– Voltem per els Musicals a LONDRES – OLIVER ! (*****) Tercera i ultima part (39)

Per fi em poso a treballar en l’ultima de les entregues de la “trilogia” sobre els Musicals que varem gaudir a Londres, en les acaballes del 2010.

L’ultim MUSICAL que varem tenir la sort de veure, desprès d’intentar-ho, fent cua a Leicester Square variïs dies, va ser el Oliver ! . No havia forma de trobar entrades a bon preu, degut a que, precisament aquells dies eren els últims que es representava l’obra a Londres desprès de molt anys de fer-ho.   Com veureu a continuació el Musical en directe ens va entusiasmar potser degut a que ens sabíem de memòria totes les cançons i mes d’un cop ens varem tenir que reprimir per no cantar en veu alta alguna d’elles.

 “Food, Glorious Food

Oliver  ! (*****)

Música: Lionel Bart
Letras: Lionel Bart
Libreto: Lionel Bart

OLIVER! és un musical britànic, basat en la novela “Oliver Twist” de Charles Dickens.

L’argument de “Oliver” és gaire be de tots conegut, perquè aquet Musical ve ser traslladat a pel.licula l’any 1968 per Carol Reed.  Aquesta adaptació cinematogràfica del Musical va obtenir 11 candidatures als Oscars de  Hollywood.  Finalment va guanyar 5 estatuetes, incloent la de Millor Pel.licula, Millor Director i Millor Partitura.

Oliver !

Boy for Sale

Oliver  és un nen orfe que va ser abandonat a les portes de l’orfenat per una mare soltera. Resultant ser una càrrega per al malvat director de l’ institució, decideix vendrel-se a un empresari com aprenent per el seu taller.  Cansat dels maltractaments, fuig i es converteix en un lladregot que s’acaba unint-se  a un grup de petits delinqüents que roben per al seu cap.

Where is Love

Per a l’adaptació del text original a teatre musical, però, es van tindre que suavitzar diferents aspectes de la trama: per exemple, el personatge de Fagin té en el Musical connotacions  còmiques, mentre en el llibre és un malvat, i nombrosos passatges de la       novel.la van quedar fora del musical.  Tot i així, abans de poder ser estrenada per primera vegada a Londres  el 1960, diversos teatres a finals de la dècada dels 50 van rebutjar l’obra de Lionel Bart adduint que el musical era massa fosc i mòrbid per a les audiències de l’època.

Consider Yourself

You’ve Got to Pick a Pocket or Two

Estàvem situats a mes a mes a la fila 3 de platea, ben be al mig, amb una visió perfecte. Aixi’ns i tot, no ens varem adonar fins que varem arribar a Barcelona e inclús passats uns dies de que el paper de “Fagin” ho feia una persona per tothom coneguda…. molt coneguda.  Amb el nostre angles “macarronic” varem intentar esbrinar que “cony” estava passant a l’escenari al finalitzar l’espectacle… perquè casi tots els artistes es van posar de genolls, fent broma i en actitud d’adoració a aquella persona, que ens havia agradat moltíssim però no teníem ni punyetera idea de qui es tractava.

Asseguts encara a les butaques jo li assegurava a l’Imma que l’actor era el mateix que va fer el paper de “Fagin”a la pel.licula, RON MOODY, perquè ho havia fet exactament igual que al film i estava caracteritzat idènticament… però no ens quadraven els anys…., no podia ser que es conserves tan be… ja que havien passat ni mes ni menys que 42 anys !!!! . Ho vaig confirmar a la nostre tornada al mirar la seva biografia i veure que ara tindria si fos ell 87 anys; per tant impossible .

 “It’s a Fine Life

I’d Do Anything
En el programa de ma no donaven gaires pistes d’aquell personatge desconegut i els artistes que interpretaven Fagin alternativament,  no eren massa conegudes.   Qui seria aquell home misteriós tan aclamat i victorejat per el public del Teatre Royal Drury Lane de Londres ???

Em fa vergonya, fins i tot dir-ho…. però senyors i senyores ……NO varem reconèixer des de la fila 3 de platea, que la persona que feia el paper de “Fagin” i únicament per els dies previs a Nadals, era ni mes ni menys que ROWAN ATKINSON.

SI, senyors ….el Mr. Bean de la tele.  Increïble !!!!

Be BacK Soon

Oom-Pah-Pah

A part d’aquesta anècdota, el Musical ens va entusiasmar; evidentment, el conèixer de memòria les cançons fa molt, però l’interpretació de tots als actors, especialment el de Fagin i els nanos, va ser perfecte i mai havíem vist res tan meravellós a sobre d’un escenari (Les Miserables a banda …es clar !!!).

