Voltem per els MUSICALS a LONDRES (****) nov./desembre 2010 (18)

El dia 27 de Novembre volem a Londres, amb molta il.lusió, ja que la coneixem tan sols de resquitllada i d’això fa uns 30 anys. Es pot dir que per nosaltres serà tot un re-descobriment desprès d’una absència tan llarga i segur que no serà la mateixa ciutat dels anys 70, quant nosaltres de joves vam fer una paradeta de 3 dies en el nostre viatge a Escòcia amb tenda de campanya.

Les expectatives es compleixen absolutament i gaudim durant 10 dies amb tota la tranquil·litat d’una ciutat totalment nova per nosaltres, especialment de les vetllades musicals als teatres del West End de Londres, on veiem i gaudim plenament de fins a 6 Musicals. També “gaudim” del fred, sempre sota zero i amb temperatures que arribaran a 10 sota zero en algunes ocasions….. i de la neu…… Londres tota blanca…. una meravella que mai oblidarem.

Londres - HYDE PARK nevat - al fons Kensington Palace

Londres – HYDE PARK nevat – al fons Kensington Palace

Teníem evidentment les entrades comprades per LES MISERABLES, amb mesos d’anticipació, ja que era una de les fites d’aquest viatge, però gracies al nostre benvolgut amic Pere Garcia de Girona que ens informa de la possibilitat de comprar localitats a bon preu per altres musicals a TKTs a Leicester Square, intentem anar quasi cada capvespre al Sojo i mirar les possibilitats de compra que tenim per cada jornada.

Així tenim la sort de assistir el mateix dia de l’arribada, al nostre primer MUSICAL al West End londinenc i concretament al  Phoenix Theatre a veure BLOOD BROTHERS(****) que ja os anuncio per anticipat que la valoro amb 4 estrelles sobre 5, perquè ens va agradar moltíssim.

La musica ens sonava força i vam recordar de sobta, en mig de la funció,  que l’havíem vist fa molts anys a Barcelona, però es clar, sota el nom de GERMANS de SANG. La versió catalana de BLOOD BROTHERS es va estrenar el 20 de desembre de 1994 al Teatre Condal de Barcelona. Els seus intèrprets varen ser Àngels Gonyalons, Gemma Brió, Joan Cosas, Roger Pera i Sergi Zamora.

BLOOD BROTHERS explica la història d’una mare soltera que, després de tenir set nens, està esperant bessonada. Abans que neixin els nens, fa un pacte amb la seva mestressa on acorda que li cedirà un dels dos fills però que mai hauran de saber que són germans. A partir d’aquí es desenvolupa la història d’aquests dos germans de sang. El musical s’ha representat per tot el món. Va ser guardonat el 1983 amb tres premis Oliver i nominat a cinc premis Tony el 1993, aquest musical ha estat traduït a més de vint idiomes i compta amb més de deu gravacions.

El cast d’aquest musical a l’actualitat a Londres es el següent : Maureen Nolan, Philip StewartStephen PalfremanSimon Willmont i Peter Washington.

Buscant per internet, he trobat una versió de Petula Clark, on canta una de les cançons mes conegudes d’aquest musical, “Tell me it’s not true”

També us deixo un àudio de la mateixa cançó de la versió teatral de Londres l’any 1995, cantada per Stephanies Lawrence.

Tell Me It’s Not True – Blood Brothers – London

i  l’àudio de la cançó Marilyn Monroe de la mateixa versió de l’any 1995.

Marilyn Monroe – Blood Brothers – Londres

Repeteixo….. varem gaudir moltíssim d’aquest espectacle.

Londres - Voltan per el TATE Modern

Londres – Voltan per el TATE Modern

 

I per fi va arribar el dia esperat i ens dirigim amb molta il.lusió al Queen’s Theatre on veurem LES MISERABLES (*****), que no ens defrauda gens. Fa poc que varem assistir al cinema per tal de veure la projecció del espectacle que es va celebrar al O2 de Londres, per tal de celebrar el 25 aniversari de l’estrena d’aquest musical; 18 dies desprès estem a la porta del Queen’s Theatre per gaudir per primer cop d’aquest espectacle en viu i en directe. Va ser una nit memorable, d’aquelles per recordar tota la vida.

