Amb aquest post voldria començar el breu relat de las ultimes vacances, per tal de compartir i reviure la experiència amb els que ho llegiu; aquest any 2010 hem visitat la part oest i centre d’Indonèsia.
El viatge, com tots els que fem, va començar realment molt abans del dia de la sortida del avió; mesos preparant, llegint, consultant, comentant …. De fet va ser al mes de gener quan vam decidir el destí juntament amb les dos persones que ens han acompanyat durant 28 dies. A partir d’aquell moment comencem a gaudir del nostre viatge …….
Hem visitat les illes de Borneo, Java, Sulawesi, Flores, Rinca i Bali.
Relat de la primera etapa : Illa de Borneo
Vam sortir de Barcelona el dia 16 d’agost i desprès de “només” 24 hores de vols, amb escala a Milán, Singapur i Jakarta arribem a l’illa de Borneo, concretament a Banjarmasin. Ens estan esperant a l’aeroport el guia (en aquest cas de parla anglesa) i el xofer que tindrem durant els primers dies; després de 40 minuts de cotxe ens instal.lem al hotel Suises Bel, situat al costat mateix del río i en un lloc realment cèntric de la ciutat. Banjarmasin (700.000 habitants), es el centre comercial mes important de l’illa.
BORNEO – mines de diamants de Cempaka
Des de la ciutat de Banjarmasin visitem las mines de diamants de Cempaka i el mercat de pedres precioses de Martapura
Banjarmasin, que en algunes guies la anomenen “la Venècia d’Asia”, esta formada per cases de fusta que donen als canals en un complex laberint fluvial, pel que passegem en barca, per la tarda, veient de prop la vida quotidiana de la població.
Coincidim amb l’hora de la neteja general, perquè per tot arreu i a casi totes les llars, estan rentant.se el cos famílies senceres, ensabonan.se i desprès amb la mateixa aigua del riu, s’esbandeixen. Anem en una barqueta tots quatre sols i tothom ens saluda amb un somriure als llavis, tot cridant per tal de aconseguir la nostra atenció i demanant que els hi fem fotos. No sembla que el turisme arribi per aquest indrets.
Desprès d’un parell d’hores de passejada, ens apropem a un mercat que únicament es fa per l’època del Ramadà
Un fet curiós, hi ha tan poc turisme que fins i tot al dia següent som noticia a Banjarmasin i apareixem a la portada del diari local !!!
PORTADA del diari BANJARMASIN BUNGAS
La traducció del titular : Els turistes – Les vistes al riu en Barjamasin atrauen l’atenció dels turistes estrangers que vénen a aquesta ciutat. Com els tres turistes estrangers que visiten les ribes del riu Martapura, dimecres en Jalan Jenderal Sudirman.
Al mati següent, a primera hora, visitem el mercat flotant a on només les dones s’apropen en las seves barquetes per vendre el que han obtingut a las seves collites de fruites o verdures. El colorit es magnífic per las vestimentes de las dones i pel mateix paisatge que es va transformant amb la sortida del sol. La gent es molt amable i somriu constantment
Tot seguit ens dirigim al aeroport per, en vol interior amb escala, anar a Pankalan desde on anirem a Kumai per tal d’embarcar i remuntar el riu Sekonyer a la busca dels orangutans.
Tenim una barqueta per nosaltres 4 i anem acompanyats d’un guia, un aprenent de guia, el capità, un assistent i una cuinera, tot un luxe. La barca fa 19 metres d’eslora i la sala de dia es transforma en dormitori al aire lliure als vespres. Durant dos dies i tres nits naveguem pel rio i anem a visitar el Parc Nacional de Tanjung Puting, on visitem tres punts de trobada amb els orangutans.
Caminem per la selva per camins enfangats per arribar als punts de trobada, en ells els guardes forestals proporcionen menjar als orangutans i això permet que els podem veure de ben a prop, de molt a prop, es una cosa quelcom emocionant observar el seu comportament entre ells, amb les seves cries, amb els propis humans …. et miren directament als ulls i tenen expressions que son totalment humanes. Una experiència única.
