– Teatre Musical – GUAPOS & POBRES – ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) Teatre Goya – 16.05.2015

La veritat és que és molt d’agrair que des de Catalunya s’intenti no deixar de banda el món del Teatre Musical fet a casa nostre, malgrat que les condicions econòmiques actuals no ho permetin i les dificultats afegides per l’injust i cruel IVA del 21% que imposa el maleit govern del PP que ofega a la Cultura d’aquest estat; no és pas d’estranyar que molts de nosaltres tinguem cada vegada més raons i ganes de deixar de pertànyer a aquest estat, com més aviat millor. La CULTURA pel que sembla, és l’enemic numero 1 d’aquest partit, perquè ells són molt conscients, que és una eina en mans del poble, que els hi dóna més capacitat per valorar el que els interessa com a ciutadans, especialment en l’aspecte polític.

No puc passar l’oportunitat de donar-los una nova “botifarra”, imitant al que ahir va fer l’actriu Rosa Maria Sarda, als polítics que governen aquest estat, en l’acte d’entrega dels premis MAX de Teatre.

GUAPOS & POBRES, és un Musical de petit format que vol arribar a tots els públics, especialment al més jove, perquè parla d’un tema que els afecta molt directament… la manca de treball o en tot cas les feines mal pagades i moltes vegades en negre. L’esforç de molts anys d’estudi i esforç, no els ha servit de gaire cosa, a milers i milers de joves que aspiraven a viure com a mínim amb la mateixa qualitat de vida que els seus pares.

Cartell Guapos i Pobres

Un text que vol tractar principalment d’un tema que és un dels principals mals de cap de la nostra societat, però que malauradament ha estat tractat d’una manera massa superficial, pensat perquè arribi a ser prou comercial, en forma de petits esquetxos que intenten embastar un argument parlant de moooooolts temes a la vegada, entre els que estan el desengany amorós, la gelosia dins del matrimoni, la dependència d’alguns joves de l’entorn familiar, les cites amoroses a cegues per internet, l’homosexualitat, l’amistat entre un grup de joves.

Masses coses potser i gairebé cap d’elles tractat amb la suficient seriositat; a més a més, els desenllaços de tots els mini temes, són al meu entendre molt moralistes, força decebedors i allunyats de la realitat, ja que, com en un compte de fades, tot queda resolt en un vist i no vist, immediatament abans del The End.

Guapos i Pobres 2

Curiosament l’únic personatge que no compleix els seus objectius, és una noia emigrant d’un altre país europeu que intenta viure i treballar a Barcelona, de la que està enamorada; no sé el perquè li fan parlar en castellà i no la deixen apropar-se a la nostra cultura i al nostre idioma, quan la realitat és absolutament diferent, ja que aquests joves amb estudis, força cultura i que a més parlen forces idiomes, s’adapten al català ràpidament. També entra en incongruències que no ajuden a creure’s el que passa a escena…. quina necessitat té un dels protagonistes de deixar la feina que ja té i quedar-se cobrant de l’atur, per tal d’escriure un llibre ?… no el podria haver escrit en les seves estones lliures i un cop publicat aquest llibre replantejar-se el seu futur, amb més seguretat ?

Un altra cosa és la qualitat musical, que crec és força alta, tant en els temes musicals com en la lletra de les cançons que han estat creades especialment per aquest espectacle, i molt ben interpretades en general pels actors/ cantants. Valorem també molt positivament l’esforç de portar de nou la música en directe, interpretada en viu per un petit conjunt de 5 músics.

Guapos i Pobres 3

La posada en escena està força bé, intentant jugar amb les noves tecnologies però sense abusar-ne massa com s’ha fet en altres casos recents; l’escenografia és estàtica i serveix per fer la representació en diferents espais durant tota l’obra. El ritme de la posada en escena, podria haver estat millor, perquè es basa en esquemes una mica caducs en el món d’aquest gènere …. cançó, diàleg, cançó, diàleg, cançó, diàleg, … en tempos molt cronometrats i simètrics; en l’aspecte positiu, una solució molt encertada, el anar intercalant projeccions de petites entrevistes de barcelonins que es troben en situacions similars a les dels 8 protagonistes que veiem sobre l’escenari.

Valorem sobretot la il·lusió de tots els components de la companyia, per aixecar aquest Musical, amb un lloable esforç i risc econòmic amb 8 actors i 5 músics a escena i tot el fotiment de gent que treballa entre bambolines.

