– Teatre – NOMÉS RICARD (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Vilella – 24/04/2015

No teníem pas pensat anar-hi a veure aquesta representació de NOMÉS RICARD, ja que per nosaltres requereix un gran esforç el fet de fer tot el muntatge per assistir en cadira de Cartell_Noms_Ricardrodes i per aquest motiu “únicament” intentàvem aprofitar les entrades prèviament comprades amb antelació; però una crònica teatraire de la nostra amiga Neus Monico, ens va fer replantejar aquesta premissa i demanar al Teatre La Vilella el seu ajut per poder accedir… i així va ser, perquè es van desfer en fer-nos l’accés el més còmode possible muntant unes rampes especials de fusta.

NOMÉS RICARD, és una magnífica proposta en forma de “monòleg”, o potser més aviat dit… de diàleg entre diferents personatges en boca d’un sol actor. Està basada en l’obra Tragèdia de Ricard III (The Life and Death of King Richard III) que es tracta de l’última de la tetralogia de William Shakespeare sobre la història d’Anglaterra. Després de Hamlet, és l’obra més llarga d’aquest autor.

L’obra comença amb Ricard lloant al seu germà, el rei Eduard IV i aquest monòleg ja ens mostra l’enveja i l’ambició de Ricard vers al seu germà Eduard, que governa el país amb prudència i saviesa. Ricard és un lleig geperut, que es descriu com «deformat, mutilat».
Ricard conspira perquè el seu germà Jordi de Clarence, que el precedeix com a hereu al tron, sigui reclòs a la Torre de Londres com a sospitós d’assassinat. Seguidament, per complir les seves ambicions, pretén els favors de Lady Anna, la vídua d’Eduard de Lancaster, després d’haver assassinat el seu marit i al seu pare.
Malgrat els prejudicis en contra, Anna es compromet a casar-se amb Ricard. Aquest, en col·laboració amb el seu amic Henry Stafford, segon duc de Buckingham, conspira per accedir a la successió al tron, presentant-se als altres senyors com un home piadós, modest, sense cap pretensió de grandesa. Així, és elegit successor del rei Eduard IV.
Ricard es garanteix de manera activa la possessió de la corona. Assassina a qualsevol que s’interposi en el seu camí, inclòs el jove príncep, Lord Hastings, el seu antic aliat Buckingham, i fins i tot la seva dona. Aquests crims no passen desapercebuts, i quan Ricard ha perdut tot el suport i s’enfronta amb el comte de Richmond, futur Enric VII d’Anglaterra, a la batalla de Bosworth Field, els fantasmes de la gent que va matar el visiten i li auguren: «desespera i mor!».
Malgrat la lluita que inicialment sembla estar anant bé, Ricard aviat es troba sol al mig del camp de batalla, i plora desconsoladament implorant «Un cavall, un cavall, el meu regne per un cavall». Ricard finalment és derrotat després d’un combat cos a cos amb Richmond, que li dóna mort amb la seva espasa.

La interpretació de Xavier Torra és d’aquelles que no podrem oblidar mai a la nostra vida i és que encara avui passats quatre dies de la representació em faig creus del que he vist a escena, dubtant si és real i no un somni; una interpretació brutal, en un espai negre i buit, per tal d’emmarcar la tragèdia encara mes, utilitzant la paraula, l’expressió del rostre i de tot el cos a mesura que es va transformant d’un a un altre personatge en dècimes de segon, canviant el to de veu i la carència de les paraules en cada un d’ells; però és que a més a més utilitza la seva força corporal per fer els canvis utilitzant l’acrobàcia i gairebé podríem dir la dansa, en un treball físic que sembla impossible aguantar per un sol ésser humà durant els quasi 80 minuts de la representació. Em trec el barret davant d’aquest treball….Chapeau, de debò, per Xavier Torra.

Nomes Ricard

No seria tampoc just deixar tots els trumfos en mans de l’actor, encara que és el que realment s’aprecia més com espectador…. però estic segur que està molt ben protegit per una molt bona i mil·limetrada direcció de Pedro Galiza; cal també destacar l’extraordinari tractament del so i sobretot la d’una acuradíssima il·luminació.

