Es la novetat, i em va venir de gust tornar a la Filmoteca ahir 22/02/2012, per tal de veure una de les pel·lícules que formen part del cicle “Els millors films de l’any”, que per el que em sembla, es un recull de les millors pel·lícules estrenades a casa nostre durant la temporada 2010 / 2011 i que la critica ha valorat com les “millors”. 
VINCERE es un film de Marco Bellochio, una coproducció italo/francesa del 2009 (VOSE 128’), interpretada per Giovanna Mezzogiorno, Filippo Timi, Fausto Russo Alesi i Michela Cescon. Una pel·lícula realment dura, basada en el patiment de la primera dona del Duce Benito Mussolini, al ser rebutjada per ell desprès de tenir un fill per “accident” . Mussolini s’aprofita del enamorament quasi malaltís de Ida Dalservers amb ell.
Hi ha un secret en la vida de Mussolini. Una dona (Ida Dalser) i un fill, (Benito Albino Mussolini Dalser), que va néixer, va ser reconegut i després negat. És una pàgina fosca de la història ignorada en la biografia oficial del Duce.. Quan Ida Dalser es troba amb Mussolini a Milà, aquest és editor del diari Avanti!… i és un socialista fervent que planeja guiar les masses cap a un futur anticlerical, antimonàrquic i socialment emancipat.
Ida Dalser ja havia tingut un fugaç trobada amb ell a Trento, i havia quedat fascinada. Ella creu realment en ell i en les seves idees. Per finançar Il Popolo d’Itàlia, un diari que ell vol fundar i nucli del futur Partit Feixista, Ida Dalser ven tot el que té, i així aconsegueix el somni de Mussolini. Amb aquets diners i la publicació de la nova capçalera, Mussolini comença a ser molt conegut fins que aconsegueix tenir molt poder polític.
En esclatar la Primera Guerra Mundial, Benito Mussolini s’allista en l’exèrcit i desapareix. Quan Ida Dalser el torna a trobar, Mussolini està en un hospital militar, ferit i acompanyat i cuidat per Rachele, amb la que s’acaba de casar. Ida Dalser carrega furiosament contra la seva rival, exigint els seus drets com a veritable esposa de Mussolini i mare del seu fill primogènit. És expulsada per la força. Durant més d’onze anys, és tancada en una institució mental (i el seu fill en un centre), on és reclosa i torturada, perquè no pugui tornar a veure el seu fill mai més. Però Ida Dalser no es rendeix sense lluitar …
Marco Bellochio, aconsegueix fer un treball magnífic, on reflecteix un moment de l’història realment molt trist, amb el naixement del feixisme, però a pesar de la seva importància, això queda en un segon terme i el que fa sobresortir de tot plegat es l’història humana d’una dona enamorada del que serà posteriorment un monstre que intentarà canviar l’historia del mon i convertir-se en un personatge mes important que Napoleó.
La interpretació de Giovanna Mezzogiorno en el paper de Ida Dalser, es realment magnífic… i és veritablement la protagonista de l’història. A un segon nivell , Filippo Timi, també amb una bona interpretació de Mussolini de jove, que mes tard interpreta també el paper del fill, amb una expressivitat embogida i amb una mirada que arriba a inquietar als espectadors. 
Recomanable totalment. La tornaran a projectar dema 24/02 a les 19:30 Us deixo el link de la Filmoteca per si voleu mes informació. ———————————————————————————————–
Els cargols som molt nets
Miquel Gascon
Imma Barba
He donat un tomb per la programació i hi han dues autèntiques joies que si no heu vist no us haurieu de deixar perdres per res del món :
(SHI) POESIA : http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/els-millors-films-de-lany/shi
EL ARCA RUSA : http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/sokurov-una-veu-que-ve-de-lluny/russkij-kovcheg
Imprescindibles !!!
Perdona per el retard en contestar-te, i es que ahir vaig tenir doble sessió, primer Òpera i desprès Musical.
Com veuràs a l’agenda cultural (a la dreta del Bloc), seguim els teus consells i estan agenda-des les dues pel.licules que ens recomanes. Aquesta tarada mateix anem a veure RUSSKIJ KOVCHEG. Ja t’explicarem la nostra visió.
Gracies per les recomanacions… i es que tu en cinema ets tot un expert. Veritat que portes la direcció d’un Cinefòrum a Figueres ?
Una abraçada Xavier
D’expert, res de res, Miquel. A més a més, darrerament estic tant o més interessat en les arts escèniques que no pas en el setè art.
Efectivament, juntament amb altres cinc companys, portem la direcció del cineclub de Figueres i intentem acostar cinema de qualitat i d’autor (i en V.O. no cal dir-ho) a la ciutat. Només pot ser una pel.lícula per setmana, però no ens podem queixar que a altres poblacions més grans només poden fer-ho cada quinze dies o un cop al mes.