Ens assembla mentida estar asseguts a la platea del Queen’s tan sols 18 dies d’aquell aconteixement que varem gaudir des-de el cinema Icaria de Barcelona.  El Cast que veiem actuar es el següent: Simon Bowman en el paper de Jean Valjean,
Norm Lewis en el de l’Inspector Javert,
Rebecca Seale en el de Fantine, Martin Ball es en Thenardier, Lorraine Bruce es Madame Thenardier, Killian

Donnelly es Enjolras,  Alistair Brammer es Marius, Samantha Barks es Eponine
Lucie Jones es Cosette.

Dos d’ells els reconeixem perquè també van actuar a la celebració del 25e aniversari,  Samantha Barks i Norm Lewis (la veu profunda d’aquest actor negre que ja ens va impressionar,  a la projecció a Barcelona).

 Samantha Barks

Samantha Barks

Norm Lewis

Norm Lewis

Basat en la novela homònima de Victor Hugo de 1862, situada a la França d’inicis del segle XIX, la trama segueix les històries dels diversos personatges mentre que lluiten per la redempció o la revolució. Els personatges principals estan envoltats d’un conjunt que inclou prostitutes, estudiants revolucionaris, treballadors de la fàbrica, i d’altres. Els Misérables compte les històries del convicte en llibertat condicional Jean Valjean qui, al no trobar un treball honest per culpa del paper que ho acredita com a ex convicte, canvia la seva identitat per tornar a viure la seva vida, de l’inspector de policia Javert, que s’obsessiona amb trobar a Valjean, de Fantine, la mare soltera de Cosette, que és forçada a convertir-se en prostituta per mantenir a la seva filla, de Marius, un estudiant francès que s’enamora de la filla adoptada de Valjean, Cosette; Eponine, la jove filla dels Thénardiers que s’enamora de Marius; els Thénardiers, que són amos d’una posada i exploten als seus clients, i Enjolras i els altres estudiants, que treballen en l’alliberament de l’oprimida classe baixa de França.

Les Misérables, col·loquialment conegut com Les MisLes Miz és un musical composat al 1980 pel compositor francès Claude-Michel Schönberg  amb llibret d’Alain Boublil i lletres de  Herbert Kretzmer. El 8 d’octubre de 2010 celebrà el seu 25è aniversari al  West Ens londinenc i esdevenint el musical de més llarga durada, amb 11.000 funcions.

La partitura guanyadora del Premi Tony inclou la cançó I Dreamed a Dream, que Fantine canta com un solo en el primer acte. Nombrosos artistes professionals han enregistrat diiverses versions d’aquesta cançó des de l’estrena del musical a l’octubre de 1985, incloent Neil Diamond, Areta Franklin, David Essex o Michael Crawford. Al 2009 aquesta cançó tornà a popularitzar-se quan la cantant amateur Susan Boyle la interpretà al concurs de televisió Britains Got Talent.

Àngels Gonyalons va incloure una versió en català dins del seu espectacle Memory. La cançó On My Own, interpretada pel personatge d’Éponine, va ser un altre gran èxit del musical.

El musical es va estrenar al setembre de 1980 en el Palais donis Sports a París. En 1982, sis mesos després que el productor anglès Cameron Mackintosh hagués estrenat Cats a Londres, el director de la versió francesa, Peter Ferago, li va demanar que produís la versió anglesa del xou. Mackintosh va dubtar al principi però finalment va decidir produir-la. El periodista i poeta James Fenton anava a ser l’encarregat d’escriure les lletres de les cançons, però va ser reemplaçat per Herbert Kretzmer, qui va ampliar i va modificar les cançons originals. El seu treball no és una traducció directa del francès: un terç de les lletres angleses són una traducció aproximada de les franceses, un altre terç és una adaptació d’aquestes, i l’últim terç consisteix en material nou, per exemple, el Prologo. Es va compondre música addicional per a aquest nou material. Trevor Nunn  i John Caird es van encarregar de l’adreça i co-adreça respectivament.

