– Teatre – FANG I SETGE (🐌🐌🐌) – Teatre Victòria – 09/02/2016

Ens feia molta il·lusió poder veure aquest Musical i de fet ho vàrem intentar quan es va representar a Olesa l’any passat, però no va poder ser a causa d’un parell d’accidents gairebé concatenats; en assabentar-nos de què es portaria de nou a Barcelona en una nova versió, potser vàrem ser dels primers que vàrem adquirir les entrades.

L’escenari del Teatre Victòria és molt més petit que el de la Passió d’Olesa i segurament aquesta ha estat una de les causes de replantejar-se fer una nova versió, que aquesta vegada ha dirigit Marc Angelet, que ha escurçat considerablement, la primera versió que va dirigir Joan Font.

Barcelona, juliol de 1713. Després de l’evacuació de les tropes aliades, la població ha quedat desprotegida davant l’exèrcit borbònic i els representants del poble decideixen optar per la resistència de la ciutat. Ònia, una noia de família noble, decideix plantar cara al seu pare. Desobeint les seves ordres, es nega a seguir la família a l’exili fora muralles. En lloc d’això, Ònia es queda a la Barcelona assetjada pel que ella creu que és el seu deure: sumar-se a la defensa de la ciutat i així, oferir el seu granet de sorra per preservar el paisatge de la terra que l’ha vist néixer.

Fang i Setge - Teatre Victoria 2

Un Musical que va compondre Salvador Brotons amb dramatúrgia de Marc Rosich i que es va poder aixecar gairebé a corre-cuita l’any 2014, gràcies a una participació important del teatre amateur de casa nostre, per tal de commemorar el tricentenari del 1714… la desfeta de Catalunya en mans dels Borbons.

Fang i Setge - Teatre VictoriaAra s’ha volgut professionalitzar la seva posada en escena, encara que també participen actors amateurs del Teatre d’Olesa, que actuen en períodes alterns. El resultat actual és molt digne, vist des del punt de vista d’espectacle teatral, ja que s’han volgut utilitzar tots els recursos que avui en dia permet aixecar una gran producció de teatre Musical,…. bons actors i alguns excel·lents cantants, mitjans audiovisuals que substitueixen en molts casos les escenografies de cartró pedra, per unes magnífiques projeccions que aporten una gran espectacularitat.

Per altra banda crec que es excessiu el volum de fum que s’utilitza, amb la intenció de fer més creïbles les escenes finals; cal tot això ?… el concert d’estossecs arriba a uns nivells també espectaculars, que haurien de fer repensar a la direcció de l’espectacle, la seva utilització; nosaltres vàrem d’haver d’utilitzar mocadors a manera de filtres, per poder mig respirar.

Malgrat l’espectacularitat de la posada en escena, creiem que l’argument no entra a explicar amb claredat els fets d’aquell setge a Barcelona i es perd amb la pueril història d’amor dels seus protagonistes, que és totalment previsible i s’apropa massa perillosament al Musical “Les Miserables”, de la que a vegades fa un “Copy Paste” massa evident; la història de les vides dels habitants d’aquella Barcelona assetjada, queda difuminada en excés.

Per altra banda la música creada per Salvador Brotons, té moments brillants, però aquests no sovintejant massa i això fa que en sortir del teatre, recordis molt vagament tan sols algunes d’aquestes melodies; en un espectacle musical, aquest fet és preocupant.

Malgrat que ens ha agradat força, especialment per la seva magnífica posada en escena i també per unes digníssimes interpretacions, creiem que aquest Musical li manca força, tant pel que fa en el simplisme del seu argument com sobretot per la seva feble musicalitat, que almenys a nosaltres no ens ha provocat emoció; encara que el resultat potser no ha estat l’esperat, volem aplaudir el fet d’haver volgut crear un Musical íntegrament fet a casa nostre i en la nostra llengua; sempre recolzarem iniciatives similars.

Una producció entretinguda, per passar una bona estona, malgrat que malauradament no creiem que passi a afegir-se mai a la llista dels grans Musicals.

