- Teatre-Circ – BYE, BYE BETSY (****) – Almazen Teatre – 26/10/2014

Fa temps havíem sentit a parlar de l’espai escènic ALMAZEN a Barcelona, però desconeixíem absolutament tot del mateix, el perquè de la seva creació, la seva història i el que programen.

AlmazenLa setmana passada vàrem rebre una invitació personal, de la directora de la Sala, Macarena Gonzáles de Vega, a través del nostre correu electrònic, en el que ens convidaven a conèixer la sala, el que són i el que fan; també ens oferien la possibilitat de poder assistir a una representació de l’espectacle BYE, BYE BETSY, protagonitzat per la pallassa Merche Ochoa (8A), que acaba de ser premiada la setmana passada amb el premi Nacional de Circ 2014, per la seva gran capacitat interpretativa i la seva dedicació i compromís amb la formació i transmissió dels fonaments d’aquest art, per arribar a ser un bon “clown”.

Merche Ochoa (Logronyo, 1967), que “exerceix de pallassa” des de 1993, va començar la seva carrera escènica als 12 anys, al costat de la companyia Epidaure, amb la qual va recórrer la Rioja de poble en poble. Entre 1986 i 88 va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic de la Rioja i el 1989 es va traslladar a Barcelona, on va conèixer el món del pallasso de la mà de Berty Tovías.
Com a pedagoga clown, Ochoa, habitual col·laboradora de l’ONG Pallassos sense Fronteres, ha desenvolupat la seva tasca en Estudis Escènics El Timbal (Barcelona); Estudis de Teatre (Barcelona); Teatre Estudi Víctor Hernando (Barcelona); Escola Infantil de Circ de L’ateneu de Nou Barris (Barcelona) i Escola de Teatre Xavier Gratacós (Barcelona), entre moltes altres.

IMG_9167-impMolt proper al CCCB, en ple barri del Raval, en tombar els carrers Joaquim Costa amb Guifré, veiem un enorme “cor” vermell penjat al mig del carrer…. deu de ser allà; efectivament, ens està esperant Macarena i súper amable ens explica una mica la història d’aquest espai dedicat a la creació i difusió artística, com poden ser el cinema experimental, la narració oral, l’art al carrer i ara especialitzada en l’art del clown, faceta per la qual ha estat reconeguda a escala internacional.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mentrestant ens va desgranant, amb tota la seva passió encomanadissa, com van néixer l’any 1998 i tota la tasca que han fet fins ara, sentim dins nostre una vergonya immensa per desconèixer fins ara tot un moviment creatiu, que s’ha convertit en un batec molt important dins del barri del Raval. Sembla que tot va començar amb un grup entusiasta de gent que interpretaven art de carrer, recolzats pel CCCB i més tard en voler establir-se en un lloc fix, varen trobar un magatzem de “Zapatillas” que vàrem transformar amb tota il·lusió i superant tots els entrebancs legals possibles, en el que és a hores d’ara AlmaZen, conservant la “Z” de “zapatilla”.

Funciona a base d’una enorme xarxa de socis que superen el nombre de 10.000, als que se’ls informa dels esdeveniments que es programen al centre de la seu, que oficialment es diu “Associació Cultural la Ciutat de les Paraules“. A mesura que van entrant la gent al local, per tal veure l’espectacle, ens adonem que l’ambient és absolutament increïble… abraçades, petons, tothom sembla que es coneix i de ben segur són habituals de ALMAZEN. Ens fem creus del bon rotllo que es respirava abans de començar l’espectacle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

No som gaire aficionats a les arts circenses i encara menys a les del Clown, que suposo, erròniament hem lligat sempre a espectacles per infants; potser per això teníem una certa recança a trobar-nos incòmodes tot veient les pallassades de la Companyia “Star Tres”, formada per Merche 8A, Lluna Albert i Cristi Garbo; no som gaire de riure obertament i potser més oberts al somriure, si ens agrada.