Parlant després de la funció amb el director de La Vilella, Jordi Pérez, ens va explicar que l’actor un cop acabada cada representació necessita veure almenys un parell de litres d’aigua i vist el que he vist, no m’estranya gens. També ens vàrem adonar en el transcurs de la conversa que a Xavier Torra ja l’havíem vist treballar en una altra representació fa un parell de mesos, però no l’havíem reconegut…. es tracta de TEENAGE DREAM al Teatre Tantarantana, que ens va agradar moltíssim i que com sempre, en el seu dia ja us vaig deixar escrita la corresponent crònica.

No us la perdeu aquesta NOMÉS RICARD; encara la podreu veure tota aquesta setmana a La Vilella. Sens dubte, una de les millors ofertes teatrals, que ara mateix podem veure a Barcelona.

Direcció i adaptació: Pedro Galiza
Interpretació i adaptació: Xavier Torra
Ajudant de direcció: Giselle Stanzione // Espai sonor i il.luminació: Oriol Rufach // Escenografia: Josep Latorre // Disseny gràfic: Adriana Leites // Motion design i Fotografia: Nuno Leites i Pedro Galiza

Cargol negre

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– SANT JORDI 2015 – una diada molt especial – 23/04/2015

Aquesta Diada de SANT JORDI, per mi ha estat molt especial, perquè em pensava fa unes hores que no podria sortir de casa i per primer cop únicament la podria veure a través de la televisió. Per sort a la feina de l’Imma, la tarda de Sant Jordi ha estat considerada festiva; això ha facilitat que a primera hora de la tarda, ja ens hem pogut desplaçar amb el ferrocarril de la Generalitat de l’Avinguda Tibidabo fins al centre, amb el meu “descapotable”.

En arribar a Rambla Catalunya, evidentment estava ple de gom a gom, però no era encara l’hora punta que tothom coincideix passejant pels mateixos llocs; he volgut desplaçar-me fins a la floristeria on acostumo a comprar la rosa per l’Imma i també per la meva filla Ruth; he hagut de fer cua força estona, però ha pagat la pena.

També he pogut comprovar les dificultats que els minusvàlids pateixen diàriament per fer vida el més normal possible, ja que en tornar a casa al final de la tarda, els ascensors de Provença i Plaça Catalunya estaven espatllats, i això ha fet que tinguéssim que desplaçar-nos amb el meu “descapotable” auto propulsat per la força de l’Imma fins a l’estació de Gràcia. Haig de denunciar que la parada de Metro que tenim a tocar de casa, Vallcarca, és de les poques estacions que no te encara ascensors, malgrat que és de les estacions que te mes desnivells de tot Barcelona.

Sant Jordi 2015 42-imp

Però estic molt content, perquè almenys he pogut viure de nou una Diada, encara que aquesta vegada vista des d’una alçada més baixa. La Diada de Sant Jordi, és potser el dia més important de l’any, perquè veus el somriure a la cara de tota la gent amb la que et vas creuant en el teu camí.

M’acaba d’arribar un missatge d’un bon amic, que diu així:

Hi ha un raconet de la terra anomenat Catalunya on un dia de primavera les persones s’aturen, es miren als ulls, es regalen roses i llibres, i es diuen t’estimo. Hi ha res més bonic?

Sí, aquesta Diada per mi, encara ha estat molt més especial.

Sant Jordi 2015 56-imp

Feliç Diada de SANT JORDI a tothom !!!

Ah … i aquests són els llibres que ens hem regalat …

Sant Jordi 2015 57-imp

 

Publicat dins de CATALUNYA, Celebracions | Etiquetat com a | 3 comentaris

– Concert OBC – Festival Beethoven 2 – triple concert – L’Auditori ( 🐌🐌 🐌 ) – 19/04/2015

Tornem a assistir a un nou concert d’abonament, aquesta vegada i per primera vegada amb el nostre “descapotable”; haig de dir que no va haver cap possibilitat de contactar prèviament amb l’Auditori per avisar, però un cop allí, no van posar cap problema per col·locar-nos en un lloc adequat a les nostres necessitats.

Si no estem equivocats, aquest concert és el penúltim, en què nosaltres veurem dirigir al seu actual director titular, Pablo González… i això ens entristeix, per què és un molt bon director d’orquestra i l’hem agafat afecte, inclús personalment, en trobar-nos sovint amb ell, fins i tot al “super” o al forn de davant de casa nostre; creiem que s’ha volgut integrar a la cultura de Catalunya i al seu idioma…. i ho ha aconseguit de debò.