No cal dir que esteu convidats quan volgueu : http://www.cineclubdioptria.org/
I em congratulo que a partir d’ara hi hagin més ressenyes i cròniques de pel.lícules. Això vol dir que també em tindràs per aquí més sovint. I també em servirà a l’hora de programar al cineclub, ja que en la majoria dels casos no hem vist les pel.lícules i ens servirà tenir una opinió contrastada i fiable com la teva.
I pel que fa a “El arca rusa”, no sé si us agradarà o no, però és una pel.lícula extraordinària, en el sentit més ampli de la paraula, una raresa absoluta, una obra impressionant que potser no es repetirà mai més res de semblant i que S’HA DE VEURE.
Ja en parlarem !!!
M’alegro de que t’alegris de que a partir d’ara surtin a “Voltar i Voltar” mes cròniques relacionades amb el 7e art.
No et refiïs massa de les meves opinions. Crec que en cap cas soc especialista en res i únicament escric el que a mi em sembla en un moment donat. A vegades quant reviso alguna crònica de fa un any, m’esgarrifo de la meva pròpia opinió…. i es que moltes vegades una opinió te molt a veure amb l’estat d’ànim que cada un te en el moment de veure un espectacle.
El que si t’haig de dir, és que les cròniques son sinceres sempre i expresso el que he sentit en aquell moment. El dia que noti que estic influenciat d’alguna manera per interessos propis, crec que deixaré de publicar “Voltar i Voltar”.
En parlarem de “L’arca russa”. Fins aviat !!!
M’alegro molt que hagis “tornat” al cinema!
A veure, si els barcelonins deixem de tenir una Filmo viatgera d’una vegada per totes, ja tocava no?
La veritat Montse (o Serrat)…ja que el diminutiu en català es sempre les dos ultimes síl·labes o l’ultima… el meu diminutiu es QUEL. (Montse, encara que no ho sembli es una castellanada….jejejejeje… duele eh ???).
La veritat, com deia es que jo de jove a l’època que ens vam conèixer tu i jo a la colla, (anys 60 i 70)…jo era un cinèfil maníac que era capaç d’anar al Verdi, i desprès al Selecto o al Roxi, en una sola tarda. Quines èpoques !!! Fins i tot organitza-bem l’Imma i jo Cine Fòrums a Vitalici (amb el permís de govern civil…no fos cas de que fos una reunió il.legal), …. a la “meva” empresa, on llavors havia un ambient de companys de feina molt maco.
Amb l’excusa de la Filmoteca, crec que ens hem retrobat el cinema i jo un altre cop. Pobres de vosaltres que ara patireu de cròniques cinèfiles…. ja únicament us faltava això.
Vaig veure-la, i jo diria que fa bastant mes de un any. Té moltes coses bones, com bé dius, però no em va acabar de fer el pes (crec que em va semblar que tocava masses pals a l’hora), i la havia oblidat.
Aquesta de l’Arca Rusa que recomana xavicairo es un espectacle. I prenc nota de Shi, que té molt bona pinta. Gracies a tots dos.
Segurament tens raó en que vol tocar masses temes a l’hora. Jo em vaig centrar mes aviat amb la relació humana o inhumana dels dos protagonistes. Em va agradar la manera de enfocar-ho i la pròpia producció. Segurament tenia el dia idoni i estava obert a aquesta proposta.
L’Arca Russa la anem a veure aquesta mateixa tarda a les 19 a la Filmoteca. Per el que dieu tots, ens agradarà. Shi esta agendada per el dia 20 de març a les 20 hores. Gracies a tu per visitar-nos.
Montserrat, què vol dir una “filmo” viatgera ???
Com veig que la Montse, no ha vist el teu comentari… de moment et contesto jo.
La Filmoteca de Catalunya no para de canviar de ubicació des de que es va inaugurar. Els primers anys va estar situada a la Travessera de Gracia, prop de Muntaner i per sobre de la Diagonal. Desprès va travessar la Diagonal i la Plaça Francesc Macià i es va “apropiar” del antic cinema Aquitania, on fins ara ha estat .
Ara s’ha reobert en ple barri del Raval, al costat del carrer Robadors i Sant Ramón, el centre de prostitució “econòmica” de Barcelona… i molt aprop de la Rambla del Raval. Jo crec que es un bon impuls per el barri que esta força degradat, però que a mi m’encanta… a la fi es el barri de la Barcelona antiga, la autentica Barcelona de sempre i me l’estimo. No em faria res anar a viure al Raval, de debò.
L’altre dia al sortir de la Filmoteca (anava sol), una prostituta em va dir “GUAPO…vamo a follar ???”…i això a la meva edat fins i tot fa patxoca i reanima una mica….jajajajaja. Vaig estar a punt de tornar a fer una nova passada perquè em tornes a dir “GUAPO”.