Es va estrenar el  8/10/1985 en el Barbican Theatre de Londres i després el 4/12/85 va passar a representar-se al Palace Theatre on va estar, ni mes ni menys que  18 anys. Finalment el 3/04/2004 va pasar  al Queen’s Theatre, on encara es representa.

Va ser una nit meravellosa.  El nostre amic de Girona, Pere García (al que dedico aquest post), ens va aconsellar anar a la botiga DRESS CIRCLE que esta especialitzada en tot els que es tracta de musicals (57-59 Monmouth Street – LONDON WC2H 9DG), i allà varem comprar les dos versions de DVDs, la de la celebració dels 10 anys així com la dels 25 anys que també ha aparegut fa pocs dies a Espanya.  Per arrodonir la compra també es van fer amb els CDs del cast original de 1985.

D’aquesta ultima versió us deixo alguna de les cançons mes maques d’aquest Musical, que per mi, fins ara es el mes complert de l’historia.

Prologue_ Work Song – Les Miserables – Cast original 1985 London

At The End Of The Day – Les Miserables – cast original 1985 Londres

I Dreamed A Dream – Les Miserables – Cast original 1985 Londres

Castle On A Cloud – Les Miserables – Cast original 1985 Londres

One Day More – Les Miserables – Cast original 1985 Londres

A Little Fall Of Rain – Les Miserables – Cast original 1985 Londres

Empty Chairs At Empty Tables – Les Miserables – Cast original 1985 Londres

Espero que la selecció us agradi tant com a nosaltres.

Londres - Quin fred !!!

Londres – Quin fred !!!

Per acabar el mes de novembre, aconseguim entrades al Victoria Palace (fora del West End), al costat de l’estació Victoria, per veure BILLY ELLIOT, the Musical (****), que també ens agrada moltíssim i per això la valorem en 4 estrelles, encara que no arriba a la categoria del Miserables, te una música molt maca i un treball d’actors genial, sobretot del munt de nanos que l’interpreten.

Victoria Theatre - Londres

Victoria Theatre – Londres

L’argument es el següent: Durham, Anglaterra, durant la vaga minera de 1984. En Billy Elliot té onze anys i viu amb el seu pare, un miner vidu, el seu germà i la seva àvia. Cada setmana acut a les classes de boxa del vell gimnàs, sense posar-hi gaire interès. Un bon dia decideix afegir-se a les classes de dansa i descobreix la seva vocació, tot i que ho manté en secret davant la seva família. La senyora Wilkinson, la seva professora, s’adona del talent del seu alumne i l’ajudarà a preparar la prova d’ingrés a la prestigiosa Royal Ballet School de Londres.

La història original va conquerir els cors de persones a tot el món quan la pel.lícula va ser estrenada a l’octubre de 2000. Aquesta pel.lícula va batre rècords de taquilla a tot el món i va ser nominat per a una sèrie de premis, incloent tres Globus d’Or, 3 Oscars  i 13 premis Bafta.

L’original multi-premiat equip creatiu de la pel.lícula: el director Stephen Daldry, l’escriptor Llegeix Hall i coreògraf Peter Darling s’uneixen a Elton John, el cantant/autor més famós del Regne Unit dels últims 30 anys, per crear aquest Musical.

El repartiment actual inclou:
Billy – Brad Wilson, Fox Jackson-Keen, Tom Holland, Tanner Pflueger
Michael – Brad Kavanagh, Ryan Longbottom i Philips Joey
Sra Wilkinson – Kate Graham
Pare – Joe Caffrey
Tony – Craig Gallivan
Àvia – Ann Emery
George – Fox Trevor
Mr.Braithwaite  – Sean Kingsley
La mare Morta – Putson Stephanie

Us adjunto algunes cançons representatives d’aquest musical

Merry Christmas Maggie Thatcher – Billy Elliot, the Musical – Londres

The Letter – Billy Elliot, the Musical – London

Electricity – Billy Elliot, the Musical – Londres

Once We Were Kings – Billy Elliot, the Musical – Londres

 

desde la finestra de l'habitació -  Luna & Simone hotel

desde la finestra de l’habitació – Luna & Simone hotel

i això no es tot.  Encara queden 3 Musicals que intentaré explicar en altre/s posts.

