Opera al Liceu (LULU), Albert Vidal al TNC i concert de la OBC al Auditori; entre mig panellets i a sobre canvi horari d’hivern. Tot això en menys de 24 hores. (****)
Ahir 30 d’Octubre a les 16:30 hores vaig tenir la sort de poder assistir al assaig general de l’opera LULU (****) de d’Alban Berg, convidat per “Amics del Liceu”. Abans d’això havia intentat prepararme-la amb una certa cura perquè tenia noticies de que era una opera “difícil” musicalment parlant.
- El dia 17 d’octubre vaig assistir a unes projeccions de diferents produccions de LULU, organitzades per Amics del Liceu, al auditori del espai Liceu.
- El dimecres 27 d’octubre també havia assistit a la conferencia del mestre Michael Boder (Direcció musical), que va fer de manera excepcional a la sala Mestre Cabanes del Liceu; el mestre ens va introduir a l’opera LULU per tal de que la música dodecafònica no fos un impediment per tots nosaltres i la poguéssim entendre una mica millor. De manera excepcional varen cantar 3 dels intèrprets que posteriorment cantarien al escenari del Liceu, per una banda la extraordinària Patricia Petibon (en el paper de LULU, protagonista i present al escenari durant tota la representació), Andreas Hörl (en un parell de papers, el de domador i el d’atleta) i Julia Juon (en el paper de Comtessa Geschwitz). Aquesta conferencia/concert moderada per el critic musical Luis Gago, va ser molt entenedora i profitosa per tots nosaltres, ja que el mestre interrompia els cantants i els feia repetir alguna estrofa per tal de explicar-nos detalls de la musica i el perquè dels canvis de tonalitat o ritme.
- Al dia següent, també estava inscrit a la conferencia del controvertit Director d’escena Olivier Py , però lamentablement la conferencia es va suspendre.
- A mes de tot això, gracies al amic Joaquim (IN FERNEM LAND) http://ximo.wordpress.com/2010/10/31/qui-te-por-de-la-lulu/ i al seu magnific blog, havia vist i escoltat també algunes escenes de LULU d’altres produccions.
Per el que he explicat abans, jo creia que anava bastant preparat per el dia del assaig general, però estava equivocat. Em va agradar la música, però no vaig acabar d’entrar del tot, perquè suposo que encara musicalment no estic preparat. La soprano francesa Patricia Petibon em va agradar molt, ja que te una veu magnifica que crec que esta a l’alçada per poder estar al escenari durant tota la representació (que dura 3 hores sense contar els dos entreactes de 30 i 20 minuts respectivament ) i no se li nota cansament físic ni vocal. Des-de el meu punt de vista, una actuació extraordinària, encara que suposo que el dia 13 de Novembre, nit del nostre abonament, encara la trobaré millor, al no tractarse d’un assaig.
La posta en escena, em va encantar, independentment de les critiques que havia llegit prèviament de la mateixa producció en altres teatres del mon. Tot es color i moviment. Durant els actes primer i tercer el moviment es total, ja que la escenografia en diferents planols i en diferents direccions,va passa’n per davant del espectador i va sorprenen contínuament, decorats mòbils de 2 o 3 plantes, neons de multitud de colors, paraules escrites i també mòbils en diferents llengües (inclosa el català), personatges per tot arreu, molt de sexe explicit durant tota la representació, nus simulats (la de la protagonista per exemple) i reals, penetracions, masturbacions, fel·lacions, etc… inclús en un moment donat apareix un cinema X, on una serie de personatges (tots homes) estan assistint a una projecció d’una pel·lícula porno, mentre a la planta baixa es passegen les prostitutes en busca de feina.
En cap moment tot el que he explicat NO ho vaig trobar fora de lloc i NO em va incomodar, en absolut; tot al contrari. Em va semblar tot allò, un escenari viu, realment VIU on res estava estàtic, ni tan sols els mobles ni les paraules de colors, on calia mirar un cop i un altre per tots els racons del escenari, ple de sorpreses, caps grossos, colors, llums, moviment, i sexe. Un cop dit això, m’agradaria reflexionar sobre això ultim…. el sexe explicit en el escenari, i el public del Liceu “calladet” sense fer cap renec ni al mig de la representació ni al final. Per que a Calixto Bieito per moltíssim menys que això se l’esbronca repetidament en cada producció que estrena al Liceu ?
