- Teatre – GODOY Y YO (**) – Club Capitol – 17/09/2014

Els monòlegs de còmics que sovintegen a les nostres sales de Teatre, no són ni molt menys el tipus de Teatre que a nosaltres ens satisfà, encara que això no vol dir que els menyspreem, ja que tenen la seva funció, que no és ni més ni menys que fer passar una bona estona, intentant fer oblidar els mal de cap de la vida rutinària del dia a dia.

TEATRE_BARCELONA-Godoy_y_yo

Precisament el Teatre Club Capitol, té una sala dedicada al nostre monogolista per excedència, ara ja malauradament desaparegut i amb el que vàrem passar moments espatarrants que mai oblidarem…. estem parlant del nostre estimat PEPE RUBIANES.

Fa almenys 5 anys que any rere any el conegut còmic GODOY, actua al Teatre Club Capitol, però nosaltres mai l’havíem vist actuar en directe; ara podem dir que ens hem tret la curiositat de sobre, del perquè té tant d’èxit entre els seus fidels seguidors. Hem passat com a mínim una bona estona.

Godoy y yo és el nou espectacle en què aquest vell llop dels escenaris es despulla, metafòricament parlant, davant del públic.  Ens explica batalletes, anècdotes i històries meitat veritat meitat fantasia, tot això amb l’estil que Godoy ha desenvolupat al llarg de més de 50 anys recorrent cafès-cantants, tuguris de dubtosa reputació primer, i sales, auditoris i teatres després.

Wellington Ángel Romero Godoy, més conegut simplement com a Godoy, va néixer a Uruguai l’any 1942 i es va establir a Espanya el 1964. Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic del seu país, que curiosament va ser fundada per Margarida Xirgu. El 1974 va fixar la seva residència a Barcelona i va començar a treballar en solitari.

Abans d’això havia treballat molt en els teatres a Madrid, i actualment en un entorn en el qual els monologuistes copen la televisió, Godoy destaca perquè fuig dels tòpics, practica un humor gens convencional…. juga amb les paraules, els equívocs i amb l’absurd.

El 10 desembre 2009 va estrenar al Club Capitol de Barcelona, el seu espectacle “Verás que todo es mentira”, dirigit per Andreu Buenafuente ….

… i des d’aleshores cada any estrena un espectacle a la mateixa sala.

Encara que sabem que és un tipus de teatre exclusivament d’entreteniment, ens va agradar molt mes del que esperàvem, perquè Godoy no es conforma en fer riure, també vol fer pensar, i a mes a mes li vol donar una pàtina cultural, que és molt d’agrair.

La nostra valoració de tan sols de dues estrelles, únicament significa que és un tipus de Teatre que no ens acaba d’omplir, encara que reconeixem que Godoy es tracta d’un professional de cap a peus i es mereix molt l’èxit del tipus de públic que el segueix des de fa molts anys.

PUBLISHED by catsmob.com

Cargol catxondo

 

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a | 1 comentari

- Teatre / Circ – EQUILIBRISTES (***) – Els dilluns d’en Kabrota – Tito cap IGUALADA !!! – 15/09/2014

Comença la temporada i també a casa del nostre amic Josep Maria, a Igualada…. cada tercer dilluns de mes, es celebra ” Els dilluns d’en Kabrota”; és digne d’admiració com un espectador molt aficionat al Teatre, i de forma particular i desinteressada, organitza a casa seva una representació teatral o lligada a les Arts escèniques, per tal d’apropar als seus amics, obres que ell prèviament ja ha vist…. i que contracta a tal fi. Tercer dilluns de setembre …… Tito cap Igualada !!!

Equilibristes - els dilluns d'en Kabrota 1-imp

L’Adoberia – Igualada

L’home del temps va pronosticar pluja i estava previst representar-lo al jardí de Can Kabrota, però previsor que és ell, en Josep Maria, amb l’ajut dels seus fills, van trobar la solució i es va fer en una adoberia mig abandonada, sota cobert. Evidentment no va caure ni una gota.

Aquesta vegada ens porta un espectacle màgic, que ell va poder veure al mes de febrer d’enguany al Teatre Almeria, al barri de Gràcia de Barcelona. EQUILIBRISTES, un espectacle de Farrés Brothers i Cia., un grup que es dedica al Teatre professional des de fa un munt d’anys, però a una mena de Teatre força difícil de classificar, i és que no té res de convencional.

Equilibristes - els dilluns d'en Kabrota 2-imp

Un home rellisca amb una pell de plàtan, en un pas zebra en un dia de pluja i això li provoca una “visió” que li porta els millors records, dels moments més feliços amb la seva parella, fins que va passar allò… els seus amics intenten ajudar-lo per sortir d’una profunda depressió, però ell sabrà sortir-se tot sol, provocant que aquella visió es faci visible molt més sovint.

Continua llegint

Publicat dins de Circ, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

- Concert – O SISTER ! (****) – Jamboree jazz – 14/09/2014

Aquest cap de setmana passat, hem tornat al Jamboree Jazz Club; hem tornat de la mà i acompanyats dels nostres amics Lluís i Neus, que ens van recomanar molt aquest grup jazzístic… hem tornat doncs per tal d’assistir a un concert del grup que molts especialistes consideren el millor exponent peninsular del swing; es tracta de O SISTER !

