Dissabte 23 de Juliol. Avui anem a veure l’espectacle que per nosaltres fa el numero 20 d’aquest GREC2011.
En motiu d’aquest numero 20, m’agradaria fer unes consideracions al respecte abans de començar la crònica pròpiament dita d’aquest concert. Molta gent ens comenta que “estem malalts” per intentar assistir a tants espectacles en tan sols 45 dies que dura el Grec; deixant a banda que cada persona gasta els seus diners en el “vicis” que mes li agraden… tinc que dir, que per nosaltres desaprofitar la enorme oportunitat de que a la nostra pròpia ciutat, Barcelona, es celebri un Festival internacional d’aquesta categoria, seria poc menys que imperdonable; creiem que es una enorme SORT que ens serveixen en safata de plata; sense desplaçar-nos fora de casa nostre, a un cop de cotxe o de Metro podem gaudir moltes vegades d’espectacles de una gran vàlua. Dels mes de 60 espectacles oferts en aquest GREC2011, “tan sols” hem pogut veure una tercera part… vist aixi poder no sembla tan exagerat.
Per posar un exemple hem assistit un parell d’anys al Festival de Musiques sagrades del mon a la ciutat de FES al Marroc… i en tan sols una setmana hem assistit a una mitjana de mes de 20 concerts…. i l’any proper tenim l’idea de viatjar a Avignon uns dies per tal de assistir al Festival internacional de Teatre que esta considerat el mes important d’Europa… i llavors si que te mes costos.
Anar a la teva ciutat a veure Teatre, Òpera o concerts… econòmicament parlant no es tan costós com sembla en principi… i ho dic sabent que molts dels que llegeixin això amb molta seguretat posaran cara d’incrèdul… tot dient …si home ….això t’ho creus tu !!!
Per aquesta raó, la meva idea es que les cròniques que escrigui a partir d’Octubre, un cop tornem de vacances i comencem la temporada 2011 – 2012, la meva intenció es que a cada “post” posaré el preu “oficial” de cada espectacle individualment considerat, i el preu que paguem nosaltres aprofitant ofertes, descomptes, abonaments, invitacions, assajos.. o el que sigui…. i ho faré per tal demostrar que la CULTURA no resulta tan cara com sembla, si et saps bellugar per aprofitar les avantatges que ofereixen a tothom que les vulgui aprofitar. Creiem que moltes vegades surt mes car sortir un cap de setmana fora de la ciutat, que assistir a un munt d’espectacles al llarg de forces setmanes. Ho demostraré… ja ho veureu !!!
Be… prou de rotllo, perquè el Post te que parlar en realitat del que va ser aquest concert de JAZZ del grup…. que segurament te mes fama mundial en aquest tipus de musica… un trio que ja es un mite en vida… KEITH JARRETT TRIO. Cada dels seus components per separat es una personalitat reconeguda mundialment en el mon del Jazz … i junts es una autèntica delicia.
Val a dir que “l’estrella” del trio es sense cap dubte en KEIH JARRET, personatge que no suporto personalment (encara que no es el primer concert d’ell al que assisteixo)… i es que es creu “DEU” a la terra … literalment un “cregut” de cap a peus i que sempre te que fer el seu “xou” per indicar el seu poder quant actua; sincerament, em recorda el gossos mascles que van deixant la seva pixarada a cada un dels arbres per els que passa.
Aquest cop no ha estat diferent i ja a la entrada del Teatre GREC ha fet posar un cartells “amenaçants” tot prohibint qualsevol enregistrament en qualsevol format, càmera, mòbils o el que sigui, sota l’amenaça de suspendre l’espectacle. Els altaveus abans de començar reiteradament ho fan saber, tot dient que inclús no es podran fer fotografies ni en els aplaudiments finals del espectacle (el que dic jo… un CREGUT !!!) … i aixi i tot quan surten al escenari i ja un cop saludant al public abans de començar a tocar res, …”l’estrella” Keith Jarret, es torna cap els camerinos tot dient que no surt perquè li sembla haver vist alguna persona amb mòbils a la ma…. deixant palplantats als altres dos components en mig del escenari, fins que al “nano” se li passa el cabreig i torna a sortir.