Dinamarca torna a ser present aquesta temporada per partida doble: d’una banda, per la col·laboració del seu Consolat amb l’OBC en l’encàrrec d’una obra a un dels nostres compositors més rellevants: Joan Albert Amargós…. i de l’altra, amb la descriptiva Simfonia núm. 2 de Nielsen, el simfonista danès per excel·lència.

1 – Joan Albert AMARGÓS (Barcelona 1950)

En la solitud. Homenatge a Carl Nielsen (obra encàrreg del Consulat de Dinamarca) – estrena ( 🐌🐌 🐌 )

Triple concert de Beethoven - l'OBC - Voltar i Voltar 1-imp

2 – Ludwig Van BEETHOVEN (Bonn 1770 – Viena 1827)

Concert per a violí, violoncel i piano, op.56   ( 🐌🐌 🐌  + 🐚)

Trio d’asos per al Triple de Beethoven: el jove violoncel·lista francès revelació de l’any, Edgar Moreau, la virtuosa georgiana més premiada del moment, Khatia Buniatishvili, i el distingit Cavaller de l’Orde Nacional del Mèrit de la República Francesa, Renaud Capuçon. El Triple concert de Beethoven és una obra ben especial i única en el seu gènere. La seva interpretació acostuma a ser un esdeveniment irrepetible perquè permet reunir en un mateix escenari solistes que no acostumen a coincidir.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre Musical – MARES i FILLES ( 🐌🐌 + 🐚) – Teatre Gaudi – 18/04/2015

Fa uns mesos que vàrem intentar per tots els mitjans, poder assistir a alguna de les darreres representacions al Círcol Maldà, però no va haver-hi manera, malgrat que ens van inscriure a la llista d’espera. Potser aquestes ganes de veure-la i no poder, ens han jugat una mala passada, per què ara un cop l’hem pogut veure a la seva reposició al Teatre al Teatre Gaudí, no ens ha arribat a emocionar com tothom ens assegurava.

MARES_FILLES_TGB“Mares i Filles” és la primera creació del tàndem format per Clara Peya i David Pintó. Un espectacle musical de poc més d’una hora de durada íntegrament cantat amb acompanyament de piano en directe. L’espectacle és un collage impressionista de la relació entre una mare (Nina) i una filla (Mariona Castillo) en el moment que la petita decideix viure la seva pròpia vida lluny de casa. Aquest petit gest obrirà la caixa dels trons de la mare i aquesta farà tot el que està al seu abast per retenir-la i no deixar-la marxar.

Valorem molt l’esforç de crear un Musical de “butxaca”, pensat i realitzat des de Catalunya, amb la música de Clara Peya i el llibret i direcció de David Pintó i per tant, solament per aquest motiu ha valgut la pena veure-la en directe a escena. El que més ens ha agradat, sense cap mena de dubte ha estat la música interpretada en viu i en directe per la seva compositora, al piano.

Mares i filles 2

Malauradament i suposo que a causa de una mala acústica de la Sala del Gaudí, no hem entès gairebé cap frase sencera del que es cantava en directe per Mariona Castillo i per la nostra estimada Nina; una mala passada que segurament ha influenciat en la nostra baixa qualificació cargolaire, que equival a un 5 sobre 10 (aprovat justet).

Continua llegint

Publicat dins de Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Òpera – CARMEN (🐌🐌🐌🐌) de Georges Bizet – Gran Teatre del Liceu – 17/04/2015

També al Gran Teatre del Liceu, no posen cap problema per assistir la nit de l’estrena de l’òpera CARMEN i ens canvien les nostres entrades de 4art pis per què puguem anar amb el nostre “descapotable” al fons de platea.

Ja he dit en més d’una ocasió que aquesta òpera és una de les que em va introduir en el món de l’òpera fa més de 40 anys, quan anàvem a una llotja del tercer pis del Liceu que l’empresa on encara treballo, posava a la nostra disposició gratuïtament…. eren altres temps !!!

Carmen Liceu

Ara tot just fa 5 anys vàrem veure aquesta mateixa producció amb la mateixa posada en escena signada per Calixto Bieito en el mateix teatre del Liceu i ens va encantar; tot s’ha de dir que sempre he estat un gran admirador de Calixto Bieito en tot el que ha fet, tant en Teatre com en les gairebé una cinquantena d’òperes que ha signat, i també admirador en la seva època de director artístic del Teatre Romea, des de l’any 1999 fins al 2008.

