánchez amb el drama dels desapareguts arrenca a Guatemala l’any 1984, moment en què inicia la seva trajectòria professional com a periodista independent, especialitzat en conflictes armats. Des de llavors i fins a l’actualitat, Gervasio Sánchez ha cobert nombrosos conflictes bèl·lics i ha desenvolupat diversos projectes a llarg termini sobre les víctimes.

Recollida i neteja de restes humanes. Cetina (Espanya), març de 2010

Recollida i neteja de restes humanes. Cetina (Espanya), març de 2010

En aquests 25 anys d’activitat professional, el tema de la desaparició forçosa ha estat una constant en l’obra del fotògraf que, de manera intermitent, s’ha submergit en nombrosos països afectats per aquesta problemàtica. L’exposició “Desapareguts” constitueix el projecte més extens i voluminós dels realitzats fins ara per Gervasio Sánchez.

No us perdeu aquesta interessantíssima exposició, no gaire agradable als ulls, però que cal tenir-la present per forçar a les forces polítiques del estat espanyol, de que la DEMOCRÀCIA significa  quelcom mes que una bonica paraula. Estarà a Barcelona fins el 1 de maig.

——————————————————————————-

L’altre exposició no te res a veure, però també es força interessant, La TRIESTE de Magris (***)

Trieste és una ciutat fronterera, barreja de llengües i cultures: italiana, germànica i eslava. La seva ubicació geopolítica única ha determinat el seu tarannà al llarg de tota la història fins al present.
La ciutat italiana també és coneguda i reconeguda perquè hi van néixer o hi van viure alguns dels escriptors i intel·lectuals més importants dels últims segles: Italo Svevo, Umberto Saba, Rainer Maria Rilke, Scipio Slataper, James Joyce…   En aquesta exposició Claudio Magris esdevé el fil conductor i el nexe amb la seva ciutat.

Libreria Antiquaria.

Libreria Antiquaria.

El visitant ha de fer el recorregut de l’exposició amb els cinc sentits. Sentir la força de la bora, el vent de Trieste, palpar les pedres del Carst i percebre el mar Adriàtic. Sorprendre’s amb la remor de les guerres i escoltar cançons triestines. El visitant pot seure en el cèlebre Caffè San Marco i entrar a la coneguda Libreria Antiquaria. I recórrer el Danubi, a través d’una evocació del seu curs per Centreeuropa, en homenatge al cèlebre llibre de Magris, a partir de la lectura d’alguns dels seus fragments.

Caffè San Marco

Caffè San Marco

L’exposicio estara oberta fins el 17 de Juliol 2011

A mi em va fascinar… i a mes a mes em va sorprendre perquè he passat de llarg algun cop conduint el cotxe cap a la antiga Iugoslàvia, i no m’he donat de la bellesa d’aquesta ciutat que sempre havia menyspreat sense conèixer-la.

 

2 thoughts on “CCCB – Exposicions “DESAPAREGUTS”(****) i “La TRIESTE de Magris”(***) – 19/03/2011

  1. José Luis

    T’estàs convertint en la meva guia del ocio, t’ho agraeixo de veritat, i segur que no soc l’únic.

    Trieste es una ciutat que em va atreure des que vaig sentir parlar de ella. No la conec, de moment aniré a la exposició.

    Als noms de gent relacionada amb Trieste caldria afegir el de Giani Stuparich, nascut a ella, autor de una miniatura genial que es diu La Isla.

    Respon
  2. miquelgascon

    Gracies per els teus ànims José Luis. Quant tu em vas animar a començar a encetar aquest Bloc, no m’imaginava pas el que això m’agradaria, ni tampoc la feinada que dona mantenir-lo “viu” dia a dia.

    No pretenc que sigui la “Guia” per ningú, però almenys si que em serveix a mi mateix a adonar-me de tot el que intento fer en els meus pocs moments d’oci…. i la veritat es que a mida que això creix a partir de les meves pròpies vivències, em sento força satisfet. El que si he notat, es que ara quan vaig a un lloc, veig un espectacle, o acudeixo a una exposició…. ho miro des de un altre visió que abans de començar a escriure el Bloc…, he intento analitzar “on-line” tot el que tinc la sort de “viure” al meu entorn. Tinc molta sort de viure a Barcelona…… i es que estic “enamorat” de la meva ciutat i de la seva gran vitalitat cultural.

    L’exposició de Trieste m’agradaria veure-la de nou, amb mes calma. Ja veurem.

    Una abraçada “mestre”.

    Respon

Leave a Reply to miquelgascon Cancel reply