No es el primer cop que ho he vist fer…. al Auditori de Barcelona fa uns anys, el mateix individu va parar el concert en mig d’una peça per el mateix motiu…. i dirigint-se al public va amenaçar en “fotre el camp”. Sembla avui en dia, impossible que es tingui que aguantar a un prepotent d’aquestes característiques, tot i haver pagat per veure’l un preu força elevat (entre 68 euros i 36 euros… aquest ultim preu als seients mes laterals on en teoria la visió no es complerta) …. es l’espectacle mes car del GREC2011.
- KEITH JARRETT – JACK DEJOHNETTE – GARY PEACOCK
Els altres dos components del grup son GARY PEACOCK i en JACK DEJOHNETTE. El programa de ma diu d’ells el següent :
Per separat són tres grans noms del jazz, però junts han assolit la condició de mite. I és que ells han escrit algunes de les pàgines més brillants de la història del gènere, com saben els qui els han vist en les seves actuacions a Barcelona, entre elles la vetllada que van protagonitzar al Grec 2009. Keith Jarrett, mestre del piano i improvisador de talent que va treballar amb el mític Miles Davis i es va convertir en estendard del jazz d’avantguarda, va tocar amb Peacock i DeJohnette per primera vegada l‘any 1977. Va ser el 1983 quan van formar un trio permanent. Tot i que d’aleshores ençà han passat més de vint anys, avui la seva música segueix sonant tan fresca com el primer dia.
Per por a que un personatge tan diguem-ne “especial” tornés a fer el xou de parar el concert, la veritat es que durant tot el concert gairebé ningú o casi ningú es va atrevir a treure ni el mòbil de la butxaca. Però al final, gairebé tot “cristo”, entre ells jo, varem fer fotos e inclús algun vídeo, per boicotejar actituds que sota cap concepte es deurien d’acceptar.
Un cop dit això, i deixant a banda les seves manies i excentricitats, (no girar-se en cap moment de cara al public en tot el concert, tocar amb ulleres de sol fosques el piano i en una ambient quasi be lúgubre amb els focus esmorteïts…. passejar per l’escenari tot bevent i sempre d’esquena al public…, tocar el piano sense posar el cul gairebé a la cadira, fer xiscles de manera ostensiva contínuament mentres toca el piano….etc), …. es te que reconèixer que en l’actualitat, es UN DELS MUSICS MES VALUOSOS DEL PLANETA TERRA.
A la Wikipedia posa el següent:
Keith Jarrett (Allentown, Pennsilvània, 8 de maig de 1945) – Pianista prodigi, als 17 anys oferia concerts de dues hores amb material propi, va debutar en els Jazz Messengers d’Art Blakey, encara que ràpidament es va enrolar en el quartet de Charles Lloyd, on els seus aires postbop van impressionar. A la fi dels seixanta va entrar en el grup elèctric de Miles Davis (al costat de Corea, Holland, Moreira, Bartz i DeJohnette) amb resultats tan enlluernadores com va reflectir Live / Evil (1970). Després de renunciar a l’orgue i el piano elèctric, la seva carrera en solitari està íntimament lligada a la discogràfica alemanya ECM, de la qual Keith Jarrett en va ser un símbol d’ECM, amb l’edició de més de cinquanta discos en ECM, i amb la seva rica varietat compositiva en infinitat de gèneres, revolucionant el jazz de llavors amb el seu poderós avantguardisme melòdic, com aviat va demostrar amb My song, Belonging o Nude ants.
El Keith Jarrett Trio, considerat com un dels grups de jazz més importants del món, l’integren el bateria Jack DeJohnette, i el contrabaixista Gary Peacock i el mateix Jarrett. La seva tècnica d’improvisació combina no solament jazz, sinó també unes altres formes de música, especialment clàssica, gospel, blues i música folklòrica i ètnica.
Realment el concert va ser extraordinari i va durar quasi 3 hores, ja que al final sembla que el senyor va considerar que el public ens havíem portat força be i va tocar fins a 4 bisos…. i en ell això si que es extraordinari.