Potser de tantes vegades que he vist aquesta producció, tant en directe com a través del DVD que en el seu dia vàrem comprar, ja no em sorprèn en el que en el seu dia va escandalitzar als més puristes liceistes de l’època; tot a i això, aquesta producció a banda de la baixada de calces i del maletilla torejant nu sota un gran toro d’Osborne, crec que es recordarà molt més per el trencador amb la manera de representar aquesta conegudíssima òpera, tenint en compte que a més o fa amb un escenari gairebé buit.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 2 comentaris

– Teatre al cinema – OF MICE AND MEN (🐌🐌🐌🐌) – en diferit des del National Theatre de Londres – Cinemes Yelmo Icaria – 16/04/2015

Tornem als cinemes Icaria Yelmo per tal de veure la ultima producció teatral filmada de la temporada del National Theatre Live; aquesta vegada es tracta de OF MICE AND MEN (de ratolins i homes), des del Longacre Theatre de New York.

Aquestes obres de Teatre en versió original anglesa amb subtítols en castellà són una verdadera troballa que aquí a l’estat espanyol tot just ha començat a provar-se aquesta temporada i solament amb 4 obres en diferit (de les que hem pogut veure tres… Frankenstein, A street named desire i aquesta). Esperem que la temporada vinent pugui fer-se la retransmissió en directe com ja s’està fent a alguns estats europeus on la passió per la cultura està molt més arrelada.

Of nice and men 10OF MICE AND MEN (de ratolins i homes), és una novel·la escrita pel Premi Nobel John Steinbeck, publicada al 1937; ens explica la història de George Milton i Lennie Petit, dos amics emigrants (un d’ells autista), que es desplacen a un ranxo per tal de treballar per tal de poder viure i si pot ser, estalviar una mica per poder complir el seu somni d’establir-se pel seu compte; els dos amics es mouen d’un lloc a un altre a la recerca de noves oportunitats de treball durant la Gran Depressió, a Califòrnia – Estats Units.

En Lennie, malgrat la seva grandària, és com un nen petit que per sobreviure necessita el suport i l’amistat de George; somia constantment en acaronar conills de pell suau o fins i tot ratolins que es posa a la butxaca, que malauradament acaben morint a les seves mans, perquè ell no és conscient de la gran força que té, i a vegades no la sap controlar. La innocència infantil de Lennie, a vegades li porten mals de cas al seu amic George, que intenta protegir-lo per sobre de tot, tractant-lo gairebé com un pare.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la literatura – I EL RESSÒ DE LES MUNTANYES de Khaled Hosseini (🐌🐌🐌🐌🐌) – 16/04/2015

L’Abdullah i la Pari són germans i s’estimen amb bogeria. Orfes de mare, viuen en un poblet de l’Afganistan amb el pare. Un bon dia, però, els nois emprenen un viatge a peu fins a Kabul. No sospiten que aviat les seves vides prendran rumbs oposats –de vegades cal tallar un dit per salvar la mà– ni les conseqüències que això tindrà al llarg dels anys en la seva vida i en la de moltes altres persones. 

i-el-resso-de-les-muntanyesPari té tres anys quan es veu obligada a separarse del seu germà i el llibre ens explica la seva historia al llarg de seixanta anys, la seva nova vida a Kabul i la seva fugida a París on formarà la seva propia familia.

 El llibre no té una única protagonista, és ple de persones amb vides petites però carregades de dolor: el pare que ven a la filla, la senyora que no pot tenir fills, l’oncle que treballa de criat i s’enamora de la senyora , l’amo i senyor que està enamorat de l’oncle, una noia a la qual un gos ha deformat la cara, una mare que no pot suportar tenir una filla desfigurada, l’exiliat que torna a la seva terra i ja no té res perquè li han pres tot , el metge que no concep la medicina sinó és per ajudar als desfavorits….

I totes aquestes històries embolcallades de sentiments, de records, d’oblits ….

Durant aquests seixanta anys passem d’un Afganistan ocupat pels talibans a un país on han intervingut les tropes americanes i la población ha acceptat als cooperants estrangers que han d’ajudar a la recuperació del país, amb els canvis que això comporta.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari