Al Teatre Lliure de Montjuïc, acostumen a fer sessions de Teatre GRATUÏT algun divendres a la tarda. Aquestes sessions els anomenen “assaig obert en ocasió de….”, però en realitat NO es un assaig de l’Obra que estan representant en aquell moment. En aquesta ocasió aprofitant “Vida Privada”. L’Obra que representen en aquests “assaigs”, es una obra independent de la original, d’un altre autor possiblement i amb tota seguretat d’un altre director.
El passat divendres 19/11 a les 17:30 ( i també el proper divendres 26/11 a la mateixa hora), es van obrir de bat a bat les portes del LLiure a tothom que va voler assirtir i de forma gratuïta. Es va representar l’Obra “A UNA NENA NUA LLEPA-LI LA PELL, LLEPA-LI LA PELL A UNA NENA NUA” , amb dramatúrgia i direcció de Marc Artigau.
Os deixo un video del nen/actor que interpreta el director de “a una nena nua…”, tot just començar la representació.
Marc Artigau i Queralt és llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estrenat Ushuaia (Premi Ciutat de Sagunt 2008 i accèssit al premi Marqués de Bradomín 2008), T’estimem tant, Grace; Eva i Adam: el darrer Gènesi (amb Josep Maria Miró); Tibidabo, de Cristina Clemente, i L’estona que vaig ser poema. Ha publicat Els gorgs (X Premi Boira) i Les sense ànima, (Premi Ciutat de Sagunt i Premi Ramon Vinyes 2009). En poesia ha publicat Primers Auxilis ( XVIII Premi Grabriel Ferrater per a joves poetes), Vermella (Premi Martí Dot 2007), Escuma negra (o tres pensaments en veu alta) i Desvermella’m.
intèrprets
Òscar Castellví / Amanda Delgado / Gerard Escudero / Sílvia Forns / Ferran Gadea / Llorenç González / Laura Guiteras /Jordi Llovet / Josep Puig / Joan Solé
Per representar l’obra d’aquest “assaig”, s’aprofita l’escenografia de “Vida privada”, i amb els mateixos decorats i vestuari es representa per dues úniques vegades .
Em va semblar una obra divertida des de bon començament, molt lluny de l’avorrida i llaaaarga “VIDA PRIVADA. Una representació fresca i amb una molt bona interpretació . Vaig sortir content com acostuma a passar generalment en aquest tipus de representacions del LLiure.
al menys podríeu haver esmentat que el palíndrom que heu triat per títol, un dels més llargs en llengua catalana, sinó el més llarg, l’heu tret de l’article “palíndrom” , de la Viquipèdia i que l’autor n’és el figuerenc Joan Ruiz i Solanes.
Crec que et confons de destinataris. Nosaltres solament fem critica de les representacions teatrals que veiem. Adreçat a la companyia teatral si vols una resposta.