Us deixo un ÀUDIO de aquest extraordinari trio de JAZZ…. si voleu escoltar-la solament teniu que clikcar a sobre del dibuix del altaveu… es la peça AUTUMN LEAVES…
.. i algun vídeo trobat a la xarxa…
… i evidentment la foto que vaig fer…… de lluny… però que la vaig fer…. i únicament per la senzilla raó de que Keith Jarrett no aconseguís el seu objectiu…. i també el vídeo que vaig gravar des de fora de la graderia, ja en el bisos.
Imma Barba
Miquel Gascon
Per motius laborals no puc seguir-vos tant seguit. Però llegint el teu al.legat a favor de la Cultura, haig de dir que hi estic bastant d’acord, no sempre pot ser, però….. Les persones tenim afeccions i preferències, i seria molt aborrit que tothom tinguèssim les mateixes. Amb tot, us he de felicitar per la gran energia i “aguante” que teniu, doncs si saps que t’has de llevar a l’endemà, a voltes, costa molt seguir un ritme tan frenètic. Que els deus us conservin la salut!
Pels que pensen que no hi han duros a quatre pessetes: demà dia 27 de juliol a les 22’15 als jardins del Palau Robert, s’hi retransmet en directe des del Liceu l’Òpera Carmen (almenys això posa el programa) de franc!!. Nosaltres, també intentem aprofitar totes les “avantatges” que trobem a BCN. Té un inconvenient: molts cops no pots triar ni dia ni lloc, però mira…
Per cert, una recomanació Cinema Verdi: cinema francés “Silencio de amor”feia molt temps que no m’ho passava tant bé al cinema, vaig desconectar completament i , fins i tot, al final, que és genial, vaig plorar una miqueta.
Una exposició: Caixa Forum , “Retrats de la belle Èpoque”. Per cert Miquel, et vam veure el dia de la innauguració, nosaltres estàvem esperant que ens deixessin una “descapotable” (cadira de rodes) i quan et vam anar a trobar ja havies desaparegut!
M’ha fet riure el teu comentari quant dius que estas quasi d’acord amb el meu “AL.LEGAT” a favor de la Cultura. De debò que no pretenia fer-ho Montse; mes aviat el que pretenia dir es…. que si saps bellugar-te ….”econòmicament” no surt tan costos com sembla a priori. Perquè ho he fet ?… per la senzilla raó que a vegades em sento com una mica “acusat” en la actual situació de crisi, per algunes persones del meu entorn, de ser un privilegiat “econòmicament parlant” per el fet de sortir tant i no quedar-me a casa a veure la Tele…per exemple.
Crec que soc molt actiu culturalment parlant, però com tu dius i estic també d’acord en que cada persona te les seves aficions i cap d’elles te que ser millor que les altres. Com ja saps l’Imma, per posar un exemple es una gran lectora com tu …i es cruspeix un llibre setmanal de mitjana (com a mínim)…. i a altres persones els hi agrada sortir cada cap de setmana, com en una època de la meva vida quant era mes jove i els nanos eren de debò “nanos”. El que si es veritat, es que sempre he estat un “cul inquiet” i l’Imma ha sabut seguir-me sempre sense cap queixa. De totes maneres ara tenim horari de 8 a 15 i ens permet sortir mes, ja que no anem tan cansats. El que si em costa esforços de debò es mantenir al dia el BLOC.
Prenc nota de la teva recomanació de la peli “Silencio de amor”… esta ja posada a la llista. Ara acabo d’arribar a casa de veure una pel.licula a Caixa Forum que m’ha impressionat molt… es diu “OSAMA” i es la vida d’una nena al Afganistan dels talibans; molt dura però alhora crec que es imperdonable el no veure-la. ah…!!! i el preu ha estat un euro i mig.
Llàstima de no haver-hos vist a la inauguració de l’exposició “Retrats de la belle Èpoque”; la veritat es que vaig anar-hi sol i la vaig veure força ràpid perquè l’Imma m’estava esperant al Teatre Grec per anar a veure “La Caida de los Dioses”; L’Exposició em va semblar extraordinària, però la vull veure amb mes calma i llavors segurament faré també la crònica.
