Ahir vàrem tornar al Teatre La Vilella, que aquesta vegada s’ha obert a una sèrie de quatre concerts d’ERM (David Pérez Barachina) que ens presenta de nou un espectacle que pren com a base el seu disc HISTÒRIA CERTA D’ABEL COSTAFREDA; aquest espectacle va ser estrenat fa una mica més d’un any a la Nau Ivanow, en un format segurament més teatralitzat que l’actual; en aquest cas s’ha optat per simplificar-ho i tan sols fusionar la música i la veu amb la dansa; sense conèixer l’opció inicial, hem de dir que el resultat obtingut en aquest format ens ha agradat molt i en algun moment… “gallina de piel”.
Les composicions d’aquest treball discogràfic, estan basades en el famós crim dels amants de Rajadell, Història certa d’Abel Costafreda és una crònica sentimental i biogràfica sobre la incomprensió i la recerca de la pròpia identitat. Una història d’amor, amistat i violència en un entorn polític i geogràfic advers, explicada a través de les cançons d’un disc i els testimonis d’un documental sobre uns fets que van sacsejar la Catalunya que acabava de sortir del franquisme.
Quatre músics a escena, entre ells el cantautor ERM, que desgrana amb la seva veu i guitarra, les cançons amb lletres narratives de la història mencionada; és una barreja, potser, entre la cançó d’autor i el rock poètic, tal com ell mateix el defineix en el programa de mà. La música i la veu en directe aconsegueix que l’espectacle ens absorbeixi ràpidament i entrem en l’entrellat de la història, ajudats per imatges projectades al fons de l’espai escènic.
La incorporació del jove ballarí Jordi Vilaseca (Barcelona 1982), ha estat tot un encert, ja que amb la seva coreografia, a vegades de gestualitat brusca i a vegades extremadament dolça i amb una sensibilitat exquisida, aconsegueix transformar un concert en quelcom més proper a les arts escèniques; aquesta combinació a nosaltres ens va semblar molt i molt encertada, ja que l’espectacle en conjunt va resultar gairebé màgic.
L’aportació d’en Jordi Vilaseca ens va agradar tant, que ens agradaria molt veure algun espectacle de dansa en el que intervinguis com a coreògraf o ballarí; malauradament un ocellet ens va explicar que ara mateix està establert a Madrid, per la qual cosa ho tenim força difícil.
Els músics que van acompanyar la nit de l’estrena a ERM, ens van sorprendre per la seva qualitat….. un espectacle molt i molt recomanable que estarà únicament a La Vilella Teatre durant aquest cap de setmana.
Podeu escoltar les composicions d’aquest disc a través d’aquest link.
L’any 1981 Abel Costafreda i Duran, jove promesa de la poesia catalana, va aparèixer mort en estranyes circumstàncies al poble de Rajadell (Bages). El jove poeta mantenia una relació amorosa amb un altre veí del poble, Martí Ferrer de Casa Quel, amb el qual eren amics des de la infantesa.
Martí Ferrer va ser acusat sense proves de la mort del seu amant i va fugir de Rajadell la mateixa nit de crim. El pare de l’Abel, Pedro Costafreda Millás, el va assenyalar des del primer moment com a culpable de la mort del seu fill. Violent, cacic i profundament catòlic, Pedro Costafreda Millás era un falangista que no va acceptar mai la condició sexual del seu fill i, encara menys, que la relació que aquest mantenia amb Martí Ferrer fos de domini públic al poble.
Molts veïns pensaven que Pedro Costafreda era el veritable autor del crim però, sabedors de les excel·lents relacions que mantenia amb el règim, ningú mai va gosar dir-ho en veu alta. 33 anys més tard, el crim segueix sense resoldre’s.
Un dels poemes de Abel Costafreda i Duran…
Amor Furtiu
En rebre la fiblada del teu amor furtiu
repasso aquell teu gest i el breu missatge
Em dius, interrogant-me, si t’estimo,
si sento esperonar-me el meu esperit
quan reptes els meus ulls amb la mirada.
I és quan fosqueja, conscient que el nostre
és un afer de vespres clandestins i d’equilibris,
que intento donar llustre a la ferida.
Per a mi, l’estigma esponerós de la passió,
legista natural de sentiments,
és un verí que vessa inevitable, en avalot.
Que brolla com un deu sanguinolent
nascut de les ferides de l’amor … quan no fan cicatriu.
Direcció i Dramatúrgia: Albert Soler i David Pérez Barrachina
Músics: David Pérez Barrachina- Erm (veu i guitarra) / Pedro Font (guitarra elèctrica) / Ramon Aragall (bateria) / Pol Cruells (baix)
Ballarí: Jordi Vilaseca
So: Lluís Cots Bel / Il.luminació: Jordi Pérez / Vídeo: David Gutiérrez Camps
Hola!
Estic d’acord, molt recomanable una petita joia, música en viu dansa i documental per explicar una història impactant…se’ns va fer curt i sí en alguns moments, pell de gallina…bé molt bé gran ball final de festa major! Recomenable 100%, llàstima que no el facin en més llocs.
Benvinguda Mireia a Voltar i Voltar
M’alegro molt de què aquest espectacle hagi estat del teu gust; es tracta d’un espectacle de petit format que malauradament serà accessible a poques persones, per culpa de la manca de recursos per tal de promocionar-la com caldria.
Espero veure’t per aquí a partir d’ara més sovint, Mireia
Gràcies Miquel!
Doncs és una pena la veritat perquè era un espectacle molt ben trobat i cuidat!
Molt bo!!! Gran concert, gran ballarí, gran història
Benvingut també tu Roger, a Voltar i Voltar
El teu comentari no pot ser més precís i concís, però indica clarament el que segurament pensem els que hem tingut la sort de poder-lo veure.
Espero la teva participació en el Blog a partir d’ara.
Hola Miquel,
Ja veus que últimament estic una mica desconnectat, deu ser que l’actualitat política, que incideix directament en la meva feina, no em deixa gaire temps per altres coses. Hauré de fer un pensament…
Només dir-te que m’ha sorprés aquesta història de Rajadell, poble que conec perquè hi tenim una casa a prop, i no n’havia sentit a parlar mai. Em sap greu haver-me perdut el concert, però t’agraeixo que me l’hagis descobert… com tantes altres coses. No pareu !!!
Per cert, si aneu a Rajadell, que val la pena, no deixeu d’anar a dinar a Cal Míliu. Són molt bona gent i s’hi menja molt i molt bé. Cuina tradicional posada al dia per un molt bon cuiner i una família emprenedora. Ja m’ho direu.
Abraçades !
Hola Toni
Efectivament feia molt de temps que no comentaves res a les nostres cròniques Voltarires, ja que fins i tot el mecanisme que detecta les persones “noves”, aquesta vegada no t’havia reconegut; és possible que el teu correu sigui diferent.
Quan tornis per Rajadell, pregunta per aquesta història i veuràs com SI, de ben segur et saben donar fer… encara que durant molt de temps sembla que va existir una mena de pacte de silenci, ja que es creia que l’autèntic assassí va ser el seu pare i aquest era una de les forces públiques de la població.
Ens apuntem Cal Míliu; sempre va bé fer un tomb per Catalunya amb l’excusa de fer un àpat de cuina tradicional i casolana.
És possible que aquest concert el puguis repescar, ja que crec que alguna vegada fan “bolos” amb aquesta producció; sempre et queda poder escoltar el disc al qual pots accedir a través del link de la meva crònica.
Una abraçada