El divendres 18 de març varem assistir a la festa del NOORUZ amb els Amics de “Amu Daria” (Associació per la promoció cultural de la Ruta de la Seda), a Casa Àsia. Es una festa per celebrar que arriba la primavera i que es celebra a tots els països de Àsia Central, d’una o un altre manera. Un any abans assistirem a un sopar elaborat per Quirguisos i Uzbeks residents a Barcelona, que no oblidarem. Aquesta any va ser molt menys intens, però va ser una excusa per retrobar-nos els que estimem aquesta part del mon.

Immediatament desprès cap el Teatre. Aquesta vegada a “La Villarroel”, amb moltes ganes de veure l’obra DESCLASSIFICATS de Pere Riera. Recordàvem el que varem gaudir en la primera obra que es va representar d’aquest autor al TNC ” Lluny de Nuuk”… i esperàvem un altre sorpresa…. i si, efectivament la varem tenir, però aquest cop desagradable.

Aquest cop en PERE RIERA ( autor i director), ha buscat la complicitat del públic (que ja aviso d’entrada … la tindrà), amb un argument massa senzill i per mi amb certa o molta demagògia, utilitzant el que ara el públic demana…. veure corrupció per totes bandes, per sentir que la política es una “merda”…. un president del Govern “corrupte”, que ha tingut “afers sexuals” amb una menor i de la que te proves fotogràfiques una periodista de moda a la Televisió (que sembla la Terribas). Aquesta, pressionada per el Secretari del President, que (aprofitant qüestions personals i familiars que afecten a  filla de la periodista), fa que aquesta cedeixi davant del poder no denunciant l’afer.

Tot això amanit amb acudits de caire sexual, (que l’autor adreça a un públic que ell mateix considera immadur) …. entre la periodista i el Secretari, que a mi em van treure de polleguera però que al públic semblava s’ho passava d’allò mes be. Crec que l’autor ha buscat un tema que esta explicat en 3 minuts i li ha anat afeixin cosetes de caire comercial per reomplir el tema principal i que d’aquesta manera pugui durar els 80 minuts que dura l’obra (en realitat amb 3/4 d’hora el tema estaria mes que exhaurit)….. així amb aquets “afegitons” sense sentit,  la gent s’ho passa be i de retruc aconsegueix que pugui arribar a ser un gran èxit de taquilla. Per mi, senzillament lamentable

El fulletó que donen a l’entrada ja ho diu tot …

ÊTICA PERIODÍSTICA ?

ABÚS DE PODER ?

Desprès en el seu interior, es contradiu ja que afirma  que “no es un obra sobre política” i que tampoc es una “història sobre periodistes”…. i que en realitat es simplement “la trobada de tres personatges amb punts de vista molt oposats, sobre l’ètica, la integritat professional i la dignitat de l’individuo”.  Per mi son paraules molt maques però buides de contingut, perquè si en realitat es així, si es volia retransmetre això, perquè l’autor s’ha aprofitat de la sensació actual que te la societat de que tota la política es corrupte i els periodistes van de la ma del poder ???…. perquè no ha escollit uns altres personatges per parlar de l’ètica, integritat i la dignitat del individuo ???

Crec que aquesta es un obra primerenca del autor, que ha estat repescada degut a l’èxit obtingut de “Lluny de Nuuk”, (obra escrita posteriorment i que a mi em va entusiasmar)… i que sense la revisió acurada prèvia, ha estat llançada a la seva comercialització.  Seria bo, com fan fins i tot els musics mes extraordinaris de l’historia, que abans de l’estrena d’una obra escrita ja  fa temps, es revises amb cura i es retoques en allò que grinyola.    Aquí a “Desclassificats” grinyolen, malauradament forces coses.

I suma i “sigue”….  Així com la interpretació de TONI SEVILLA esta mesurada i aconsegueix fer creïble el paper que interpreta (President de govern d’un país imaginari …) i fins i tot en un paper poc creïble i desagradable, en ABEL FOLK (Secretari de Presidència), aconsegueix un bon treball….. EMMA VILARASAU s’estavella en aquest paper, massa poc treballat.

Que t’ha passat EMMA ?   Mai t’havia vist tan nerviosa a dalt del escenari…. mai amb el personatge tan poc treballat, amb constants errors de dicció i de ensopegades amb el text.  Sempre he defensat el treball d’una de les actrius que estimo mes a sobre dels escenaris a Catalunya, i que per mi sempre ha estat i es una gran professional… però aquest cop EMMA m’has decebut, has estat “cridanera” i “exagerada”, com molts t’acusen normalment sense gaires arguments.   Deixo constància de la meva defensa “a ultrança” d’aquesta actriu en l’entrada que vaig publicar en ocasió de “AGOST”. ( en aquest post en un dels comentaris jo la defensava d’aquesta manera “Com veus l’Emma ha estat present al llarg de casi tota la meva vida “teatrera” i m’agrada molt. Ara està “cremada” per el públic degut a la sèrie Vent del Pla de TV3, però a pesar d’això es de lo millor de l’escena teatral a Catalunya”).

Malauradament EMMA amb aquesta actuació a DESCLASSIFICATS estàs donant arguments als teus detractors… i això em dol, perquè continuo creient que ets comparable a una Lizaran, i continuo creient amb tu, que ets de lo millor de l’escena a Catalunya.

Per acabar, aquesta crònica que no m’ha agradat gens escriure, felicito a  SEBASTIÀ BROSA per la escenografia que em va semblar molt funcional i a la vegada excel·lent, per totes les escenes, incloent la retransmissió de la entrevista televisada.