Curiosament crec que no vàrem trigar ni un minut en esclatar a riure tot veien un show tipus cabareter que teníem davant nostre; feia temps que jo no reiem tan sorollosament com la nit d’aquest passat diumenge; no eren pas gags aïllats, sinó que estaven ben construïts dins d’un argument amb cap i peus, encara que va arribar un moment que no sabíem pas com classificar la crònica que ara publiquem… teatre musical ? …. pallasses ? circ d’acrobacia ? titellaires ?

IMG_9146-imp

Em van agradar molt especialment Merche 8A, que em va deixar enamorat per la seva mirada que entra ben endins dels espectadors que estan prop seu…. i per la manera que té de fer riure a partir d’una enorme sensibilitat que et deixa desarmat en un instant; també molt, moltíssim, Cristi Garbo, que amb la seva corpulència i actitud absolutament “catxonda” ens va donar unes classes magistrals d’angles, en un gag absolutament espatarrant.; vaig gaudir també de l’actuació de Lluna Albert, encara que jo la veig més potent com a actriu de teatre que com a clown, o potser el número més important que va fer en solitari, amb la complicitat d’un espectador, el meu gust, el va allargassar massa i va haver un trencament claríssim del ritme marcat per les seves companyes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El públic situat en “U”, gairebé omplia la sala i va participar activament durant tot l’espectacle; en acabar, va esclatar en aplaudiments que van durar una bona estona…. i quan ja semblava que tot havia arribat a la seva fi….. sorpresa!!! … van aparèixer un fotiment de pallasses mes, vestides d’infermeres per tal de protegir als espectadors d’una plaga tan perillosa com l’Ebola, … la plaga dels premis que havia rebut Merche 8A…. un divertidíssim homenatge a la premiada com la millor artista de circ 2014.

Una nit que recordarem per les bones estones que vàrem passar, les riallades i sobretot pel descobriment d’un altre espai de Cultura a la nostra ciutat; com us podeu imaginar, en sortir ens vàrem fer socis i de ben segur estarem a la guait a partir d’ara de tot el que programin.

Si podeu, apropeu-vos els diumenges a les 20 hores per Almazen a veure aquest espectacle….. us asseguro que us ho passareu “pipa“.

pallasses cargols

Publicat dins de VIATGES | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

- Festival d’arquitectura – 48 hores OPEN HOUSE BARCELONA – 25 i 26/10/2014

No he entès mai el perquè Barcelona no explota turísticament, encara mes, una de les seves principals vàlues, com és l’arquitectura; molts edificis estan tancats al públic i guarden en el seu interior verdaderes joies arquitectòniques desconegudes fins i tot pels seus propis ciutadans. Potser, és que jo tinc una tirada a ser xafarder de mena, però em fot molt, no poder conèixer suficienment la meva pròpia ciutat  i en canvi quan viatjo em permeten entrar a edificis, que segurament tenen menys valor que molts del que posseïm a casa nostra.

48H OPEN HOUSE BCN, és la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l’arquitectura, un cap de setmana al mes d’Octubre de portes obertes a més de 150 edificis de tot tipus, forma i mida.

Ofereix l’oportunitat d’experimentar l’arquitectura de forma excepcional i de franc. Les activitats de l’Open House conviden a tothom a explorar i entendre el valor d’un espai ben construït i dissenyat. Aquest esdeveniment, va començar a Londres l’any 1992, i des de les hores ‘Open House’ s’està introduint arreu del món: New York, Dublin, Galway, Tel Aviv i l’any 2010 a Barcelona.

Aquest any és la seva 5ena edició i és que cada any, té més ressò a casa nostra i ja ha aconseguit el seu objectiu prioritari…. fer reconèixer als barcelonins l’arquitectura de la seva ciutat.

