Ahir a la nit, després d’anar a exercir el nostre dret de vot, per elegir el Parlament de Catalunya (per avançat), ens vàrem apropar al Gran Teatre del Liceu de la nostra ciutat, per tal de veure el ballet GISELLE, interpretat per la companyia “Semperoper Ballet” de Dresden, amb coreografia de David Dawson.
Va ser tot un descobriment aquesta versió contemporània de l’obra, per nosaltres una nit màgica.  Giselle, el ballet romàntic per excel·lència, estrenat el 1841 a París amb coreografia de Coralli i Perrot, i música d’Adolphe Adam, entra de ple al segle XXI de la mà del director d’escena i coreògraf David Dawson (Londres, 1972)

L’argument de l’obra resumit segons el programa del Liceu : “Giselle explica la seva pròpia història sobre un amor no correspost: estima sense esperança un home que pertany a una altra. En la transició de nena a dona, experimenta per primera vegada el desig apassionat d’un amor que encara no coneix la desconfiança, el desengany ni la pèrdua. Quan ho descobreix, perd la raó i els esdeveniments segueixen el seu curs i la condueixen finalment cap a la mort.”

Lluny de la producció de Mats Ek (un altre conegut coreògraf contemporani) que situa Giselle en un asil psiquiàtric, la versió que vàrem veure ahir, la de David Dawson es manté fidel a l’esperit de l’original i mostra una Giselle més “creïble” al segle XXI.
L’Orquestra Simfònica del Vallès interpreta en directe la música d’Adam sota la batuta de David Coleman, que n’ha fet els arranjaments. Coleman ha eliminat molts passatges que no eren d’Adams i que s’havien afegit en versions posteriors per al lluïment dels ballarins, i en canvi hi han afegit altres fragments del mateix Adams. El resultat és molt satisfactori perquè aconsegueix que l’obra sigui més dinàmica i que mantingui l’espectador ben atent tota l’estona.

Entre els ballarins principals figuren Yumiko Takeshima (que a l’hora es la dissenyadora del vestuari) i Raphaël Coumes-Marquet, que van estrenar l’obra el 2008; els dos extraordinaris.

Dawson en aquest cas, no es cenyeix a les normes tradicionals del ballet romàntic tradicional, però tampoc va per lliure i sap respectar les pautes essencials  per mantenir la connexió emocional amb el public. Per això agrada als espectadors que volen veure el ballet que ells coneixien i alhora agrada també als espectadors que busquen una nova visió mes contemporània i actual.

El primer acte amb vestuari actual i molta llum amb una escenografia molt senzilla, és poder més trencadora. (El vídeo que he adjuntat és d’aquesta primera part).  A la segona, després de la mort de Giselle, l’escenari es transforma i tot és foscor i tenebres on els espectres coberts amb un minimalista vel translúcid i blanc, ballen en un escenari buit amb l’única decoració d’una lluna enorme.  El pas a dos dels protagonistes, (del que no he sabut trobar cap vídeo), posa la carn de gallina als espectadors.

La meva valoració d’aquest espectacle és de 4 estrelles sobre 5.  Hem gaudit força. Ha estat una nit magnífica.