————————
Canviem d’escenari; també ahir (el mateix dia), a les 21:30 desprès del assaig de LULU, varem assistir a una magnifica i sorprenent representació teatral, HISTORIA DE JOAN, NASCUT D’UN ÓS (***) al Teatre Naciona de Catalunya e interpretada per Albert Vidal.
Es un espectacle que no es ni Teatre, ni mim, ni tampoc es un musical, ni es simplement una narració d’un compte. No es res de tot això… es la suma de tot plegat. Em va recordar molt (encara que no tingui res a veure) les narracions de contes que s’interpreten cada dia a la meravellosa Plaça Djemma El Fná de Marraqueix, on tothom esta bocabadat escoltant la narració, com segurament es feia fa moltes dècades, a casa nostre en el mon rural. L’avantatge es que a diferencia de Marraqueix, el espectacle SI l’entenem perquè es en català i amb música de arrels catalanes. Un espectacle amb pocs recursos, però amb una interpretació magnifica i difícil d’oblidar, d’en Albert Vidal i tres musics que l’acompanyan al escenari. Tal i com diu en el fulletó del TNC, es “Una història musicada amb denominació d’origen”
L’argument es un conte que sembla infantil, però únicament ho sembla . “En Joan és un nen especial. Fill d’un ós cruel i d’una humana raptada, sap que la seva vida mai no serà la d’una persona normal. O bé serà heroi, o bé vilà. Finalment, en Joan aconsegueix escapar de la cova després de matar el seu pare i fer-se un abric amb la seva pell. A la ciutat, en Joan podrà comprovar com la seva vida està destinada a la peripècia.
“
Els musics que acompanyen a Albert Vidal son Pitu Andreu, Xavier Macaya i Ricard Vallina. Es representarà al TNC fins el 7 de Novembre.
A l’Imma i a mi ens va encantar !!!
Del concert d’avui al Auditori de Franz-Paul Decker, solament comentar-vos que des de el nostre punt de vista ha estat un concert magnific, encara que a Franz-Paul ja se li noten els 86 anys que te. “Cinco canciones negras”(***) de Xavier Montsalvatge, mol be, encara que a vegades l’orquestra tapava a la mezzosoprano Maite Beaumont (per altra banda amb una veu deliciosa però poder amb poc volum per la grandària del recinte del Auditori). “Simfonia domèstica”(****) de Richard Strauss a nosaltres ens ha meravellat.
Actualització de LULU- El dissabte 13/11 tornem al Liceu per assistir per segon com a la representació de l’òpera LULU. Aquest cop, la música no s’ens fa tan estranya i gaudim mes d’ella musicalment parlant. L’escenografia em reitero que em sembla GENIAL i el que si noto és que, del assaig general a la representació del dissabte quelcom ha canviat i és que les escenes de sexe casi han desaparegut i solament queden de forma residual (i de forma casi mecànica), poder un 30% de les que havia previstes al inici. No es una cosa que em preocupi, però em s’opta molt. Que es el que haurà passat ? censura ?
pel que fa a la Lulu i a la resposta del públic, els assaigs generals, mai han estat un bon baròmetre. Caldrà esperar a les funcions d’abonament.
Per la resta, que t’haig de dir!, NO PAREU! Què bé!
Amb tota seguretat tens raó Joaquim, ja que al assaig la gent va de “gorra” i no es el mateix. De totes maneres ara em dono compte de que aquesta opera no entrava en tots els abonaments i de fet en el post m’he equivocat, perquè ara que penso la varem tenir que comprar a banda. Gracies per visitar el blog. Això dona molta moral, encara que reconec que estic molt verd en això, perquè no he sabut ni tan sols afegir un enllaç amb el teu blog… de mica en mica.
Déu n’hi do, nois, quina marxa de la bona. Aquesta història del Joan crec que fa per mi, però no sé si arribaré. I ja veuràs com la Lulú serà un plat tan calòric com aquests panellets que us heu cruspit.
