Un dels espectacles mes meravellosos que hem vist mai, ha estat DUNAS un espectacle de MARÍA PAGES que ens va marcar un abans i un desprès en el que havíem vist mai en el mon de la dansa i del flamenc. Ens va marcar per sempre el primer cop quant el varem poder veure al GREC 2010 i posteriorment i potser encara mes, en una segona visió al Gran Teatre del Liceu.

Us deixo l’enllaç per si voleu recordar el nostre entusiasme de llavors. Cliqueu AQUÍ.

Per tant us podreu imaginar amb quines condicions varem acudir ahir a veure un altre espectacle d’aquest geni de la DANSA…. aquesta vegada amb el títol de “UTOPÍA”. Ja us avanço que ens va tornar a entusiasmar tot l’espectacle creat per aquesta dona de cos gran, però d’un moviment increïblement elàstic…. amb un espectacle totalment diferent, grandiós i amb un ball que en els seus “solos”, es converteixen de cop en moments  inesborrables de la memòria.

UTOPÍA és una declaració de principis amb forma de ball flamenc, que va néixer de l‘admiració de María Pagés per l’arquitecte brasiler Oscar Niemeyer. Un humanista  que als seus 104 anys ens deixarà com a llegat l’inconfusible sinuositat dels seus edificis i sobretot la integritat, compromís i solidaritat que han guiat tota la seva vida i que va saber transmetre a María en les seves trobades en el seu estudi de Copacabana.

UTOPÍA va ser estrenada el 8/10/2011 en el Centre Niemeyer d’Avilés i vol ser com una reflexió emocional sobre les ganes de l’esser humà de somiar un futur millor.

L’espai escènic es nodreix  amb 3 línies corbes que volen representar  la natura descrita en els monuments d’Oscar Niemeyer.

Oscar Niemeyer

En paraules de l’arquitecte:

“No és la línia recte la que m’atrau, dura, inflexible, creada per l’home. La que m’atrau és la corba lliure i sensual… la corba que trobo a les muntanyes del meu pais, en la sinuositat dels seus rius, en les onades del mar, en els núvols del cel, en el cos de la meva dona favorita.  De corbes està fet l’univers”

Catedral de Brasilia – Oscar Niemeyer

.

.

.

. ….. La música original i en directe, està composada e interpretada pel guitarrista Rubén Lebaniegas i el cantautor brasiler Fred Martins i compta amb els “cantaores” Ana Ramón i Juan de Mairena, la guitarra de José Carrillo Flyty, el violoncel de Sergio Menem i la percussió de Chema Uriarte.

UTOPÍA és una dansa poetitzada amb textos de Baudelaire, Neruda, Machado, Larbi El Harti i el propi Niemeyer, incorporant algunes paraules del Quixot de Cervantes.

María ho balla i Oscar ho diu:

Quant la vida es degrada i l’esperança fuig del cor dels homes, la revolució és el cami a seguir.

Únicament un “solo” ens va recordar una mica DUNAS, quant Maria balla a l’escenari amb un vestit vermell intens, amb una cua llarguissima i formada per un munt de vels, que sovint s’embolica sobre el seu rostre…. segurament de les millors escenes de l’espectacle… sense oblidar-nos de l’ultima escena on sembla que aixeca el vol com si es tractes d’una gavina i deixa sota seu la lluna que s’amaga dins del mar.

Però l’espectacle no és ella tan sols, ja que va acompanyada de 7 ballarins que amb els seus moviments perfeccionistes i “zapateaos” rítmics i absolutament precisos deixen sense respiració tota la platea.

Un altre espectacle que ronda la perfecció absoluta i que mereix ser recomanat, sense por de què ningú surti defraudat.

________________________________________________________________

idea, direcció,  coreografia  i disseny del vestuari: María Pagés

coreografia farruca i  assistent coreogràfic:  José Barrios