– PARSIFAL (****) de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 04/03/2011 (49)

Un cap de setmana esbojarrat i del que em costarà posar-me  al dia en el Bloc.  El dissabte varem anar a Madrid per tal de celebrar l’Aniversari de l’Imma, i ens varem quedar els 3 dies aprofitant que a Barcelona el dilluns va ser festiu…. però axó ja ho explicaré en un altre post.  Abans de Madrid, el divendres 4 de març varem tenir la sort de gaudir d’una de les operes mes meravelloses de Richard Wagner, PARSIFAL.

Aquesta opera en tres actes es creació absoluta de Wagner, ja que d’ell es tant la musica com el llibret, te una durada una mica excessiva, ja que des de el seu primer compàs fins que surts del Teatre, han passat ni mes ni menys que 5 hores i mitja….. al tercer acte el divendres varen haver forces “fugides” del pati de butaques….. encara que en el quart pis on estàvem situats casi tothom va aguantar fins al final.  Això demostra que encara avui en dia l’opera continua sent per a alguns una forma de “relació social” mes que un lloc on es gaudeix de la música (sobretot en les localitats mes cares).

Estrenada al Teatre Festspielhaus de  Bayreuth el 26 de juliol de 1882;  Wagner va donar l’exclusiva a aquell Teatre, poder per agrair que se’l tingués tant present en la seva programació.  Això feia que es tingues que anar a Alemanya per poder-la veure. Barcelona, que en aquella època ja era molt wagneriana, va esperar a que els drets de representació al Teatre de  Bayreuth caduquessin, per ser la primera opera a Espanya que la va representar, i així el 31 de desembre de 1913 va ser estrenada al Gran Teatre del Liceu.

L’argument explica com un innocent noi, Parsifal, es converteix sense quasi adonar-se en el salvador del Sant Grial.  El Rei Amfortas, ferit de mort al caure persuadit sexualment per Kundry, fa que els habitants dels seu reialme en el castell de Montsalvat estiguin preocupats i totalment desorientats.  Parsifal es compadeix i accedeix a ajudar-los, tot renunciant aquest cop a la seducció de Kundry, retornant la llança sagrada i per tant,  l’ordre al castell.

La seva posada en escena ( Claus Guth), es magnifica, procurant que els actors i cantants, no estiguin estàtics a sobre l’escenari….. ha decidit situar l’acció en l’Europa de entre guerres, als anys trenta. Alguns “puristes” estaven escandalitzats d’aquest “atreviment”, que a mi em diverteix, perquè en els entreactes m’ho passo d’allò mes be al sentir frases com….”jo l’any que be deixo el abonament…. això es intolerable !!! “….. Que divertit, de debó.

L’Opera per alguns es tindria que representar SEMPRE amb la mateixa ambientació, tal i com va ser creada  per l’autor…..vaja com els Pastorets.   Per mi seria un avorriment.  L’important per mi es la musica i les veus i la resta m’agrada que em sorprenguin i que mai sigui repetitiva.

Per tradicional ja tindrem per desgracia un altre cop la temporada vinent,  AIDA en format clàssic …. SI senyors…un altre cop !!!!

La escenografia (Chiistian Schmidt), em va agradar moltísim ja que crea un escenari giratori en continu moviment a dos nivells, amb molt color i que a cada moment sorprèn per els seus canvis, amb terres diferents, enrajolats, gespes, basalts, on les façanes es van transforma’n a mida que passa el temps, degenerant-se i fins i tot derrumban-se, per que al final TOT reneixi de nou un altre cop i sembli un altre cop immaculat i nou.  Passarà molt de temps perquè al Liceu es pugui gaudir d’una escenografia similar, amb tantíssima qualitat…. (la crisis) .  Una autentica meravella.

Les veus de   Klaus Florian Vogt (Parsifal), i sobretot la de  Hans-Peter König (Gurnemanz), amb una molt bona sonoritat de baix,  em van semblar senzillament delicioses.  Anja Kampe (Kundry) va tenir una nit memorable i es que es una de les millors sopranos dramàtiques d’avui en dia.

L’orquestra aquest cop, em va agradar molt… i m’alegro perquè  últimament ens tenia preocupats.   El Cors sensacionals, especialment el dels homes.