Nosaltres aquest any hem volgut “voltar” i conèixer amb profunditat alguns edificis de la nostra ciutat i en alguns casos, no ens hem sortit amb èxit, en comprovar les enormes cues que s’havien format davant de les portes d’alguns edificis; tot i així, hem pogut gaudir de sis visites molt interessants,  cinc d’ell situats relativament prop nostre, al districte Sarrià-Sant Gervasi i tan sols un, a l’Eixample:

CASA MULEY AFID - open house bcn 20-imp

CASA MULEY AFID – open house bcn

1 – CASA MULEY AFID (actual consolat de Mèxic)

Aquest edifici està situat al Passeig de la Bonanova, 55. És un obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1914) i restaurat i remodelat per Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas (2002), per tal d’acollir el consolat de Mèxic.

El sultà marroquí Muley Afid, quan es va haver d’exiliar del seu país, es va establir a Barcelona a l’hotel Oriente; de seguida es va posar a la ciutadania barcelonina a la butxaca, a les classes benestants amb festes luxoses sense escatimar res i als nens de Barcelona, regalant-lis una elefanta, la Júlia que es va fer molt popular, segurament tant com ara va ser fa pocs anys, ‘orangutà albí “floquet de neu”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan es va cansar de viure en l’hotel va encarregar als afores de Barcelona, a en Josep Puig i Cadafalch, aquest edifici aïllat i envoltat de jardí, organitzat segons una complexa volumetria amb terrasses i miradors sobresortints i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt; exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l’ús del maó com element decoratiu, aplicat puntualment, al costat de teules vidrades de color verd i els plafons esgafriats damunt les obertures. El seu interior ha estat respectat al màxim destacant una sala amb serigrafies on va voler reflectir les aficions que ell tenia en aquella època, com per exemple el futbol. Una petita joia, que per primer cop s’ha obert al públic, el dissabte 25/10 al matí, i únicament durant 5 hores.

Continua llegint

Publicat dins de Rutes culturals | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

- Teatre – L’ULTIMA TROBADA (****) – Teatre Romea – 25/10/2014

Som els primers espectadors que entrem a la Sala i recordem que tenim localitats a la fila 1 dalt de l’escenari i de cara al pati de butaques; pugem els graons de la caixa escènica i veiem que ja estan en peus al mig de l’espai escènic, tot xerrant en Abel Folk i la Rosa Novell… i ens saluden “bona nit, benvinguts”. A part d’ells no existeix cap escenografia, excepte una estufa amb una llaaaarga xemeneia, a un pam de la cara que ens tapa bona part de la visió ….. malaguanyat… comencem malament.

L'ultima trobada

Comença a entrar gent a la Sala i l’Imma em comenta que la Rosa Novell la troba molt desmillorada…. jo no la sé, ni tan sols reconèixer; en començar la representació ens adonarem que està completament cega i que per bellugar-se per l’escenari ha de ser acompanyada per la Maria; sembla que ha patit una greu malaltia que li hi ha provocat la ceguera, però ella amb tota la seva valentia i ganes de viure, ha volgut representar aquest petit paper; és admirable una actitud valenta com la seva i una demostració d’amor immens al Teatre. Ens trèiem el barret davant teu Rosa !!!

L'ultima trobada - Teatre Romea-imp

 Dos homes que de joves havien estat amics inseparables, es retroben després de 41 anys de no veure’s, per resoldre un secret que hi ha entre ells. Durant aquests 41 anys un d’ells ha viscut a l’Extrem Orient i l’altre no s’ha mogut de la soledat del seu castell a la remota Hongria. Però d’alguna manera tots dos han resistit, tots dos sabien que havien de tenir aquesta última trobada. Aquest duel en què utilitzaran com a armes els records. Per trobar la veritat d’un conflicte sobre el què han estat pensant durant 41 anys.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

- Teatre – FAM OCULTA (***) – Teatre Tantarantana – 24/10/2014

Per fi, podem assistir al Tantarantana, per tal de veure aquesta nova proposta de la Companyia Ignífuga, FAM OCULTA, després d’haver anul·lat la nostra reserva pel dia de l’estrena, i creiem que potser ha estat millor així, ja que factors personals i aliens a la producció no ens haurien permès gaudir-la com cal.