L’opera CARMEN a mi em va agradar molt fa uns mesos al Liceu; ara es la reposició i crec que val mol la pena de que no us la perdeu. La retransmeten en “semidirecte” degut a la llum (al Liceu comença a les 20 hores), al Palau Robert i també a la platja de la Barceloneta com cada any gratuïtament …. en aquest ultim lloc al final de la retransmissió surten a saludar de debò els cantants que es desplacen a la Barceloneta expressament. També la retransmeten però al canal 33 al mateix temps…o sigui que si es per comoditat, ja saps.
Una abraçada Montse.
.
Gràcies wapo!!
Bona nit Miquel, la veritat és que tinc tantes coses i tant diferents per comentar que no sé per on començar .
Pel que fa al tema de la “malaltia”, no seré jo qui posi en dubte la vostra salut mental perquè em temo que patim del mateix mal i no tinc (ni suposo que tu tampoc) cap intenció de posar-hi remei. Nosaltres també som destinataris de tota mena de comentaris d’amics per la nostra agenda plena d’actes i espectacles de tota mena, tot i que tinc que dir que en la majoria dels casos són més aviat d’enveja sana i admiració que no pas de retrets. Jo respecto que qui sigui es gasti els seus calers en un meravellós 4×4, en una segona residència o en un vaixell despampanant, però també exigeixo un respecte perquè el destí dels meus ingressos sigui, en una molt bona part, en una inversió efímera, però que m’acompanyarà sempre fins que mori i que no tindré que vendre’m, si la conjuntura econòmica no acompanya.
Dit això, em sap greu però tindré que treure el fuet i donar la raó al meu (nom sé si encara teu) benvolgut Keith Jarret. Anem a veure… vosaltres aneu a veure i/o a escoltar un concert o a fer-ne fotos o vídeos ? És potser el seu l’únic espectacle al llarg de la temporada on s’expressa CLARAMENT que no es pot fer cap tipus de gravació ??? Cal recordar el missatge de la veu en off d’en Pere Arquillué al Lliure on ens recorda d’apagar els mòbils i de la prohibició expressa de fer qualsevol tipus d’enregistrament ? Qui avisa no és traïdor, sigui més o menys cregut. I si havia algú (tú inclòs) que es va voler saltar les regles, en Keith Jarret estava en TOT EL SEU DRET de fer el que va fer. I la quantitat més o menys alta que tu o la resta de públic va pagar per veure’l en directe no té res a veure amb respectar el seus desigs, siguin més o menys paranoics.
Gaudeixo moltíssim amb els comentaris del teu bloc, però la teva actitud aquesta vegada m’ha decebut moltíssim…. qui és l’excèntric ? Ell per no estar de cara al públic o vosaltres per fer cas omís a les advertències ? També ho era en Miles Davis per tocar d’esquenes al públic ? Que potser no feia xiscles l’Oscar Peterson quan tocava el piano?
No he escoltat ni vist cap dels vídeos ni imatges que has gravat del concert (tot i que ganes no me’n falten), perquè considero que has traït i menyspreat els desigs de l’artista relatius a aquesta qüestió. Si ell va de cara, tu també hi hauries d’haver-hi anat i , en aquest cas concret, no fer cap tipus d’enregistrament sonor o visual del mateix…. és la meva sincera opinió, contundent, però la que em surt de dins.
Per acabar, sé que no és ben bé el mateix, però em permeto exposar un cas similar al que ens has explicat : Festival de Avignon – 25 de juliol – Dansa – Anne Teresa De Keersmaker – “Fase” (una de les coreografies més famoses de les darreres dècades)… un absolut esdeveniment !!!!