Tinc que reconèixer que fa uns anys quant començava a anar al Liceu, a una llotja del tercer pis, que la empresa on treballo posava a la disposició dels seus empleats….. ( com ha canviat la qualitat humana de la empresa on encara treballo!!!!… i en general a quasi totes les empreses, on l’únic valor en vigor, es el pur rendiment econòmic.),…… com deia, tinc que reconèixer que evitava assistir a les operes de Wagner perquè no les aguantava, per la seva densitat musical que per mi llavors era mes que excessiva.  Havia que afegir al meu desconeixement de llavors, el que no havia subtitulació i no te assabentaves absolutament de res del que passava a escena.   Ara tot això ha canviat a millor, i suposo que jo, a força d’assistir al llarg dels anys a l’opera m’he anat educant musicalment parlant i ara puc dir  que realment les gaudeixo …. i molt.

La meva valoració d’aquesta producció es de 4 estrelles (****) sobre cinc.  Crec que l’època de aquest tipus de representació amb tants mitjans i unes veus absolutament magnifiques, malauradament amb la crisi econòmica i les ultimes retallades de la conselleria de Cultura de la Generalitat ……. ens costarà tornar-les a veure, si es que algun dia es tornen a fer amb aquesta qualitat.

Direcció musical

  • Michael Boder

Orquestra Simfònica

Cor del Gran Teatre del Liceu

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

Direcció escena

  • Claus Guth

 

Escenografia

  • Christian Schmidt

 

Repartiment

  • Klaus Florian Vogt (Parsifal), Anja Kampe (Kundry), Alan Held (Amfortas), Hans-Peter König (Gurnemanz),  Boaz Daniel (Klingsor)

13 thoughts on “– PARSIFAL (****) de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 04/03/2011 (49)

  1. pere

    Avui dins el programa Anella Cultural en fan la retransmisió al Teatre Municipal, amb entrada gratuita, però……………..pasoooooooooooooooo¡. 5 hores de Wagner¡. My Good.

    Respon
    1. miquelgascon

      Ho entenc perfectament. A mi també em passava el mateix, fins fa poc.

      Wagner es magnífic, però tens que escoltar-lo amb tranquil•litat sense voler d’entrada “menjar-te” tota una òpera sencera … i poc a poc vas entrant fins que arriba un moment que t’adones que t’agrada la seva música …i llavors la gaudeixes plenament.

      Ahir vaig anar al Lliure al assaig general de “Les Tres Germanes” i em va agradar força. Avui fan l’assaig general de “Dues dones que ballen”, però no he sabut ser prou ràpid i tindré que fer us del abonament. A Girona se que la van estrenar la setmana passada…. la vas arribar a veure ? que et va semblar ?

      Respon
      1. pere

        a tots els de casa(dona,fill gran) i a mi ens va agradar, i diria que quasi MOLT. Ara be, vaig fer el comentari habitual al mur i veig que hi ha gent que no hi esta d’acord. Jo la recomanaria.
        I vull saber l’opinió de les sarsueles, més que de Les Miz. O sia, que ja et pots afanyar a fer els comentaris.

        Respon
        1. miquelgascon

          Gracies per la teva ràpida resposta. Tinc moltes ganes de veure “Dues dones que ballen” , però volia que em confirmessis que realment pagava la pena. La Lizarán per mi es un “monstre” de l’escena.

          Miraré de reservar el mes aviat possible perquè el Lliure de Gracia al ser petit s’omple enseguida.

          Que mes voldria jo ,que tenir ja escrita la crònica de “Madriz”, però tens que comptar que malauradament encara no gaudeixo de la jubilació….. com d’altres…. i no miro especialment a ningú. Et prometo de totes maneres que tindràs la crònica aviat.

          Respon
          1. pere

            donc la LIZARAN esta magnifica. M’atreviria a dir que em va agradar MÉS que a AGOST. Esta molt més “continguda”. Estic segur que t’entusiasmarà.
            Pel que fa a la crónica madrilenya i les sarsueles, ja esperaré. peró si us plau, respon amb SI o un NO i ja sabré si et van agradar o no, i si els consells van servir d’alguna cosa o m’has de maleir els osos.