Fam Oculta - Tantarantana

La primera visió de la posada en escena, ens ha impactat molt favorablement per la divisió dels espais de l’escenografia i l’esclat de colors dels objectes situats sobre dues taules preparades per fer un àpat; tres personatges i tres espais que es poden veure al mateix temps, sempre i quan el disseny de llums ens ho permeti, segons les necessitats del moment que l’acció requereix; dos d’aquets espais, al fons de l’escena on estan situats a banda i banda cada un dels mascles rivals, asseguts en el seu regne …. i mes a tocar dels espectadors l’espai on es desenvolupa l’acció pròpiament dita i on l’Helena, la protagonista, està situada.

Un quart personatge, gairebé fora de l’espai escènic, fa de cor, com en les antigues tragèdies greges i ens explica en tot moment el que passarà o inclús intervindrà de paraula en l’acció com si fos la veu de la consciència de cada un dels personatges, tal i com si és tractes d’un amic i conseller.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

- Teatre – CENTRO-PERIFERIA Y VICEVERSA (*?*), de Fernanda del Monte (Mèxic) – L’ADNI – NOVA DRAMATÚRGIA IBEROAMERICANA 2 – Àtic22 – 23/10/2014

Creiem que no podríem assistir a la inauguració de la segona Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana, però els esdeveniments previstos, va ver que al final poguéssim assistir i donar així el nostre suport a la gran tasca que el nostre amic Kleber Luiz Bosque porta a terme en col·laboració amb el MACB – Moviment Art contra la Barbàrie i el Teatre Tantarantana/Àtic22.

Centre-Periferia i viceversa

 

Del 23 d’octubre fins a l’11 de desembre, es podrà assistir a una sèrie de lectures escenificades, en un recull de textos de diferents autors llatinoamericans, gairebé desconeguts a casa nostra; una oportunitat per conèixer textos teatrals, amb l’ajuda desinteressada dels directius del Teatre Tantarantana, tot cedint el local d’Àtic 22, es pot portar a terme.

Pugem per les típiques escales de ferro a l’àtic del mateix edifici del Tantarantana i els organitzadors ens reben d’una manera gairebé familiar, proximitat que és difícil trobar a cap altre sala a Barcelona. Ens està esperant un bàrman i ens prepara un “Margarita” (2/4 de Tequila – 1/4 de Cointreau – 1/4 de suc de llima) …. un molt bon començament; penseu que hem pagat la ridícula xifra de 5 euros, per veure la representació i a sobre ens obsequien amb un combinat boníssim.

Aquesta primera proposta, CENTRE, PERIFÈRIA i VICEVERSA, hem pogut veure escenificat un text de l’autora mexicana Fernanda del Monte, resident en l’actualitat a Montreal (Canadà); ella ha estat connectada en directe des de casa seva, tot veient la representació i en finalitzar hem tingut la sort de poder xarrar amb ella en directe en un col·loqui molt agradable, que les noves tecnologies avui en dia ens permet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

- 24/10/2014 – Quart aniversari del blog “Voltar i Voltar”

Tal dia com avui, ara fa 4 anys vàrem començar a escriure aquest Blog.

IMG_8815-0.JPG

La nostre intenció inicial, al crear el Blog “Voltar i Voltar”, va ser per tal de poder fer cròniques sobre els nostres viatges. VIATJAR per nosaltres sempre ha estat el primer i més important incentiu per continuar endavant i d’alguna manera compensar la rutina del nostre dia a dia, tancats dins d’una oficina.

