El cap de setmana varem tornar al Teatre, aquesta vegada a La Villarroel, a veure un obra que ens atreia i no sabíem perquè.  Ens agrada els “thrillers” i a sobre d’un escenari es difícil de veure’ls normalment.

ÍNCUBO te un argument que no desvelaré pas i un final sorprenent e inesperat , però te quelcom que ens va tenir a la butaca lligats i no ens va donar respir, amb molts girs d’argumentació cada vegada que s’enfosquia l’escena.  Ens va agradar força, encara que te una davallada abans del final que fa témer el pitjor… però remunta i al final aconsegueix el seu objectiu amb una bona nota.  La nostra valoració (***) es de 3 estrelles sobre 5, que traduït significa que ens HA AGRADAT.

No agrada a tothom i varem escoltar a la sortida mes d’un comentari com si no haguessin entès res de res, inclús alguna emprenyamenta que altre, i creiem que es per que algun públic busca simplement teatre comercial i aquest que evidentment encara que ho es, te quelcom mes… i potser es deuria crec jo explicar en el fulletó de l’entrada almenys el que significa la paraula ÏNCUBO.

Per si l’aneu a veure os proposo llegir una definició que esta a la Wiquipedia a Internet : Íncubo (del llatí in, ‘sobre’ i cubar, ‘jeure’, ‘anar a dormir’) és un dimoni masculí en la creença popular europea de l’Edat Mitjana que se suposa es posa damunt de la víctima dorment, especialment dones, per tenir relacions sexuals amb elles, d’acord amb una quantitat de tradicions mitològiques i llegendàries. La seva contrapart femenina es diu Súcubo. Un íncubo pot buscar tenir relacions sexuals amb una dona per convertir-se en el pare d’un nen, com en la llegenda de Merlín. Algunes fonts indiquen que pot ser identificat per el seu antinatural fred pene. La tradició religiosa sosté que tenir sexe amb un íncubo o súcubo pot reportar un deteriorament de la salut, o fins i tot arribar a la mort. Les víctimes viuen l’experiència com un somni sense poder despertar-se d’aquest.

El Dramaturg que porta aquesta proposta a La villarroel es ALEX MAÑAS (Barcelona 1974) i ell mateix explica que la seva obra te un format que solapa el conte i el thriller psicològic amb una història de venjança dins d’una guerra generacional pel mig, en un ambient claustrofòbic. A l’escena 3 joves, MARCEL BORRÀS, IRENE ESCOLAR i ÁLVARO CERVANTES que s’enfronten amb l’adult que interpreta magistralment LLUÍS VILLANUEVA amb un personatge que es a l’hora víctima i botxí.   

Marcel Borrás en un actor que vaig “descobrir” a DICTADURA-TRANSICIÓ-DEMOCRÀCIA al Teatre Lliure la temporada passada, treballant amb Nao Albet…. amb una interpretació magnifica … per mi quasi be antològica, i que per rematar-ho ….ells dos eren els autors i directors de DEMOCRÀCIA.  En aquesta ocasió a ÍNCUBO te un paper important que l’interpreta força be i que ens ha agradat.