Compositor: Salvador Brotons / Dramatúrgia: Marc Rosich
Direcció: Marc Angelet
Repartiment: Neu Pàmies (Ònia) // Jordi Llordella (William) // Aina Sánchez – Judith Tobella (Eulàlia) // Marc PujolJan Forrellat ( Ramon) // Annabel Tousaus (Núria) // Xavier Ribera-Vall (Onofre) // Ferran Frauca (Villarroel – el beneit) // Albert Gràcia (Joan Martí) // Aina QuiñonesAina Picarolo (Joana) // Frank Capdet (Bonaventura de Gualves) // Òscar Mas (Serra i Postius) // Dolors MartínezCarmina Checa (la donya) // Ignasi Campmany ( el malcarat) // Judith TobellaMireia Dolç (la bugadera) // Jan ForrellatMiguel Ángel Sánchez (el borni) // Clara Moraleda (la maca) // Albert Mora ( el notari – el xato) // Roser Cascante i Mercè Pàmies (dones cor)
Idea original: Xavier Povill / Lletres: Josep Pedrals / Coreografia: Toni Mira / Disseny de vídeo i projeccions: Francesc Isern / Escenografia i atrezzo: Laura Clos  i Sergi Corbera / Disseny de llum: Antoni Font / Disseny de so: Omar Merino / Ajudant de direcció: Ignasi Capmany
Producció: Excés d’Entusiasme Produccions SL

Ciutat cremada i cargol

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – FUENTEOVEJUNA, breve tratado sobre las ovejas domésticas (🐌🐌🐌🐌) – La Seca -Sala Joan Brossa – 11/02/2016

Aquesta adaptació de la coneguda obra de Lope de Vega, FUENTEOVEJUNA, ha estat obra d’Anna Maria Ricart, periodista que treballant a Catalunya Radio va decidir iniciar els seus estudis a l’Institut del Teatre i en 2013 va decidir donar el cop de porta al periodisme per dedicar-se de ple a la seva passió de dramaturga. Amb aquesta adaptació va guanyar el Premi Max 2015 a la Millor Adaptació Teatral.

Fuenteovejuna 1

Segons ella el periodisme i el teatre estan molt vinculats perquè des de tots dos àmbits intenta explicar la realitat del món en el que vivim, amb el periodisme des dels fets reals, amb el teatre des de la ficció.

Va treballar el text pensant en el teatre de carrer i d’aquí l’escenografia circular que ens presenta. Va ser representat al festival de Tàrrega, al Off d’Almagro i al festival Don Quijote de París. Ara aterra a la sala Joan Brossa de la Seca totalment adaptada per aquesta producció. Una aposta per fer un teatre proper a l’espectador i demostrar que els clàssics també són a l’abast de tothom.

“Haciendo averiguación
del cometido delito,
una hoja no se ha escrito
que sea en comprobación;
porque, conformes a una,
con un valeroso pecho,
en pidiendo quién lo ha hecho
responden: Fuenteovejuna.”

Fuenteovejuna 2

FUENTEOVEJUNA. Breve tratado sobre las ovejas domésticas, és la història del famós poble que cansat de les atrocitats d’un governador comendador corrupte i violador, decideix unir-se per combatre i finalment matar al seu opressor. Mentre succeeix l’acció, els actors comenten i opinen amb els espectadors, sobre aquest fet en concret, basat en una situació real (Crònica de Rades S. XVI) en la que Lope es va inspirar.

L’obra barreja el llenguatge i els versos de Lope de Vega amb el llenguatge actual. Es combinen, per exemple, amb la detallada observació del casament de Laurencia i Frondoso des de l’aplicació informàtica de Google Earth, i amb la convocatòria a la revolta des de les xarxes socials amb el #comendador.

Amb una força increïble els set actors es belluguen per l’espai escènic i fora d’ell interpel·lant directament al públic, jugant amb ell al mateix temps que expliquen la història. Una taula, uns tamborets i dues escales són els elements que els acompanyen i que prenen vida pròpia dins l’obra. Un acurat vestuari i les màscares pintades en els seus rostres fan la resta.

Passat i present ens descobreixen que els homes no han canviat gaire amb el pas dels segles ni amb les noves tecnologies, la historia entre opressor i oprimit és una constant de la nostra societat, la tirania del poder enfrontada a la ira d’un poble fart de ser trepitjat. Un poble d’altra banda de fàcil manipulació com es desprèn del sotstitol “breve tratado de las ovejas domésticas”.

Fuenteovejuna 3

La companyia Obskené va ser fundada per Constanza Aguirre, Judith Pujol i Ricard Soler a mitjans de 2008, en l’Institut del Teatre de Barcelona, amb la idea de realitzar projectes de creació innovadors explorant les diferents disciplines que conformen les arts escèniques.

“Fugim de la primacia del text, de l’actor o del director, per entendre les arts escèniques com un autèntic treball en equip des del principi del procés creatiu on cadascú treballa des de la seva especialitat per al si de la col·lectivitat.

Obskené es refereix a obscè, paraula que en la seva arrel grega vol dir fora (ob-) d’escena (-scè). La companyia Obskené vol mostrar en escena allò que fins ara s’ha amagat darrere el teló de fons. Busquem una creació obscena, descarada i contemporània”.

