– Teatre – CONTE D’HIVERN (**) – Teatre Romea – 23/02/2011 (45)

No teníem massa bon record de l’ultima obra que varem veure dirigida per CARME PORTACELI, i que va servir per inaugurar la temporada passada del GREC…. “Prometeu” que va ser un autèntic suplici per mi i per la majoria de critiques i public a Barcelona. Un mal començament d’una molt bona temporada.

Teníem esperances de que NO es tornes a repetir el daltabaix, però malaguanyat “santornemi”.  QUIN DESASTRE !!!!

Ahir dimecres 23 de febrer, ens varem arribar al nostre estimat Teatre ROMEA del que fins fa poc havíem format part dels  “Mecenes” per recolzar la seva tasca en el TEATRE  de qualitat.   L’Obra que es representava era una de les obres mes importants de William Shakespeare,  CONTE  D’HIVERN.   Els que em coneixeu una mica sabeu positivament  que no soc massa partidari dels “Clàssics” i que em decanto per un teatre mes actual, mes contemporani. Així i tot, crec que val la pena revisar-los i  reprogramar-los de tant en tant, per la seva valuosa qualitat literària .   M’agrada veure aquests Clàssics, modernitzats o actualitzats a dia de avui, perquè això m’ajuda a “viure” la ficció com mes propera, mes creïble.

Això ho intenta la direcció de CARME PORTACELI,  però es passa en la seva “modernització” i NO aconsegueix un bon resultat, mes aviat tot el contrari.  Sembla que se’n foti, literalment d’una obra important de la cultura universal. Conserva l’argument original , amb alguna retallada i canvis importants al final de l’obra,…. conserva també els noms dels protagonistes (Leontes, Hermiones, Políxenes, Antigon….), i  …. trasllada l’acció al que sembla un consell de administració d’una empresa en l’actualitat .

Fins aquí, res a dir.


Però es que s’intenta ridiculitzar un drama (i també comedia evidenment),  basat amb la irrefrenable GELOSIA del protagonista, amb una astracanada, complementada amb musica sense sentit a dalt del escenari (interpretada per DANI NEL.LO i JORDI PRATS), amb els actors cantant a sobre de la taula del “consell d’administració”, balls ridículs, corredisses, crits, baixades del escenari sense sentit,  diàlegs amb el públic en un intent de fer-los partícips de no se que, molta “tecnologia” amb “pantalletes” de Televisió (suposo, perquè doni la sensació de mes “modernor”) i sobretot actuacions forçades e histriòniques, dels “pobres” actors que tenen que fer el seu treball amb una direcció sota el meu punt de vista PÈSSIMA.

En el paper protagonista de Leontes, en DAVID BAGÉS que malauradament no esta en el seu millor paper, a pesar del regal de personatge que li ha tocat interpretar.  No esta pas malament, perquè es un gran actor, però te moments massa exagerats i forçats, crec jo, per una direcció equivocada. En ALBERT PÉREZ en un doble paper de Camil i Antígon actua amb mes naturalitat i potser es la actuació que jo destacaria com a millor treballada. També en NAO ALBERT en el paper de Florizel,  no em desagrada i això que es veu obligat a saltar a la taula i des de la taula contínuament fent de saltimbanqui, cantar amb micro i fer exercicis quasi acrobàtics com si es tractes d’una representació de  circ ; aixi’ns i tot el petit paper que te que interpretar esta força aconseguit. No em va agradar gens GABRIELA FLORES que interpreta un doble paper important, ja que fa de Hermione i de Paulina; em sap greu, però no em vaig creure els seus personatges e interpretava  com si es tractes de llegir un llibre, sense gaire expressió.  En MANEL SANS i NEUS BERNABEUS correctes sense mes.

El espai escènic de PACO AZORÍN, no tenia res a veure amb el que s’interpretava, encara que ben treballat, no em va agradar. La música i direcció musical de DANI NEL.LO, la vaig trobar totalment desencertada.

La meva valoració es de dos (**) estrelles sobre 5. He estat temptat en deixar-la tan sols en una estrella, però considero que l’obra escrita per Shakespeare i el treball de la majoria dels actors,  no tenen pas la culpa d’una Direcció equivocada.   Em costarà temps oblidar-ho i em serà difícil, per no dir impossible assistir a un altre obra dirigida per Carme Portacelli.

17 thoughts on “– Teatre – CONTE D’HIVERN (**) – Teatre Romea – 23/02/2011 (45)

  1. kalamar

    quina llàstima! m’agradava la idea de veure al Bagès en un Shakeaspeare. Us vau avorrir, veig. La Portaceli tampoc és la meva favorita. Gràcies per la crònica, que tindré molt en compte.

