Ahir varem tornar a intentar veure un Musical a casa nostre….
Tot no potser bo …. tot no pot agradar sempre. Aquest “espectacle” es un exemple del que mai es tindria que arribar a fer a sobre d’un escenari. Perquè el subtitulen com un Musical ? pel fet de que canten unes cançons a sobre d’un escenari ? això no es seriós. Sembla que ara han vist el filó de que els “Musicals” es “venen” i en aquesta època de crisi alguns empresaris veuen que tot serveix per muntar un espectacle i guanyar uns calerons d’una forma fàcil.
No tinc res a dir amb el malaguanyat NINO BRAVO, cantant que a la seva època a mi em va agradar força i que representa per moltes persones fins i tot un símbol dins del panorama de la musica espanyola. Nino Bravo (Luis Manuel Ferri Lopis), valencià, va tenir una carrera veritablement curta, ja que va adoptar el nom artístic de Nino Bravo a l’any 1968 i va morir tràgicament en un accident de trafic en 1973. Tenia una veu prodigiosa i enseguida va triomfar, encara que mai va arribar a compondre, com molts altres cantants de la seva època.
Li van compondre cançons els millors de l’època, com per exemple Manuel Alejandro, Herrero y Armenteros, Augusto Algueró, J.C. Calderón, i molts d’altres. Les seves cançons eren cantades per tothom i encara avui en dia son reconegudes desprès de mes de 37 anys de la seva desaparició. Exemples d’això ho tenim en cançons com “esa será mi casa”, “te quiero, te quiero”, “cartas amarillas”, “libre”, “América”, “Noelia”, “un beso y una flor” i així podríem continuar una bona estona.
No se si l’intenció era fer-li un homenatge a aquest símbol musical valenciana, però segons el meu punt de vista han aconseguit tot el contrari, perquè NINO BRAVO no es mereix que se’l recordi d’aquesta manera tan “cutre i casposa”. La seva veu en petits moments de l’espectacle es l’únic que es salva del espectacle …. la resta es simplement nefast.
No existeix una escenografia com cal i simplement amb uns esgraons unes projeccions i moltes llumetes es pretén enganyar al public. Els cantants,( quatre ), no haguessin passat ni els càstings de OT, perquè desafinen en moltes ocasions; les 6 ballarines i les 3 noies del cor es belluguen d’una manera realment penosa que recorda l’època de “Televisión Española” quant encara vivíem en plena dictadura (no crec sincerament que ho facin a posta, per recordar aquella època), senzillament es que ho fan malament perquè no existeix ni tan sols una coreografia pensada i com cal. Això, si…la majoria del so es en directe i poc enllaunat.
A sobre de pagar l’entrada, els espectadors, tenen que suportar entrevistes de personatges com Jesús Uribarri… i d’altres.
Recordaré a NINO BRAVO, per la seva veu i segurament buscaré les seves cançons per escortar-les de nou i recordar-ho tot fent-li un petit e intim homenatge…. però escoltant la SEVA VEU.
La valoració de “Voltar i Voltar” es d’una estrella (*) sobre 5. PER OBLIDAR !!!
L’èxit de HOY NO ME PUEDO LEVANTAR ha fet molt de de mal, ja que com veus ara TOT són musicals. A Madrid el mateix equip de HNMPL ja en va fer un sobre la “copla”, el dels “cubans” que vas comentar ahir, més o menys el mateix. Ara he llegit que “torna” quelcom anomenat FLASHDANCE, etc.etc. i això no pot ser. Malgrat siguin mal rebudes les anomenades “franquicies” com EL FANTASMA.. LA BELLA Y LA BESTIA, MAMMA MIA, CABARET o CHICAGO que no entenc com no pasa per Barcelona(aquesta versió d’ara, tenin en compte que fa ays en REGUANT ja la va presentar, però sens el vist i plau dels titulars dels drets), etc.etc. es de els únics que et pots “mig” fiar.Tret d’això, val més que deixeu passar de llarg aquests “falsos” musicals, i aneu per altres coses més interesants. De moment JA US RECOMANO el TRUCA UN INSPECTOR de Priestley, que dirigit i interpretat per en POU es podrà veure al Goya. Segurament és un montatge basat en el que fa anys va fer el National de Londres que després va estar molts anys al West End. Sigui com sigui, un gran texte-molt i molt vell, però bo-, de la resta; NI CASO.
Tens tota la raó Pere amb el teu raonament i no ho havia pensat pas. HOY NO ME PUEDO LEVANTAR la vaig anar a veure a Madrid en un dels meus viatges a la capital del “Regne” i a mi no em va agradar gens. Al sortir del Teatre no entenia res ja que l’espectacle tenia molt d’èxit i gairebé a tothom li agradava per no dir que l’entusiasmava. En realitat era un refregit de les cançons de MECANO i “punto pelota”. A partir d’alló ha vingut tota la resta.