Evidentment ens plou i ens piquen els mosquits, les garrapates, les puces i quelcom mes i fins i tot algú de nosaltres es dona un bany inesperat en el pantanal … però val la pena. Durant la travessia també observem els monos nariguts , les cuques de llum, els macacos, i el paisatge, el silenci de les nits i el soroll dels animals de dia. Les granotes de nit i els ocells de matinada.
Ens hem trobat amb una dona anomenada Gloria, d’origen espanyol, seguidora de la investigadora Mary Galdikas i que pertany a la Orangutan Foundation Internacional (http://www.orangutan.org) dedicada a la protecció dels orangutans; ens explica coses molt interessants de la feina que tenen que desenvolupar per tal de salvar la selva de l’acció destructora d’un govern corrupte, destruint amb això el habitat natural d’aquests animals.
De tornada a la civilització fem una parada al petit poble de Tanjung, que amb una població de 150 persones viu de la pesca i del turisme ??? Las cases disposades en renglera a banda i banda d’un canal paral.lel al riu. Una petita botiga de “souvenirs” ens permet comprar els primers records del viatge.
I d’aquí al aeroport per començar la segona etapa : l’ illa de Java.
Pròximament en Voltar i Voltar….
Si voleu veure una selecció de les fotos del viatge a Borneo, clickeu a FOTOS BORNEO
Quina enve.., vull dir, PA-SA-DA. I les fotos, boníssimes.
Gracies José Luis per la teva visita al post del viatge a Borneo. Intentaré posar aviat la segona part, la corresponent a l’illa de Java (la foto de la capçalera del Blog es una foto meva, del volcà Bromo a Java), però encara tinc que seleccionar les fotos, perquè varem fer milers i es una feinada.
Fotos… Viaje… ¡Uf! ha debido ser fantástico. ¡Hasta salís en el periódico!
Dona !!!! no et queixis tu de viatges “exòtics”, perquè amb la “feina” que fas, has recorregut mig mon… i no com a turista precisament. La veritat es que SI, aquest viatge es un dels mes macos que hem fet mai. Gracies per el teu comentari.
Hola miquel,
voltqnt per internet he vist el teu blog i m’ha semblat molt interessant.
Aquest estiu volem anar a Indonesia i la veritat es que no se per on comencar.
Em podries donar un cop de mà; sobretot per flores; no se si anar o no.
Moltes gr^àqcies§ Si no pots respondre ho entedre, anire mirant el teu blog!
Hola Mireia
Benvinguda a “Voltar i Voltar”. Indonèsia es un viatge dels mes interessants que mai hem pogut realitzar. Únicament com has pogut comprovar (per falta de temps material) hem publicat un post de la primera illa que varem visitar… Borneo.
Precisament l’illa que em va agradar mes de totes va ser FLORES i precisament per que no te turisme i es una illa difícil de visitar si no ho fas amb un cotxe amb conductor, ja que les infraestructures son molt i molt bàsiques….. carreteres i o camins de terra sense asfaltar amb molt revolts i plenes de forats. Es de les illes mes abandonades per el Gobern indonesi que únicament mira per JAVA i BALI…la resta no els interessa perquè no deixa divises del turisme.
A FLORES, vaig veure poblats mes autèntics que en molts viatges que hem fet per Africa… i la gent sortia a la porta de les cabanes per veure un cotxe de “turistes” passar i es que no es veuen gaires. Et recomano la “trans-Flores”, que es travessar l’illa des de la punta mes oriental a la mes occidental (una setmana). Nosaltres varem contractar el viatge amb una agencia que treballa a Espanya amb el nom de CATUR…. se que aquest any en el Saló de turisme de Barcelona uns amics que estaven interessats van posar-se en contacte amb ells i els varen dir que tenien “descatalogada” Flores per la seva “duresa”, però que ho poden fer a mida. De fet nosaltres érem 4 persones i la agencia ens ho va muntar per nosaltres sols. Al arribar a la part occidental de Flores de cop et trobes amb tot el turisme que va a visitar els Dracs de Rinca i Komodo, que també es molt recomanable. Per finalitzar uns dies en un Ressort en un illot del parc Nacional de Komodo es la millor opció que podeu escollir per descansar en un entorn de platges solitàries i paradisíaques.
