Aquesta setmana ha estat ben farcida d’activitats; 2 concerts i 3 obres de Teatre, a part d’una entranyable celebració d’aniversari de la mare d’una amiga meva de joventut… i es que feia 100 anys !!!!. En sortirien varis Posts, però per falta de temps intentaré fer un resum que pugui ser “llegible” sense gaire esforç. Entre la Música i el Teatre ha guanyat de carrer la MÚSICA i en el Teatre hem tingut mes d’un desencís.
Comencem… el dimarts 14/12 l’Imma i jo varem anar com es ja costum des-de fa alguns anys al concert del MESSIES de Haëndel, participatiu (****), al Palau de la Música.
Estem “enganxats” literalment a aquest tipus de concerts des-de que els varem descobrir casi per casualitat i ara intentem anar a casi tots el “participatius” que arriben a les nostres orelles. Amb aquest concert l’obra social de La Caixa celebra el 15e aniversari des-de la seva aposta per aquest tipus de concert, on participa’n cantants anònims (prèvia selecció) i que normalment actuen junt a corals professionals, per aconseguir una massa coral de mes de 400 veus.
El resultat acostuma a ser ESPECTACULAR i digne de viure-ho en directe mes d’un cop.
Enguany l’orquestra i el cor principal eren els de The English Concert, dirigida per Harry Bicket. Els solistes : Joélle Harvey (soprano), Jennifer Johnston (mezzosoprano), Andrew Tortise (tenor) i David Soar (baix). El resultat ha estat magnific i això que aquesta vegada degut a la crisi l’hem viscuda des-de a dalt de tot del galliner i no impressiona tant com quant et col·loca’s a platea al ben mig de les mes de 400 veus que sonen a l’hora i que posa els pels de punta.
….i ara perquè pugueu gaudir casi com nosaltres, os deixo el concert sencer (2 hores i 19 minuts), en vídeo. Es el concert del Palau de la Música que nosaltres varem veure…. estic segur que us agradarà.
Us recomano assistir a algun d’aquest tipus de concerts que paga la pena. El proper a Barcelona serà a L’auditori al Juny/Juliol 2011 amb el REQUIEM de Mozart.
——————————————————————————————————
Dimecres, 15/12. Aquest cop tot sol, vaig amb molta il.lusió al Teatre Lliure de Montjuïc a veure treballar a la companya LA ZARANDA, que ha rebut recenment el “Premio Nacional de Teatro 2010” per part del Ministeri de Cultura d’Espanya.
L’obra es FUTUROS DIFUNTOS (**) d’Eusebio Calonge, un total desencís per mi, i això que la música que acompanya l’espectacle es de W.A. Mozart i J.S. Bach.
Tres bojos en un manicomi, es constitueixen en gent lliure per absència de l’autoritat que ha desaparegut o ha mort. Llavors, lluitan per assumir el poder del manicomi. Un joc pervers que fa un tomb de 180 graus i que al assumir el poder els fa encara mes dictadors que els seu predecessors.
Tinc que reconèixer que es un teatre diferent, un relat brutal i esfereïdor amb tres actors en escena, i la col.laboració d’alguns ninots de fusta. Feina ben feta, si… però que a mi poca cosa em va dir i sobretot que no van aconseguir la meva atenció, s’hem va fer fins i tot reiteratiu i avorrida la representació i això que tan sols dura 1 hora i 20 minuts. Una llastima, sincerament.
———————————————————————————————————-
Divendres 17/12. Aprofitem una oferta del TresC per anar un altre vegada al Teatre, per tal de veure un obra que en principi no teníem intenció d’anar-hi però degut a que la critica l’ha deixat força be, ens animem. Es tracta de PLUJA CONSTANT (***) a La Villarroel.
Dos policies que patrullen pels carrers de Chicago, somiant que un dia seran detectius, com Starsky i Hutch. Però la seva realitat es ben diferent, tenen greus problemes: es veuen involucrats en tots els tòpics propis del gènere: corrupció, drogues, trets, persecucions, “macarres”, alcohol…. Son el poli bo i el poli dolent. Però el mes important és la relació d’amistat entre ells dos, una relació que ve de molt lluny i que es posarà a prova.