Una obra que ens ha sorprès i ens ha agradat molt; sens dubte la recomanem.

Autor: Lope de Vega
Dramatúrgia: Anna Maria Ricart
Direcció: Ricard Soler i Mallol
Intèrprets: Andrea Madrid/Queralt Casasayas (Pascuala i Cimbranos), David Menéndez/Javier Cárcel (Comendador), Guillem Gefaell/Marc Naya (Flores i Ortuño), Martí Salvat/Marc Pujol (Mengo), Rosa Serra/Ilona Muñoz (Laurencia), Sergi Torrecilla/Xavi Torra (Esteban), Marc Rius/Toni Mas (Frondoso)
Escenografía: Adrià Pinar Marcó \ Assesorament de movement: Marta Hervàs
Producció: Companyia Obskené

Cargol Fuenteovejuna

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – Els Oficis del Teatre – 7a sessió amb Maria Rosales, cap de regidoria – Biblioteca del Lliure 08/02/2016

I de mica en mica estem arribant al final d’aquest curs intensiu sobre els oficis del teatre que està resultant realment apassionant i engrescador.

Avui tenim la xerrada de Maria Rosales, la cap de regidoria del Teatre Lliure que ens rep a la biblioteca i ens explica en primer lloc que és un regidor d’escena: és el responsable de coordinar els departaments tècnics i artístics d’una producció.

La regidoria forma part de l’equip tècnic del teatre i rep les indicacions del director artístic depenen jeràrquicament del director tècnic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Maria Rosales va ser nomenada cap de regidoria l’estiu del 2014 després de dos anys a la plantilla del Teatre Lliure i d’haver-hi passat la prova de foc del Grec 2012. Fa 20 anys que treballa en el món de la regidoria al que, segons ens confessa, va entrar per casualitat. Els seus inicis van ser amb la companyia d’en Pepe Rubianes on va romandre durant 13 anys fins que com ella diu, se li va quedar petit. Estava treballant en un musical a Madrid quan se li va obrir la porta del Teatre Lliure i va “convertir en realitat un somni”.

Ens comenta quin és el perfil que per ella, ha de tenir un regidor:

  • Tenir coneixements tècnics – per saber en tot moment com afrontar un problema.
  • Ser organitzat – per tenir en tot moment la resposta
  • Amb autoritat – sense caure en l’autoritarisme
  • Bona concentració per prioritzar els problemes
  • Responsable – per no deixar res sense preveure
  • Sensible i generós – vers les persones amb les que interacciona, tècnics, creadors i artistes
  • Capacitat d’improvisació – davant de qualsevol “sorpresa”

En aquests moments el departament de regidoria assoleix també les funcions d’utilleria, i formen part del departament Joan Morillo i David Segú. Normalment s’assigna un regidor a cada una de les sales del Lliure, i en cas de reposició s’intenta que sigui el mateix regidor qui estigui al càrrec.

Les produccions que no són producció pròpia acostumen a portar el seu propi regidor (en aquests casos el regidor del Lliure, passa a ser únicament el regidor que s’anomena de “parets”). La persona de suport que és fonamental per al regidor és l’ajudant de direcció, ja que el director de l’espectacle normalment “desapareix” l’endemà de l’estrena.

La prioritat del regidor és que tot allò que esta fixat i que arribi al dia de l’estrena s’ha de mantenir fins a la ultima funció;  és el responsable de què el que s’ha estrenat es mantingui durant totes les funcions. Una eina fonamental pel regidor és el cronòmetre, al que està lligat moltes vegades inclús fora de la feina.

Oficis del Teatre - Regidoria Teatre LLiure - Maria Rosales - 7

La funció de regidoria té diferents fases en funció del moment:

  1. Pre-assaig i assaig a les sales d’assaig
  2. Assaig a l’escenari
  3. Funcions

Pre-assaig i assaig a les sales d’assaig

  • Organització de les sales:    
    • Utilleria (tots els estris que apareixen dalt l’escenari)
    • Mobiliari.
    • Marcatge (els senyals que es dibuixen al terra per fer-lo similar a l’escenografia final)
  • Presentació a l’equip
  • Seguiment dels assajos

Assaig a l’escenari

  • Incorporació de tot el personal tècnic i artístic
  • Inici dels assajos a l’espai real
  • Assignació de camerinos (hi ha 20 camerinos, alguns d’individuals, altres d’ús compartit, que es distribueixen a les plantes 4 i 5 del teatre)
  • Realització de les tablillas i de les incidències diàries.
    • Una tablilla és el document on s’explica a tothom el que passarà durant tota la jornada laboral, amb indicació detallada de totes les tasques, horaris i persones afectades. Es penja a la sala de miralls i es distribueix per correu electrònic a tota la plantilla.
    • Les incidències diàries és el document on queda registrat el que ha succeït durant la representació per si cal fer algun tipus de gestió l’endemà al matí abans de la propera funció o només cal que sigui de coneixement de tots.