La seva absoluta sincronia i perfecció, es va veure veu trencada per un/a impresentable de primera fila que sembla a ser que es va dedicar a fer fotos o filmar l’esdeveniment. Imagina la perfecta harmonia del vídeo que t’he adjuntat trencada (amb tota la raó del món !!!!) per la seva intèrpret, increpant a aquest/a indecent/a pel fet d’haver estat la major part de l’estona gravant-la i no pas gaudint de l’espectacle. En aquest cas, però, tinc que dir, que bona part de la culpa la té el Festival d’Avignon, per no avisar abans de començar l’espectacle que calia apagar els mòbils i no enregistrar moments del mateix, però en el cas del vostre concert, sincerament crec que no hi ha excusa que valgui !!!
Estimat amic Xavier
Respecte a la “malaltia” que compartim estem totalment d’acord i per això no em vull estendrem mes.
Respecte a la segona part del teu comentari, crec que la teva “fuetada” es totalment injusta i te la raono.
Jo MAI en una obra teatral he fet una fotografia ni he filmat cap seqüencia de la producció i ho podria haver fet però em sembla una falta de respecte cap a la feina dels que estan actuant. Des de que escric el BLOC he publicat 144 cròniques en 10 mesos que te de vida “voltar i voltar” i les fotografies i vídeos son estretes de la xarxa on tothom te accessibilitat. Les úniques fotos que faig i publico es al final de les representacions en el moment de les salutacions dels actors i dels aplaudiments i es que llavors esta permès… i ho faig tan sols per intentar que les cròniques siguin mes amenes i no sigui tot lletra…ja que la gent no s’ho miraria.
Intento amb la meva feina desinteressada, PROMOCIONAR la cultura i els actes als que assisteixo… res mes.
El que si es veritat es que en els últims concerts al aire Lliure al Teatre GREC i únicament en recitals de cançó (on tot cristo esta filmant amb els mòbils), he filmat algunes cançons i les he publicades, perquè una crònica d’un concert de la Maria del Mar Bonet, per posar un exemple sense posar una mostra en vídeo crec que queda força sosa. Aixi i tot ho he fet per promocionar-lo, ja que quant m’agrada un concert acostumo a comprar els CDs si no els tinc ja comprats per avançat.
En el cas que ens ocupa, …o sigui el per mi IMPRESENTABLE i CREGUT…KEITH JARRETT, abans d’entrar en el mateix recinte em vaig gastar 20 euros per comprar un cd doble per desprès escollir alguna peça per incloure-la al post que has llegit.
Si, amic Xavier… a mes de temps, molt de temps lliure que inverteixo en crear el Bloc, em costa els meus cales, perquè compro musica per incloure-la en les cròniques…. les fotografies que penjo em consumeixen espai del que tinc “comprat” a wordpress i de cada tan en quant tinc que pagar mes espai, per continuar fent aquesta feina.
Si fos per mi, no em faria falta comprar res de musica, ja que pago mensualment la quota de Spotify i puc escoltar la musica que em ve de gust i on em ve de gust a traves del iphone. Els vídeos que poso en el post son extrets també de la xarxa com explico, si t’ho llegeixes be, excepte l’ultim que vaig gravar des de fora de les grades i ja en els bisos. Aquest personatge, quant el contracten posa unes condicions que no son normals…. es creu que es algú “especial”…un “divo” … que no permet ni que els fotògrafs professionals entrin en els seus concerts…els hi te fòbia; com tu saps en tots els concerts es permès que durant les dues o tres cançons primeres els fotògrafs professionals puguin fer les fotos de rigor per publicar als mitjans de comunicació la actuació. Aquest IMPRESENTABLE es permet el luxe de prohibir això… o sigui que ni tan sols els mitjans de comunicació puguin fer la seva feina. MAI m’he trobat un cas que prohibeixi que la gent (i menys en l’època actual que tothom porta una càmera en el mòbil), pugui fer fotos en els aplaudiments final o inclús en els bisos, perquè ja no forme part del concert pròpiament dit.
Solament per aquesta raó l’Imma va filmar a posta i jo ho vaig publicar a posta, per boicotejar actituds que crec que es deurien de eradicar. El public a mes de pagar som persones i ens tenen que tractar com el que som… i no com nens petits.
