Per Imma Barba & Miquel Gascón –
EL BON PARE
Anàvem a veure una comèdia, anàvem a veure una obra de David Plana, autor que ens va impactar en el seu dia amb “La dona incompleta” (i estem parlant de fa 15 anys si fa o no fa), anàvem a veure uns actors que eren una garantia, …. Tot això ho sabíem.
Però el que no sabíem és que no ens agradaria gens ni mica.
Roger Denís (Lluís Soler) és alcalde d’una ciutat petita i es vol presentar a la reelecció, està satisfet de la seva vida i rep a la seva filla adolescent que està fent un màster a Berlín i torna a casa a passar les vacances.
Ada (Georgina Latre) és la filla, aparentment feliç i satisfeta per estar acomplint les expectatives que el seu pare ha dipositat en ella.
Pol (Jaume Madaula) és el nuvi, fill d’un empresari agrícola del poble que està políticament a l’altra banda i per tant confrontat amb l’alcalde.
Fanny (Teresa Vallicrosa) és la ex dona d’en Roger i mare de l’Ada, una dona que té unes cartes amagades i quan les ensenyi guanyarà la partida.
Definida per l’autor com “una comèdia inquietant, que vol confrontar l’espectador, de manera divertida, amb alguns temes transcendentals: la paternitat, la renúncia als propis ideals i la necessitat humana de crear un relat vital coherent per sobreposar-se a l’absurd de l’existència“.
I comença bé, l’obra en la primera mitja hora ens ha arrancat algun somriure i ens ha fet pensar que gaudiríem, però ha estat un miratge perquè ha començat a derivar cap a l’exageració desmesurada i l’absurd. Creiem que a David Plana, a partir de la meitat de la representació el text se li ha anat de les mans i des d’aleshores cap de les interpretacions és creïble, malgrat que els actors ho han intentat.
Les cartes amagades de la Fanny han sortit de cop, les reals i les inventades deixant al Roger absolutament fora de joc. Ell que es creia el pare de família modèlic que estava pendent de tot el que passava a la seva família, s’assabenta de cop, de fet en un moment, que tots els conflictes importants s’estaven resolent sense que ell en fos coneixedor. Ell pensa que sap, pensa que és admirat, pensa que és respectat, però en realitat només és un observador ridícul i només coneix el que li han volgut explicar.
I aleshores la seva resposta al descobriment de la veritat és totalment inversemblant, vorejant l’absurd i amb acotacions que no desvetllarem perquè sabem que és una obra que tindrà èxit (malauradament ens referim solament a èxit de recaptació), entre un determinat tipus de públic, que segur gaudirà d’un tipus de proposta que busca únicament el riure fàcil, encara que sigui a costa d’un text sense qualitat que és el que ens ha semblat a nosaltres.
Salvem l’escenografia i les interpretacions, sobretot en la primera part de l’obra; alguns desajustos en la posada en escena: on està l’habitació de l’Ada, a dalt o a baix??… La Fanny guarda roba personal en una casa que ni tan sols coneixia??
No podem recomanar una proposta basada en un text poc treballat, que podria haver anat molt més enllà amb el tema de la “paternitat sense escola”, que a tots els que som pares o mares ens toca de prop.
Una proposta desigual i per nosaltres fallida. Llàstima.
Autor i director: David Plana
Interpretació: Lluís Soler, Teresa Vallicrosa, Georgina Latre i Jaume Madaula
Escenografía: Sebastià Brosa \ Vestuari: Montse Alacuart \ Disseny d’il.luminació: David Bofarull \ Disseny de so/concepció sonora: Dani Ferrer \ Disseny de video: Mar Orfila \ Ajudantía de direcció: Clàudia Flores \ Ajudantía d’escenografía: Núria Garcia Pubill \ Disseny gràfic : Albert Aran \ Producció: Estel Solé i Carles Roca \ Ajudantia de producció: Olalla Calvo \ Administració: Teresa Gómez \ Regidoría: Clàudia Flores.
