- Teatre – EMILIA (*****) de Claudio Tolcachir – Teatre Lliure Montjuïc – Sala Fabià Puigserver – 19/10/2014

Al desembre del 2009 i també al Teatre Lliure (espai Lliure), vàrem veure “La omisión de la familia Coleman” de Claudio Tolcachir i ja llavors vàrem quedar fascinats per aquest treball, que en certa manera ens va introduir en el teatre argentí; encara llavors no publicàvem aquest Blog, però de ben segur hauria obtingut la màxima valoració de 5 estrelles.

Emilia 0

Sembla que aquesta vegada, l’autor ha treballat “EMILIA“, en solitari, cosa que és anormal en ell, ja que fins ara la seva creació havia estat compartida per un període llarg, al voltant d’un any, amb els actors que després haurien d’interpretar-la als escenaris. Aquest nou treball d’escriptura i creació per part de Tolcachir, ens ha tornat a deixar absolutament fascinats, per la manera d’estructurar el text a manera d’un fals thriller, deixant-nos entrar a poc a poc en les relacions aparentment normals d’una família. És una història d’amors no correspostos, que si ens entretenim a “rascar” una mica al nostre voltant, les trobarem arreu.

L’impacte emocional que rebem és brutal per la seva duresa, tot i que l’autor ens deixa comprovar de forma expressa, que la família protagonista d’aquesta història, tampoc té res d’especial i que fins i tot podria ser una qualsevol del nostre entorn…. o inclús que alguns dels seus aspectes, podria reflectir situacions viscudes per nosaltres mateixos amb relació amb els membres de la nostra pròpia família. El que veiem en poc més de 90 minuts a l’escenari ens deixa clavats a la butaca amb una sensació d’angoixa i patiment que poques vegades hem pogut viure, tal com si fos realitat i no pas Teatre.

Emilia 1

En aquesta història hi surt un home que va patir la infantesa de manera malaltissa, va viure amb molt de dolor el rebuig del món i només va rebre afecte de la seva mainadera.
Aquest home és el Walter, que a força de passió, de treball i de recursos ha construït el seu món adult. És una història farcida de mentides, d’aquelles que es justifiquen per la supervivència de la família, on els seus membres són conscients i alhora víctimes d’aquestes mateixes mentides, però estan massa aterrits per trencar la petita estructura que han bastit.
Tothom s’estima per algun motiu. I aquest motiu no és sempre l’amor. Es pot embolicar amb el costum, la conveniència, el cansament, la culpa, la por de la soledat, l’esperança perduda, la mort que treu el cap.
Una història de perdedors, conscients i espantats de la seva condició. I d’una estructura social que grinyola. 

La idea inicial va néixer de la trobada del mateix Tolcachir amb la mainadera que el va cuida a ell i al seu germà; les explicacions que li va fer d’aquella etapa de la seva vida el va fer sentir desagraït amb ella, per tot el que li havia donat; així va néixer el personatge de Emilia i de l’home que necessita de mainadera durant tota la seva vida per poder sobreviure amb seguretat.

Senzillament és un estudi de les relacions humanes, pensat al mil·límetre, de les emocions dels membres d’una família que viuen junts per interessos dispars, però que tots ells són conscients que qualsevol desencadenant pot desfer aquesta relació. Durant el desenvolupament de la representació apareixen sobretot les pors de tot tipus, però també la recerca de l’afecte, de la solidaritat mal entesa, pensat en ells mateixos…

Claudio Tolcachir va estrenar a Buenos Aires l’any 2013 aquesta proposta, amb altres actors, però que després va tornar a treballar-ho personalment amb els actors espanyols que veiem ara, per ser estrenada de nou als Teatros del Canal de Madrid, aquest passat gener.

L’escenografia és senzilla i al mateix temps impactant i extraordinària, representant una casa amb parets fetes a base de mantes que podrien ser d’una presó… els mobles penjant del sostre, agrupats en dos grups que semblen cascades que cauen sobre els personatges.