No et preocupis que m’ha servit de lliçó…FLASHDANCE no penso ni pensar-ho. Deu em guardi !!!! He vist fotos per Internet i crec que utilitzant les mateixes escaletes cutres que a NINO BRAVO, per abaratir mes encara costos…quina pena !!!
A Arteria Paral.lel em costarà tornar i es que des-de que la van re-inaugurar res ha valgut realment la pena ni tan sols NIT de SAN JUAN que jo separava amb força il.lusió…. i després no va resultar ser el que jo recordava.
De teatre ja tenim posat un ull a les ofertes que puguin sortir per anar al Goya a veure TRUCA UN INSPECTOR…. però m’entres tant avui i demà tenim també teatre, avui TNC “VIMBODI vs. PRAGA” i tinc moltes ganes de que m’agradi perquè jo soc de Grácia i el tema l’he viscut en pròpia persona des-de ben petit. Demà a la Biblioteca de Catalunya a veure “La mort d’Ivan Ilitx”…. ja ens intercanviarem experiències.
Gràcies Pere per VOLTAR i fer una paradeta a casa nostre.
Hi ha coses Miquel, que per molt fan dels musicals que siguis, hauries d’evitar.
Ja fa molts anys els anglesos van començar a buscar fórmules en els biopics, alguns més afortunats que altres. Més tard varen optar, amb l’èxit de Mamma Mia! de tirar del fons d’armari que suposava buscar un argument en calçador, per fer lligar unes cançons que mai havien estat pensades pel teatre i d’aquí surt la fórmula del Hoy no me puedo levantar que ens anomena en Pere, però això d’en Nino Bravo supera tots els límits de la barra més barruda.
No hi hagués anat mai, però gràcies per fer-me’n recordar.
Ho evitaré Joaquim… t’ho asseguro. El que em passa, es que soc un TAFANER i un CUL INQUIET i m’agrada tastar una mica de tot i llavors alguna vegada l’olfacte em traeix. Però per ser sincer no varem anar amb masses ganes i aprofitant una oferta del TresC, amb l’idea de que si no ens agradava gaire ens sortiríem a la mitja part…. però per sort va durar tan sols 1 hora i 20 minuts i evidentment sense descans.
L’IMMA ahir m’entres estava escrivint el post, m’anava dient…MIQUEL no et fa vergonya escriure quelcom sobre aquesta porqueria ? No val la pena fer-ho…em fa vergonya aliena !!!!
Jo soc del parer de que també paga la pena, deixar constància del estropici i si mes no, ara veig que ha donat peu a que comentem la jugada i el mal que estan fent alguns empresaris amb aquests tipus d’espectacles barroers.
Et trobava a faltar Joaquim a casa nostre. T’agraeixo que de tant en tant miris a través del forat del pany a veure que diu aquest Cul inquiet.
Es cierto que estamos en el “bum” de los musicales. Por ejemplo “Mamma mía” ha vuelto a Madrid y se anuncia a vuelta también de “La bella y la bestia”. Pese a lo super-caras que son las las entradas a estos espectáculos lo cierto es que llenan las salas. Pero, en realidad ¿hay alternativas?. Quizás el cine. Llevamos unas semanas en que han estrenado buenas películas, pero duran tan poco tiempo en cartelera que a veces no te da tiempo de ir a verlas. Os aconsejo ir a ver “También la lluvia”. Es una película que tiene un poco de “todo” (bueno y regular) pero, para quienes conocemos la realidad de Bolivia, sitúa bastante bien en la realidad desde un paralelismo con la colonización española.
De los musicales que hablas, Miquel, no puedo opinar porque o no llegan a Madrid o si llegan hay que pensárselo dos veces antes de ir.
La BELLA Y LA BESTIA si que es un Musical amb tots els seus adjectius… un MUSICAL “comme il faut” que ha estat representat a els millors teatres del mon i que el seus compositors Alan Menken y sobretot Tim Rice (Jesucristo Superstar, Evita) son reconeguts internacionalment.
MAMMA MIA no deixa de ser una recopilació de cançons entrellaçades per fer un “Musical”… i que efectivament ha tingut un gran èxit de public, entre els que jo mateix m’afegeixo.
Ens apuntem la pel.licula ” También la lluvia” a veure si trobem un foradet a l’agenda.
Hola Miquel,
Si pots ves a veure Nelly Blue i et rescabalaràs de la mala estona passada. No és un musical, però és una obra de teatre divertida, original i amb alguna cançó que t’agradarà…
Ja em diràs el què !
Intentaré fer-ho, però tal i com tinc l’agenda actualment ho tinc una mica difícil….. i es que crec que finalitza la setmana que be. T’ho agraeixo perquè des-de aquest ultim “Musical”, intento evitar tot el que no estic segur de que pagui la pena. Recorda de recordar-me la adreça del teu Bloc.
Gracies per deixar el teu comentari.