El dijous passat, 17 de març de 2011, varem tornar a assistir com habitualment fem als concerts d’aquest magnífic i admirat Quartet, encara que aquest cop no varen assolir totalment les expectatives que tenim normalment posades en el seu treball.
Podeu veure si us be de gust les cròniques dels 2 primers concerts d’aquesta temporada :
– Primer concert temporada 2010/2011
– Segon concert temporada 2010/2011
El programa aquest cop va ser força desigual, encara que continuem creient que la qualitat d’aquest grup de cambra esta fora de tot dubte. Parlem mes aviat de sensacions viscudes per nosaltres, ja que no som ni molt menys entesos.
Un Quartet Casals difuminat
Una peça de Luigi BOCCHERINI (Lucca 1743 – Madrid 1805) va inaugurar el concert d’una forma immillorable, que per nosaltres va ser el que ens va fer “vibrar” mes de tota la nit. Concretament el seu Quartet en sol menor, op.32. (****) Una peça casi desconeguda per tothom i que ens va agradar moltíssim, sobretot el solo de violi al final del 4art moviment. Una veritable joia.
La segona peça de Ludwig Van BEETHOVEN (Bonn 1770 – Viena 1827), Quartet núm. 16 en fa major, op. 135, (***) ens va sorprendre perquè no ens va semblar per a res que fos de Beethoven, ja que semblava molt mes modern. Comentàvem al entreacte entre amics que creiem que el Quartet Casals l’havia “Xostakovitzat”. Ens va semblar que no estaven en la seva millor nit, perquè entre ells es feien mirades de desaprovació. Creiem que no estava massa ben preparat el concert. El tercer moviment es poder el que a mi em va captivar mes.
A la segona part es feia l’estrena a la “galàxia” del concert de Miquel ROGER (Barcelona 1954), Quartet de corda núm. 6 (**). Normalment em fa una certa por assistir a una estrena mundial, però aquest cop fins i tot van haver estones que em van agradar força, però tinc que reconèixer que la música contemporània, definitivament no es el meu tipus de música. Va estar present l’autor que va ser força aplaudit.
Per finalitzar la nit el Quartet Casals va interpretar el que creiem tots tenia que ser l’estrella del concert, però malauradament no es van complir les expectatives. Dmitri XOSTAKÓVITX (Sant Petesburg 1906 – Moscou 1975), Quartet núm 4 en re major, op. 83 (***); aquesta temporada aquest compositor ha estat l’excusa per fer un recull de la seva fantàstica obra, però aquesta nit el Quartet Casals no ha estat a l’alçada del que ens te acostumats als seus fidels seguidors.
Alguns quartets de Beethoven em semblen molt difícils=moderns 😉 però aquest Rasumovsky no es dels que més i el lento es una meravella. Mal tocat pot ser un turment. No em facis cas, però vaig sentir dir que els del Quartet Casals s’odiaven bastant entre ells, i si això fos cert, el miracle es que els hi surtin coses bones.
A mi no em sonen els audios que has posat.
No en sabia res de les enemistats entre ells…. crec sincerament que seran simplement “Xafarderies”. Si fos veritat em sabria greu, perquè per mi signifiquen moltíssim en el mon de la música.
Amb la feinada que em va donar lo dels àudios !!!! soc un sapastre….. aquesta nit ho intentaré arreglar. Gracies per l’avís.
Ja sabeu que els segons moviments de B i B em van esntusiasmar. En canvi la peça d’estrena va ser força avorridota, amb aquells colors dels focus i les imatges tan pobres, encara pitjor.
I el Xostakovitx, molt difícil d’escoltar, d’una enorme densitat, requeria la meva màxima concentració i una mica més d’entrega dels quatre artistes, crec. Els he sentit més convincents altres vegades.
Dona… es clar que ho sabem ja que ens ho vas fer saber a la mitja part.
De debò que en els altres dos concerts d’aquesta temporada les obres de Xostakovitx, que varen interpretar em van posar la pell de gallina.
Aquest concert va ser una mica decebedor.
Retroenllaç: Quartet Casals (****) – quart i ultim concert de la temporada | Voltar i Voltar