Dissabte dia 25/02/2012, casi ens vam veure “obligats” a tornar a la Filmoteca per tal de no perdre’ns la pel-licula RUSSKIJ KOVCHEG que tant el Xavi com el José Luis ens havien recomanat i hem de dir que tenien la raó mes absoluta, es una pel-licula magistral que a la Filmoteca de Catalunya presenten dins del cicle” Sokúrov, una veu que ve de lluny“.
Dos mil actors, tres-cents anys de la història de Rússia, trenta-tres sales de l’Hermitage, tres orquestres i 99 minuts… en un sol pla-seqüència!!!
El film, però, enlluerna més per la seva poètica que per la seva tècnica, amb aquell repàs a la història fet en el que dura un gran sopar.
“L’arca russa ” es va estrenar quasi de puntetes i ha estat el referent quasi sibarític i elitista de l’any. En Mikhail Piotrovsky, director de l’Hermitage, és el nostre cicerone. Moments? L’esmorzar del tsar Nicolau II a l’habitació on va ser executat pels bolxevics, o el ball final, l’últim ball tsarista, filmat en la mateixa estància on es va fer realment l’any 1913.
…
Amb la veu en off del propi director, Alexander Sokúrov, la càmera segueix els passos d’un diplomàtic francès del segle XIX, el Marquès de Coustine, qui posseeix una relació d’odi cap a Rússia. Entre el personatge i el director expliquen al llarg de la pel.licula la vida que va haver-hi en el Palau Imperial tal com era en les diferents èpoques. Des dels romanços de Catalina la Gran fins al Gran Ball Real de 1913. Des de la humiliació de Pedro el Gran per part dels seus toscs camperols al segle XVIII fins al sagnant lloc de Leningrad pels nazis durant la Segona Guerra Mundial.
El director, Alexander Sakúrov va neixer a Sibèria en la familía d’un oficial militar. Es va graduar al departament d’Història de la Universitat de Nijni Nóvgorod en 1974 i va començar a treballar en els estudis VGIK l’any 1975. La majoria de les primeres pel.licules de Sokúrov van ser prohibides per les autoritats soviètiques.
Va produir nombrosos documentals sent la pel.licula Mare i fill (1996) la seva primera pel.licula comercial internacionalment aclamada. La seva presencia als festivals de Cannes i de Venecia es habitual.
A la foto recollint el Lleò d’Or al festival de Venecia per la seva pel.licula Faust(2011).
Fitxa tècnica
Titol original : Russkij Kovcheg
Guió i Direcció: Aleksandr Sokúrov
Interpretació: Sergei Dreiden, Mariya Kuznetsova, Leonid Mozgovoy, Mikhail Piotrovsky, David Giorgobiani, Aleksandr Chaban
Producció: Alemanya-Rússia - Any: 2002 - Idioma original: rus -Versió: VOSE - Durada: 99’ - Format: 35 mm
—————————————————————————————————–
Varem recordar els nostres passejos per els salons del l’Hermitage a la ciutat de Leningrad a l’any 1976…. i d’això ja fa uns anys. Son coses que mai s’obliden del tot i aquesta pel.licula ens ho ha fet rememorar.
Miquel Gascon
Imma Barba
Crec que van estar no sé quants mesos preparant-se per la única pressa, però com bé dius, es magnífica independentment de la virguería.
Es una obra d’ingenieria per poder fer anar tot tan mil·limetrat amb els 2000 actors i la coexistència de diferents èpoques i moments, vam gaudir molt i ens va fer recordar la sumptuositat de l’Hermitage que pràcticament teniem oblidat.
Gràcies.
Bona nit,
D’entrada, deixar dit que m’encanta poder intercanviar impressions aquest cop amb l’Imma, amb qui no tinc massa oportunitat de fer-ho, ja que és gairebé sempre en Miquel qui porta la veu cantant per aquí (.. i molt i molt ben portada, tot sigui dit).