Guapos i Pobres 4

Únicament em queda felicitar per la qualitat dels intèrprets escollits, alguns d’ells amb veus ja molt reconegudes, com evidentment són Ivan Labanda i Elena Gadel, però també la de Mariona Castillo (que vàrem descobrir al Musical Mares i filles), Muntsa Rius prou coneguda també i la sorpresa agradable del “guaperes” Jorge Velasco, que no havíem escoltat mai cantar…. i se n’en surt amb nota ben alta cantant “sóc guapo i pobre”.

En resum, un nou Musical que valorem positivament per la part de la seva creació musical però no tant pel text en el qual es basa, d’Alfredo Ruíz, força fluixet, moralista i previsible. Crec però, que és un espectacle que s’ha de veure i mes si sou enamorats del gènere Musical. El que si és segur, és que us ho passareu bé durant les dues hores que dura l’espectacle.

Un Musical de Xavier Torras i Toni Martín (Basat en el llibre “GUAPOS Y POBRES” d’Alfredo Ruíz)
Director d’escena i autor del Llibret i les  lletres : Toni Martín
Director Musical:  Xavier Torras
Repartiment: Ivan Labanda – Elena Gadel – Mariona Castillo – Muntsa Rius – Frank Capdet – Xavi Duch – Jorge Velasco – Gracia Fernández
Músics: Xavier Torras (piano) – Marc Camero (baix) – Adriana Alsina (cello) – Jaume Yelo (bateria) – Marc Ledesma (guitarra i teclats).
Il.luminació: Joan Cisa // Coreografia: Bealia Guerra // Creació audiovisual : Axel Filgueira // Vestuari: Laia Cambrils // Dinsseny de so: Nuño Vázquez i Pepe Bel
Producció: HOLD ON Company

Cargol guapo i pobre

Publicat dins de Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – L’HORT DE LES OLIVERES – (🐌🐌🐌🐌) Teatre Nacional de Catalunya – 15/05/2015

Sorpresa majúscula amb aquesta fresca i atrevida producció del TNC… i encara més quan ens havien dit que era un autèntic “nyap”; el text del poeta Narcís Comadira l’hem trobat superb, ja que es fonamenta en tres fonts de les quals no s’amaga pas, la primera és l’obra de Txékhov de la que gairebé en copia el títol (l’hort dels cirerers), la segona l’autor per excel·lència del Teatre de text, Shakespeare i el seu més conegut personatge: Hamlet (ser o no ser)…. i la tercera, la religió cristiana evocant la passió de Jesucrist. Quan llegiu això segurament us fareu creus de com pot sortir d’aquesta amanida estranya, d’aquest poti poti, un argument amb cara i ulls, però us asseguro que en Comadira, ho broda.

L'hort de les Oliveres

Una família burgesa que a la mort del pare s’enfronten per l’herència, la mare i la filla per una banda volen vendre la finca familiar, per tal de guanyar calerons fàcils, ja que uns promotors urbanístics els hi proposen construir una urbanització de luxe; el fill que hi ha heretat part de la finca, concretament l’hort de les oliveres i el Mas principal, no vol vendre perquè creu que aquest seria el desig del seu pare. La lluita és despietada i les dones tenen el suport del mossèn, perquè li han promès uns bons calerons per arreglar l’església… o el que calgui.

Es barregen temes de molta actualitat, com el sentit de país (Catalunya) i la defensa de la seva cultura, que a alguns no els importa pas vendre-la al millor postor i en canvi a d’altres, segurament amb molta més sensibilitat, sembla que els hi costa admetre que tothom tenim un preu; tot i la fermesa del fill (que és homosexual), en no voler vendre la seva part de la finca, fent valdre els seus ideals (l’estima per la llengua pròpia i la pàtria), malauradament com qualsevol ésser humà, per un moment dubta seriosament i es replanteja fer-ho per tal de retenir al seu amant amb diners.

L'hort de les Oliveres 2

No és gens optimista la visió que Comadira ens mostra sobre el futur i la defensa de la nostra terra i la nostra cultura, fent us d’escenes al·legòriques, on el fill incomprès per la resta dels seus familiars, es transforma en una mena de redemptor similar a un Jesucrist contemporani, acusat de traïdoria i de pensar únicament en el seu ego; una escena impagable teatralment parlant, és la del sopar familiar que es visualitza escènicament, com un “sant sopar” amb tots els personatges bíblics que intervenen, incloent-hi l’apòstol Judes.

La posada en escena es magnifica per lo innovadora que resulta, amb tots els elements escenogràfics a la vista, encara que pertanyen a diferents localitzacions i tempos, on els personatges es mouen quasi permanentment a escena; la música en directe interpretada als teclats (piano, teclat i orgue) per l’excel·lent músic, tenor i actor Antoni Comas, del que ja hem pogut gaudir en diverses ocasions entre elles una molt especial en l’Òpera “Jo Gaudí” al Gran Teatre del Liceu.