L’escenari totalment buit i els dos actors a pel, parlant entre ells i també al public; Son en PERE PONCE i JOEL JOAN amb una interpretació magistral sota el meu punt de vista. Una obra dura ja que el personatges tenen tot el que jo no voldria per els meus fills, son violents, fatxendes, chulos, racistes. Aixi i tot la recomano. Amb pocs mitjans han aconseguit fer bon TEATRE.
———————————————————————————————————-
Dissabte 18/12. Assistim a una celebració molt i molt emotiva. La mare de la ROSA fa 100 anys !!!!. Feia molts anys que no la veia, poder mes de 30, quant jo encara era jove i sortia amb la “meva colla” d’amics i fèiem festes a casa de casi tots….a casa de la Rosa, la seva mare ens acollia sempre somrient i ens facilitava tot i fins i tot ens ajudava a fer les nostres disfresses per exemple. Per mi aquella senyora era especial, perquè a mes a mes era la mare d’en DYANGO i això a aquelles edats a mi m’impactava i molt.
Es el primer cop que vaig a una celebració d’una persona coneguda que fa 100 anys i encara que a vegades en mig de la celebració em vaig trobar una mica a fora de tot plegat, perquè l’important era la seva família, m’arribo a emocionar de debò. Em retrobo amb amics importants a la meva vida, la Montse i també amb la Marga i les seves parelles Quim i Albert … trovo a faltar molts amics que no han pogut venir…. la Mari Carmen, en Tony, l’Eugeni, Roser, Juan … i molts mes. Quins records !!!
———————————————————————————————————-
Diumenge 19/12 – Anem al concert simfònic de l’OBC (****) dels diumenges al mati. Un programa que ens agrada moltíssim:
– de Frédéric CHOPIN – Concert per a piano i orquestra núm. 1 en mi menor, op 11 (****) (1830), interpretat al piano per Nicholas Angelich. Una meravella!!!
Us deixo un vídeo del concert que he Trobat a youtube, que encara que esta interpretada per un altre persona, m’ha agradat força. Es Martha Argerich (una pianista Argentina considerada una de les millors del mon).
La segona peça :
– de Piotr Í. TXAIKOVSKI – Simfonia Manfred en si menor, op. 58 (****) (1885)
Aquest últim, un concert que rarament s’interpreta i que a mi em va entusiasmar.
Us deixo el àudio de tot el concert, però interpretat per la Oslo Philharmonic Orchestra, dirigida per Mariss Jansons.
Espero que us agradi tant com a nosaltres.
———————————————————————————————————-
Per acabar, la mateixa tarde del diumenge 19/12, també amb força il.lusió ens dirigim al Teatre Lliure de Gracia per veure l’obra de Teatre FIN DE PARTIDA (*) de Samuel Beckett, amb direcció de Krystian Lupa e interpretada per el GRAN José Luis Gómez.
Tot semblava molt prometedor, però la realitat va ser totalment diferent. Ens va decebre absolutament. Es el primer cop que valoro una activitat amb una sola estrella des-de que faig el blog… i em sap greu, perquè el Teatre Lliure el considero el “meu” Teatre de tota la vida. Varem estar a punt de sortir en mig de la representació però per respecte al public vam aguantar les dues hores que dura “l’espectacle”.
Fin de partida, es curiós, està considerada, una de les grans obres de teatre de tots els temps. Per això mateix, vam sortir mes cabrejats, si es possible. Angoixant, avorrida fins al infinit, insuportable. Lamento ser tan clar en les meves apreciacions i segurament parlo mes amb el cor que amb el cap…. però això es el que vaig sentir al veure aquella pifia. Ni tan sols ens vam quedar al col.loqui tan desitjat per mi, amb José Luis Gómez..
Una trista tarda, desprès d’una setmana plena de sensacions mes que agradables.
El millor d’aquest post queda resumit en la frase que diu “parlo més amb el cor que amb el cap” a l’hora d’opinar. Si tothom fes el mateix, ens aniria molt més be a tots. Sàpigues que hi ha moltes opinions mogudes per uns interesos molt determinats, que saben fer anar a les mases, que com a xaiets diuen a tot “amen”. Dels 3 espectacles teatrals comentats, sols he vist FINS DE PARTIDA, i per més que estigui dirigida pel Sr.LUPA, és “un plom” espantós. I sens cap dubte, és la més aburrida versió que he vist de l’obra de Becket. Quan el director va presentar l’obra a Girona, vaig quedar de “pasta de moniato” quan va justificar el canvi de sexe del personatge de Clov. El més bo, es que semblava que ell tenia tota la raó del mon en fer-ho, i tot en relació a “una frase” que no puc recordar, referida a les sabates de taló que porta el personatge.I la majoria -crítica inclosa- hi va estar d’acord, per que era el Sr.Lupa.
