Avui parlem a partir del llibre de Paul Theroux “El viejo expreso de la Patagonia”, un resultat mes de la fixació que te l’autor pels trens. Un cop mes Theroux deixa casa seva i tracta de viatjar, en tren sempre que es possible, des.de Bòston fins a la Patagònia argentina. L’autor escriu mes que llibres de viatges, llibres d’ell mateix viatjant.

De la mateixa forma que havia fet anys enrere, en 1976 comença l’itinerari que descriurà en aquest llibre on començant per Bòston, travessara EE UU, Mèxic, Guatemala, el Salvador, Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia i Argentina fins arribar a la Patagònia. Durant el viatge va construint una crònica fascinant feta de trobades, anècdotes i personatges estrafolaris i/o entranyables entre els que destaca Jorge Luis Borges a qui va visitar diàriament durant una setmana a la ciutat de Buenos Aires.  En aquestes trobades li llegeix Kipling i Poe donat que Borges ja s’havia quedat cec i deixa entreveure que el que s’explica del Borges antipàtic i políticament conservador es cert.

Paul Edward Theroux va néixer el 10 d’abril del 1941 als Estats Units i es mundialment reconegut per les seves novel.les i els llibres de viatges.

Ha viscut a Itàlia, Malawi i Uganda on va exercir la docència. Formava part del grup de “Cuerpos por la paz” i va ser acusat de participar en un cop d’estat contra el dictador sent expulsat del país. D’aquí marxa a Kampala, a Kenya on estableix amistat amb V.S. Naipaul, anys mes tard premi Nobel de Literatura. El seu ideari polític li porta a sofrir un atemptat en el cotxe en què viatjava amb la seva esposa embarassada. Ell sobreviu i es a partir d’aquell moment que es converteix en escriptor nòmada professional. Dona classes durant tres anys a l’universitat de Singapur i al Regne Unit on va viure mes de disset any. Actualment viu entre Cape Cod i Hawai on es dedica professionalment a l’apicultura encara que continua viatjant pel món.

Sempre viatja sol, mai pren fotos ni registra entrevistes amb gravadora, solament redacta notes, que cada cinquanta pàgines fotocopia i fica en un sobre a nom de Penélope que és com ell anomena a la seva segona dona. Es tracta d’un misteriós viatger del que segons els biògrafs, és impossible saber qui és de debò i que segons ell mateix diu : “mai he escrit un grandiós best seller ni la gran novel.la americana, Si el reflex d’on he estat i el que he vist”.”un bon viatger no té influència ni identitat. Necessita optimisme i un cor fort. Sense seguretat en si mateix tot viatger és una misèria”.

En els seus viatges evita museus, esglésies, tombes i monuments. Si s’adona que poca gent va a un lloc, li sembla la millor raó per anar. Dels llocs que visita diu el que pensa. “Que llegeixo ? algunes guies com Lonely Planet, novel.les ambientades en els llocs que vaig a visitar, però especialment llegeixo mapes”.

Amtrax Lone Star

En el llibre narra com per anar de Bòston a la Patagònia ha hagut de creuar tota Amèrica a bord de trens que ja ni existeixen, entre ells el “Lone Star”  el vell amtrax que anava de Chicago a Houston, o “l’Aguila Asteca” que connectava Ciutat de Mèxic amb Monterrey, mes l’atrotinat “Estrella del Norte” que unia Tucuman amb Buenos Aires sense oblidar el subte (metro) argentí.

Aguila Asteca

“Anar per terra és l’única manera seriosa de viatjar. I per tren és la manera millor de fer-ho”

Actualment, als seus 69 anys, li agrada estar mes temps en el mateix lloc, en la finca entre altres coses que li fascina perquè mai veu els seus veïns. Li encanta Hawaii, observa les seves abelles i escriu, com ha fet sempre.

Estrella del Norte

” el viatge perfecte, a part dels llocs gairebé inaccessibles, no està mes lluny d’allà on trobes la solitud”

Aquest escrit es una col.laboració de la meva companya a la vida…..  l’IMMA.