Prometo continuar amb la narració dels posts que em falten per explicar la totalitat de nostre viatge.
Un altre illa que ens va entusiasmar va ser SULAWESI……. i la que menys es BALI que encara que es maca esta molt degradada per el turisme de masses… una llastima.
Si vols preguntar qualsevol cosa no et tallis…. no m’importa… tot al contrari.
Una abraçada
Hola Miquel,
Com la noia de l’últim comentari, he trobat el teu blog per casualitat, buscant informació sobre Indonesia, que és el nostre viatge d’aquest estiu.
Primer de tot felicitar-te per les fotos tan increïbles que vas fer de Borneo!! Me les he mirat totes unes quantes vegades, i són precioses!
Per falta de temps nosaltres no podrem visitar tantes illes com vau fer vosaltre, una llàstima, però és el que hi ha… Estem intentant acabar de decidir l’itinerari, i no sabem si decantar-nos per la selva de Sumatra o Borneo. Des de la vostre experiència, ens aconselleu Borneo? Vau descartar Sumatra per algun motiu? Realment l’experiència del Klotok ha de ser increïble, i els orangutants impressionants!
M’ha agradat molt el blog i les fotos, felicitats! Esperarem que pugueu escriure les següents parts del viatge!
Fins aviat,
Marta.
Benvinguda Marta a “Voltar i Voltar”
L’idea inicial de publicar el Bloc, va ser intentar fer un resum dels llocs que hem visitat partint del diari que l’Imma sempre escriu a mida que viatgem… però som com som i volem també publicar el que fem en el nostre dia a dia, els espectacles que veiem…els concerts, etc
El viatge a Indonèsia, no se quantes vegades ho he dit i ho torno a repetir…. prometo publicar-ho el mes aviat possible. Ara estic publicant el de l’any passat a Àsia Central… i en quant ho acabi que ja falta poc, retornaré al de Indonèsia.
Sumatra la varem descartar perquè ens van dir que es l’illa que mes mal va rebre amb el Tsunami i que a mes a mes es una illa de les mes poblades, juntament a Java i Bali.
Varem preferir veure illes com Flores que ens va entusiasmar i Sulawesi per els paisatges i els ritus que pots veure i que realment impressionen.
Jo crec que no us equivocareu en escollir qualsevol illa entre els milers que te Indonèsia, TOTES som maques segons diuen…..però això dependrà del estil de viatge que us agradi…. el mes còmode i luxós com el de Bali… o el que mes esforços costa per conèixer per manca de infraestructures turístiques, com Flores.
Per ordre de millor a pitjor per nosaltres va ser FLORES-RINCA, SULAWESI, BORNEO, JAVA i per ultim BALI.
Us animo que aneu el temps que pugueu, però qualsevol illa que escolliu te coses per descobrir varies setmanes. No se si això et pot servir per alguna cosa o no. Si vols que parlem personalment no tenim cap inconvenient en fer una trobada amb vosaltres i xarrar que sempre es bo. Si aixi ho voleu escriu-me al meu email i et passo el nostre telefon.
Una abraçada i esperem que tornis algun cop a “voltar i Voltar”.
Bones de nou Miquel,
El Meu nom és Marta, i et vaig escriure fa poc per preguntar-te sobre indonèsia, ja que hi anem aquest agost. Ara tinc una altre qüestió i voldria saber el teu punt de vista.
Estem negociant amb una agència per realitzar el tour a Borneo, de 3 dies en Koltok, per veure els orangutants. El fet és que, segons els que ens ha dit l’agència, les úniques companyies que volen des de l’illa de Java a Borneo, són Trigana air i Kalastar, i resulta que aquestes estan a la llista negra de companyies aeries. No se vosaltres amb quines companyies vau fer els vols interns? Tu creus que són de fiar? a mi per regla general sempre m’ha fet por volar, i si a sobre es amb companyies que estan en una llista negre, encara estaré més preocupada. No sabem si tirar endavant amb el tour a Borneo o no, per això volia preguntar-te la teva experiència amb aquests vols interns.
