El dissabte passat teníem intenció d’anar als cinemes Icaria per tal de veure en directe la retransmissió des del Metropolitan de Nova York (MET), l’opera “Nixon in China” del compositor John Adams, però el dia abans varem entrar a Internet per comprar les entrades i malauradament únicament quedaven entrades per la fila 1. Canvi de plans !!!
A vegades els canvis de plans a ultima hora surten molt be i aquest cop va ser així. Varem canviar l’opció de New York i l’opera, per la de BERLIN i el concert, per veure i escoltar en directe la retransmissió del concert de la Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Simon Ratlle.
Fa aproximadament 1 any vaig descobrir que per Internet i pagant una entrada “virtual”, es pot gaudir de tots els concerts de aquesta orquestra en directe a traves del ordinador. La “entrada virtual” es un una mica cara, però si compres un abonament anual, la cosa surt molt millor i a mes a mes tens l’opció de veure en diferit i en el moment que vulguis, a tots els concerts que prèviament s’han retransmès d’aquesta forma i que ara ja arriben a 80.
El preu d’aquesta entrada es de 9,90 euros per un concert, i fa temps varem fer la prova. Vaig connectar el portàtil al equip de musica i a la Televisió i varem gaudir del primer concert en Alta definició i en un so digital meravellós que semblava realment que el nostre menjador era al mig del Auditori Berlinès. L’Experiència va ser tan extraordinària que vaig decidir comprar l’abonament anual de 149 euros i que ens permet gaudir com ja he explicat de tots els concerts (uns 30 anuals), que l’orquestra retransmet en directe, i també en diferit dels 80 prèviament gravats.
Os deixo el LINK de la pagina web de BERLINER PHILARMONIKER, per si voleu xafardejar.
El concert començava a les 20 hores, i com teníem ganes, varem visionar prèviament un concert de fa unes setmanes i que per mi va representar el descobriment de la música clàssica a la meva joventut en el Palau de la Música Catalana….
Concert numero 1 per a piano i orquestra de Txaikovski
Aquest vídeo trobat a Internet es del Pianista David Fung tocant el primer moviment (Allegro non troppo e Molto Maestoso).
El concert de aquest dissabte constava de 3 peces musicals :
– Joseph Haydn – Simfonia numero. 99 (***)
– Toshio Hosokawa – Concert per a Trompa i orquestra “Moment de la floració” Estrena (****), amb el solista de Trompa Stefan Dohr
– Franz Schubert – Simfonia numero 8 (***)
Destaco la peça musical de Toshio Hosokawa, interpretada per el magnífic intèrpret de Trompa STEFAN DOHR, de la que os deixo una petita mostra de la mestria a la Trompa del mateix STEFAN DOHR en el segon moviment de la 5ena simfonia de Txaikovski, amb l’orquestra filharmònica de Berlín dirigida per Claudio Abbado.
…… i de Berlín a Barcelona, ja que al mati següent teníem concert simfònic també al Auditori de Barcelona, del abonament de la OBC (Orquestra simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) , amb el següent programa :
– Joseph Martin Kraus – Simfonia en do major, VB 138 (***)
– Robert Schumann – Concert per a Violoncel i orquestra en la menor, op.129 (***), amb el solista Jean- Guíhen Queyras
– Carl Nielsen – Simfonia numero 5, op. 50 (****)
L’Orquestra aquest cop va estar dirigida per el finlandès Tuomas Hannikainen.
D’aquest concert jo destacaria la peça de Carl Nielsen, que jo no coneixia i em va sorprendre molt favorablement.
Os deixo aquest vídeo d’un extracte de la 5ena simfonia, interpretada per la Orquestra Danish National Symphony, dirigida per Michael Schonwandt
La diferencia de qualitat entre les dues orquestres (BERLIN – BARCELONA), sincerament, i sempre sota el meu punt de vista es mínim, ja que la OBC actualment està en el seu millor moment i també es una de les millors orquestres simfòniques d’Europa.
Ojalá fos veritat aixó que dius, pero estás comparant un audio (regular si pasa per la tarjeta de só d’un portatil normal, crec jo) amb un directe. La OBC está molt bé, i es un luxe, pero com a molt, acaba de pujar a primera divisió. Jo no he sentit mai la Berliner, pero si altres de les grans grans, i es nota, i molt la diferencia.
No vaig anar a aquest concert, perque la sinfonia de Nielsen no m’agrada i ja la vaig sentir crec que l’any passat, i tampoc gaire el concert de cello de Schumann. La crítica parla molt bé de Queyras. Veig que 3 estrelletes… ¿no ho va fer bé?
No estic comparant pas el so del equip de musica amb un so directe (fins i tot el futbol en directe es millor que en una sala de cinema en HD i so digital 5.1….. o la Opera es millor en directe que en una sala de cinema), però tens que provar-ho. Si tens un bon portàtil i un equip d’Alta fidelitat digne, el so de debò, creu-me es extraordinari.
La OBC ja se que no arriba a ser com la Berliner Philarmoniker, evidentment, però no crec pas que existeixi tanta diferencia. Tenim una molt bona Orquestra Nacional. Que mes voldríem que la del Liceu fos semblant !!!
Com ja t’has donat compte, em va arribar molt mes la Simfonia de Nielsen, que el concert de Schumann per a violoncel, que em va agradar força i estar clar que Queyras es un molt bon interpret, però m’esperava poder que fos quelcom “especial” i la veritat es que no vaig vibrar com jo m’esperava.
En el meu llenguatge de estrelles, 1 vol dir que NO m’ha agradat pas, 2 que es per passar l’estona, 3 vol dir que m’ha agradat, 4 que m’ha agradat MOLT i 5 que es per NO OBLIDAR.
Que mes voldríem que la del Liceu fos semblant !!! *****
L’únic que em va sapiguer greu de no assistir a la retransmissió des del Metropolitan de Nova York (MET), de l’opera “Nixon in China”….. es que desprès em vaig assabentar de que tu també vas ser-hi als Icaria…. i em vaig quedar amb moltes ganes de coneix-te i de xerrar amb tu una estona.
No seràs poder un entès en musica clàssica, com tu dius, però la teva sensibilitat en el que escrius per exemple en el post del cinema iranià i sobretot el comentari que fas sobre el concert nº 1 per piano i orquestra de Txaikovski , em diuen a mi, tot el contrari.
Estic segur que si entressis una mica mes en aquest món de la música, mal anomenada “culta”, gaudiries moltíssim. Jo em vaig iniciar precisament amb aquest concert al Palau de la Música i va ser la catapulta que em va fer “xafardeixar” una mica mes en aquest món. NO soc tampoc un entès… que mes voldria jo !!! però el que si et puc dir es que, cada vegada que anem a un concert al Auditori o assistim a la representació d’una opera sortim mes contents i satisfets.
BRAVO per el teu pare per “enxufaros” aquell cassete que tu ara encara recordes.
En la actualitat, almenys a Barcelona, des de el sector públic s’està intentant apropar el mon de la música clàssica i fins i tot de l’opera, així com també el mon del teatre als nostres INFANTS, amb iniciatives especialment pensades per ells a l’AUDITORI, LICEU, TNC… i d’altres. Crec que es el bon camí…. i el resultat ara per ara es de èxit absolut, perquè acostumen a exhaurí quasi sempre totes les localitats.
Si vols treure el nas i et be de gust , et recomano un Bloc d’un amic meu (en Joaquim) que val molt pena i que per mi cada post es una classe de música. El Bloc es diu “IN FERNEM LAND” http://ximo.wordpress.com/
Ja em diràs el que et sembla.