    Respon
    1. miquelgascon

      Ja saps que no tens que fer gaire cas de les opinions dels demès, perquè cada un de nosaltres tenim gustos diferents. Em sap greu que puguem influir en que tu no assisteixis a una representació que sembla et feia gracia. Tinc que aclarir-te que la interpretació de DAVID BAGÉS, em va agradar encara que esperava d’ell una millor naturalitat en el seu paper. Crec sincerament que ell no te realment la culpa.

      De totes maneres varem convidar a la meva filla (24 anys) i a una de les seves amigues, la setmana passada…. i ahir ens van confessar que havien sortit un quart hora abans de que acabes la representació. No aguantaven mes.

      Respon
        1. miquelgascon

          Acabo de llegir el teu comentari de febrer 2010 al teu Bloc “Calamares en su tinta” i efectivament tens raó, la teva opinió en aquell cas no era massa favorable a la direcció de Carme Portaceli.

          Tens un Bloc, ja amb força experiència. Ens continuarem llegint. Una abraçada

          Respon
  2. pere

    Aquest CONTE D’hIVERN, va estrenar-se la darrera Temporada Alta a Girona, i a la roda de premsa la directora va dir que havien fet una “dramaturgia actualitzada” i una “versió compromesa”, mentre que en David Bagès va dir que “no s’havia traicionat Shakespeare”. Davant d’això i tenin en compte el que havia fet la PORTACELI amb L’AUCA DEL SR.ESTEVE al Nacional, que va ser, treure a la llum tot EL PITJOR del que una 2na lectura de l’obra de Rusiñol podia donar peu(va dur que una parenta de l’autor va confesar-li que li hauria agradat???), em vaig tèmer el pitjor d’aquest CONTE.. Però la veritat, vaig trobar que al treure tot l’aire “pastoril” que l’obra té, possar-hi micros, música en directa, etc. quedava be quan en una obra així es tracten ja temes com l’abús de poder, el maltractament, odis, etc.et.que podrien ser escrits avui mateix. O sia, que Va agradar-me. Potser el BAGÈS esta un xic massa “vellugadís”, i la GABRIELA FLORES va agradar-me més fent de Paulina que quan era Hermione, però vaig sortir més conten que quan hi vaig entrar. I això que NO SOC gens partidari de “menear” als clàsics.

    Respon
    1. miquelgascon

      Ja teníem ganes de que tornessis a “casa nostre”, perquè feia molt que no treies el nas i ja estàvem preocupats… de debò.

      No sabia que CONTE D’HIVERN l’havien estrenat a Temporada Alta de Girona… desprès et queixes i no saps el que teniu a Girona; jo m’alegro de que sigui així i a vegades fins i tot em feu enveja.

      L’AUCA DEL SR. ESTEVE a mi tampoc em va entusiasmar, i mes si la comparo amb la primera AUCA dirigida per Adolfo Marsillach que es va representar al mateix TNC l’any de la seva inauguració, al 1997…. Quina diferencia !!!.

      Com ja he comentat en la meva crònica, crec que el treball que fa la Carme Portaceli, definitivament no m’agrada i mira que ho he intentat… però NO.

      Jo en canvi, si que m’agrada de que als clàssics li donin un bon “meneo” per apropar-los a la actualitat, però seriosament. He vist “meneos” de Calixto Bieto al Romea mes radicals que aquest, però amb una gran qualitat …(per posar uns exemples …. MACBETH i EL REI LEAR els dos també de en William Shakespeare, o TIRANT LO BLANC)… i es que NO tots el directors d’escena saben fer-ho be.

      Em reitero en que el treball de l’actriu GABRIELA FLORES em va semblar “infumable”.

