Aquest text de HENRIK IBSEN, sincerament em feia respecte, i no las tenia totes amb mi de que m’acabes d’agradar. Aixi i tot la varem escollir dins del nostre abonament. Tampoc era un al.licient veure-la, ja que la protagonista principal, LAIA MARULL mai ha estat una de les meves actrius de capçalera… per tant ahir al vespre, 11/02/2012 per fi ens varem asseure al Lliure de Gràcia amb una mica de por…. per veure HEDDA GABLER.
Que equivocats estàvem !!! El text de IBSEN ens va semblar dur (molt dur), però realment extraordinari i es que a mes a mes, es un text que permet lluir-se a cada un dels personatges que intervenen, especialment a LAIA MARULL que fa una interpretació sublim.
Se que hi a disparitat d’opinions i en aquest cas he llegit opinions que la deixen força malament i altres (la majoria), com una representació IMPRESCINDIBLE d’aquesta temporada. Jo m’alineo amb aquesta ultima opinió i ara entenc el perquè el public va esgotar totes les localitats per totes les funcions en menys d’una setmana.
Puc afirmar que…. ès…
TEATRE amb MAJÚSCULES !!!
A finals del segle XIX, quan es va estrenar aquesta obra clau del repertori universal, Hedda Gabler era considerada una dona freda, maliciosa i excèntrica. Avui, la protagonista resulta fascinant per ser una dona forta i un personatge complex. Filla del general Gabler, s’acaba de casar amb l’acadèmic Tesman. En tornar de la lluna de mel s’adona de l’error que ha comès: ser com els altres esperen que sigui i portar una vida que no pot ni vol assumir. Ella, com la resta de personatges, mirarà d’escapar-se de la teranyina que, tant el seu passat com la resta de decisions que ha pres al llarg de la seva vida, han teixit al seu voltant. La llibertat, la bellesa, la responsabilitat, l’amor, el passat, el somni d’arribar a ser allò que un somnia ser… són alguns dels temes que circulen dins d’aquest text inquietant i vital.
HENRIK IBSEN
Henrik Ibsen (Skien, 1828 – Cristiana, actualment Oslo, 1906) fou un dramaturg noruec. Va ser el gran dramaturg del seu temps i l’iniciador del teatre modern (especialment del drama) i va influir d’una manera molt especial en autors com George Bernard Shaw i Luigi Pirandello.
La versió que ens presenta MARC ROSICH amb una direcció excel.lent de DAVID SELVAS, apropa al public d’avui en dia un text escrit l’any 1.890 i el transforma en un text absolutament contemporani.
Les reaccions d’aquesta “nena” malcriada no les acabes d’entendre… però la sens ben aprop i et mostra la “bestia” que tots tenim dintre nostre i que en qualsevol moment ens pot transformar i ens pot portar a fer coses que mai hauríem pensat. Ella esta acostumada a dominar TOT a la seva vida… fins i tot als homes que l’estimen de diferents maneres. Quant veu que aquest poder de dominació, el perd… llavors se li enfonsa tot el que ella significa i vol ser…. ja no paga la pena viure.
La escenografia de MAX GLAENZEL, encara ens la apropa mes….. ja que porta l’acció a una casa actual, a mig fer, amb una terrassa que envolta de llum el seu interior… pocs mobles, una cuina i trastos per arreu …. ja que encara els protagonistes estan a mig instal·lar… ordinadors apple… mòbils, SMS, nevera, microones…. etc… acaba de apropar aquest text al dia a dia de les nostres vides.
La il.luminació de MINGO ALBIR te una part molt important en aquesta producció, aixi com el extraordinari so i els recursos audiovisuals molt integrats dins de l’obra, responsabilitat de RAMON CIÉRCOLES i MAR ORFILA.
Interpretacions extraordinàries de LAIA MARULL, ERNEST VILLEGAS i PABLO DERQUI EJELERT, que formen el triangle amorós. El personatge que vol participar formant un quartet i que domina tot plegat es interpretat per el propi DAVID SELVAS, magníficament també, sense arribar a la excel·lència dels tres primers.
DAVID SELVAS s’ha arriscat molt al assumir un paper que tenia que ser per un altre actor… en FRANCESC ORELLA i que pocs dies abans de l’estrena va patir un accident en una cama i no va poder interpretat el seu paper. DAVID SELVAS ho intenta, però es un paper per un personatge força mes gran d’edat…. i això desequilibra una mica tot plegat. En aquesta ocasió millor Director que actor.
En papers mes curts, però també importants ÀNGELA JOVÉ, CRISTINA GENEBAT, les dues també magnifiques, de debò.
Punts febles pocs, però haig de dir que el Teatre Lliure arrossega des de la seva re-inauguració una audició força dolenta sobretot si no estas situat entre las tres o quatre primeres fileres. En moments on els personatges tenen que parlar flux, el so no arriba be als espectadors de les darreres fileres. En l’antic Lliure de Gràcia això no passava…. o poder es que jo era mes jove i ara començo a tenir problemes d’audició. GAES !!!