Pel que fa a “EL ARCA RUSA”, m’en alegro que hagueu pogut gaudir en pantalla de cinema d’aquesta grandíssima obra i haver copsat tant els aspectes més estètics com els més tècnics de la proposta. Com ja haureu vist, es tracta d’una autèntica ‘rara avis’, un exercici absolutament inèdit de planificació cinematogràfica i que, per la seva extrema dificultat, és gairebé segur que no veurem res semblant amb molt de temps.
Entenc, Imma, el teu enlluernament per la poètica del film, però a mi em supera encara més l’absoluta perfecció tècnica d’aquest meravellós viatge. I és que de debó que pagaria per poder haver format part del rodatge d’aquesta obra col.losal, per poder veure com s’ho van fer per rodar en un sol pla tot plegat. Encara hi ha crítics i tècnics que continuen cercant on hi ha la “trampa”, com si es tractés d’un joc de màgia. A dia d’avui, encara no l’han trobat… senzillament perquè no n’hi ha, és tot tant real com la vida mateixa.
No puc afegir molt més al respecte, només i a mode d’exemple, aportaré algun pla-seqüència d’altres pel.lícules. Sempre he trobat que el muntatge és un dels aspectes cinematogràfics més interessants, però quan ens trobem davant d’un “no-muntatge”, sembla com si les imatges i els actors i actrius transmetessin i detilessin més veritat, ens els creguessim més.
Mireu, si no, aquest meravellós, magistral pla-seqüència de “Nine lives (2006)”, i la fascinant visió de la vida i circumstàncies de nou dones a través dels ulls i la càmera de Rodrigo García (fill del gran Gabriel García Márquez). Si no l’heu vista encara, estic segur que aquest fragment us animarà a fer-ho :
Es evident que es el Miquel qui porta la veu del bloc i jo poques vegades m’atreveixo a escriure alguna cosa tret que sigui de llibres, el diari de viatges o com en aquest cas d’alguna pel.licula. No escriuré mai ni de teatre ni de música perquè considero que es ell qui domina el tema i te molt clar sempre el que vol dir i com ho vol dir.
Com molt be dius el treball de planificació que s’ha hagut de fer amb El Arca Rusa abans de començar a rodar te que ser digne no d’un llibre, sinó d’una enciclopèdia … imaginar tota la pel.licula abans de fer.la, la consecució d’escenes, la música, la llum, la passejada per les sales del Museu, els exteriors, …. un treball absolutament pensat i mil·limetrat i amb un resultat captivador. No hi ha possibilitat d’error.
He de reconèixer que el mon del muntatge es apassionant, la nostre filla va estudiar comunicació audiovisual i s’ha especialitzat en muntatge, de fet hi figura en els crèdits d’uns documentals de muntanya que “et recomano” : Vies Blaves , Inclinacions, Encordades. I a vegades m’ha ensenyat com ho fa i es realment màgic com d’escenes rodades en moments diferents es pot fer una seqüencia que sembli natural i fresca.
No puc veure el vídeo que has enllaçat però apuntem aquesta pel.licula per veure-la quan tinguem ocasió.
Gràcies per comentar-me.
Torno amb una recomanació inel.ludible com a bons coneixedors i admiradors del cinema iranià que sou – “Nader y simin, una separación” : http://www.cinesmelies.net/pelicules.asp#1198
Os d’or a la Berlinale, Oscar a la millor pel.lícula estrangera i gairebé una dotzena de premis als festivals de tot el món. La projectem d’aquí una setmanal nostre cineclub i me l’espero amb candeletes.
No la hem vista, però la teníem a la llista..i es que Iran com tu saps es un país que coneixem molt be i com a coneixedors que som ens l’estimem. Ara be… acabo de mirar l’horari als cinemes Mèlies de Barcelona i la projecten a les 18:05 hores i estem treballant a aquesta hora.
Agraïm molt les teves recomanacions i ens ha fet recordar que encara la tenim pendent…. però de ben segur que aviat veuràs la crònica a “voltar i voltar”.
Gracies per pensar amb nosaltres.