As Long As He Needs me

Who Will Buy

Reviewing the Situation

interpretació de la música en directe ens va agradar molt … no era una orquestra Simfònica, es clar, però tenia molta qualitat.  La posada en escena i els decorats perfectes ja que donava l’impressió de que volien que tingues quasi el mateix llenguatge cinematogràfic que la pel.licula.
Un bon final per la nostra estada de 10 dies a Londres !!!!   No oblidarem mai aquesta producció.

 

7 thoughts on “– Voltem per els Musicals a LONDRES – OLIVER ! (*****) Tercera i ultima part (39)

  1. Josep

    Oliver ha estat sempre un dels meus musicals preferits. La darrera vegada que vam estar a Londres (2009) no vam poder aconseguir entrades. Veient el vídeo promocional, us envejo que l’hagueu pogut veure en directe. Jo també soc dels que hauria hagut de fer esforços per no cantar en veu alta unes cançons que formen part de la banda sonora de la meva joventut. Gràcies per la magnífica crònica i per haver-nos fet reviure alguns dels grans moments d’aquest musical.

    Respon
  2. miquelgascon

    Benvingut i gracies per el teu primer tomb per casa nostre.

    A nosaltres, com ja has llegit ens va entusiasmar OLIVER ! i aquesta visita a Londres crec que farà que la visitem força sovint. Ara estic treballant amb el post de la Crònica del viatge, per explicar les nostres impressions de la pròpia ciutat.

    He visitat el teu Bloc “El cafè de nit” i l’he trobar molt interessant. He deixat un comentari en l’entrada que fas de TRUCA UN INSPECTOR. Dona la casualitat que tenim entrades per demà al vespre. Intentaré fer també la crònica corresponent.

    Espero que tornis a VOLTAR aviat per casa nostre.

    Una abraçada

    Respon
  3. Josep

    Hola Miquel,

    Per descomptat que et visitarem sovint. M’agrada el bloc i l’hem col·locat en el nostre blog-roll per tal d’anar veient quan fas una nova entrada.
    Per cert, he vist que aneu a veure l’Anna Bolena del proper divendres 18 de febrer, nosaltres també hi anem, si et va bé ens podriem veure a l’entreacte, per exemple al bar del 4rt. pis (o on et sembli bé) i així ens coneixem personalment. Com que tan la teva foto com les nostres estan al bloc, suposo que no serà difícil reconeixer-nos.
    Ja ens diràs quelcom.
    Una abraçada

    Respon
  4. miquelgascon

    Precisament fa una estona acabo de posar el link de “El cafè de Nit” al nostre BLOC.
    Fins i tot he creat una nova categoria de BLOC, perquè no sabia com catalogar-lo ja que es una barreja de tot (com el nostre). La categoria l’he anomenat BLOCs “poti poti”.

    Nosaltres som abonats al torn “E” que normalment te les representacions els divendres. Per les fotos del vostre Bloc, em sembla que no ens coneixem. Nosaltres estem situats a la tercera fila al costat de la mateixa sortida del Bar del 4art pis.

    Em sembla perfecte aquesta “cita” en el entreacte de l’Anna Bolena. Tindrem una estona per coneixens, xerrar i també fer un mos …. ja que nosaltres aprofitem per menjar quelcom, i no arribar a casa a les 12 de la nit amb els budells desesperats.

    Quedem dons a les 21:30 al replà de les escales situades entre el bar del 4art pis i els lavabos. Fins al dia 18 !!!!

    Respon
  5. Josep

    Perfecte. Ens veiem el dia 18 a les 21,30, nosaltres vindrem amb dos molt bons amics que venen especialment de València per a veure aquesta Anna Bolena.
    Una abraçada i fins aleshores!

    Respon
  6. Joaquim

    Boníssim apunt Miquel.
    Seria a l’any 1995 que vaig veure una producció de Oliver al Palladium de Londres.
    La direcció era de Sam Mendes i la recordo com quelcom inoblidable, penso que és la mateixa producció que anomena en Josep. Russ Abbot feia el Fagin i la imponent Ruthie Henshall va commoure el teatre amb una Nancy d’impacte vocal inigualable, alhora que l’exercit de nens feia aixecar tot l’immens Palladium de peu dret.
    Si la pel·lícula em va agradar, aquesta producció que es va tornar a reposar i que no sé si és la mateixa que heu vist, va superar-la.
    Gràcies

    Respon
    1. miquelgascon

      Desprès del teu comentari, he estat mirant per Internet i efectivament crec que era la mateixa producció que vas veure tu a l’any 1995. Per mi esplèndida, com has pogut comprovar per el meu entusiasme en el Post.

      T’agraeixo el qualificatiu de ” Boníssim apunt” que atorgues a la meva entrada i venint de tu, encara m’afalaga mes.

      Una abraçada Quim

      Respon

Leave a Reply