HEDDA GABLER d’Henrik Ibsen
Direcció DAVIS SELVAS
intèrprets Pablo Derqui Ejlert Løvborg / Àngela Jové Júlia Tesman / Cristina Genebat Thea Elvsted / Laia Marull Hedda Gabler /David Selvas Brack / Ernest Villegas Jörgen Tesman
traducció i versió Marc Rosich / escenografia Max Glaenzel / vestuari Maria Armengol / caracterització Ignasi Ruiz / il·luminacióMingo Albir / espai sonor i visual Mar Orfila / so Ramon Ciércoles
construcció d’escenografia Arts-cenics
————————————————————————————————————————-
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu per persona 25 € ( preu pagat 15 € – Abonament)
——————————————————————————————————————————-
El 2 de març els tindrem a Salt i els estic esperant amb ganes, tot i que a la memòria hi tingui una HEDDA GABLER que va 32 anys enrere en una versió del LLIURE dirigida per PERE PLANELLA, que com acostuma a passar-me amb IBSEN va deixar-me molt fred. Al contrari que tu m’agrada-molt la LAIA MARULL, que a la LULÚ d’en Mario Gas i al ZUCCO d’en Pascual va impressionar-me-, i únicament em sap greu el canvi obligat d’en SELVAS per l’ORELLA, un altre dels meus preferits. Esperem doncs fins el 2 de març per jutjar.
Pere, segur que t’agradarà, no pot ser d’una altre manera, això si que es teatre i les interpretacions magistrals, fins i tot el David Selvas encara que el seu paper està pensat per un home mes gran. No crec que pugui deixar-te fred aquest Ibsen perquè està molt actualitzat sense perdre la seva força original i la seva duresa. La Laia Marull esplèndida.
Quan vas amb poques expectatives la gratitud (si n’hi ha) és molt gran!
Jo hi vaig anar amb moltes ganes i vaig sortir molt, molt satisfeta. Teatre del bo!
Hauria estat rodó veure el Francesc Orella en el paper de Brack. (Sense desmerèixer la interpretació de David Selvas)
–
Gràcies pel post, desconeixia que l’obra era de 1890! (santa ignorància)
I felicitats pel blog!
Benvinguda Marga a “Voltar i Voltar”
Gracies per la teva visita i sobretot per deixar el teu comentari amb la teva opinió. Nosaltres som grans aficionats al Teatre i quasi tot el que veiem al Lliure ens acaba agradant… però no se per quina raó aquesta vegada anàvem amb una mica de por, ja que ens havien comentat que era un text força estrany i esotèric. Quant t’asseus al Teatre i veus que el que el que veus sobrepassa qualsevol expectativa que t’havies fet prèviament, es veritat que encara ho gaudeixes mes. Hedda Glaber, te un text que podria haver-se escrit fa tres quarts d’hora, i evidentment no sembla pas que tingui 122 anys d’existència.
La direcció de David Selvas, acaba per transformar-la en un bombonet teatral.
Esperem que ens visitis a partir d’ara amb assiduïtat.
Una abraçada Marga.
Acabo de venir del Lliure, he anat amb moltes ganes i no m’ha decebut gens. Sembla mentida la força interpretativa de la Laia Marull, hi ha moments de l’obra que pots notar l’angoixa que sent aquesta dona. Magnifica direcció, interpretació i posada en escena . En fi en dies així tornes contenta a casa.
I el dimecres que ve: Els Miserables!!
Benvolguda Carme
M’alegro molt de que també siguis de les persones que l’obra els ha agradat. No es unànime aquesta percepció del espectacle i fins i tot he tingut algun disgustillo per publicar la meva opinió al Bloc… i es que resulta que el Teatre Lliure va penjar en Facebook i al seu mur la meva crònica i poca estona desprès, una persona es va queixar de que el Lliure dones ressò a una crònica d’una persona no professional… com si únicament poguessin opinar els crítics que cobren per fer-ho…. i no els aficionats al Teatre. El seu argument es que ell opinava totalment diferent a mi, però ni tan sols deia perquè.
La Laia Marull, de debò que fa una interpretació increïble i transmet al públic la angoixa del seu personatge… i quasi be l’encomana. Tota la producció es exquisida i son d’aquelles que perduraran a la meva memòria.
Respecte a “Los Miserables” en soc un seguidor quasi viciós…. aquesta producció ja l’hem vist 3 vegades a Espanya, una a Madrid i dues a Barcelona (l’ultima divendres passat), i cada vegada m’agrada mes. Si fas una recerca a Voltar i Voltar per “ los Miserables” podràs llegir la nostres cròniques a Londres, Madrid i Barcelona.
No se si saps, que l’actor/cantant Gerónimo Rauch (que fa el paper protagonista de Jean Valjean), ha estat contractat per debutar amb el mateix paper en el nou càsting de LONDRES en el West End i començarà .abans del estiu.
Estic segur que t’agradarà. Ja ens ho faràs saber.
Ja veig que us ha agradat molt més que a mi.