El que si estic d’acord amb tu es que es IMPERDONABLE fer fotografies en FLASH que destorben als artistes i a la resta de public… i a mes a mes no serveixen de res, perquè un flash mes enllà de 2 metres no fan cap funció.
Pots mira els vídeos de KEITH JARRETT tranquil·lament, no son piratejats per mi, son estrets de la xarxa on tothom tenim accés…l’unic que he fet es recollir-la per fer mes didàctic la crònica…. l’ultim vídeo si ets tan purista, millor que te’l saltis, encara que no et perds res, ja que la qualitat obtinguda amb un mòbil….com saps no es gaire bona.
No t’imaginas la feina que em porta escriure cada una de les cròniques… i de debò que les faig amb l’intenció de PROMOCIONAR sempre el que vaig a veure, encara que no m’acabi d’agradar o encara que personalment algun d’aquest personatges els tingui travessats per les seves actituds prepotents.
.
Una abraçada
La meva reacció ha estat força desproporcionada, i em sap greu haver-me expressat en segons quins termes. Ja saps que sovint m’agrada polemitzar amb algunes qüestions, i la veritat és que vaig arribar una mica “calent” d’Avignon i t’ho he fet pagar a tu. Per tant, les meves disculpes.
Dit això, recalcar que mai t’he retret cap de les aportacions visuals (tant en format de foto com de vídeo) que has fet als teus articles, només ho he fet en aquest cas perquè entenia (i tu mateix ho admets) que hi havia un punt de provocació a la teva actitud i que podria haver arruinat, com a mi em va passar, l’espectacle per una nova “espantada” del artista en qüestió. A més, i insisteixo, l’avís era clar i contundent : NO ES PODEN PRENDRE IMATGES NI VÍDEOS DURANT EL CONCERT. I saps perfectament que és un avís que es extenssiu a la pràctica totalitat dels espectacles als quals assistim i afecta a tots els espectadors, hagin comprat o no els seus CD’s, o sigui que no entenc perquè se us fa extrany que un artista no doni inici o interrompi el seu concert/espectacle si creu que hi ha algú que estigui fent cas omís a les seves advertències. No crec que això sigui tractar al públic com nens ni deixeu de ser persones, en canvi aquest joc de “a veure qui pot més, si ell o jo” sí que la trobo una actitud força infantil i titllar-lo d’impresentable perquè vulgui que es compleixin les seves exigències ho trobo tant desproporcionat com la meva reacció al teu escrit.
Quan vas a un concert d’aquest senyor “signes” un contracte amb unes clàusules… i si les incompleixes ell també té dret a no cumplir els seus compromisos, no? Els fotògrafs professinals ho compleixen, i la reacció llògica seria que als mitjans no hi hagués ni una sola crítica del concert, això sí que seria un ‘boicot’ seriós i conseqüent.
En fí, podríem estar esgrimint arguments fins demà i no crec que et convencin ni els teus ho faran amb a mi, em temo…. però no podem estar d’acord en tot, no?
Torno a repetir-te que mai he filmat res en un TEATRE com insinuaves en el teu primer escrit. En aquest cas ho vaig fer a posta (millor dit, la meva dona), si… i jo el vaig publicar….però ho varen fer quant ja teníem la seguretat que NO ARRUÏNARIA RES A NINGÚ, perquè el concert havia acabat feia estona i ja era el 4art bis. Torno a repetir-te que tot el material fotografiat per mi en aquest Bloc, inclosos els vídeos, son ja un cop el espectacle ha arribat a la seva fi.
Jo no signo cap contracte quant assisteixo a un concert, solament faltaria !!! AIXÒ SI, PAGO PER VEURE UNA ACTUACIÓ !!! En tot cas voldràs dir que tindria que respectar uns principis establerts, per respecte a no se quina costum que fins ara s’ha considerat com valida … però no existeix cap llei que ho prohibeixi. Per molt que per els altaveus repeteixin un cop i un altre que no es poden fer fotografies, ells mateixos saben de cert que es inútil, ja que avui en dia tothom porta a la butxaca com a mínim una càmera fotogràfica i molts d’ells l’únic que pretenen al fer-ho es tenir un record… res mes; en cap cas la gent vol fer negocis amb les seves imatges… i tu i ells sou conscients d’aquesta realitat. El dir-ho per els altaveus es una manera de esmorteir-ho…. però siguem sincers ….avui en dia algú es creu que tothom farà cas per la senzilla raó de que uns altaveus ho indiquin ??? El que tindrien que començar, en tot cas, es a educar al public, en el fet de que no es pugui fer amb flaix, que es el que realment molesta…. siguem sincers.