Crec que en poc de temps aquest ambient canviara força, però abans els barcelonins tindran que deixar la por enrere i gaudir d’aquest barri meravellós.
És certa l’anecdota que explica el film que va desafiar Déu? SI fou així, Déu se la va guardar, i li va fer pagar amb escreix el seu desafiament, perquè la fi d’en Mussolini va ser terrible.
Hola Mª Angels
No se que dir-te al respecte… desconec si aquesta escena esta basada en fets reals. A la pel.licula com ja has vist en el vídeo que he posat del començament de la pel.licula, Mussolini (encara no massa conegut), intenta d’una manera força barruera, desafiant i xulesca, demostrar que Déu no existeix. Es una opció crec jo, del director de la Pel.licula, força impactant per tal de demostrar el anticlericalisme del protagonista.
Pensa que en aquell temps, dir que no creies en Déu, era poc menys que el castig a la foguera. Avui en dia som molts, entre els que m’incloc, que no creiem en el Déu que la nostra cultura ens ha imposat…i no passa res. Cada un es lliure de pensar i creure en el que li sembli convenient. L’important de tot plegat es que no imposem la nostra creença als demès i ens respectem els uns als altres.
La fi de Mussolini, va ser terrible però perquè s’ho va guanyar a pols, ja que era literalment un cabró i l’únic que desitjava era el PODER per sobre de tot. No crec que cap Déu intervingues en el seu final… i si ho va fer va actuar com un esser humà i no com un s’entén que deuria ser un Déu.
Una abraçada
Hola, hola,
Com veieu vaig enrederida (estic de mudancessss!!). Hauré d’esperar fins l’abril per anar a la nova Filmo.
Xavi, veig que en Miquel ja t’ha respost,però… s’ha deixat una ubicació . O és que no recordeu quan estava al costat del mercat de Santa Caterina? (av. Catedral, és diu?). Imagina’t, amic Xavi, si la Filmoteca de BCN ha voltat!.. O t’hauria de dir ER, com molt correctament proposa en QUEL) ?
Ha, ha, tens raó Miquel, la normativa és aquesta. Però a mi, tota la vida m’han dit Montse i jo em dic, a mi mateixa, Montse des que em conec!. A més, les normes (algunes vegades) són per saltar-se-les!).
Parlant seriosament, voldria preguntar-vos si haig de fer alguna cosa especial per poder veure els nous comentaris que aneu fent, o haig d’entrar al blog i resseguir-los?
Montse, una ignorant en mecànica de blogs!
D’això…. com puc posar la meva foto?
No és que hagi sortit més afavorida que en “dibuixet”, però mira, és més real! I si coincidim en algun lloc amb algun “voltaire” sempre ens podrem saludar, no?
MONTSE, jo també discrepo amb això dels diminutius en català, imagina’t el meu hauria de ser Culada ??? … dons no, va a ser que no.
per tal de veure nous comentaris es senzill, quan tu fas un comentari has de marcar amb una creueta (a sota d’on deixes el mail i el nom) “Notify me of follow-up comments via email” abans d’enviar el comentari, automàticament rebràs un mail on t’indica que t’has subscrit i has de fer confirmar i a partir de llavors rebràs els comentaris que es facin en la mateixa entrada que tú has comentat.
No se si m’he explicat prou be. Ja m’ho diràs. Salutacions.
No tenia noticies de que la Filmo estigues abans al costar del Mercat de Santa Caterina… “no te acostaras sin saber una cosa mas”; jo vaig anar molt quant estava a la Travessera de Gracia.
Veig que l’imma ja t’ha explicat molt be con fer per que t’assabentis dels següents comentaris a la crònica que prèviament has escrit…. la tinc ben ensenyada.
QUEL
Ei, moltes gràcies, ara mateix ho intento.
Notícies d’última hora: dos companys del club de lectura de teatre ja han vist Incendis i la recomanen plenament!
Atenció: aquest divendres estrenen Any de Gràcia del Ventura Pons. Van rodar mols dies ací, a la Plaça Rovira. Té pinta de ser fresca i divertida.
Bona nitttt!
Montse (tse)
Ei, Montse
Les fotos que surten normalment son de persones que tenen un Bloc i s’han donat d’alta en una adreça d’Internet que es diu GRAVATAR (http://en.gravatar.com/).
Si vols donar-te d’alta es gratuït i el que fas es realment com un enllaç de la teva adreça de correu (el email) amb la foto que tu vulguis. Desprès quant escriguis a qualsevol Bloc, sortira la teva foto (evidentment a Voltar i Voltar sempre quedaràs mes guapa…això esta clar).
I si no t’aclares m’envies un email amb la foto i el teu amic Miquel, es sacrificarà i ja t’ho farà ell.
A mandar !!!
Gràcies wapo!