Voltem per els Musicals a LONDRES (****) – segona part (23)

Continuem amb la narració de la nostra estada a Londres i especialment de les nits al West End, per gaudir de 6 Musicals.   En l’entrada anterior, que vaig publicar fa unes setmanes, vaig explicar l’assistència als tres primers Musicals :

Voltem per els MUSICALS a LONDRES (1a part)

Blood Brothers, Les Miserables i Billy Elliot.

El dia 1 de desembre de 2010, ens varem tornar a apropar al TKTs de Leicester Square per veure quines ofertes podíem aprofitar i varem escollir LEGALLY BLONDE the Musical, que representaven al Savoy Theatre.

Legally Blonde, the Musical (****)

Es un Musical que ens va sorprendre molt favorablement, encara que l’argument no es res extraordinari, però la música de Laurence O’Keefe i Bell Benjamin es força agradable i sobretot la posta en escena es per treure’s el barret.

SINOPSI : Elle Woods és una rossa de Califòrnia que sembla tenir-ho tot : és molt maca, molt popular, té diners, una de les millors notes en la seva especialitat (disseny i confecció) i un nuvi meravellós anomenat Warner. No obstant això, tot es torça la nit en què aquest l’abandona per no considerar-la prou seriosa.

Durant la depressió per la ruptura, Elle arriba a la conclusió de que d’assistir a la Facultat de Dret de Harvard, on Warner ha iniciat els estudis, farà que aquest s’adoni de lo seriosa que és.

El musical està basat en la novel.la de Amanda Brown i en la pel.lícula homònima de 2001.   Va arribar a Broadway l’abril del 2007 després d’un pre-estrena a San Francisco (Califòrnia) que va rebre crítiques molt positives.

Si voleu escoltar algunes de les cançons mes representatives del Musical cliqueu als següents enllaços :

Omigod You Guys

What You Want

Ireland

So Much Better

Legally Blonde

L’espectacle va ser gravat per a televisió al setembre de 2007 i es va emetre posteriorment  en la MTV. La relació d’aquest canal de televisió amb el musical no acaba aquì,   ja que el juny del 2008 va emetre un reality amb el títol  ‘Legally Blonde – The Musical : The Search for Elle Woods‘  per trobar a la nova protagonista. El concurs el va guanyar la jove de 20 anys Bailey Hanks, que va debutar al Palace Theatre de Broadway el 23 de juliol de 2008.

Al setembre de 2008 es va iniciar una gira nord-americana de Legally Blonde protagonitzada per Becky Gulsvig, i el desembre del 2009 l’espectacle va realitzar la seva premiere al West End.

Es un Musical divertit i simpàtic.

—————————————————————————–

Tornem dos dies despres, el 3 de desembre a TKTs  i podem comprar entrades  a bon preu en el Adelphi Teatre, per el Musical….

Lover Never Dies (*****)

Música: Andrew Lloyd Webber
Lletres: Glenn Slater
Llibret: Andrew Lloyd Webber, Glenn Slater y Ben Elton

 

LOVE NEVER DIES (L’Amor mai mor)…

és la seqüela de THE PHANTOM OF THE OPERA (El Fantasma de l’Òpera),  (tot i que Webber nega el fet que sigui una “seqüela”). El compositor britànic va treballar durant anys en aquest espectacle.  Al juliol de 2008 es va realitzar una lectura del musical en Sydmonton, i per aquell temps rebia el titol de…

PHANTOM: ONCE UPON ANOTHER TIME…  (Fantasma: Hi havia un altre temps),

amb la previsió que s’estrenés a Londres el novembre de 2009.

En el concert del 60 aniversari de Webber al Hyde Park de Londres, el compositor va anunciar que el títol definitiu del musical seria LOVE NEVER DIES, i la seva intenció era estrenar simultàniament a Londres, Nova York i Xangai a la tardor de 2009.
Finalment l’estiu del 2009, Andrev Lloyd Webber confirma que finalment LOVE NEVER DIES s’estrenarà al Adelphi Theatre de Londres a principis de 2010 i a Broadway a la tardor de 2010 amb els mateixos protagonistes: Ramin Karimloo i Serra Boggess.