Exemple d’assignació de camerinos

Oficis del Teatre - Regidoria Teatre LLiure - Maria Rosales - 8

Funcions

  • Abans de començar – seguiment de la tablilla
  • Durant la funció – control general de la marxa de l’espectacle (prevencions, execucions, cronometratge, ….). Una prevenció és l’avis que es dóna als actors indicant “previngut per entrar”, i el top és l’ordre d’entrada.
  • Fi de la funció- recollida del material i redacció del full d’incidències.

Exemple d’una tablilla de la funció 33 del REI LEAR

Oficis del Teatre - Regidoria Teatre LLiure - Maria Rosales - 11

Oficis del Teatre - Regidoria Teatre LLiure - Maria Rosales - 12

Oficis del Teatre - Regidoria Teatre LLiure - Maria Rosales - 13

El regidor és per definició un detector de problemes i es converteix en el pal de paller un cop l’obra s’ha estrenat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També és responsable del funcionament dels equips de megafonia, el que dóna els avisos al públic i el que dóna els avisos als actors de la companyia, i dels intercomunicadors que són els que permeten la comunicació immediata i continuada entre tots els tècnics de la sala. No poden permetre l’apertura de la sala fins que no estan tots els actors de la companyia al teatre, normalment uns 30 minuts abans de l’inici de la funció. Tampoc comença la representació fins que el cap de sala no comunica que tot el públic està ja al seu lloc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I en aquest punt vaig deixar de prendre notes i vaig “patir” amb la Maria l’estrès de la seva feina, ja que ens va explicar mil i una anècdotes, situacions viscudes i intervencions que han fet i fan possible que les representacions siguin un exemple de coordinació i treball en equip.

Gràcies de nou per aquesta oportunitat de conèixer un altre ofici del teatre.

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – LA VIDA DELS ELFS (🐌🐌+ 🐚) de Muriel Barbery

Vaig quedar enamorada d’aquesta autora amb la seva obra “L’elegància de l’eriçó” i esperava que em tornes a sorprendre amb aquesta nova novel·la que ha publicat nou anys després.

La Vida dels Elfs

¿Què tenen en comú la petita Maria, que viu en un remot poblet de la Borgonya, i l’adolescent Clara, que a la mateixa època s’instal·la a Roma per perfeccionar el seu talent per a la música? Aparentment res. En realitat, però, les uneix un lligam secret: cada una, per diferents mitjans, està en contacte amb el món dels elfs. El dia que una greu amenaça pesa sobre l’espècie humana, les dues noies inicien una llarga batalla per frustrar els plans d’un elf esgarriat.

Aquest és el resum que podem llegir a la contraportada del llibre, es tracta d’una història que s’endinsa en el terreny fantàstic i ens ensenya, de la mà d’aquestes dues nenes, que no es coneixen, el camí de l’aprenentatge per descobrir qui som i com les nostres accions poden salvar-nos o destruir-nos. Una lluita entre el bé i el mal que tots portem amb nosaltres.

He de dir amb total sinceritat que em va costar molt entrar-hi, no és una novel·la fàcil, ja que combina la màgia, la poesia i la fantasia com si és tractes d’un difícil conte per a nens grans.

Muriel Barbery va néixer a Casablanca l’any 1969, és professora de filosofia i autora de novel·les d’èxit com Una llaminadura i L’elegància de l’eriçó que ha venut 6 milions d’exemplars a tot el món i del que es va fer la versió cinematogràfica de la directora francesa Mona Achache.

  “La recerca de la innocència no deixa d’interpel·lar-me, i l’única manera de retrobar-la és en els infants, que han preservat la capacitat d’encantament davant del món.”

Elf i Cargol

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre – XARNEGOS (🐌🐌+ 🐚) – Almeria Teatre – 07/02/2016

XARNEGOS ha prorrogat a l’Almeria Teatre i aquesta circumstància ens ha permès poder veure aquesta producció, que se’ns havia escapat en un primer moment per culpa de la nostra massa atapeïda agenda de Teatre. De fet aquest diumenge vàrem tenir sessió doble al mateix teatre, ja que vàrem aprofitar per veure per segon cop FUSELLS un parell d’hores abans.

