Aquesta nit VOLTAREM per el mon de l’opera, encara que sigui al cinema, i es que demà dia 5 de novembre estrenen a Espanya la versió cinematogràfica de l’opera LA BOHEME.
Nosaltres tindrem el privilegi d’assistir a la pre-estrena aquesta nit als cinemes Verdi de Barcelona.
La pel·lícula realitzada per el director Robert Domhelm, es interpretada per alguns dels cantants mes actuals i coneguts de l’opera actual, com son Rolando Villazón, Ana Netrebko, Nicole Cabell i Tiziano Bracci.
La Bohème és una òpera de Giacomo Puccini. Està dividida en quatre actes, el llibret és de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre Scènes de la vie bohème (Escenes de la vida bohèmia), d’Henry Murger. Va ser estrenada al Teatre Regio de Torí, l’1 de febrer de 1896, sota la direcció d’Arturo Toscanini. S’insereix dins del corrent verista.
Os deixo un vídeo d’una de les escenes mes conegudes de la BOHEME i es precisament d’aquesta versió que estarà als cinemes a partir de demà.
Paris, primera meitat del segle XIX. Quatre amics comparteixen un àtic fet pols. El grup el formen el poeta Rodolfo, l’artista Marcelo, un music alegre que es diu Schaunard i el filosof una mica rondinaire Colline. Els quatre son bohemis i pobres però plens de passió i amb moltes ganes de viure. A la Nit-bona decideixen anar al cafè Momus per tal de celebrar-ho. Aquest fet canviarà la seva vida per sempre.
Encara que actualment es força sovint que es retransmetin en directe òperes en els cinemes, aquestes son connexions en directe a Teatres d’òpera de tot el mon. Poques vegades podem gaudir en el cinema d’una versió feta especialment per el cinema (amb tot els recursos que te), d’un opera tan anomenada com aquesta.
————————————————————————————–
5 novembre – Un cop hem pogut veure la pel.licula, podem dir que l’opera La BOHEME ens continua agradant i molt.
Però la pel.licula ens ha decebut força. Es una llàstima i una oportunitat perduda per apropar el mon de l’opera al gran public (la gent que normalment no acudeix als teatres per gaudir aquest genere), i a mes a mes dona una imatge carrinclona que no ajuda gens a la opera ni a la visió que molta gent te d’ella. Res mes lluny d’aquesta imatge “ñoña”, que la realitat en l’opera actual. Solament cal pensar en les dos últimes produccions que em pogut veure al Liceu (Carmen i Lulu), per comprovar que això no es aixi i que l’opera esta fora de aquests clixés antiquats i que està VIVA; les operes no son quadros penjats en un museo ple de pols i teranyines.
La pel·lícula opta per traslladar al cinema la versió “clàssica” de La Boheme; fins aquí res a dir, perquè es una opció que molta gent valorarà, ja que respecta la visió que tots tenim fins avui d’aquesta opera. El que no crec que sigui bo es que la meravellosa musica s’adorni en aquesta versió d’un “ensucrament” que resulta fins i tot “pastelera” en una posta en escena molt propera a una retransmissió de Teatre, (volen o no, donar una imatge retro), mes que a una pel.licula, sense aprofitar gens ni mica les possibilitats que avui en dia te el cinema. Per altra banda, els cantants intenten sincronitzar la seva veu amb les imatges prèviament gravades i evidentment no ho aconsegueixen en el 90% dels casos… els llavis per un cantó i la veu per un altre. Trist !!!!
La pel·lícula esta rodada íntegrament en interiors, en els estudis Rosenhügel de Viena. Els falsos exteriors, sota el meu punt de vista no estan gens aconseguits. Sembla mentida que la producció hagi costat 5 milions d’euros.
Anna Netreko i Rolando Villazón, això si, estan per sucar-hi pa, ja que els dos tenen unes veus magnifiques i amb el so digital a la sala de cinema encara pots gaudir mes d’aquestes veus prodigioses. La música va ser gravada prèviament durant un concert en Munic en abril del 2007 per la Filharmònica de Gasteiz. Musicalment res a dir.
De totes formes, crec que tots els aficionats a l’opera no es deurien de perdre (i amb tota seguretat no es perdran), veure aquesta versió al cinema, en Alta definició, pantalla “enormus” i amb so de qualitat digital.
Doncs esperem el teu tast, perque si em dius que sona bé, hi aniré.
Per a mi és un vídeo clip antiquat i volent emular la pel·lícula Moulin Rouge.
La banda sonora no està malament, però la pel·lícula (he vist el DVD) és un veritable nyap. Després diran de les posades en escena antiquades, això és una rampoina, quica i passada de moda.
No hi aniré, és clar.
Quina raó tens Joaquim !!!! (com sempre). Es una oportunitat perduda per apropar el mon de l’opera actual al gran public. Es una versió carrinclona que no aprofita les possibilitats que el cinema li pot donar. De totes maneres musicalment parlant em va agradar força, per no dir MOLT. He actualitzat el post (mes a d’alt) desprès de veure la pel.licula. Gracies per visitar el Blog i a mes a mes fer el teu comentari.
No m’has de donar les gràcies, és un absolut plaer compartir experiències culturals, tots ens en enriquim.
Sembla mentida com posats a fer una pel·lícula, que en teoria hauria d’enganxar a la gent jove, s’han decidit a fer això.
Per altre part, algú li hauria de dir a Villazón, que no és el mateix el cinema que el teatre, i la gestualitat decididament exagerada , però efectiva, d’un escenari operístic, a la pantalla queda arcaic, per no dir juràssic i sembla que veiem una pel·lícula de la Theda Bara i en Ramón Novarro.
Ah! i això que jo sempre tinc raó, no ho diguis ni en broma.
A disposar
Ah! i tret d’ells dos, que si que estan vocalment magnífics, la resta és ben normaleta, oi? Lo de la Cabell, no ho acabo d’entendre.
Son tant o mes d’agrair les recomenacions negativas com las positivas… Gracies.
Home, Miquel, no et negaré que no sigui ensucrada. Ho de “noña”…coses més “ñones” he vist al Liceu, alguna vegada, pero… potser vols que el públic (neófit) s’acosti a l’opera per la Lulú?.
Aquest film és una mena de experiment, no es ben bé ni una superproducció, ni ópera filmada, i, certament, pels amants habituals de l’ópera, queda com poca cosa. Pero, per exemple, ma mare va anar amb unes amigues i els hi va encantar. Que si es faran inmediatament abonades del Liceu? no, segur que no, però van estar escoltant uns magnífics cantants i una bona ópera durant dues hores i mitja. Que no és poc, per molta gent.
Teresa, evidentment no pretenc que la gent neòfita al mon de l’opera, s’apropi amb una LULU, però crec que amb aquesta versió de La Boheme, podien haver.la treballat molt millor i fet una meravella (els cantans son extraordinaris) i en canvi, sota el meu punt de vista han desaprofitat l’ocasió. Estic d’acord amb tu de que al Liceu hem vist coses encara mes ensucrades. Les meves expectatives van quedar mim-bades, però haig de dir que vaig gaudir al cinema exactament igual que la teva mare, perquè aquesta opera ja de per si, es magnifica. M’ha agradat molt de que hagis visitat el meu blog, ja que els inicis sempre son difícils i això del vostres comentaris donen forces per continuar.