El divendres passat, dia 14 de gener ens varem apropar de nou al TEATRE. Aquesta vegada al Lliure de Montjuïc, per gaudir de una obra que ens va agradar i molt. L’ARQUITECTE escrita per el jove dramaturg escocès David Creig (Edimburg, 1969) i dirigida per Julio Manrique.
L’obra ve a Barcelona precedida fins i tot per una versió portada al cinema a l’any 2006 i dirigida per Matt Tauber e interpretada per Anthony LaPaglia i la meravellosa Isabella Rossellini.
Es tracta de l’ascensió professional d’un home ( interpretat per Pere Arquillué), un arquitecte famós i fins i tot amb premis internacionals per la seva tasca, que de sobte veu que tot el seu mon s’ensorra davant d’ell, tant en l’aspecte familiar com professional i el que ell creia felicitat i èxit, s’adona que ha estat un miratge i un gran fracàs en la seva totalitat. En realitat la seva família no és feliç i les seves cases no fan feliços a les persones que les habiten.
El programa de ma diu ” es un obra sobre el FRACÀS; sobre la irremeiable necessitat d’assumir el fracàs. El fracàs d’un projecte, d’una visió, d’una idea” i ” de vegades hem de destruir per tornar a construir. No hi ha reforma, no hi ha pacte, de vegades hem d’acceptar el fracàs”.
La posada en escena amb un espai enorme, em va agradar força, encara que allunya massa al public de l’acció en moltes ocasions, i això per mi no es gaire bo, perquè m’agrada el teatre de ben aprop. El públic repartit en dos grades cara a cara i l’escenari/s al mig, es impactant perquè esta pensada com una versió cinematogràfica on conviuen variïs espais alhora simultaniejats de forma preciosista i mil·limetrada i recolzada per una magnífica il·luminació ….de les millors que he vist en molt de temps. Les seqüencies gaire be sempre s’interpreten en llocs diferents (casa on viu la família, camió, àrea d’autopista, carrers, terraça d’un gratacel, etc.), i a mes a mes en interpretacions per parelles i quasi mai es troben els actors amb grups mes grans de 3 persones.
L’obra esta absolutament presidida per el personatge de l’Arquitecte que te la sort de que està interpretada magníficament per PERE ARQUILLUÉ…. un paperás que ningú es pot perdre. Acompanya’n en papers mes secundaris amb també interpretacions ben aconseguides MARTA ANGELAT, JORDI MARTÍNEZ i MAR ULLDEMOLINS.
La valoració de “Voltar i voltar” es de **** estrelles (4 sobre 5). Creiem que JULIO MANRIQUE aquesta vegada si… ha aconseguit una molt bona feina.
intèrprets
Marta Angelat Sheena Mackie / Pere Arquillué Leo Black / Pol López Insa Billy / Lluïsa Mallol Pauline Black / Jordi MartínezJoe / Marc Rodríguez Martin Black / Mar Ulldemolins Dorothy Black
traducció de l’anglès Cristina Genebat / escenografia Max Glaenzel / vestuari Maria Armengol / caracterització Ignasi Ruiz / il·luminació Jaume Ventura / so Dani Aznar / vídeo Marc Lleixà
No tenia gens de ganes de veure aquest ARQUITECTE i encare estic dubtan. Fins i tot em crèia que ja no la fèien, puig que fa un parell de dies que l’Arquillué passeja per Girona. Però és clar, ahir i avui han de ser dies de descans. Be, tornant a l’obra. Em van dir que la sonoritat en alguns moments era difícil en estar l’escenari al mig, i això per mi ja és un problema. També m’han dit que al principi l’Arquillué te un monóleg que sembla recitatiu i que cansa, i que a més a més, hi ha molts de “foscos” per separar les escenes i que això, trenca l’argument(????).
Ara veig, que dius que l’il.luminació es magnifica i que el protagonista es sensacional, cosa que no dubto tractant-se de qui és. Devant del dubte, haver de fer 100 Km. i començan divendres la programaciço estable a Girona en caps de setmana. Segurament pasaré de llarg. M’en penediré?: “qui lo sa”??
No fa ni una setmana que la van estrenar i estarà en el Lliure de Montjuïc fins al 13 de febrer. En quant a la sonoritat tens raó, perquè com ja comento en el post, l’espai es poder massa gran per poder representar diferents llocs en un mateix espai; de totes maneres esta resolt perquè els actors porten micro.
Si t’ho repenses i al final t’apropes a Barna, demana entrades a la grada que esta fora de la caixa escènica; esta mes aprop del escenari principal.