El Manolo és un home jubilat, procedent d’Extremadura, que fa 40 anys que viu a L’Hospitalet de Llobregat. La Marisa, la seva filla, està preocupada per ell. Diu que últimament fa coses molt estranyes i creu que s’està tornant boig. A causa de això, la Marisa acudeix amb el seu pare a unes sessions de psicodrama perquè el tractin. Segons ella, s’està tornant boig perquè diu que és català.

Xarnegos - Almeria Teatre 2

L’autor del text, Marc González de la Varga, és el que també dirigeix aquesta proposta i d’aquesta manera completar el seu somni d’estrenar-la en un teatre comercial, ja que el projecte el va iniciar al Centre municipal de música i centre de les Arts de l’Hospitalet. En el programa de mà, ens comenta que ha volgut escriure-la per tal de parlar de la seva pròpia família, dels seus pares, ella lleonesa, ell madrileny i també perquè no, dels seus avis. Ha volgut reflectir una realitat que vivim molts de nosaltres, els catalans descendents de pares nascuts fora de Catalunya, els que a casa hem conviscut sovint, parlant amb tota naturalitat les dues llengües, el castellà i el català.

També remarca que “Això no va de pàtries, això va de persones“.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Dansa – BARBARIANS – Hofesh Shechter company – Mercat de les Flors – Sala MAC (🐌🐌🐌🐌) – 06/02/2016

Hofesh Shechter ha presentat al Mercat de les Flors una trilogia de dansa, sota el nom de BARBARIANS, en el que sembla que parla de l’animalitat dels homes però també de la seva crisi dels quaranta, com ell mateix expressa en el transcurs de l’espectacle, amb la seva veu en off.

Com ja vaig explicar a la meva crònica de la seva roda de premsa, publicada la mateixa tarda del dia 3 de febrer, aquestes 3 coreografies són ben diferents i creades sense cap lligam aparent entre novembre del 2014 i juliol del 2015; el dia de la roda de premsa ens va comentar que volien parlar també sobre la intimitat, la passió i la banalitat de l’amor.

Un cop vist l’espectacle el resultat ha estat fascinant, malgrat que la ultima part segons el meu punt de vista, desmereix la excel·lencia de les dues primeres.

1 – The Barabarians in love  (🐌🐌🐌🐌)

Es tracta d’una coreografia elegant i intimista per a 6 intèrprets (en els primers moments 7), que comença de forma espectacular amb una inesperada dansa on són els raigs de llum dels focus que dansen, amb els ballarins estàtics, que van apareixent com per art de màgia a diferents llocs de l’espai escènic; a la poca estona sí que amb la seva dansa enèrgica i amb gesticulació nerviosa, reconeixem de seguida la forma de treballar d’aquesta companyia; ens va emocionar des del minut zero, malgrat que ens van sobrar potser les llargues pauses de moviment on el coreògraf intenta transmetre amb paraules els seus pensaments en el moment de crear aquesta coreografia i amb els ballarins en posició estàtica; una música eclesiàstica barroca (inclosa una del mestre Jordi Savall), acompanya a gran volum els moviments dels ballarins vestits de blanc, que es mouen gairebé sempre en grup, deixant de banda el treball individualitzat.

Barbarians - Mercat de les Flors 2

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa – EL FLORIDO PENSIL (Nenes) – Granja Viader – 10/02/2016

Aquest matí he assistit a una roda de premsa diferent i molt divertida, perquè s’ha fet en un lloc que estimo molt, la Granja Viader; aquesta granja del carrer d’en Xuclà, que va ser fundada l’any 1870 i en on es va crear el “Cacaolat” l’any 1931. Avui en dia és, sens dubte una xocolateria reconeguda internacionalment.

Tot fent una xocolata calenta amb melindros assistim a la presentació de la producció teatral EL FLORIDO PENSIL (Nenes), que a partir de demà mateix, 11 de febrer es podrà veure al Teatre Poliorama.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta producció, nosaltres ja la vàrem poder veure, ara fa ni més ni menys que 20 anys!!!, quan ho penso, m’esgarrifo de la rapidesa del pas del temps; llavors va ser amb la versió masculina i va tenir un gran èxit a Barcelona ciutat amb molts mesos de representacions, a les que es van afegir més de 200 representacions de “bolos” per tot el territori de Catalunya.

Ens la presenta el director d’aquesta nova versió, Fernando Bernués, que ara podrem veure amb la seva versió femenina, amb un repartiment de luxe: Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès, Isabel Rocatti i Mireia Portas.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari