Ahir nit varem assistir al Teatre LLIURE (de Montjuïc), al assaig general de VIDA PRIVADA, (**) de Josep Maria de Sagarra, adaptada i dirigida per Xavier Albertí. Som “teatreros” de mena i especialment del sempre estimat Lliure, en certa manera responsable del nostre descobriment del “TEATRE” en majúscules, ja fa molts anys quant érem joves i anàvem a les representacions del “nostre” LLIURE de Gracia. Es per això que estem abonats a les seves temporades i també som socis de l’Associació d’Amics del LLIURE.
Explico això, perquè quedi constància de que teníem unes expectatives que vist el resultat, eren poder massa ambicioses…. o segurament no som entesos i no varem saber trobar el que ….. el fet es que les 3 hores que dura l’espectacle s’ens va fer feixuc i fins i tot avorrit.
La novel·la Vida privada, explica la decadència de la família Lloberola, una de les més respectades de la burgesia barcelonina. Amb ironia, Josep Maria de Sagarra (també aristòcrata) relata la degradació social i moral del marquès de Sitjar, ensorrat per uns fills ineptes que dilapiden tot el seu patrimoni. El xantatge, el sexe i els diners guiaran els seus actes.
Xavier Albertí es fidel a la novel·la Vida privada, però totalment lliure en la seva adaptació escènica. Afegeix cançons i números musicals que esquitxen el recorregut de Josep Maria de Sagarra per la Barcelona del 1932. L”aristocràtica i la dels baixos fons amb un mosaic de personatges que pul·lulen per palaus, salons, bordells i clavegueres. I a vegades ho fan cantant….. això poder es el que “salva” l’espectacle i el fa mes divertit, encara que a vegades , entre monòleg i monòleg, el canvi brusc del texte als números musicals tipus cabaret, l’acaben de espatllar.
Pere Arquillué, Oriol Genís, Imma Colomer, Xavier Frau, Mont Plans i Àurea Márquez… i altres actors menys coneguts, formen l’elenc de grans actors, que intenta’n per tots els mitjans, revifar l’espectacle, cosa que sota el meu punt de vista no ho aconsegueixen pas.
No sempre es compleixen les expectatives….. però de totes, totes, animo a que aneu a veure-la perquè molt possiblement la vostra visió serà diferent a la nostra i aixi podrem enriquir-nos mútuament.
Només per dissentir una miqueta a mi no em va semblar tan malament si be es cert que tres hores de durada es una mica massa, s’ha de reconèixer evidentment l’enorme esforç dels actors per canviar de interpretar un monòleg a vestirse de plomes en un no res. La escenografia molt pobra. Pere Arquillué, Imma Colomer i Àurea Márquez per sobre de la resta del repartiment.
ai, doncs no té tant mala pinta…i surt l’Arquillué !!! Això potser m’ajudaria a veure les parts positives. Quan el vaig veure a “l’altre” Lliure, a Coral Romput, em va deixar totalment captivada. Ara fins i tot vec “la Riera” per ell!
Crec que Coral Romput si no em falla la memoria, la van representar a la mateixa sala (Fabià Puigserver), la sala Gran de Montjuïc.
A la “nova” sala del Lliure de Gracia, ara mateix estan representant GATA SOBRE TEULADA DE ZINC CALENTA de Tennessee Williams, dirigida per Alex Rigola. Aquesta SI que la recomano de debó.
Tan les critiques que s’estan publicant, com les opinions dels nostres fills que van sortir a la mitja part confirmen el que deies d’aquesta “pifia” del Teatre Lliure.