O SISTER !

Tant és així, que des de la ciutat més jazzística d’Estats Units, Nova Orleans, han estat convidats a participar en l’homenatge de les llegendàries The Boswell Sisters …. i com aquell que diu, ja quasi estan de camí amb tota la il·lusió que això representa per ells; tot un reconeixement !!!

O SISTER ! … han esdevingut la formació del país que millor exposa al damunt l’escenari la frescor i la interpretació del jazz vocal dels anys 20 i 30 concedint a la seva tècnica un bon sentit de l’humor i no menys rigorositat musical i estètica.

La primera impressió va ser bona, però a mesura que anaven desgranant algunes de les cançons del seu últim disc, cada cop ens agradaven més… i ens vàrem prendre la llibertat de gravar amb el mòbil alguna de les seves composicions, per tal de què els poguéssiu conèixer.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , | 1 comentari

- Teatre – M.A.R.I.L.U.L.A. (*****) – La Seca – Espai Brossa – 13/09/2014

Encara no ens ho podem creure ni nosaltres mateixos, com ens ha pogut fer vibrar tant una producció, si es te en compta que es tracta d’un monòleg, per inclús arribar a valorar-la amb la màxima puntuació de 5 estrelles a “Voltar i Voltar”.

marilula-LA_SECA

Però no és per menys, perquè aquesta producció ho té TOT. Un text impactant i molt ben escrit per l’autora grega Lena Kitsopoulo, que està triomfant per tot Europa, una traducció de Joan Sellent que l’ha fet encara més propera a casa nostre, una magnífica direcció de Josep Maria Mestres …. i sobretot una actuació per recordar, per sempre mes, de l’actriu Mònica Glaenzel.

L’obra es va estrenar a Atenes l’any 2009 i és gairebé impossible no veure un lligam entre la crisi vital de la protagonista i la crisi econòmica de Grècia i de quasi tots els països del sud d Europa, en l’època que es va escriure; l’autora ens posa un mirall davant nostre per tal de què ens veiem reflectits en les nostres insatisfaccions permanents, en tot el que fem, en el que som i en el que hem aconseguit a la vida. Ens creiem de debó nosaltres mateixos la nostra teòrica infelicitat ?o es tracta més aviat d’una postura que ha arrelat en la societat benestant actual ?

Un dels molts encerts de la direcció, és que ha vist clarament que per deixar-ho encara més clar, calia posar un enorme mirall “físic” al fons de l’espai escènic, on els espectadors es veiessin a si mateixos reflectits, tant al principi com al final de la representació.

Avui no és un bon dia per a la protagonista de M.A.R.I.L.U.L.A. De fet, fa dies que no està gaire bé. Asseguda a la seva taula de treball mentre espera sense massa ganes l’arribada del seu amant ocasional, escolta música, es formula els perquès del seu desencís, busca sortides a la seva situació, ens explica la seva visió del món… Hi ha tantes preguntes sense resposta? Tant de bo existís una pastilla que ho arreglés tot!

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | 4 comentaris

- Teatre – DES DE BERLIN, TRIBUTO A LOU REED (****) – Teatre Romea – 12/09/2014

A vegades t’ajuden a valorar, en la seva justa mesura, opinions contràries a la qualitat d’un determinat espectacle; aquesta vegada va passar exactament això, ja que un parell de dies abans d’anar a veure “DESDE BERLÍN, TRIBUTO A LOU REED”, un amic teatraire de pro, que ja l’havia vist prèviament, ens va comentar que no li havia acabat de fer el pes. Per tant, una mica decebuts per aquesta opinió ens vàrem dirigir al Teatre Romea, tenint quasi la seguretat de què seria un espectacle fallit.

IMG_8333.JPG

Potser aquesta predisposició a què veuríem una producció que no ens agradaria, va fer que al final de l’espectacle l’Imma i jo ens miréssim amb cara d’incredulitat i al mateix temps ens vam dir l’un a l’altre…. m’ha agradat moltíssim … i ens vam posar a riure per la coincidència d’opinió i la sincronia en el moment d’expressar-ho.

Us explico això, per tal de què preneu bona nota, ja que les opinions són molt subjectives i no heu de fer massa cas a les nostres opinions escrites al Blog; cada un de nosaltres té uns interessos culturals i inclús el nostre estat d’ànim en un determinat dia, pot influir positiva o negativament en aquesta valoració.

Lewis Allen Reed, més conegut com a Lou Reed, (Ciutat de Nova York, 2 de març de 1942 – Long Island, 27 d’octubre de 2013) poeta, cantant i músic estatunidenc, considerat com una de les icones més importants del rock, que va influir de manera notable en corrents com el rock alternatiu, el glam o el punk.

