Un final esplèndid pel el nostre últim espectacle Grec2014 i que també coincideix amb la nostre darrera crònica cultural d’aquesta temporada, abans del imminent període de vacances, durant el qual, com us podeu imaginar, no deixarem de “Voltar i Voltar”, ja que per nosaltres, VIATJAR representa una de les principals raons de viure.
Acudim dons al Mercat de les Flors i fem la cua de mes de mitja hora per tal de pujar a la petita Sala Pina Bausch, per tal de veure NERIUM PAK. Cada vegada se’n fa mes insuportable assistir a un esdeveniment cultural, amb els seients sense numerar, a pesar d’haver-les comprat amb mes d’un mes d’antelació.
Als meus 62 anys m’obliguen a estar a peu dret, fins a l’obertura de la Sala, aguantant a sobre, els cops de colze i les corredisses d’alguns espectadors per avençar-te a les escales, per tal de veure l’espectacle el mes prop possible. Tan costa als organitzadors numerar les localitats per tal de que les persones ens podem comportar educadament, i no ens veiem obligats a estar una bona estona a peu dret ? També, al mon de la CULTURA, es deuria tractar a les persones com el que som i a vegades em dona la sensació que se’ns tracta una mica com un ramat de xais.
Nerium Park – Grec2014 – fotografia David Rey
Del dramaturg Josep Maria Miró, ja hem parlat molt en aquest blog; crec que hem pogut veure totes les seves obres i hem fet la crònica corresponent a cada una d’elles; com comprovareu ens agrada la seva forma de escriure textos per obres teatrals, que sentim molt properes i excepte a la seva primera obra (Gang Bang a l’abril 2011), que no ens va acabar de fer totalment el pes, a les tres ultimes, (El Principi d’Arquimedes al juliol 2012 // Fum al desembre del 2013 // Estripar la Terra, fa tant sols uns dies ), ens han agradat moltíssim; actualment podem afirmar que es un dels nostres autors catalans predilectes.