O es que em voldràs fer creure que mai has tret una fotografia en un espectacle ???
El contracte ho firma el artista per actuar, i els espectadores com jo, hem pagat la entrada corresponent i tenim el dret a que ell actuí, independentment de que al artista li agradi o no que li facin fotos. Que es això d’amenaçar a la resta del espectadors de que pot abandonar la seva actuació ???.
A aquest bon home (per dir alguna cosa), ja li fan força boicot els mitjans de comunicació, per no deixar-lis fer la seva feina… ells estan treballant i tindrien que tenir llibertat per poder informar. Deixam a mi també actuar en llibertat i poder-ho a mes a mes expressar-ho per escrit… es la meva forma de dir-li a ell que no estic d’acord … es el meu boicot.
En aquest tema per moltes voltes que li donem, crec que no podrem arribar a un acord. Jo tinc claríssima la meva postura i penso continuar fent fotos o el que calgui si veig que no molesto a la resta d’espectadors i sempre al final del espectacle.
Una abraçada
Dos últims comentaris al teu escrit i un afegitó per matar el tema : lo de “signar un contracte” ho deia en sentit figurat, evidentment, i amb tota sinceritat no he pres mai ni una sola fotografia durant un espectacle en el qual se m’ha dit prèviament que no puc fer-ho, t’ho prometo.
I darrerament, de debó que em sento un autèntic ‘bitxo raro’ perquè dec ser del pocs que tanquen el mòbil durant l’espectacle, ara la “moda” és deixar-lo en silenci, així pots mirar l’hora o els SMS si t’avorreixes contaminant lumínicament la platea, i pots gaudir dels fantàstics bzzzzzzzzzzz’s de la vibració del telèfon del veí del costat quan algú l’està trucant continuament. Lo de les fotos no em molesta ni mai no ho retreuré a ningú, mentre no suposi cap alteració de l’espectacle com em va passar a mi a Avignon.
I tranquil, que estàs parlant amb un autèntic fetitxista teatral, i si lo teu són les fotos, jo vagi més pel tema material….. sempre que no suposi agafar res de sobre l’escenari, m’ho tinc prohibit. Han de ser només objectes que hagin travessat la quarta paret : tinc un petit palet dels milers que van ploure del cel de “LA PANTERA IMPERIAL” de Carles Santos, tinc una petita pluma que es va deixar anar del vestit de la protagonista de “GARDENIA” que va anar rodolant per l’escenari i va venir a parar a la meva ma sense tenir que fer cap esforç, ja que estava assegut a la primera fila, fins i tot tinc la carta que llegeix i llença el meravellós personatge de Giacinta a la no menys meravellosa “Trilogia della Villegiatura” que vaig veure a Temporada Alta. Perquè vegis que n’hi ha que encara estan molt, però més malalts que tú.
Respecte al vídeo que has deixat i que m’ha agradat molt….. em dones la raó al penjar-lo. Amb aquest vídeo has promocionat una artista o una dansa que jo poder no coneixia i ….l’has penjat o despenjat de internet amb aquesta intenció i no amb cap altre. Ara, segurament et podria retreure jo també el pirateig que fas amb aquesta acció ???
A un artista que esta actuant li poden molestar molt els flaixos, però que una persona li pugui estar filmant una escena de forma discreta amb el mòbil com a record personal….. li pugui molestar …., crec que no es per tant i menys per parar l’actuació i recriminar aquest fet. Poder el que realment els hi molesta , es que no comprin les seves cançons o danses en els CDs o DVDs que ells mateixos posen a la venta.