Només va gaudir de l’estrellat popular internacional a principis dels anys 70. Finalment, el seu personatge fosc, portaveu d’homosexuals, travestis i sadomasoquistes, va acabar sent més reconegut a Europa que al seu país, on també es van apreciar les seves qualitats literàries.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 4 comentaris

- Teatre – TODOS A LA UNA (**) – Teatre Tantarantana – 10/09/2014

Al Tantarantana inauguren la temporada amb el “Cinquè Cicle de Companyies en Xarxa”, que el que pretén és apropar als aficionats de Teatre, obres que no s’han vist aquí a casa nostre, procedents d’arreu de l’estat, principalment des de Madrid, però també de València i Galícia.

DV

 

El cicle s’inicia amb l’obra TODAS A LA UNA, dirigida i interpretada en castellà per una increïble actriu que encara nosaltres no havíem vist treballar; es tracta de ESTER BELLVER. Ella mateixa ha fet un recull de textos de l’autor Agustín Garcia Calvo, traspassat recentment a l’any 2012.

El recull de textos inclou un munt de poesies, escenes dramàtiques, contes, romanços i fins i tot cançons interpretades amb “pandereta”, de l’autor admirat per l’Ester. La tria te qualitat, i segurament molta, però així com algunes històries em van atrapar des del primer moment:

- el de la nena que mentre es gronxa, pensa en com assassinar la seva germaneta petita, perquè des que va aparèixer ella, ha deixat de ser l’única i fins i tot li ha robat les seves calcetes de quan ella era petita i que les tenia guardades pel gran afecte que li tenia…

- o la desesperació d’una dona lletja, abocada al seu balcó, tot veient com les seves amigues triomfen en l’amor, mentre ella es consumeix d’enveja

- o la de la història d’una moribunda que li respon “mucho” a la seva ex parella, quan aquest va al seu llit de mort i li pregunta si s’alegra de veure’l, quan ell com a molt només esperava sentir una única síl·laba “si”, li regala un “mucho”, una paraula de dues síl·labes que en boca d’una moribunda signifiquen molt per ell.

Però d’altres històries i cançons no em van enganxar i fins i tot vaig haver de fer esforços per connectar de nou amb el que ens estava explicant a l’escenari.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

- DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2014 – El Tsunami de llibertat d’un poble camí de l’Independència.

Nosaltres vàrem assistir ja a la primera gran manifestació autoritzada“ de la Diada, després de la mort del dictador, l’any 1976….

…. i que NO es va deixar fer a la ciutat de Barcelona, però si tolerar a Sant Boi del Llobregat. D’això fa una pila danys i encara avui,  tinc imatges inesborrables a la memòria que no crec que arribi a oblidar mai, mentre sigui viu.

Però a partir del recurs d’inconstitucionalitat que va engegar el PP contra l’estatut d’autonomia, una vegada retallat al màxim i fins i tot quan ja estava aprovat pels parlaments de Catalunya i també pel de l’estat espanyol……i el més important ratificat pels vots dels catalans a les urnes…el tribunal “constitucional”, format per membres recusats i caducats en el seu mandat, en una maniobra vergonyant recolzada pel partit “nacionalista espanyol, hereu del franquisme”, va aconseguir anul·lar en bona part el que els catalans volíem i havíem votat…

…. i llavors es va obrir la Caixa dels trons…

A partir d’aquell moment, molts catalans, entre ells nosaltres, no creiem en els tribunals de l’estat i creiem que el pacte de convivència més o menys tolerats entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol, es va trencar i es va fer miques, per sempre mes. Des de llavors, l’independentisme a casa nostre va créixer exponencialment i any rere any el poble de Catalunya ho ha expressat cada vegada que ha estat convocat per dir-ho clar i fort……

…. i ho diem amb tota la tranquil·litat i sense pors, però sobretot pacíficament a pesar de la incomprensió, les amenaces i els insults que ens arriben de moltes parts de l’estat, del que molts, com nosaltres, ja fa temps que considerem no formem part d’ell, almenys de forma voluntària.

Per tant va ser el PP que va obrir la Caixa dels trons i més tard quan se’n va donar de la gran “cagada”, ja no va voler fer marxa enrere (segurament qüestió de testosterona)…. i va entrar en una carrera de despropòsits per intentar aturar un TSUNAMI, que li ha acabat de passar per sobre. Després va buscar el suport de l’altre gran partit majoritari a l’estat, el PSOE…. i ells van caure de quatre potes.

Cada any,i cada 11 de setembre, el poble de Catalunya demostra la seva voluntat de llibertat, la seva voluntat de deixar de pertànyer a un estat que ens ofega, perquè ens veu com un perill vers als seus plans d’uniformitat el voltant de la cultura de Castella (que no espanyola). El poble de Catalunya està fins al capdamunt d’imposicions, com si els catalans fóssim una colònia que  s’ha de sotmetre al que es decideixi des de la capital de l’estat…. i el poble de Catalunya ha dit:

PROU, ha dit… FINS AQUÍ HEM ARRIBAT. VOLEM SER i SEREM LLIURES, per tal de decidir per nosaltres mateixos el que ens interessa com a poble sobirà, sense l’aval d’un poder que ens vol sotmetre per la força i que ens menysprea com a poble.

Continua llegint

Publicat dins de CATALUNYA | Etiquetat com a , , | 6 comentaris