A sobre de tot això, la direcció dels actors és una classe de Teatre amb majúscules. Una interpretació coral dels cinc actors, que fan estimar el teatre, perquè notes que cada un dels papers són viscuts intensament per ells. En el paper de Emilia una grandíssima actriu, Gloria Muñoz, que malauradament no veiem massa treballar a Catalunya (l’ultima vegada que la vaig veure, va ser a “todos eran mis hijos“, curiosament dirigida també per Claudio Tolcachir).   http://wp.me/p19AHZ-1bQ

La recolzen els actors Alfonso Lara i Malena Alterio (que els vàrem veure treballar a “Los hijos se han dormido“, sota la direcció de Daniel Veronese) http://wp.me/p19AHZ-69B , així com David Castillo i Daniel Grao, tots ells en una grandíssima interpretació.

Vàrem tenir la gran sort de coincidir amb la xerrada posterior amb els actors i possiblement això ens va fer apreciar més encara, cada un dels múltiples matisos d’aquesta proposta escènica.

IMG_8716.JPG

Paga la pena desplaçar-se aquesta vegada al Teatre Lliure i ràpid, perquè solament estaran fins aquest cap de setmana. Com veieu, hem sortit eufòrics del Teatre Lliure i la nostra valoració és la màxima de 5 estrelles “voltaires”.

EMILIA
creació i direcció: Claudio Tolcachir
intèrprets: Malena Alterio Caro / David Castillo Leo / Daniel Grao Gabriel / Alfonso Lara Walter / Gloria Muñoz Emilia
translació al castellà Mónica Zavala / escenografia i vestuari Elisa Sanz / il·luminació Juan Gómez Cornejo / ajudant de direcció Mónica Zavala / producció executiva Olvido Orovio / direcció de producció Ana Jelín
producció Producciones Teatrales Contemporáneas

Cargol %22Emilia%22

 

Publicat dins de Teatre | 2 comentaris

- Òpera al cinema – LES NOCES DE FÍGARO (***) de Wolfgang Amadeus Mozart (2/9) – en directe des del MET de NY – Cinemes Yelmo Icaria – 18/10/2014

S’han acumulat en les darreres setmanes una bona pila de concerts i òperes, L’Auditori, Palau de la Música, Liceu i dues òperes retransmeses des del Metropolitan de NY, en una sola setmana. Dissabte passat ens tornem a apropar als cinemes Yelmo de la ciutat olímpica, per tal de veure una òpera prou coneguda per nosaltres, LES NOCES DE FÍGARO de Wolfgang Amadeus Mozart.

La música del geni musical per excel·lència, que es Mozart, esdevé en les seves òperes en un esclat de músiques meravelloses que s’entrellacen en un munt d’àries, duets, tercets i concertants … tots ells, apropant-se a la perfecció absoluta; qui ha vist, encara que sigui una vegada, “La flauta màgica” o aquesta “Noces de Figaro”, entendrà el que vull expressar, perquè amb paraules és difícil fer-ho.

IMG_8762.JPG

Aquesta òpera de Mozart es va compondre sobre un llibret de Lorenzo da Ponte i estrenada a Viena l’any 1786 dirigida pel mateix compositor. Està considerada com una de les òperes més importants de la història de la música, i una de les millors creacions de Mozart.

Teatralment parlant, aquestes Noces, són tan sols un divertiment que a la seva època arribarien a escandalitzar a la gent puritana i als mateixos cortesans, aquí representats, en tractar temes triangulars “amorosos”, encara que sigui d’una manera bufa; particularment sempre he fugit d’espectacles teatrals amb arguments semblants, anomenades “comèdies d’embolics”, on els amants s’amaguen a sota del llit quan apareix el marit o inclús a l’armari un segon i un tercer amant esperen el seu torn; comèdies ridícules on gairebé tot l’argument es basa a resoldre qui es queda amb la dama que està en joc, en un esbojarrat entrar i sortir de portes, que no tenen aturador. Encara avui en dia s’estrenen comèdies d’embolics als nostres teatres i continuen fent calaix, cosa que em treu de polleguera.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

- Òpera – LA TRAVIATA (****) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 17/10/2014

Ha estat una autèntica astracanada, per part de la direcció del Gran Teatre del Liceu, voler fer veure que la temporada comença amb aquesta TRAVIATA, quan fa menys d’un mes, realment es va inaugurar amb IL BARBIERE DE SIVIGLIA de Gioachino Rossini; pel que sembla LA TRAVIATA de Giuseppe Verdi és molt més popular i segurament donarà mes calaix…. però aquesta és un altra qüestió que no té res a veure.