Només volia apuntar una cosa: EG, com la Nora de “Casa de nines” defensa la seva llibertat, la seva igualtat davant el gènere masculí… Es suïcida perquè veu que l’ha perduda, perquè, sense voler, es veu immersa en una societat de la qual sempre ha volgut escapar. Es veu atrapada per les normes de les que , sempre, ha volgut distanciar-se. Està embarassada i això encara (amb la seva mentalitat) l’aliena més.
LLàstima que l’Orella no hagi pogut fer en Brack!
Montse
Hola de nou Montse
Gracies per la teva visió del personatge de Hedda Gabler. Segurament es com tu dius i es justifica perquè esta escrita fa molts anys … 122 anys, ni mes mi menys.
Avui en dia, queda una mica ridícul, (tractant-se d’una dona complertament lliberal), que es tingui que sotmetre a un casament que no desitja per res del mon. No estic massa d’acord amb l’idea de que vulgui representar “la defensa de la llibertat de la dona per sobre del gènere masculí”.
La llibertat d’aquest personatge, provoca la desgracia de la gent que l’envolta , sigui home o dona. No vol solsament la seva llibertat, sinó mes aviat tindre sotmesos i a les seves ordres…. així com als seus desitjos sexuals, als homes que l’envolten, important-li ben poc el mal que aquesta relació por arribar a fer a aquestes persones. Únicament pensa amb ella mateix. Això es pot considerar llibertat ???
No crec que es pugui posar com exemple d’una dona que desitja la llibertat de la dona…. l’únic que vol es a si mateixa i la resta de l’humanitat tant li fot. Ho ha tingut tot, es una nena malcriada i no esta disposada ni tan sols a rebaixar un boci el seu status social… com tothom desitja el millor, però el vol sense que tingui que fer cap esforç personal. Li agrada la bellesa i el “dolce far niente”, vol tenir servei domèstic, una casa ben gran, no vol en cap cas cap obligació i encara menys tenir fills, tan sols per la feina i la responsabilitat que això representaria.
En quant veu que els esquemes en els que ha basat la seva vida, es poden trencar (representat per la trencada de papers que simulen les finestres)…. i descobreix la realitat desgraciada de la seva vida…. es quant creu que no paga la pena viure. Tampoc accepta de cap de les maneres que el vell Brack, la sotmeti a les seves ordres a canvi del seu silenci.
Es veu atrapada SI, però no únicament per les normes, ni per els homes… sinó per la realitat crua de comprovar que la VIDA no es el que ella desitjaria que fos.
Per abans d’això, (de destruir-se a si mateixa), no dubta a fer desaparèixer el fruit mes apreciat de la persona que estima,(la seva obra mestre) i de donar-li la pistola perquè acabi amb la seva pròpia vida. Hedda Gabler….un personatge pervers, jo diria.
Moltes gràcies pel reconeixement a la feina que hem fet per què aquest muntatge tiri endavant, ja et pots imaginar que no ha sigut fàcil, el canvi del Francesc pel David ens va trasbalsar una mica, però també t’he de dir que treballar amb el David és un luxe i ha demostrat ser un gran professional fent de director i actor alhora.
Pels crítics no pateixis, personalment, faig teatre pel public no per ells; amb el teu permís jo també posaré un link al meu bloc
Moltes Gràcies
Es un honor per “Voltar i Voltar” que tu Ramon Ciércoles, deixi la seva petjada de la seva visita a casa nostre. A vegades oblidem tots el Teatreros, que el Teatre no es únicament el treball dels actors, la direcció o el text… i que sense la passió que poseu els tècnics no existiria el Teatre tal i com ara el coneixem. Una part importantíssima en el teatre de avui en dia es el SO, en el que tu treballes en moltes produccions que hem pogut gaudir, com aquesta Hedda Gabler o a Julieta & Romeo, per posar dos exemples recents.
En el Lliure de Gràcia tens a mes a mes la dificultat de que des de la seva nova inauguració el so ambient de les darreres files no es massa bo i quant els actors volen xiuxiuejar et quedes sense assabentar-te del que han dit.
En el muntatge de Hedda, en un parell d’escenes, i per la escenografia amb les portes de la terrassa, existeixen escenes que el so sembla embotellat i tens que aguditzar l’oide per no perdre detall. A banda d’això, el teu treball en Hedda, el trobo fantàstic…. moments impactants de SO, com l’escena on apareix la Laia Marull per primer cop… impactant de debò.
No acostuma a ser normal que la gent que treballeu al Teatre tingueu relació amb els Blocaires aficionats al Teatre i no entenc la raó. M’alegro de que tu siguis una excepció.
Ara mateix poso un enllaç al teu Bloc, on he descobert que a mes a mes ets un bon fotograf.
Esperem que ens continuïs visitant alguna vegada.
Una abraçada Ramon
Retroenllaç: Hedda Gabler « Ramon Ciércoles
Retroenllaç: – 093 (22/23) – Teatre – TOTS EREN FILLS MEUS – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌) – 02/03/2023 |