No tinc cap interès ni tampoc cobro comisions del Lliure, perquè no promociono res; simplement escric el que he sentit en veure l’espectacle….. I aquest m’ha agradat i molt mes que “l’hort dels cirerers”; tampoc vull dir amb això que es un espectacle extraordinari.
La persona que t’ha comentat lo dels foscos, te raò, però precisament crec que es una bona opció per separar les escenes que estam montades seguin una narrativa cinematogràfica que a mi em va “enganxar”.
Realment fer 100 kms per veure una sola funció, dona mandra; a mi em pasa el mateix amb Girona…..i això que a vegades os envejo per la cuantitat i qualitat de bon teatre que es fa.
Gràcies per la teva fidelitat en visitar casa meva.
A mi em captivar el duo Rigola-Arquillué en una brutal adaptació de Ricard III. Segurament m’apunto aquest arquitecte, i espero que parli d’arquitectura!
Parla es clar d’ Arquitectura, però sobre tot parla del FRACAS d’una persona vers la seva família. Un altre cop la família !!!
No t’espantis…. Kalamar…. no surt la Vilarassau !!!! …… es broma.
Moltes de les obres que es representen en la actualitat tenen la FAMÍLIA com a nucli del seu argument principal. Jo crec que aquesta t’agradarà.
A mi particularment em va agradar molt la obra i encara que es cert que te molts moments de silencis, comparteixo amb el Miquel que amb les llums, els gestos o la música diuen molt del que s’està gestant amb un final d’altre banda totalment previsible. Es mes aconsellable esta situat a la grada A perquè una bona part de l’acció es a la casa familiar que està just en aquella banda. A mi em va agradar molt l’actuació del Pere Arquillue, sempre magnific, un autentic home de teatre i amb una veu captivadora (particularment recordo aquella obra del Lliure de Gràcia, l’habitació del nen, on feia el paper de pare). També em van agradar molt els dos joves, el Marc Rodriguez i el Pol López i a mi, particularment, menys la Mar Ulldemolins.
Pues… m’ho estic rumiant.
Imma: Pol Lòpez i Marc Rodriguez, estàven SESACIONALS al AMERICAN BUFFALO també d’en Manrique. Aquests joves pugen amb una força…¡
Teniu raó Imma i Pere; en el meu escrit no he fet cap menció a aquest dos joves actors, que son el futur del teatre català. En Marc no em va arribar tant, i poder es degut al paper desagradable que tenia a l’obra que no l’afavoria gaire. En Pol Lòpez en canvi em va agradar força mes….. però aixi’ns i tot els dos tenen papers secundaris i crec jo que no permet valorar-los massa en les seves curtes interpretacions, si les comparem amb el paper de l’Arquitecte que es “menja” mes del 50% de tot el diàleg.
Ahir la vaig anar a veure i em van agradar l’interpretació i la posada en escena. Però em podrieu dir de qui és la versió musical de les peces dels Beatles a l’obra? vaig trobar que era una versió fantàstica!! Com sonava I want to hold your hand!! qui la canta??Gràcies
Benvingut Bartomeu a “Voltar i Voltar”.
M’alegro moltíssim de que t’agradessin les interpretacions i la posada en escena de l’Arquitecte. Últimament a Barcelona i concretament al teatre públic s’estan representant obres de Teatre que ens fan gaudir força.
Julio Manrique en les obres que dirigeix últimament esta posant musica força interessant, com la que comentes. No tinc ni idea qui canta aquesta versió. Jo soc simplement un aficionat al Teatre, com tu, i no tinc res a veure amb el Teatre Lliure (soc abonat i poca cosa mes). De totes maneres intentaré passar la teva pregunta al Teatre LLiure o directament a Julio Manrique, a veure si son tan amables i et treuen de dubtes.
Gracies per el teu comentari. Espero que “Voltis” sovint per aquest modest Bloc.
Una abraçada
Desprès de la meva ultima comunicació, he escrit a la Direcció del Teatre Lliure per traslladar la teva pregunta i la resposta ha estat immediata :
“La versió dels beatles que et demanen en el teu blog és d’una cantant que es diu Teresa Carpio”
Es d’agrair al Teatre Lliure la immediatesa en aclarir les dubtes als aficionats al Teatre.
Gràcies a ells per la seva immediatesa per respondre’t a tu i a tu per l’interés en averiguar-ho i respondre’m a mi. Evidentment aniré passant-me per aquest bloc. Gràcies de nou.