Els actors/cantants, realitzen una magnífica interpretació coral, on tots els personatges tenen el seu paper i moment important i on a més a més canten prou bé; com sempre però, m’agradaria fer menció especial a Rubèn de Eguia (el fill) en una sorprenent actuació i ….. clar, evidentment també a Mont Plans (la criada), Mercè Arànega (la mare) i Oriol Genis (el poeta) en un dels millors papers que l’he vist representar.

L'Hort de les Oliveres 6

Haig de felicitar a la direcció del TNC per aquesta aposta arriscada i que se surt del que normalment ens té acostumats a representar a la Sala Gran; aposta per un teatre musical contemporani que s’apropa a l’opereta amb molta qualitat i que malgrat aquest enorme esforç segurament no aconseguirà ser reconeguda com una producció massa comercial, no arribant a agradar a tots els públics….. per nosaltres es tracta d’una de les millors produccions d’aquesta temporada.

L’HORT DE LES OLIVERES, UNA ÒPERA DE CATALUNYA
NARCÍS COMADIRADirecció:  Xavier Albertí  
Repartiment: Mercé ArànegaRubèn de EguiaMarta OssóRobert GonzálezMont PlansOriol GenísCarles CanutAina SánchezAntoni Comas Ricard Farré
Direcció d’escena: Xavier Albertí // Escenografía: Jordi Roig // Vestuari; Maria Araujo //Il·luminació: David Bofarull //So: Carles Gómez  i Josep Puigdollers  // Moviment: Roberto G. Alonso // Caracterització: Toni Santos //
Ajudant de direcció: Albert Arribas // Ajudanta de vestuari: Marian García // Alumnes en pràctiques:  Gerard Bidegain –  Òscar Vilarroya – Roger Vila
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Catalunya, nou estat a Europa

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

– Teatre – CONSTRUCTIVO (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 14/05/2015

Teníem moltes ganes de conèixer la nova Sala Hiroshima i encara mes amb un espectacle que ens havien recomanat moltíssim; malgrat això pensàvem que no era el IMG_3235-impmoment adequat per anar-hi, ja que ens van avisar de què CONSTRUCTIVO era un espectacle itinerant que s’ha de veure de peu bellugante d’una part a un altre d’un espai força gran… i per tant, ho havíem descartat ara per ara; malgrat això, per aquelles casualitats de la vida, a través de les xarxes socials, vaig parlar amb un responsable d’aquesta Sala i em va assegurar que no hi havia cap problema per anar a veure l’espectacle amb el peu enguixat i amb crosses, ja que em posarien una cadira a la meva disposició i podria gaudir de l’espectacle igual que tothom.

Constructivo

En mal moment vaig creure el que em deien, perquè des de la cadira vaig poder veure ben poca cosa i lògicament la gran quantitat de gent, sovint dreta, que omplia la sala, no va em va deixar veure gran cosa, malgrat que en alguns moments vaig haver de posar-me dret i amb les crosses apropar-me a alguna de les escenes. Vaig acabar esgotat i més que gaudir aquest espectacle, el vaig patir fins al punt de desitjar que acabes ben aviat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

CONSTRUCTIVO és un manifest encès contra l’esterilitat de l’arquitectura moderna així com una crítica i imaginativa visió de la nostra societat i els edificis que l’acullen. Un joc performatiu on dos “autèntics” treballadors de la construcció, ens conviden a repensar qüestions universals, mentre busquen respostes personals al buit ètic que els envolta.

Fundació Collado-Van Hoestenberghe va ser creat com un laboratori independent de creació escènica amb base a Pontós, Alt Empordà. El col·lectiu practica un optimisme crític basat en la creativitat i en la recerca d’escenes alternatives. Els seus espectacles celebren la contradicció i la complexitat humana. Ernesto Collado (Barcelona 1974) és actor i creador contemporani. Actualment viu en un petit poble i allà col·labora amb la Societat Doctor Alonso en un centre de creació conegut com Cèl·lula.