Nota : La segona part la publico el 1 de gener del 2011, on parlo de 2 musicals mes…. encara que falta l’ultim Musical que varem gaudir a Londres.

Voltem per els Musicals a LONDRES – segona part

Pròximament a Voltar i Voltar la tercera i ultima part…..

24 pensaments sobre “Voltem per els MUSICALS a LONDRES (****) nov./desembre 2010 (18)

    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      La dedicatoria te la mereixes de tot cor. M’has ajudat molt en la preparació d’aquest viatge i sobretot en l’asesorament dels Musicals que es fan a Londres. Ets tot un especialista amb el tema.

      Gracies per vistar el Blog

      M'agrada

      Respon
  1. Xavier_LH

    Gràcies per aquesta crònica tant i tant sentida… i envejable!
    Benviguts al club d’Els Miserables!
    Retornaré amb calma a llegir aquesta crònica i a compartir les emocions i les sensacions que provoquen.
    Gràcies!

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon

      Moltes gracies per les teves paraules. Aixó m’engresca a continuar amb aquest blog que fa poc que vaig començar i que em dona una mica la sensació de que no l’interesa a casi ningú.
      Efectivament hem entrat a formar part del club dels Miserables… per sempre.
      Una abraçada Xavier.

      M'agrada

      Respon
  2. Joaquim

    Miquel, no t’amoïnis per l’interès que puguis imaginar-te que motiva voltarivoltar , tu fes la teva i ja veuràs com interessarà, és una cosa que arriba.
    Pel que fa al viatge, que vols que et digui, feu una enveja increïble, ja sigui pels musicals que heu pogut veure, com per aquestes imatges d’un Londres nevat i tan bonic com sempre.
    Endavant!

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      Moltíssimes gracies Joaquim. Les teves paraules m’animen i no saps com. El que passa es que no tinc la facilitat per escriure com la que jo voldria i quant em poso estic poder massa temps. Però el resultat, encara que ningú ho miri ni comenti res, a mi particularment em satisfà i sempre queda escrit i no es perd. Com a mínim, per mi es un record.

      M’agradaria fer un post del viatge a Londres i no tan sols dels musicals, però temps al temps….tot arribarà.

      Gracies per visitar el blog i sobretot per deixar el teu comentari.

      M'agrada

      Respon
      1. Joaquim

        Insisteixo, tu ves fent. El bloc ha de ser una eina d’expressió teva, amb la teva manera de fer i pensar, reflectint i donant a conèixer les coses que t’agraden. Ben aviat aniràs fent una colla d’amics, a part dels que ja tens, que ni t’ho esperes.
        L’experiència em fa dir aquestes coses, no creguis que tan sols és per donar-te ànims.
        I un apunt (es veu que ara en català ja no es pot dir post) dedicat a la ciutat de Londres, m’agradaria molt.
        Carrers, places, racons, botigues, museus, AH! i amb fotografies, que les feu molt maques!

        M'agrada

        Respon
  3. Carmen

    ¡Qué envidia!. Yo estuve en Madrid, a la misma hora que vosotros en Barcelona, viendo en el cine el espectáculo con motivo de los 25 años y francamente me emocioné. Así que imagino cómo será verlo en directo…
    En Madrid han estrenado la versión española pero hay que esperar que pase un poco de tiempo y se “descongestione” el tema de entradas. Espero que estén al menos un año. Las críticas no han hecho mucho eco así que no puedo decir qué se respira sobre el espectáculo español. Lo asesora el mismo que asesora el de Londres, así que imagino que está a la altura.