Moltes gràcies, i fins aviat!
Marta
Perdona Marta del el meu retard en la meva contesta
Efectivament, la agencia te raó, a Indonèsia existeixen moltes companyes aéreas que estan fora “normes” amb els canons occidentals…. però es normal, perquè al haver tantes illes (milers), tot els transport es fa amb avió… i per tant existeixen moltes companyes aéreas de baix cost que aprofiten, algunes d’elles, avions de “segona ma”.
A Borneo únicament volen les que tu dius. Nosaltres també ens varem espantar en un principi i varem fer la mateixa pregunta a la nostra agencia…. es aixi, i no hi ha mes remei que volar amb el que nià. La nostra experiència va ser molt bona, la veritat. Pensàvem que seria pitjor i el cert es que hem volat amb avions molt pitjors a Birmània o Africa.
Els que van a la selva son com si es tractessin d’autobusos que volen sempre en el mateix sentit i van fen parades per deixar i recollir passatgers a variïs indrets tot fent una volta de 365 graus. Mai varem tindre la sensació de perill…de debò.
Volen milers d’avions entre illes, i els accidents encara que el percentatge es semblant als accidents que passen a occident (per numero de viatgers), el primer mon (nosaltres), anomena “perillosos” aquestes companyes, perquè no estan sota els seus paràmetres, que son els “bons” i els “correctes”.
El mon es aixi… el 80% son països pobres, i no es pot mesurar ni la seguretat, ni la alimentació, ni la cultura sota els mateixos paràmetres que els nostres que som els únics privilegiats.
Jo t’animo a que perdis la por…. viatjar sempre te els seus riscos… es evident; però sortir de la bombolla falsa en la que vivim i endinsar-se en el mon real, es bo i ajuda a comparar i a valorar el que tens. Aneu…val la pena viure aquestes experiències… de debò. Molta gent li fa por viatjar a llocs segons ells “exòtics”, i no saben el que es perden. La vida es te que viure un cop i paga la pena arriscar-se a vegades per aconseguir el que vols. Si os agrada VIATJAR, oblidat de tots els que t’aconsellen que no ho facis….. no tenen ni idea del que es perden.
Anim i a VIATJAR Marta.
Una abraçada
Miquel, una vegada més moltes gràcies per els teus consells i la informacó que ens dones. Tens raó, els paràmetres amb els que valorem les coses aquí, no poden ser els mateixos amb els que es valoren allà. Realment per altres blogs i comentaris que he llegit, tothom comenta que, pel que s’esperaven trobar, els van sorprendre en positiu aquestes aerolinies, així que no hi ha més a pensar, ens n’anem a Borneo, que realment ens fa molta il·lusió!
Moltíssimes gràcies per respondre a les meves preguntes, realment agraeixo molt tots aquests consells!
Fins aviat!
Gracies a tu per visitar-nos
M’alegro com no t’imagines que tireu endavant la vostra il.lusió. Os desitjo que tot surti molt be… i espero la vostra crònica a la tornada.
Una abraçada
Un post molt maco Miquel i unes fotos precioses!!! vaig a continuar voltant i voltant pel teu blog, molt maco i interessant!
una abraçada!
Benvinguda Núria a aquest petit racó nostre que es Voltar i Voltar.
Gràcies per els teus elogis, però ja ens agradaria tenir l’experiencia viatjera que tens tu.
Ens has enxampat voltant per l’illa de Sardenya, que encara no la coneixíem i això no podia ser.
A la tornada ja farem un resum del que estem veient.
Gràcies per el teu comentari.
Una abraçada i et desitgem una vida plena de viatges.
esteu viatjant, quina meravella!! que gaudiu molt d’aquesta nova aventura i aquí estaré, esperant la vostra crònica. una abraçada!