D’aquest creador, ja hem tingut la sort d’haver vist alguns dels seus treballs; trobem les seves creacions molt diferents de tot el que acostumem a veure i sempre ens sorprèn agradablement; es tracten de treballs que sovint estan definits com a “alternatius” als treballs escènics convencionals. L’any 2011 i dins l’enyorat cicle de Radicals del Teatre Lliure vàrem poder veure”Vida de Lázaro” i més endavant l’any 2013 a La Pedrera, dins del cicle “noves escenes”, “de milagros y maravillas, conferencia optimista” i també al CCCB dins del Festival Grec, “Montaldo“, potser la més coneguda de totes, precisament per estar englobada dins del festival Grec, que vulguis que no, li va donar una bona empenta publicitària a aquest tipus de treballs,que normalment no poden entrar en el circuit comercial dels Teatres barcelonins.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– Concert – PALAU100 – MURRAY PERAHIA piano (🐌🐌🐌) – Palau de la Música Catalana – 13.05.2015

Hem comentat més d’un cop que el Palau de la Música, és un espai massa gran per un concert de piano i ho vàrem tornar a comprovar de nou el passat dimecres; és per això que vàrem bescanviar les nostres localitats de segon pis per unes altres del primer, tercera fila lateral, pagant un important suplement; la intenció era poder escoltar amb un volum més adequat, com quan acudim a la Sala de cambra de l’Auditori; efectivament el volum va ser correcte, però no vàrem arribar a veure ni el piano ni el pianista, per la dolentíssima visibilitat que té aquest espai.

Palau de la Musica-imp

Un concert de cambra que l’hauríem d’haver gaudit plenament si les condicions haguessin estat com a mínim correctes, ja que el solista de piano MURRAY PERAHIA ens va captivar des de la primera nota. No recordo pas un concert amb tant de silenci per part del públic, sense estossecs, ni regirades als seients… silenci total; … bé, mentida, una trucada de mòbil realment imperdonable, però malauradament a això ja ens estem acostumant els que sovintegem els teatres.

Murray Perahia

El programa va ser el següent:

J. S. Bach: Suite francesa núm. 6, en Mi major, BWV 817
F. J. Haydn: Sonata en La bemoll major, Hob.XVI.46
F. J. HaydnVariacions en Fa menor, HOB XVII.6
L. van Beethoven: Sonata núm. 14, en Do diesi menor, op. 27 núm. 2, “Clar de lluna”

C. Franck: Preludi, Coral i Fuga
F. Chopin: Scherzo núm. 1, en Si menor, op. 20

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Concert OBC – La quarta de TXAIKOVSKI – (🐌🐌🐌) L’Auditori – 10.05.2015

Diumenge passat va arribar el que ha estat el nostre últim concert de la temporada de l’OBC, així com el nostre comiat del director titular Pablo González, que ens ha fet gaudir de valent des de la seva incorporació a la temporada 2010/2011.

Amb el nostre estimat Eiji Oue

comiat del nostre estimat Eiji Oue

La veritat és que va entrar com a responsable de l’orquestra més important de Catalunya, en un moment que els seus seguidors estàvem força disgustats amb els gestors de l’Auditori, per l’acomiadament d’un dels directors d’orquestra més estimats pels músics i pel públic. Eiji Oue.

 

Pablo Gonzàlez, no te el seu carisma, però al cap de poc temps a molts dels abonats ja ens tenia a la seva butxaca, especialment per la seva acurada i esplèndida direcció, però també per la seva total integració a la ciutat de Barcelona i a la cultura de Catalunya, incloent-hi la seva llengua que l’ha intentat parlar fins al darrer moment en aquest concert, presentant la primera obra de Unsuk Chin. Per molt bo que sigui el proper director titular, estic segur que molts de nosaltres el trobarem a faltar.

pablo-gonzalez

Pablo González, director titular de l’OBC

El programa del concert estava compost per dues peces ben dispars en gairebé tot.

1 – UNSUK CHIN (Seül 1961)

Concert per a clarinet i orquestra (🐌🐌🐌)

Unsuk Chin, és una compositora sud-coreana de música clàssica europea, que actualment viu a Berlín i segons les seves paraules “El virtuosisme li fascina”; per això mateix s’explica la dificultat demoníaca del seu concert de Clarinet, que va compondre en escoltar tocar aquest instrument a Kari Kriiku, pel que el va compondre especialment.

Kari Kriikku

Kari Kriikku

El finès Kari Kriikku és un dels pocs artistes internacionals que ha estrenat obres per a clarinet arreu del món, com aquesta de la compositora sud-coreana Unsuk Chin, fruit d’un encàrrec fet en col·laboració amb cinc orquestres de cinc ciutats: Nova York, Londres, Gothenburg, Colònia i Barcelona.