            Respon
            1. miquelgascon

              Com veus els teus desitjos els he complert …. m’has fet pencar molt per poder donar-te resposta …. no m’agradava contestar-te tan sols amb un SI o un NO. De totes maneres, si t’haguessis fixat a la dreta del Bloc sempre actualitzo la agenda i les estrelletes de l’últim que hem vist.

              Ja tenim entrades per DUES DONES QUE BALLEN per el dissabte 26 de març ; estic convençut que ens agradarà.

              Respon
  2. kalamar

    felicitats a l’Imma!
    i ara m’agradaria saber on és la cinquena estrella…per mi va ser un magnífic Parsifal.
    Per no quedar malament amb els músics i cantants, ens hem d’aplicar el truc de l’estudiant que és okupar els seients que van quedant buits a platea, que es veu molt bé. Encara que més amunt se sent millor, crec.
    Ens veurem al quartet Casals, ja tinc entrades.
    fins llavors!

    Respon
    1. miquelgascon

      De part de l’Imma, moltíssimes gracies per la teva felicitació.

      La meva valoració de 4 estrelles es per mi lo just….una molt bona valoració, que vol dir (en el meu llenguatge), que em va AGRADAR MOLT, però que no arriba a ser INOBLIDABLE.. Les meves valoracions son mes un resultat “visceral” de les sensacions que rebo quant veig un espectacle o una obra d’art…… no es pas una critica.

      Segurament es injusta, però jo no tinc una educació musical tan refinada per vibrar tant amb un Wagner que amb uns “Miserables”, que ja t’avanço la qualificaré amb 5 estrelles. No vull comparar en absolut un obra mestre com es PARSIFAL amb una comèdia musical com es “Los Miserables”, però en aquest últim cas quasi me la se de memòria i poc falta perquè em posi a cantar-la, tot veient l’espectacle. M’arriba molt mes….. i tinc sensacions de “felicitat” mes mesurables.

      Segurament si jo escoltés sovint PARSIFAL em passaria quelcom similar… però ara per ara crec que no estic preparat per fer-ho.

      En referència a canviar de localitats, a mi ja m’agradaria, però a l’Imma li costa fer-ho, fins i tot per avançar de la fila 3 del 4art pis, on tenim l’abonament, a la fila 1 si queda cap forat. Quant algun cop vaig sol… ho tinc claríssim.

      Fins al dia 17 dons…. el Quartet Casals es una joia que tenim a casa nostre i val la pena gaudir-la. Ens veurem amb tota seguretat…. nosaltres tenim entrades per tots els concerts del cicle. Ja tinc ganes de veure’t … fa molt que no coincidim en lloc.

      Una abraçada

      Respon
    2. IMMA

      Encara que el Miquel va respondre per mi perquè jo ahir vaig tenir un dia força complicat, et volia agrair personalment la felicitació. Ens veiem dijous vinent !

      Respon
  3. Joaquim

    Imma felicitats!, encara que endarrerides.
    4/5 no està malament, tenint en compte que no t’acabes de sentir wagnerià.
    Jo li donaria 4,75/5 i el 0.25, la punta de l’estel que em manca és per “culpa” de l’escolanet.
    Estic esperant Les Miz (a Madrid deu ser amb la z final, oi?), per posar-hi la pertinent cullerada.

    Respon
    1. miquelgascon

      Qui ha dit que no m’acabo de sentir Wagnerià ? cada cop m’agrada mes i reconec que les operes de Wagner son grandioses, encara que molt mes “difícils” de assimilar que las de Verdi o Puccini per exemple, que a la majoria de públic les es mes fàcil entrar-hi.
      Tindré que pensar en fer un codi “d’estrelletes ” amb decimals… perquè a vegades, tens raó, es difícil valorar-les tan sols amb aquesta puntuació.

      El post de les MIZ serà el següent post, e intentaré penjar alguna mostra de la música que vaig escoltar en el Lope de Vega….. ja t’ha avanço que nia de tot, encara que el resultat en general es prou bo.

      Respon
    2. IMMA

      Moltes gràcies per les felicitacions, ja ho diu la dita “mas vale tarde que nunca” o sigui que endarrerides i tot moltes gràcies.

      Respon
  4. Retroenllaç: Òpera, concert i dansa – EL SALT de NIJINSKY (*****) | Voltar i Voltar

Leave a Reply