Un final esplèndid pel el nostre últim espectacle Grec2014 i que també coincideix amb la nostre darrera crònica cultural d’aquesta temporada, abans del imminent període de vacances, durant el qual, com us podeu imaginar, no deixarem de “Voltar i Voltar”, ja que per nosaltres, VIATJAR representa una de les principals raons de viure.
Acudim dons al Mercat de les Flors i fem la cua de mes de mitja hora per tal de pujar a la petita Sala Pina Bausch, per tal de veure NERIUM PAK. Cada vegada se’n fa mes insuportable assistir a un esdeveniment cultural, amb els seients sense numerar, a pesar d’haver-les comprat amb mes d’un mes d’antelació.
Als meus 62 anys m’obliguen a estar a peu dret, fins a l’obertura de la Sala, aguantant a sobre, els cops de colze i les corredisses d’alguns espectadors per avençar-te a les escales, per tal de veure l’espectacle el mes prop possible. Tan costa als organitzadors numerar les localitats per tal de que les persones ens podem comportar educadament, i no ens veiem obligats a estar una bona estona a peu dret ? També, al mon de la CULTURA, es deuria tractar a les persones com el que som i a vegades em dona la sensació que se’ns tracta una mica com un ramat de xais.
Del dramaturg Josep Maria Miró, ja hem parlat molt en aquest blog; crec que hem pogut veure totes les seves obres i hem fet la crònica corresponent a cada una d’elles; com comprovareu ens agrada la seva forma de escriure textos per obres teatrals, que sentim molt properes i excepte a la seva primera obra (Gang Bang a l’abril 2011), que no ens va acabar de fer totalment el pes, a les tres ultimes, (El Principi d’Arquimedes al juliol 2012 // Fum al desembre del 2013 // Estripar la Terra, fa tant sols uns dies ), ens han agradat moltíssim; actualment podem afirmar que es un dels nostres autors catalans predilectes.
Ara ens presenta a Barcelona l’obra NERIUM PARK, que va estrenar a l’última edició del Temporada Alta de Girona, en qualitat de guanyadora del premi Quim Masó 2013.
El Gerard i la Marta, dos joves de trenta-tants amb un futur brillant, s’instal·len a la casa que acaben de comprar en una nova urbanització als afores. Tot és perfecte… O no? I és que a mesura que avanci l’acció, estructurada en dotze escenes, una per cada mes de l’any, veurem com canvia el panorama quan els protagonistes comprovin que són els únics veïns, ja que no es venen pisos i s’han aturat les obres dels que hi havia a mig fer. La nova urbanització es degradarà al mateix ritme que les il·lusions dels protagonistes i ens adonarem que tots dos tenien postures ben diferents sobre el món on viuen. El retrat escènic d’una generació nascuda a l’ombra de l’especulació urbanística que és, també, una reflexió sobre la superficialitat de les relacions humanes.
Tractant-se d’un autèntic thriller, crec que en aquest cas, la millor crònica que es pot fer d’aquesta obra de teatre, es no desvetllar res d’aquest argument angoixant, i crec que amb l’anterior ressenya, treta del mateix programa de ma, es mes que suficient per tal d’engrescar-vos a anar al Teatre.
Hores d’ara tinc serioses dubtes de si aquesta producció supera o no, el ganxo comercial i de qualitat que va tenir “El principi d’Arquímedes”, poder perquè a mi, els thrillers, “em posen”, i aquest està molt ben construït, es absolutament creïble…. i el mes important…. pot passar al costat de casa nostre. Si haig de posar un però (no caldria), es potser les excessives i llargues pauses entre les diferents escenes dels mesos, en la que es desenvolupa l’acció… encara que no se m’acut un altre manera de fer-ho.
Les actuacions dels dos protagonistes son immillorables, cada un en el seu paper…. i es que son un esplèndid regal del autor, que els ofereix i ells l’han sabut aprofitar al 100%. Repassant les obres a les quals els hem pogut veure, des de que escrivim “Voltar i Voltar”, son realment un fotiment. Alba Pujol i Roger Casamajor, son uns actorassos !!!
No ho se del cert, però molt hem tindria que equivocar, per afirmar que aquesta producció serà representada a la temporada vinent durant força temps, ja que de ben segur serà un altre gran èxit de taquilla d’en Josep Maria Mirò.
BON VIATGE!!
Una sort tots els espectacles que heu vist en aquest GREC! Gràcies per compartir-ho!
Benvolguda Imma C.
La SORT és nostre, per poder compartir-ho amb persones com tu que tant estimen el Teatre.
Fins a la tornada. BON ESTIU !!!
Avui a la Sala Beckett hem vist Nerium Park amb els mateixos actors, amb el canvi d´espai canvia l´escenografia, ara tot està a la vista, com a la pel.lícula Dogville.
Una obra que com El Principi d´Arquímedes es va llegint i representant a diferents països: Grècia, Itàlia, Argentina… Dit pel director JM Miró a la postfunció. Una trajectòria molt reconeguda i ben internacional.
Una obra amb tot el rerafons de la crisis econòmica, social, i amb un final obert, que interpela a l´espectador.
Ens hem quedat amb ganes de revisar aquesta proposta de nou, però la nostra farcida agenda teatral ens ho ha impossibilitat. Pel que veig us ha satisfet, tant com a nosaltres fa gairebé 4 anys. Gràcies novament per comentar.