Vaig adquirir el DVD d’aquest espectacle el matí abans de veure’l perquè m’el havien recomanat moltíssim i les danses tenen lloc a paratges molt curiosos i especials. Per tant, no crec que el fet de penjar un enllaç que he trobat al Youtube sigui ben bé un acte de “pirateig”, però en fí.
Dubto molt que la cosa anés com suggereixes, jo crec sincerament que la persona que filmava deuria estar molestant molt a la ballarina, en aquest cas l’autora de l’obra, l’Anne Teresa de Keersmaeker. Hi han càmeres (al menys la meva ho fa) on s’encen un pilot vermell quan graves o fas fotos i la llum és insuficient. Aquesta dansa crec que ha de requerir una concentració absoluta i qualsevol cosa pot arribar a distreure, i sobretot si es fa des de fila 1… de fet, uns 20 o 30 segons abans de parar de ballar i anar a recriminar a l’espectador la seva actitud, ja li estava canviant la cara, o sigui que era evident que hi havia alguna cosa que li estava impedint portar a terme els seus moviments d’una manera òptima. I no cal dir que l’actitud d’aquesta persona va afectar als tres o quatre centenars d’espectadors que assistíem a l’espectacle, ja que la magia es va trencar del tot, malgrat que va tornar-hi al punt on ho havia deixat, i en cap moment va anar-se’n, com Mr. Jarret.
Ho posava unicament com un exemple, lo del teu video. A mi no m’ha molestat, mes aviat tot al contrari, ja que has PROMOCIONAT la dansa i en concret a Anne Teresa de Keersmaeker. Ho deia perque com en aquest cas la teva actitud es beneficosa per ella i per la cultura.
La actitud del espectador d’avignon, i tal com ho expliques, tens tota la raó, va tenir les seves consecuencies i crec que esta mal fet… pero jo aixó no ho he negat des de bon començament. De totes maneres, crec que l’actitud de l’artista encara ve ser molt pitjor perque vareu rebre tots sense tenir la culpa de res.
Acord total amb la teva defensa del extraordinari consum de la oferta cultural que feu. Jo no podria seguir aquest ritme, però res a dir, i enveja per la demostració de vitalitat. I accord amb la crítica a Keith Jarret, un music que nomes va ser únic amb les seves improvisacions (mític disc del concert a Colonia) tan pedants com ell.
Estimat Jose Luis
Et trobàvem a faltar. Com han anat les vacances ?
Lo del consum “cultural” es simplement aprenentatge… i si com últimament esta passant tens al teu abast espectacles d’una qualitat extraordinària, costa ben poc tenir “dependència” cultural del que es fa a la nostra ciutat…. i es que si ho penses be, tenim una enorme sort de viure en un lloc amb tantes possibilitats per tot !!!
La meva critica a Keith Jarret, que consti, únicament anava dirigida a la seva pedanteria. En quant a la seva musica que a la fi es el que interessa de debò es gairebé ORGÀSMICA !!!
Una abraçada
Vacances pasades no mouen molí… (?) Tornada a la feina, nova, molta, cansadillo. Que hi farem. Animem-nos, que tot pasa, i les bufetades fortes sempre venen d’un altre banda.
El trios de Jarrett son extraordinaris; la seva música, el seus solos “improvisats” de 40 minuts, una filfa (Obviament, per mi, perque hi ha molta gent molt entesa que no opina el mateix). I com que li tinc mania com a persona, em ve molt de gust dir-ho.
Benvingut dons José Luis a la realitat. Tornada a la feina i al dia a dia, però pensa que tens molta sort en dedicar-te a una feina mes humanitzada que política…. a la meva propera vida si no neixo fill d’un xeic del Emirats Arabs, crec que em dedicaré a una professió mes propera a la gent, i de ben segur m’omplirà mes.
A mi també vegades aquestes “teòriques improvisacions” em semblant veritables enganyifes que donen molt “caché” i poc mes… però la seva musica sigui improvisada o no, es extraordinària. Estem absolutament d’acord que en Jarrett com a persona deixa molt que desitjar.
Una abraçada
Gracies per trobar-me a faltar (antes muerta que olvidada) i una abraçada també.