Avui per començar Voltarem per el mon del Teatre.
Avui crec que es un bon dia per començar el meu BLOG perquè tot just acabo de sortir del Teatre Goya de Barcelona i m’agradaria RECOMANAR-VOS l’obra de Teatre “BARAKA”.
“BARAKA” a mes a mes es un mot que m’ha agradat des-de sempre, ja que es una paraula àrab que significa “Benedicció Divina”, però que traduïda a la nostra llengua significa “SORT”… i això crec que es una bona senyal, començar el meu VOLTAR i VOLTAR amb un post referent a una obra de Teatre amb aquest nom, i que a mes a mes m’ha agradat moltíssim.
“Baraka, tracta sobre el pas de l’amistat en quatre homes adults i el que roman en comú entre ells quan la vida i els compromisos assumits els porten a trobar-se en postures de vida diferents. Quatre homes – amics des de la infància – reunits sota una maduresa suportada tant per l’esperança com per la desil·lusió. Baraka examina amb humor i emoció el gaudi i els obstacles de l’amistat masculina, així com també cóm els homes poden posar en risc la seva salut emocional per la recerca constant de diners, poder i reputació.”
AUTORA: María Goos
VERSIÓ: Fernando Masllorens i Federico González del Pino
DIRECCIÓ: Javier Daulte
REPARTIMENT:
Darío Grandinetti
Juan Leyrado
Jorge Marrale
Vando Villamil
Carla Pandolfi
Aquesta obra ha estat representada durant 2 anys en el Teatre Metropolitan de Buenos Aires, i amb èxit absolut. Ja l’han vista mes de 170.000 persones i ha estat fent gira per diversos països de sud-america. La versió que ara arriba a Barcelona esta dirigida per Daulte i ha obtingut a Argentina 5 premis ACE, millor actor dramàtic, millor obra, millor direcció, millor producció i premi d’Or. Per altra banda també ha aconseguit 1 premi Clarin (millor actor de drama a J.Marrale).
El titul original de l’obra era “cloaca” …un crit de guerra que feien servir els protagonistes, però es va creure convenient canviar-li el nom a la versió que es veurà a Barcelona, per un mes agradable per el nostre entorn. Es va escollir llavors “Baraka”.
Us deixo ara un video on us parlara Josep M. Pou, director actual del renovat Teatre Goya
… i també us deixo un video amb algunes escenes
NO US LA PERDEU !!!!!
m’encanta ser la primera en visitar aquest blog, que espero sigui molt i molt i molt interesant
Gracies Imma per el teu recolzament. A veure si aixo que avui començo no es queda en tan sols una prova i te continuïtat.
Mooooooooooooooooooooolt beeeeeeeeee!
De moment, m’ha interesat molt la teva recomanació, i hi aniré segur al Baraka aquest. Pero aixó de decidirse a fer un blog i treure-ho en cuatre dias es la monda. I com que em sento una mica culpable estic molt content. FELICITATS, i BARAKA!
El que mes m’agrada de tot es que almenys la feina que he fet, en entendre això del que costa fer un BLOG, segurament servirà perquè alguns un amics puguin assaborir aquesta BARAKA que a mi m’ha encantat. Crec que fa falta que el bon Teatre sigui conegut per molta gent que encara no ha entrat per desconeixement.
Evidentment espero els teus consells, abans de publicar el següent post. Gracies José Luis.
Por cierto: La palabra “Baraka” se la oí decir por primera vez a Felipe Gonzalez, muy cabreado aunque lo medio disimulase” diciendo que “Zapatero tenia una suerte especial, eso que en Marruecos llaman ‘Baraka'”
No recordo ara mateix quant ve ser el primer cop que vaig escoltar la paraula BARAKA, però el que casi estic segur es que va ser a Marroc, perquè es un país que he visitat moltes vegades i al que estimo molt. El primer cop que vaig anar-hi, la meva dona i jo varem tenir un accident molt greu al Sàhara, perquè el autocar on viatjàvem va donar varies voltes de campana i varem sortir despedits a traves del vidre d’una de les finestres. Vaig estar a punt de morir….. però un cop va passar tot, vaig estimar encara mes el Marroc… i es que en realitat es el lloc on vaig néixer per segon cop. Al final de tot, la paraula BARAKA va funcionar.
Benvolgut Miquel,
Et desitjo molta sort en aquest projecte apassionant del món blocaire.
Estic segur que aquest voltarivoltar serà l’eina ideal per donar-nos a conèixer la intensa activitat cultural que dueu a terme.
Benvingut i no cal que et digui que compta amb mi pel que calgui.
Moltes gracies Joaquim. Veig que això es mes difícil del que em semblava …i es que no se ni com es penja música. Peró intentaré aprendre amb el ajut de tots vosaltres. Una abraçada
Acabo de verla gracias a tu recomendación, y he salido encantado. Divertida, inteligente, con golpes teatrales geniales, y con una interpretacion pro-di-gio-sa de dos actores como dos pinos, Leyrado y sobre todo un monstruo llamdo Jorge Marrale. Los otros dos muy bien aunque Grandinetti, el dueño de la casa, me ha divertido mucho pero no me lo he acabado de creer. Pero vamos, eso es por poner un pero y hacerme el enterado, porque ha sido un lujo. Me sumo a tu recomedación, y no creo que nadie salga defraudado. Siete veces han salido hoy a saludar.
Gracias!
M’alegro moltíssim José Luis. Recomanar una obra de teatre te els seus riscos, perquè cada un de nosaltres te uns gustos diferents i a mes a mes, segons el dia que tinguis et pot encantar o defraudar sense sapiguer ben be perquè. De totes maneres aquesta es una obra de teatre “comercial” i que esta a l’avast de el gran public, a mes de estar ben escrita e interpretada. Veig que el Blog almenys ha servit per fer que un amic, s’interessès per anar al Teatre… i això avui en dia es molt.
Gracies de nou. Una abraçada
Retroenllaç: - 24/10/2011 – 1er Aniversari de Voltar i Voltar | Voltar i Voltar