La realitat és que el blog s’ha acabat convertint en un espai on expliquem les nostres vivències culturals, per tal d’intentar promocionar el Teatre, la Música, l’Òpera, la Literatura, la Dansa, les Exposicions… i tot el que ens apassiona en el nostre dia a dia; pensem que almenys a nosaltres, el món de la “Cultura” ens ha estat útil per sortir de la rutina i encarar la vida cada matí amb una mica més d il·lusió.

Us animem avui, com fa quatre anys a “Voltar i Voltar” el més possible ….. No és cert que “no tenim temps”…. és un “auto engany” que ens fem a nosaltres mateixos ….. és simplement mandra. Ara que estem vius, és el moment de moure’ns el més possible, de xafardejar el món i també el nostre entorn més proper, de deixar-nos sorprendre per coses que semblen petites i insignificants. Ja tindrem temps per descansar més endavant…. i molt.

Si es vol, creieu-me, es pot.

                       … QUATRE ANYS !!!

Continua llegint

Publicat dins de Celebracions | Etiquetat com a , , | 12 comentaris

- Teatre – MONTENEGRO, comedias bárbaras (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 22/10/2014

Tornem al Teatre Nacional de Catalunya, aquest cop per tal de veure una proposta del “Centro Dramático Nacional de España“, convidats a representar MONTENEGRO, comedias bárbaras, que engloba tres textos de Valle Inclán, Cara de Plata(1922), Águila de blasón (1907) i Romance de lobos (1908); La representació té una durada gairebé de tres hores i veritablement reconeixem que es tracta d’un esforç escènic i teatral digne d’admirar. Un cop dit això, també haig d’assenyalar, que aquest tipus de teatre de principis del segle passat, i de caràcter “clàssic” de forma, m’interessa ben poc i em va costar força entrar en un argument que tracta temes feudals,  on la dona és tractada com una propietat, que serveix poc més que per ser penetrada i satisfer les necessitats sexuals del mascle hispà, en un argument on la testosterona preval per sobre de tot.

IMG_8810.JPG

 Ramón José Simón Valle Peña, conegut literàriament com a Ramón María del Valle-Inclán (y Montenegro) (Vilanova de Arousa, 28 d’octubre de 1866 — Santiago de Compostel·la, 5 de gener de 1936). Està considerat com un dels majors renovadors del teatre espanyol del darrer segle, i el seu estil literari va evolucionar des d’un modernisme exuberant fins al desenvolupament d’una sensibilitat tragicòmica pròpia, que es cristal·litzarà en el gènere de l’«esperpent», anticipant les renovacions estètiques que tindrien lloc als escenaris europeus després de la Segona Guerra Mundial; està considerat un dels autors clau de la literatura espanyola del segle XX.

Les Comedias bárbaras narren l’esplendor i la decadència d’una nissaga gallega d’altius i despòtics senyors feudals encarnats en la figura de Don Juan Manuel Montenegro. La poderosa paraula de Valle-Inclán retrata l’apogeu i la decadència d’un home que emprèn un viatge expiatori de penediment i redempció fins a immolar-se juntament amb un grup de pidolaires: les veus ardents dels desposseïts confrontades amb les dels hereus, llops degradats d’un llinatge que va renunciar als valors de l’èpica feudal per una cobdícia devastadora, els udols dels quals anuncien una nova era salvatge i banal. 

IMG_8811.JPG

A banda del text, que pot o no agradar, el que si és cert, és que estèticament es tracta d’un espectacle bellíssim, on i molt especialment a la primera part, es pot gaudir com espectacle de dansa, ja que coreogràficament és perfecte, pels moviments, els colors, el vestuari molt especialment estudiat i sobretot per la representació de figures, vaixells, cavalls, gossos, amb tan sols el cos humà o la suma d’alguns cossos d’ells, que substitueixen en gran part l’escenografia,d’una manera molt espectacular; em va cridar molt l’atenció la perfectíssima interpretació dels gossos que apareixen a escena…. increible !!!.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | 3 comentaris