    Por cierto, el viernes 10 de diciembre estuve en una obra de teatro interpretada por Nuria Espert. Se titula LA VIOLACIÓN DE LUCRECIA y es una obra del primer Shakespeare. Una obra desconocida, al menos para mí, pero de una fuerza increible. Desde mi punto de vista a la misma altura que Hamblet, por ejemplo. Nuria Espert estuvo magistral, sencillamente magistral. Parece mentira que una sola persona pueda interpretar de ese modo durante 75 minutos. La había visto en la representación de la Casa de Bernarda Alba, pero creo que con el tiempo se supera a sí misma. Además, en el Teatro Español (que es donde se representa) dedican siempre un día para el “encuentro con el público”. Tuve la suerte de que fuera ese mismo día. Pudimos compartir con NUria Espert, con el director de la obra y con el productor. Una delicia.
    Ahí supe que la obra llegará a Barcelona en el mes de septiembre y que se presentará en el Teatre Lliure de Gracia. Estad al “loro” para sacar las entradas porque se agotan enseguida. Merece la pena. Yo, si pudiera la vería otra vez… pero ya se han agotado las entradas hace tiempo y eso que han alargado las representaciones durante dos meses más.
    Volviendo a Londres, con calme entraré en cada uno de los links que nos pones Miquel. De momento lo que he leído me ha interesado mucho. Sabes que sigo tu bolg con mucho interés y que tus recomendaciones son absolutamente de fiar.
    ¡Cuando sea mayor quiero hacer lo que tú haces!.
    No conozco Londres. Ya me quedo con el gusanillo

    M'agrada

    Respon
  4. miquelgascon Autor de l'entrada

    Gracies Mari Carmen per el comentari tan elaborat. Em fa molta il.lusió que segueixis el blog amb interes, i això per mi es molt important.
    Se que la retransmissió de la celebració del 25e aniversari de Les Miserables et va encantar i m’agradaria anar aviat a Madrid amb l’Imma per anar plegats amb tu a veure la versió Espanyola.
    Prenc nota del que em dius respecte a “la violacion de Lucrecia”. Es mes, a veure si demà al mati reservo ja les entrades al Lliure, perquè som abonats i podem reservar-les encara que no estiguin ni tan sols a la venta. Ja saps que no es una actriu que m’emocioni gaire, però reconec que es una GRAN actriu. Gracies per la recomanació.

    Per cert, fa tan sols uns minuts que he publicat un altre post per recomanar l’obra de teatre AGOST, que per mi es de lo millor que he vist en els últims anys. No se si la arribaran a fer a Madrid… però estic segur que si no es amb els actors d’aqui, el Teatre Nacional de Espanya, la tindrà que produir aviat per la resta del estat i es que l’obra s’ho mereix i esta sent un èxit absolut arreu d’Europa.

    Busquem una data… i comencem a treure el bitllets del AVE per anar a veure Los Miserables a la capital del “Reino” d’Espanya.

    M'agrada

    Respon
  5. imma

    El día de Nadal vam gaudir en familia de la gravació dels 10 anys dels Miserables en el Royal Albert Hall, i de nou ens vam emocionar, va ser tambe un espectacle magnific i el final del concert es una interpretació de “Do you hear the people sing”, cantada per 17 Jean Valjean alhora, cadascun d’una producció diferent i en el seu propi idioma, seguida d’una poderosa versió coral de “One day habiti”. Espectacular.

    M'agrada

    Respon
    1. miquelgascon Autor de l'entrada

      Realment va ser molt maco. Ara Mari Carmen la gaudirà segurament amb “l’intimitat” molt millor. Tenim que posar data per treure entrades per Les Miserables a Madrid. Que et sembla per la nit del 16 d’abril ?

      M'agrada

      Respon
      1. imma

        els reis d’Orient, que m’estimen molt, m’han portat les entrades per veure Les Miserables a Madrid el dia del
        meu aniversari, doble regal !!!!!!!!!!!!!!

        M'agrada

        Respon
  6. Retroenllaç: Voltem per els Musicals a LONDRES – segona part | Voltar i Voltar

  7. Retroenllaç: LOS MISERABLES (*****) – Teatre Lope de Vega – Madrid | Voltar i Voltar

  8. Retroenllaç: - Voltem 10 dies per LONDRES – Viatge al hivern 2010 (1 de 5) | Voltar i Voltar

  9. Retroenllaç: -Teatre Musical – LOS MISERABLES (*****) – Teatre Musical de Barcelona | Voltar i Voltar

Respon a José Luis Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.