SINOPSI

Situat al 1907, The Phantom s’ha escapat cap a  Nova York amb Madame i Meg Giry …  i aconsegueix un gran èxit a Coney Island com mag i animador. En construir un nou teatre d’òpera, intenta convèncer la ingènua Christine Dáae (ara convertida en una gran estrella i casada amb Raoul ), perquè canti per a ell una vegada més …

 

A nosaltres ens va agradar moltíssim ja que la música es extraordinària. Teníem una certa por de que al ser la continuació del Fantasma de l’Òpera, es complís el dit castellà de “nunca segundas partes fueron buenas”, però no va ser així.  Varem gaudir molt i amb ganes de repetir… i es que Andrew Lloyd Webber es el numero 1 en Musicals !!!!

Os deixo alguns àudios de LOVE NEVER DIES perquè els podeu escolar les vegades que vulgueu…. i si trobeu algun a faltar i que desitgeu…a demanar….

Look With Your Heart

Beneath A Moonless Sky

Once Upon Another Time

The Beauty Underneath

The Phantom Confronts Christine

Heaven By The Sea (Reprise)

Before The Performance

Love Never Dies

Ah, Christine !

Una meravella de Musical !!!!!

——————————————————————————————

…. i el sisè musical que varem gaudir, serà desenvolupat en una tercera i ultima entrega perquè aquest post ha sortit una mica llarg i a mes a mes el musical que manca, es mereix una entrada a banda.  Molt aviat a Voltar i Voltar.

——————————————————————————————-

ACTUALITZACIO a 16/03/2011

Legally Blonde THE MUSICAL, gran guanyador dels premis Laurence Olivier 2011

Amb tres guardons, inclòs el de Millor Musical, l’espectacle s’ha convertit en el triomfador de la nit del 13 de març al Royal Theatre Drury Lane de Londres en el lliurament d’aquests prestigiosos guardons del teatre britànic.

El llistat de guanyadors en les categories relacionades amb el teatre musical és el següent:

Millor Nou Musical
Legally Blonde – THE MUSICAL, amb llibret de Heather Hach, música i lletres de Laurence O’Keefe i Nell Benjamin – Savoy Theatre

Millor Revival de Musical
INTO THE WOODS, amb música i lletres de Stephen Sondheim, llibret de James Lapine – Open Air Theatre

Millor Actriu en un Musical
Sheridan Smith per Legally Blonde – THE MUSICAL – Savoy Theatre

Millor Actor en un Musical
David Thaxton per PASSION – Donmar Warehouse

Millor Intèrpret de Repartiment en un Musical
Jill Halfpenny per Legally Blonde – THE MUSICAL – Savoy Theatre

Premi del públic a l’espectacle més popular
WE WILL ROCK YOU, amb cançons de Queen i llibret de Ben Elton – Dominion Theatre

 

 

13 thoughts on “Voltem per els Musicals a LONDRES (****) – segona part (23)

  1. Retroenllaç: Voltem per els MUSICALS a LONDRES (****) nov./desembre 2010 | Voltar i Voltar

  2. pere

    Em “resistia” a veure LEGALLY BLONDE, ja que coneixent la versió NO musical de UNA RUBIA MUY LEGAL no en tenia cap interès, però després del que comentes i tenin en compte que el director JERRY MITCHELL, és sobre tot un bon coreògraf, ens hi deixarem caure. Pel que fa a LOVE NEVER DIES -no soc tan entusiasta com tu pel que fa a la partitura-, però com que soc dels que creuen que els americans fent musicals, segueixent sent els millors, l’atractiu de veure a SIERRA BOGGES fent de Christine, també em ferà anar al Adelphi. A més l’Enjolràs que interpreta RAMIN KARIMLOO al DVD dels 25 anys de LES MIZ, també el fa digne de ser vist, o sia, que aquest comentari d’avui haurà servit per agafar “peix al cova”. Gràcies Miquel.

    PD.- per cert, parlant d’actors americans, en NORM LEWIS que va estrenar LA SIRENETA a Broadway amb la SIERRA BOGGES oi que us va entusiasmar com a Javert a LES MIZ? .Un altre que mereix ser vist “in person”.

    Respon
    1. miquelgascon

      Bon Any Pere !!!

      Espero que puguis anar a Londres la setmana propera i que no s’het compliquin les coses. Aquest el meu desitj.

      No t’esperis un gran musical de LEGALLY BLONDE, però a mi em va sorprendre favorablement perquè no m’esperava gran cosa. La música (un tastet) el pots escoltar si CLICA’S en el post a sobre dels noms de les cançons… i aixi et faràs una idea. Es un Musical divertit i agradable de veure.