Encara que per la nostra cultura musical és força difícil entrar una mica en la concepció de molta de la música d’arrel asiàtica, el concert em va interessar força, malgrat que en algun moment hauria desitjat descansar una estona i que alguna persona m’hagués explicat quelcom per poder-la entendre millor. Això si, el solista Kari Kriikku, em va deixar fascinat.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – COSES NOSTRES – (🐌🐌) Sala Atrium – 09/05/2015

En un dia com el d’avui, 13 de maig del 2015, en el que celebrem les 300.000 visites al Blog, la veritat és que em fa molta mandra parlar d’un text teatral amb el qual no estic en absolut d’acord, perquè el trobo fins i tot deplorable i tendenciós, en un intent groller de menysprear el treball del crític teatral; vaig arribar a sentir vergonya aliena, per l’intent de manipulació que l’autor (Ramon Madaula), intenta fer al públic teatraire.

Uns dies abans de l’estrena de COSES NOSTRES a la Sala Atrium, vaig escoltar per TV una petita entrevista que se li feia a aquest actor, a arran de la seva propera estrena, en la que és la seva primera obra com a dramaturg i director; en aquesta entrevista i de forma arrogant, va arribar a dir que no entenia com “qualsevol” persona, estigui o no preparada per fer-ho, s’atrevia a criticar una obra teatral a través de tots els mitjans que ara tenim al nostre abast, i molt especialment per les xarxes socials, Facebook, Twiter i Blogs, moltes vegades deixant per terra el treball dels professionals de l’escena.

Coses Nostres 1

Em vaig prometre que no aniria a veure la seva proposta i així ho vaig fer saber a través de l’espai de Facebook “Teatre, l’opinió dels espectadors”. Malgrat això, dissabte passat, el penúltim dia de representació vàrem fer l’esforç d’assistir amb crosses, per què vaig pensar que així almenys podria dir la meva, li agradi o no al Sr. Madaula. També en aquest cas a la Sala Atrium van posar totes les facilitats per tal de què estiguéssim a la fila 1 i no pugéssim escales.

Va estar molt pitjor del que esperava; el text de Ramon Madaula és repetitiu fins a arribar a fer cansar a l’espectador amb la seva obsessió de demostrar que qualsevol persona té un preu, i clar evidentment el que l’interessa demostrar en aquest cas, és que el crític teatral professional també el te; noranta minuts en el que el seu personatge de director teatral, intenta per tots els mitjans fer caure en el parany a un famós crític professional, que s’ha atrevit a donar una opinió dolenta del seu últim treball. No cal dir-vos com acaba, per què des del primer minut tothom coneix el que passarà.

Dos personatges; el director de Teatre que ha arribat a dirigir també un espai escènic públic… i que tem per la seva renovació, interpretat per Raimon Molins; l’altre personatge, el crític interpretat per Albert Pérez; bon treball dels dos actors, encara que el paper que li ha tocat a Raimon Molins, és força més difícil per la seva manera histriònica de comportar-se, amb un nerviosisme exagerat i ganes de revenja brutals, que ocasiona que es visioni des del punt de vista d’espectador, com un paper absolutament desagradable i obsessiu; això provoca que al final la interpretació sigui molt poc creïble, malgrat els esforços que l’actor fa; en canvi a l’actor Albert Pérez, li ha assignat un paper que pot interpretar amb molta mes naturalitat.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 300.000 visites Voltaires – 13/05/2015

Avui a Voltar i Voltar estem de celebració per haver arribat a les …

 300.000 visites

Una fita de la qual estem molt satisfets i que ara fa quatre anys, quan el vàrem començar a escriure no ens ho imaginàvem pas. Una aventura, de la que erròniament crèiem que ens cansaríem abans … i per sort de moment no ha estat així, malgrat les hores de dedicació que gairebé diàriament li dediquem.

cultura

En tot aquest temps hem intentat explicar tot allò amb el que gaudim i que està relacionat amb la CULTURA, que per sort està al nostre abast.

Arts esceniques

Han estat fins ara 1.115 entrades (posts), la majoria d’elles, dedicades a les Arts Escèniques, especialment el Teatre, però també a la dansa, l’òpera, el circ i també una bona part a la música simfònica, a la contemporània, a les exposicions, al cinema, a la literatura i a vegades a les nostres escapades per tal de Voltar per aquesta boleta que anomenem Terra i que paga la pena conèixer el màxim possible.

diversidad-cultural

Gràcies a tots els que ens seguiu i sobretot als que ens ho feu saber a través dels vostres comentaris que ens deixeu escrits aquí mateix.

Us desitgem que en la mesura de les vostres possibilitats, VOLTEU i VOLTEU i no pareu, perquè a la fi la vida és això, descobrir cada dia coses noves que et facin vibrar i sentir-te el més viu possible.

Gràcies de nou; una forta abraçada a tots els Voltaires.

Cargol content

Cargol voltaire content

 

Publicat dins de Celebracions | 12 comentaris