      Espero veure’t per aquí mes sovint, com feies abans. Una abraçada

      Respon
  3. Dani

    Estic força d’acord amb en Miquel i gens amb en Pere. Problemes em sembla que en té uns quants. D’entrada l’adaptació reduccionista de l’obra de Shakespeare que en fa la Portaceli, per fer-li dir el que ella vol que digui i prou, fent una lectura obtusa, pobra, que acaba vulgaritzant una obra meravellosament escrita i amb una gran riquesa de temes i matisos, per molt pastoral que sigui. El que fa al final, canviant totalment el sentit de la peça, perquè mira, perquè li ve bé, és de jutjat de guàrdia. Les errades de repartiment també són clamoroses. Gabriela Flores és una actriu pèssima, inacapaç de transmetre res, és orgànica com una taula de planxar i a més, no supera en absolut el fet d’haver de jugar dos papers absolutament diferents i amb molt pes. A tot això cal afegir una dicció ho-rro-ro-sa, impròpia d’una actriu professional, imperdonable, que justificaria una petició massiva de retorn dels diners de les entrades. Si anèssim a un concert i el músic no sabés solfeig, desafinés com un posseït, ens emprenyaríem. Doncs aquí , també. I d’aquestes n’hi ha uns quants d’intèrprets per aquests mons de Déu que no arriben als mínims exigibles. L’adaptació i l’escenografia és horrible. Aleshores, quan en la roda de premsa de presentació deixen anar floretes com que “no hem traït Shakespeare”, o “Shakespeare està sobrevalorat” (joia que va sortir de la boqueta de Paco Azorín), o “posem Shakespeare a l’abast de l’espectador” (David Bagés, donant per fet que l’espectador és imbècil, no entén Shakespeare i necessita intermediaris com ell i la Portaceli), doncs t’entra mala llet i encara queden més en evidència. Perdoneu la mala baba, però és que encara estic emprenyat… En fi, que ens vam quedar més glaçats que ells en el cartell de promoció.

    Respon
    1. miquelgascon

      Hola Dani

      Benvingut per primer cop a “Voltar i Voltar”. T’expresses bastant millor que jo per transmetre els sentiments que causa la visió d’aquesta representació. Veig que pensem bàsicament el mateix i això em deixa mes tranquil, ja que pateixo força quant em toca fer una crònica on tinc que escriure i donar una visió negativa, de la feina en la que algú ha invertit coneixements, il•lusions, esperances i tot el seu temps.

      Tu ho dius amb mes duresa poder o mes radicalitat, però bens a dir el mateix que varem sentir l’IMMA i jo al assistir aquest cop al Teatre Romea. Una veritable llàstima.

      No tinc la sort que tens tu, de poder assistir a les rodes de premsa de presentació….. ja m’agradaria !!!…. però de moment treballo mati i tarda i únicament puc gaudir del meu temps lliure a partir de les 19 hores o els caps de setmana. Per el que sembla tens una feina que esta lligada al mon de la “faràndula”. Espero veure’t a partir d’ara fent alguna “volteta” per aquí.

      Respon
      1. Dani

        Gràcies per l’acollida Miquel. Només dir-te que sí, que faré més “voltetes”, potser no tantes com l’amic Pere, que és un mestre, però ens deixarem caure de tant en tant, amb el teu permís. Per cert, una recomanació que ja us deuen haver fet: no us perdeu, de cap de les maneres, La omisión de la familia Coleman, de Claudio Tolcachir, al Teatre Borràs. Ah, i una altra, aquesta és molt especial, val la pena fer el desplaçament, perquè si no no es pot veure a Catalunya, perquè de moment totes les funcions contractades menys aquesta són a les espanyes. Es tracta de l’espectacle Don Juan, memòria amarga de mi de la companyia Pelmànec. Divendres 25 de març/ 9 del vespre/ Can Gassol (Mataró). Centre de creació d’arts escèniques. Si us ho podeu combinar, t’asseguro que no us en penedireu.
        Àpala, salut i pau Miquel

        Respon
        1. miquelgascon

          Gracies a tu, per “voltar” per aquí. La Omisión de La familia Coleman, varem tenir la sort de veure-la la temporada passada al Teatre Lliure, concretament el 19 de desembre del 2009, i evidentment ens va agradar molt. Ara la tornen a fer al Borràs amb gran èxit, cosa que no entenc gaire perquè per els mitjans de comunicació a l’any 2009 ni es van fer reso.

          Per altra banda, el dia 25 de març teníem entrades per el TNC per veure un T6 (Gang Bang), però fa un moment i seguin les teves recomanacions acabem de canviar.les per un altre dia d’Abril. Hem comprat entrades per Mataró o sigui que aquell dia veurem gracies a tu, Don Juan, memória amarga de MI. Te molt bona pinta. Ens veurem ?

          Si algun cop tens un altre recomanació que pagui la pena…enrecordet de nosaltres.