Hola Miquel,
Sóc la Marta. Casualment ens vam conèixer a la manifestació per a la Independència d’aquest passat 11 de setembre. Ja t’ho vaig comentar en persona, però no està de més deixar-ho també per escrit.
Tal com et vaig dir, novament donar-te les gràcies per l’ajuda que ens vas donar per organitzar el nostre viatge a Indonèsia, i tots els consells.Tot va anar rodat, va ser un viatge genial, i t’agraïm que ens animessis a fer el tour a Borneo, perquè ens va encantar!
Feu una gran tasca escribint aquest blog, que és magnífic!
Ja m’he llegit tot el que heu escrit sobre el viatge per Àfrica aquest estiu. Simplement espectacular! Aquests relats fan posar les dents ben llargues, amb ganes de fer ja maletes i marxar cap allà a conèixer-ho en persona! Esperem algun dia poder-ho veure amb els nostres pròpis ulls! Un viatge espectacular, i unes fotos increïbles! Enhorabona per haver pogut gaudir aquesta experiència i per compartir-la!
Gràcies per tot, i qui sap si ens tornarem a trobar alguna altre vegada, en una altre manifestació, el dia que celebrem que Catalunya ja és lliure, o a qualsevol part del món, mai se sap…
Gràcies, i ànims per seguir amb aquest marevellós blog, i per seguir viatjant!
Hola Marta !!!
Ens va fer molta il·lusió que ens paréssiu en plena manifestació independentista de la Diada, per preguntar-nos si érem en Miquel i l’Imma de “Voltar i Voltar”. Era ja el final i ens va agafar d’improvis la trobada… i és que estàvem realment esgotats desprès d’estar casi 5 hores drets.
Llàstima de no haver-nos trobat abans i petar la xerrada una estona mes llarga. Desprès varem pensar que va ser una llàstima no aprofitar l’ocasió per anar a prendre quelcom per què ens expliquéssiu amb una mica mes de detall la ruta que vareu fer. Ens agradaria veure les vostres fotos i xerrar una mica mes de tot plegat. Si os be de gust podríem quedar un dia… que us sembla ?
M’alegro de què féssiu per fi el tour dels orangutans a l’illa de Borneo… és una experiència molt maca.
Gracies pel vostre comentari sobre les nostres cròniques del viatge d’Africa; encara “estoy en ello” i el que durarà…jejejeje
Segur que Catalunya molt aviat serà lliure i ens traurem de sobre el llast que representa ara mateix pertànyer a un estat tan carrincló com l’espanyol, que únicament reconeix com a bo el seu nacionalisme excloent i la seva llengua.
Ho celebrarem plegats !!!
Una abraçada, parell de dos.
Hola Miquel,
Doncs a mi realment també em va fer molta il·lusió haver-vos reconegut emmig de tanta gent, va ser una gran casualitat! Ja us havia vist durant la marxa, cap al final, però amb tanta gent us vaig perdre, i quan us vam tornar a veure a la cloenda, no podíem marxar sense almenys saludar i donar-vos les gràcies!
Realment si que va ser una trobada molt breu, però com dius, ni el lloc, ni l’hora, ni la multitud acompanyaven gaire!
Seria genial poder quedar algun dia amb més tranquil·litat per a poder parlar del viatge a Indonesia i de viatges en general, tema en el que teniu un llarg camí fet pel que he anat llegint, i que ens porteu molta avantatge! Llàstima de tenir uns quants quilòmetres que ens separen. Nosaltres ara vivim a Cassà de la Selva, i potser en breu a Vidreres, prop de Girona. Però de ben segur que si intentem buscar una data, la distància no serà no problema, i podem compartir experiències viatgeres!
Viatjar és el que més m’agrada en el món, i tot el que hi estigui relacionat m’encanta i m’omple, ja sigui buscar informació, mirar fotos, parlar amb viatgers que han estat a llocs que jo no he vist! Per tant qualsevol trobada viatgera seria un plaer!
Que continueu amb aquesta passió pels viatges i la cultura, i a veure si podem coincidir aviat!