      LOVE NEVER DIES, es un altre cosa…. per mi molt millor i per això com has vist la meva valoració es de 5 estrelles. SIERRA BOGGES fent de Christine, està per sucar-hi pa.

      En referencia a NORM LEWIS, com ja vaig apuntar en el anterior post de LES MISERABLES, es extraordinari. Com ja varem poder veure en el Concert dels 25 anys i també en directe a Londres, te una veu de la que estic enamorat…. i a mes a mes el seu paper de Javert, es quasi be insuperable.

      Ah !!!! i a el sisè Musical varem anar perquè m’ho vas recomanar tu per email quant estàvem a Londres (no es Priscilla, tranquil)…. una pista… comença per O i acaba en R. Està clar ?

      Et desitjo que t’ho passis molt be a Londres i no em faixis moltes dentetes a la tornada…. segur que no surts del West End.

      Gracies per el teu comentari. Una abraçada Pere.

      Respon
  3. José Luis

    Miquel, saps que els musicals no son el meu fort, però la teva passió m’està picant la curiositat. Tinc una filla a Madrid que m’ha parlat molt bé de “Los Miserables” que estan fent per allà.

    Respon
    1. miquelgascon

      Encara que no sigui el teu fort… fes-me cas Jose Luis, ves a passar un cap de setmana a Londres únicament per anar a veure LOS MISERABLES. Estic segur que t’agradará, perquè conec la teva sensibilitat musical i es impossible que no t’emocioni.

      Tu també amb els teus enviaments de música, fas que descobreixi coses precioses i desconegudes.

      Gracies per la teva visita i el teu comentari.

      Respon
        1. miquelgascon

          M’alegro de que sigui aixi perque aixo voldra dir que es una bona versio. Tindrem que fer una escapada el mes aviat posible a la capital del Reino.

          Respon
  4. Mª Carmen

    Miquel, leer tus comentarios es “abrir el apetito”. Creo que me pondré como objetivo una escapada a Londres que, además, no conozco.
    Quizás, tarde o temprano. traigan alguno de estos musicales a España. Estaremos pendientes. De Los Miserables sigue habiendo estupendísimos comentarios y, de hecho, sigue sin haber entradas, salvo alguna suelta de vez en cuando.
    Este domingo pasado estuve viendo una obra de teatro que no os recomiento para nada. Se titula “La vida por delante” y la interpreta en su papel principal Concha Velasco. Además de ser un alegato ideológico descarado (¡nos echaron cada discursito!) la interpretación de la Velasco no estuvo a la altura. ¡Para decirte que me aburrió!. Así que, si por casualidad va a Barcelona, táchalo de tus posibles espectáculos.
    Como yo soy aficionada al cine, también fui a ver “El último bailarín de Mao”. Es una película que “no mata” pero que está bien, para pasar la tarde si no se tiene nada mejor que hacer.
    Esperaré tu “tercera entrega” de la saga “musicales” con ilusión. Gracias por lo que aportas.

    Respon
  5. Mª Carmen

    Por cierto ¿cuándo vas a cambiarme el “macaco cabreado” que me has puesto para identificarme?. ¡Ah! pero tampoco quiero el burro con el que se identifica José Luís ¿vale?
    Un abrazo

    Respon
  6. miquelgascon

    Gracies per els teus comentaris que de debò em donen ànims per continuar amb això. No estaria malament fer una escapada a LONDRES… estic segur que t’agradaria molt, perquè es una cultura propera a la nostra però a la vegada diferent amb molts aspectes. Lo dels Musicals, es punt i a part. Jo ja tinc ganes de tornar a veure els que ens van quedar pendents !!!

    En quant a LOS MISERABLES a veure si parlo amb l’IMMA i mirem un cap de setmana que ens vagi be (la cosa esta difícil perquè l’agenda està gairebé plena sobretot els caps de setmana)… però abans del estiu farem una escapada “a los madriles”, per anar plegats amb tu. Aquí a Barcelona no es parla gens de l’estrena a Madrid i no he pogut llegir encara cap critica, però estic segur que serà una bona versió.

    Referent a “La vida por delante” no se com dir-t’ho…ejem..

    A Barcelona va estar al escenari durant dues temporades. A la primera ens varem negar anar a veure-la, però al segon any i veient les critiques tan favorables i aprofitant una oferta ens varem apropar al Teatre Goya on la feien. No se si el que va passar es que varem anar sense gaires ganes, però el resultat va ser extraordinari. Ens va agradar moltíssim tot, l’obra, ella i la seva interpretació sota el meu punt de vista de lo millor que he vist en aquestes ultimes temporades… i sobretot l’interpretació del noi co-protagonista que ens va encantar.