          Respon
      2. Dani

        Per cert, Miquel, continuat amb Conte d’hivern, està bé mirar-se segons què, per veure el mal que fan segons quines adaptacions:

        http://marjimenezcarrete.blogspot.com/2011/02/el-compromis-de-portaceli-publicat-al.html

        Aquesta noia és la Mar Jiménez, abans estava a l’Avui, era tertuliana del Matí de Cat. Ràdio i Els Matins d’en Cuní. Per cert, per fer safareig emprenyador, la va fitxar en Mascarell d’analista de continguts de la conselleria de Cultura, cobrant 45.000 euros l’any. Tres setmanes després la va cessar per tornar-la a agafar tot seguit però amb un altre càrrec, el d’assesora de comunicació de la conselleria. Diferència entre un càrrec i l’altres? 17.500 euros més. L’ascens més ràpid del món mundial i l’augment de sou més substanciós (62.500 euros l’any). Està bé, no? I després, et venen amb moralines…

        Ah, i més, aquí veureu una mica de Don Juan (http://www.youtube.com/watch?v=SaEOFHHXAAI&feature=related)

        Respon
        1. miquelgascon

          No coneixia aquesta noia, la Mar Jiménez. Gracies per el teu link. Ella te una visió diferent a la meva i per mi es molt respectable., encara que no estem d’acord.

          No critico pas el canvi de final, respecte a l’obra original. El que no m’agrada es la direcció de la Carme Portaceli, en general.

          No puc opinar sobre e seu currículum professional, perquè fins a la teva nota no sabia res d’ella.

          El vídeo de “Don Juan….” te molt bona pinta. Allà estarem.

          Respon
  4. Josep

    Miquel,
    No tenia massa clar d’anar a veure aquest Conte d’hivern, després de llegir la teva crònica ho tinc més clar. Jo ja em vaig tenir prou amb l’Auca del Sr.Esteve al Nacional per desconfiar de les posades en escena de la Sra.Portacelli, i si a mi no m’acaben de convèncer cert tipus d’actualitzacions (quina definició més presumptuosa!) d’obres clàssiques, encara m’agrada menys quan aquestes “actualitzacions” estan fetes sense rigor i amb l’única pretensió d’aparentar progressisme i modernitat.
    Una abraçada

    Respon
    1. miquelgascon

      Benvolgut Josep

      Et dic el mateix que a Kalamar. Crec que no es bo deixar-se convèncer per l’opinió mes o menys afortunada de cap persona… i menys de la meva, ja que no soc pas un entès en la matèria i si tan sols un aficionat al Teatre que intenta expressar el que sent (com tu també fas a “Cafè de Nit”).

      Ja sabia que tu no ets partidari d’aquestes “modernors” en l’actualització del clàssics. En això diferim perquè a mi si que m’agraden i força i creu-me que no es per aparentar progressisme. El progressisme no fa falta aparentar-lo, i crec que mai he intentar fer-ho. Estàs obert o no, a noves visions teatrals, a nous llenguatges. Fixat en el meu anterior post també de Teatre on parlava de LA CASA DE LA FUERZA…. em va agradar.

      Voler “xafardejar” amb una nova visió, no es exclusivitat d’aquest art “teatrero”, també amb la musica , en la fotografia, o en la pintura, passa exactament el mateix. Las “Menines” d’en Picasso son dolentes ???, crec que no, encara que no les entenc personalment, crec que es un altre visió de la pintura original (Velázquez) i que es va fer precisament per “estimar” aquesta pintura original i voler donar la seva nova visió.

      La visió de la Carme Portaceli, a mi no m’agrada. No crec que per ella sigui important el que jo penso. …. i si vas a mirar, al final de la representació va haver molta gent que va aplaudir.

      Gracies Josep per el teu comentari.

      Respon
      1. Josep

        Miquel,
        Quan jo parlo d’aparentar progressisme i modernitat em refereixo a les versions fetes sense solta ni volta, com va ser l’Auca del Sr.Esteve de l’any passat, o pel que tu expliques d’aquest Conte d’hivern. Jo d’entrada, no estic en contra d’actualitzar postes en escena, però com ja vaig dir l’any passat quan vaig anar a veure l’Auca del Sr.Esteve, si l’obra s’hagués dit d’altra manera i no figurés com autor Rossinyol, no m’hauria semblat malament. El que no m’agrada es que es tergiversi el que va dir l’autor. Els americans, quan van voler fer una posta al dia de Romeo i Julieta, la van anomenar West Side Story, aquí, estic segur que el Bieito i Cia. l’haurien anomenat igualment Romeo i Julieta i haurien utilitzat (com fan sempre) el nom de Shakespeare per a publicitar-se. D’això, i no de les actualitzacions en si, es del que em queixo.
        Disculpa’m pel rotllo que he clavat.
        Una abraçada i fins aviat

        Respon
        1. miquelgascon

          Josep

          No es cap rotllo el que dius. Es la teva opinió i m’agrada molt que la defensis i mes si ho fas amb arguments i a “casa nostre”.

          Estarem o no d’acord amb tot, però l’important es que als dos ens agrada el Teatre i que tenim forces coses en comú.

          Una abraçada Josep

          Respon

Leave a Reply