Divendres 2 de setembre 2011

De bon mati fem una passejada fins a la platja, molt tranquil i molt cuidat tot. Les muntanyes a banda i banda del llac estan avui nevades. Suposem que al estiu estarà ple de gom a gom i segurament no ens resultaria tan màgic.

Clicka aqui per anar al capitol inicial

Clicka aqui per anar al capitol anterior (25)

Clicka aqui per anar al capitol següent (27)

Anem a visitar el Museu Arqueològic i etnogràfic, segons ens diuen un dels mes importants de l’Àsia Central.

El trobem antiquat i polsegós però es molt interessant i te una mica de tot de la cultura local.

Tornem a fer la mateixa carretera d’ahir però en sentit contrari fins al desviament que ens portarà a Bixkek (capital de Kirguizistan), la ultima població que visitem en el nostre viatge i d’on surt el nostre avió de tornada.

El trajecte es llarg i nomes fem un parell de parades perquè la Natalia i el Yuri comprin albercocs i peix “tieso”.

Ens expliquen que a la capital tot es molt mes car i ells aprofiten quan tornen a casa per comprar a la carretera. Parem a dinar de camí en un lloc on estem absolutament sols.

Ens dirigim a Tomtok on està ubicada la torre Burana que es el que queda del minaret d’una mesquita. Aquest minaret feia 45 metres d’alçada i ara en queden 27.

El Miquel i jo pugem fins dalt de tot per una escala força difícil ja que es molt recta i amb els esglaons força alts. Hem de baixar-la d’esquena.

Desprès visitem el Museu i un espai al aire lliure amb escultures que representaven als guerrers que anaven a la guerra i que deixaven fet el seu retrat per si no tornaven. Es força curiós i la visita ens agrada força.

Al sortir comprem una caixa de 3 kilos  de maduixes en un camp on las estan collint i no volen vendre per por als controls policials…. però els diem que som del Barça i tot canvia; encara tenim una hora de camí fins arribar a Bixkek. Ens posem “fins al cul” de maduixes….. mmmmm

Arribem a la població molt tard i deixem las maletes per tornar a sortir d’inmediat. Hi ha hagut també un canvi d’hotel que ha endarrerit una mica mes l’arribada. Ens deixen al centre i comencem a caminar, ens costa una mica orientant-se perquè el plànol que portem es molt petit. Finalment trobem la plaça de Ala Ata, immensa, amb arcades laterals i unes fonts de colors.

Bixkek (Бишкек) és la capital del Kirguizistan. Ètnicament era una ciutat russòfona: el 66% dels habitants eren d’origen rus i només el 13% kirguisos. Actualment te una població de mes de 1.000.000 de persones. Es veu una ciutat moderna on la gent vesteix a lo occidental, sobretot les dones molt pintades, algunes d’elles amb minifaldilles…. això s’acaba… tornem a la civilització. És una ciutat culturalment molt rica, inclús te teatre d’Òpera, sales de concerts.

Donem un tomb i anem a la localització d’una pizzeria que ve recomanada a la guia, caminem molt i ens passem de llarg perquè ha canviat de nom i ara es diu Dominó. Sopem molta quantitat i esta tot molt bo, fins i tot gelats de postre.

Al sortir ens apropem a la plaça del ajuntament i al auditori i des de allà agafem un taxi per anar al hotel.