    La varem recomanar a tothom que coneixíem i la seva apreciació va ser similar a la nostra.

    Es curiós que la mateixa obra, segons la persona, la situació, l’ anim personal, el lloc o el que sigui … pugui provocar reaccions tan diferents. A tu no et va agradar gens i en canvi a nosaltres, no solament ens va agradar molt, sinó que ens va sorprendre molt favorablement, perquè varem re-descobrir de nou l’actriu que havíem “sofert” tants anys al cinema espanyol de baixa qualitat. Aquí a sobre del escenari, sota el nostre punt de vista varem descobrir una actriu en majúscules.

    En referencia al “macaco cabreado” no crec que pugui fer res al respecte perquè es el propi sistema que a cada adreça de correu electrònic l’assigna una caricatura. Si envies un comentari des-de un altra adreça electrònica segurament tindràs un altre “avatar”. El “burro català” d’en Jose Luis, es una caricatura seva que utilitza en el seu bloc ANCHA ES MI CASA que et recomano.

    Gracies per visitar VOLTAR i VOLTAR

    Respon
  7. Joaquim

    He trigat una mica a comentar ja que hi ha molt material i encara no m’ho he pogut acabar tot.
    Per a mi The Phantom of the Opera, el del teatre, és un dels espectacles més decididament emocionants que he vist mai. Aquesta segona i penso que innecessària segona part em fa molta por, bàsicament perquè Lloyd Weber amb els anys ha perdut la fr4escor i fins i tot la inspiració melòdica que era un dels grans puntals del seu merescut èxit.
    Potser immensament acomodat entre comptes bancaris milionaris i ja se sap que aiò per a un artista és la ruïna creativa, s’ha interessat més per altres “negocis”.
    la música no està malament, no és això, per a mi el problema auditiu (suposo que quan veus l’espectacle és tota un altre cosa), és que en cap moment sento un veritable calfred emotiu i això en aquest compositor era un fet diferencial. També penso que és un compositor que s¡ha quedat estancat en la comoditat del conservadorisme i francament a vegades tot sembla molt nyonyo, lluny de l’esperit sempre inquiet, malgrat ser molt reiteratiu, de Sondheim.
    Tret dels clàssics i imprescindibles Les Mis, ja toca tornar a Londres, no en conec cap. A veure si ses Majestats els Reis de l’Orient ens propicien un 2011 més alleugerit, venturós i feliç i a poder ser amb una butxaca més farcida per poder-nos escapar a fruir com heu fet vosaltres.
    Moltes gràcies

    Respon
  8. miquelgascon

    Moltes gracies Joaquim per visitar el Bloc i per deixar el teus comentaris.

    Segurament tens raó en la teva opinió i LOVE NEVER DIES poder no arriba a la sola de les sabates de THE PHANTOM OF THE OPERA, però a nosaltres ens va impactar, perquè d’entrada anàvem amb aquesta predisposició de que mai les segones parts no son massa bones. Per això mateix poder ens va sorprendre favorablement.

    Musicalment parlant estic segur que tu tens mes coneixements que jo, tant en el mon de lÓpera com en els Musicals. Per això t’agraeixo que donis el teu punt de vista, poder mes tècnic que el meu, que es únicament “visceral” i de “sensacions viscudes” en el moment.

    De totes maneres no he escoltat cap musica creada per Andrew Lloyd Webber, que m’hagi decebut; efectivament poder el seu èxit faixi que la seva nova creació, sigui mes rutinària, però a nosaltres les seves musiques ens extasien encara quant les escoltem.

    A la capçalera del BLOC, en l’apartat de “Les meves valoracions” ja indico el següent: “….Intento valorar (no els posts, que teniu que valorar vosaltres), sinó els espectacles, concerts o llocs que explico en les meves entrades, segons el que he sentit al viure’ls. Aquestes valoracions no volen ser les d’un critic, ja que NO ho soc, però intentaré expressar “emocionalment” el que he sentit dins meu.”

    Com hauràs vist aquest Musical el vaig valorar amb la màxima puntuació de 5 estrelles “voltaires”.

    T’agraeixo molt la teva visita i espero que ho tornis a fer sovint.

    Respon

Leave a Reply