El gener UNA PLUJA CONSTANT arribarà a Salt-Girona i podré opinar. Per cert, la traducció és del meu nebot -Ernest Riera-, i no és per res, però acostuma a treballar MOLT BE i en molt bones produccions. Pel que fa a la ZARANDA, tot i el premi “Nacional de Teatro”, pel que he vist d’èlls -NADIE LO QUIERE CREER-, tampoc era per tirar coets.
Miquel, segueix així¡¡
A la pestanya del blog “Agenda cultural 2010″, ja intento explicar que les meves valoracions son emocionals, i ho expresso així:
” Aquesta valoració no vol ser la d’un critic, ja que NO ho soc, però intentaré expressar “emocionalment” el que he sentit al escoltar-ho o al veure-ho”.
Aquest blog el vaig pensar per expressar les meves “emocions” al “Voltar” per el món, en els meus viatges o be gaudint del que mes m’agrada, el Teatre, la música…. o el que en cada moment m’agradi fer. Intentaré continuar aixi, parlant mes amb el COR que amb el CAP.
T’agraeixo les teves paraules, recolzant aquesta actitud.
Se que tu ets un entès en Teatre e intento llegir-me tot el que arriba a les meves mans, les teves critiques de Temporada Alta a Facebook han sigut un gran descobriment per mi. Les teves cròniques radiofòniques a Girona no les puc escoltar, però m’agradaria fer-ho.
Per això mateix, m’alegro de que estiguem d’acord en la valoració de FIN DE PARTIDA, evitant deixar “be” un espectacle per el sol fet de que ve precedit d’una aureola de prestigi “intel·lectual”.
M’alegro de que ERNEST RIERA sigui el teu nebot. Crec que a PLUJA CONSTANT a fet un bon treball, i m’agradaria que el felicitessis de la meva part. Moltes vegades, per no dir sempre, no parlem del gran paper que tenen en el Teatre actual els traductors de les obres…. i això no es just. Parlem quasi sempre dels Actors i a vegades de la direcció…. i res mes.
Per això ara mateix rectifico i m’agradaria parlar de la persona que ha traduït AGOST i que en el post que vaig fer l’altre dia no el vaig ni anomenar. La persona que va fer aquest prodigi de traducció es diu JOAN SELLENT. Ha fet una feina meravellosa, que fins i tot se li va reconèixer en el col.loqui al que vaig tenir la sort d’assistir l’altre dia al TNC.
Me encanta seguir tus comentarios. Siempre he sido aficionada a las críticas de teatro y cine, así que me viene muy bien. Si esas obras y/o conciertos llegan a Madrid estaré al tanto para ir a ver unas y dejar a un lado otras.
El Mesías también lo interpretan en el Auditorio Nacional de Música, pero hace tiempo que se agotaron las entradas. De todos modos tengo entrada para el Concierto de Fin de Año en el Auditorio (con ballet). Cuando lo haya visto ya te haré saber mis impresiones también “desde el corazón”. Gracias por tu esfuerzo por hacernos partícipes de tus impresiones, sensaciones, opiniones…
Gracies per els teus compliments i els ànims que sempre acostuma’s a donar-me. Un dia que estiguis tranquil·la i amb ganes d’escoltar bona musica, posat els auriculars i intenta escoltar El MESSIES que he deixat en aquest post. Estar sencer i es una mica llarg, però no tens la necessitat d’escoltar-lo tot d’una tacada. De veritat que val molt la pena. Estic segur que t’entusiasmarà…. i a mes a mes es una forma de estalviar uns calerons, que ens aquests temps va força be.
Aquestes dates de NADAL son unes dates assenyalades per escoltar-ho.
Ja m’explicaras com va el Promoconcert-Strauss, amb l’Orquestra Strauss Festival Orchestra i ballet . Per quin dia tens les entrades ? …per el 28 o 29 ?
T’agraeixo molt la teva assiduïtat en visitar i comentar els meus posts.