Gracies maca per visitar el meu blog. L’historia del Joan en el TNC, es molt especial i no m’atreveixo a recomanar.la en general, perquè no es gens comercial i fins i tot a nosaltres ens va sorprendre de forma positiva, però això depèn molt de el que t’esperes i de com t’agafi el cos. Els panellets fets per la nostra filla realment eren molt bons.
Hola Miquel! Primer de tot, enhorabona per l’inici del teu blog, que acabo de descobrir. Tot un viatge que comences, també des d’aquí faràs moltes voltes, ben segur! Pel tema de la resposta al contingut sexual de la Lulú, com ja heu dit, el més representatiu es esperar a les funcions “normals”, sobretot aquelles on es concentra el pùblic mes conservador. Per cert, que acabo de veure que, per al dia de l’estrena, han començat les “rebaixes”: a la web del Liceu s’ofereix a 30€ les entrades de la zona 2, que sense el descompte (que no està contemplat a la pàgina de venda d’entrades) costen…140€ !!!
Gracies Teresa per visitar el meu blog, que tot just acabo d’estrenar i que encara no se molt be com funciona tot aquest mon. Suposo que aquestes 5 funcions de LULU no estan gaire plenes i això es nota també amb les ofertes del Club TRESC que casi mai ofereixen descomptes per el Liceu…. en aquesta ocasió i per el dia de l’estrena ofereix un 30%. El que ha passat crec jo, es que es un opera difícil, atonal i molt poc coneguda, a mes de que be precedida amb una propaganda d’opera “especial”, amb escenes sexuals que el public que normalment acudeix a les representacions d’ópera, ( força conservador), de cap de les maneres admet aquestes “obscenitats” en el mon de l’òpera i en canvi si en el mon del teatre, el cinema, la televisió o la literatura.
Teresa. Sense demanar-te permís, he afegit el teu blog entre els meus “Blogs amics”, a la pagina. Una abraçada
jeje, doncs jo he fet igual, també sense demanar-te permís, en el moment mateix que he escrit el meu primer comentari aquí.
Miquel, això és un “no parar”. Com pot dur-se un ritme així?. Que duri.
Per cert, ara mateix m’he enterat que “m’ha tocat” un parell d’entrades per LA NOVENA de Beethoven des de Viena als OCINE per avui a les 8. Les aprofitarem. Hi aneu vosaltres?.
I tinc molt i molt bones referències de VIDA PRIVADA de l’Albertí al Lliure.
força per mantenir aquest esperit¡¡¡
PERE…ets un bruixot ? Ahir 3/11, vaig veure el teu missatge al iphone quant estava assegut a la platea del Teatre LLiure de Montjuïc, 5 minuts abans de que aixequessin el telo per veure el assaig general de VIDA PRIVADA !!!! La meva dona al veurem la cara, al llegir el teu missatge es va inclús espantar…. creia que passava quelcom greu….jajajajaja
Tenia agendat lo del concert de LA NOVENA al cinema… però vaig escollir el Teatre, perquè tenia moltes expectatives amb l’obra d’Albertí . No em va agradar gens; vaig sortir ensopit i un pel desensacat, poder perquè tenia unes expectatives que NO es van complir. Tenia entrades comprades per demà dia 5/11 per aquest espectacle i crec que les deixaré perdre. De totes maneres no em facis gaire cas perquè això del Teatre i el agradar o no, es molt subjectiu i depèn del teu estat anímic…i ahir precisament jo no tenia un bon dia.
Finalment dissabte vaig assistir a la representació de Lulu i puc manifestar la meva opinió a títol personal, a mi globalment em va agradar encara que mes al principi i menys en el tercer acte. La música puc dir que molt difícil amb algun moment, poquets, en que m’era mes entenedora. La posta en escena m’ha agradat molt , també mes en el primer acte potser perquè encara que esperat no ha deixat de sorprendrem i al final ja m’he afartat una mica. M’ha sorprès la reacció de la gent del Liceu que ha deixat anar bravos i molts aplaudiments, si be també hi ha hagut força deserció del segon al tercer acte. Globalment m’ho he passat be però no repetiria.