Per Imma Barba –
EL COLLAR ROJO de Jean-Cristophe Rufin –
Un llibre curt però amb un contingut intens i profundament tendre, una història d’aquelles que arriben al cor i mes per a les persones que pensem que els gossos són quelcom mes que un animal.
El protagonista d’aquesta història es diu Guillaume i és un gos. Ens dóna una veritable lliçó de fidelitat.
Estem l’any 1919 i un heroi de la guerra està tancat en una presó esperant un judici. A fora, dia i nit, el seu gos fa guàrdia, borda incansable i espera.
La guerra ha acabat però ha deixat enrere un munt de vides trencades, pares, fills, marits que van ser reclutats i o bé no han tornat o ho han fet absolutament canviats.
Jacques Morlac és l’heroi que ara està arrestat pels mateixos militars que el van condecorar, Hugues Lantier és un jutge militar que, a punt de jubilar-se, ha de decidir sobre el destí de Morlac i no lluny de tots dos, una noia, Valentine, una camperola que té molt a dir.
No puc explicar res més sense descobrir la trama d’aquesta petita novel·la que s’ha de llegir i deixar que et commogui. Una delícia.
Leonid Sednev treballava com a “nen de l’aigua” al palau imperial, era un ofici que únicament estava permès als nens que per la seva mida podien entrar per les canonades de la ventilació per tal de mantenir-les netes. Quan el seu creixement ja no li va permetre, va passar a treballar a les cuines de palau com a pinxo. La nit del 17 de juliol del 1918, ell tenia quinze anys, quan un grup de militars va executar a la família imperial i tot el personal de servei que encara era amb ells. Leonid va ser l’únic supervivent i ja ancià decideix explicar la historia. Va ser el testimoni invisible de la tragèdia.
Paral·lelament arriba un jove biòleg al poble, en Gisli, que sota l’aparença d’investigar sobre el món de les balenes, en realitat també busca vestigis d’un passat que vol aclarir.
Jordan, és una adolescent de disset anys que viu en l’institut on estudia. Juga al basquet i se sent rebutjada per tots. La traumàtica separació dels seus pares no l’ajuda.
Ens trobem a Madrid l’any 1951 dins una llibreria de llibres vells que porten Matias i Lola, situada en un petit carrer sense sortida de la ciutat. Ells viuen junts fa més de 15 anys tot i que no estan casats. La guerra civil va impedir el divorci d’en Matias i ell va estar pres per les seves idees polítiques. Abans de la guerra Matias era propietari d’una editorial i Lola hi treballava com a traductora.
La trama simultanieja passat i present i els protagonistes viuen en 1939 i a l’actualitat confonent molt sovint el moment en el qual es troben.
rep tots els elogis per un llibre que no ha escrit. 
Aquesta és la primera novel·la escrita en català pel mateix autor que fins ara només ho havia fet en castellà.
Abans de gairebé tot és una història complexa en la qual no t’endinses fins avançada la lectura, i que no pots deixar un cop t’han atrapat els personatges. De fet, són dues històries que s’acaben trobant.