IMG_8732.JPG

Ens vam emportar un gran ensurt en el primer acte d’aquesta producció, al comprovar que les veus protagonistes, la del tenor Charles Castronovo molt especialment, però també la de la soprano Patrizia Ciofi, no arribaven amb la potència suficient al 4art pis, per tal de gaudir la com cal. El famós brindis,  “Libiamo ne’ lieti calici” ,que tothom coneix i que espera amb il·lusió, va estar un autèntic nyap, que presagiava el pitjor; ens refreguem els ulls per incredulitat …. no podia ser que fossin els solistes anunciats.

Per sort va ser tan sols un miratge i al segon acte, afortunadament es va resoldre; comentàvem amb l’Imma, que al tenor, durant el descans, semblava que li havien injectat una injecció en vena de pa amb tomàquet, perquè no semblava el mateix…. un autèntic miracle, que crec mai havia vist en aquestes proporcions; el ària d’Alfredo “De miei bollenti spiriti”, va marcar aquest canvi brutal.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera | Etiquetat com a , , , , , , | 2 comentaris

19-10-2014 – NINGÚ ACONSEGUIRÀ SILENCIAR LA VOLUNTAT DEL POBLE DE CATALUNYA – INDEPENDÉNCIA !!!

Tornem a sortir al carrer per defensar la nostra identitat, el nostre dret a decidir i sobretot per tal d’exigir als partits que ara no ens fallin, que tornin a la unitat per defensar que la voluntat del poble de Catalunya no sigui silenciada per ningú.

L’acte convocat per l’Assemblea de Catalunya i per l’Òmnium Cultural (de les dos en som membres) a la Plaça Catalunya de Barcelona, a dos quarts d’una del migdia: una hora abans de l’acte principal ja hi érem al ben mig de la Plaça i l’ambient ja era increïble….. mireu…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

19 d'octubre 2014 - Pça Catalunya - Un pas de gegant cap a l'independència 15-imp

Continua llegint

Publicat dins de CATALUNYA | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

- Dansa – ONE – HIT WONDERS – Sol Picò (**) – Mercat de les Flors – 16/10/2014

Com segurament ja sabeu de sobres, existeix un “no se que” inexplicable, entre la ballarina i coreògrafa SOL PICÓ i jo, tot i la meva insistència en intentar una vegada i una altra, comprendre el seu treball des de la seva simple visió d’un espectador aficionat a la dansa contemporània. De fet ja fa uns anys que evito veure els seus espectacles, ja que vaig prometre un dia, que mai més aniria a cap espectacle, on Sol Picó tingues un mínim protagonisme….. promesa que com veieu no he pogut complir.

Crec que molt poques vegades m’he sortit d’una Sala de Teatre, abans que acabes l’espectacle, per respecte a la gent que l’ha aixecat i que ha posat les seves il·lusions i el seu esforç, en ell; recordo però, un parell d’ocasions en què no vaig poder més i vaig haver de sortir … un d’ells es tractava d’una Òpera Xinesa al Teatre Principal i l’altre un espectacle de dansa protagonitzat per Sol Picó a la Sala Tallers del TNC, crec recordar que es tractava de l’espectacle “La dona manca o Barbie-súperstar”.

Potser l’únic espectacle teatral, en el que vaig gaudir i en el que Sol Picó tenia un paper important com a ballarina i coreògrafa va ser en “El ball“, però vaig evitar veure-la a ella com a ballarina i vaig esperar a veure la seva substituta en companyia de la gran, grandíssima Anna Lizaràn….. era l’any 2009 i encara no escrivíem aquest Blog.

Per últim al juliol del 2011, vàrem intentar-ho de nou al Teatre Lliure de Gràcia amb l’espectacle “Petra, la mujer araña y el putón de la Abeja Mayai el resultat va ser nefast….. i fins avui.

SolPicó_790x490

fotografia del portal del Mercat de les Flors

Aquest any i per primer cop ens hem abonat a la temporada del Mercat de les Flors i entre els 8 primers espectacles que ja hem comprat, un ha estat aquest ONE – HIT WONDERS, on sembla que Sol Picó, ha volgut fer un recull de les seves millors coreografies; hem volgut de nou doncs, donar-li una nova oportunitat de fer-nos veure que estàvem equivocats i ens hem arriscat a tornar a veure el seu treball i des de la fila 1 de la Sala MAC.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , | 4 comentaris

- Concert PALAU100 (2/11) – BUDAPEST FESTIVAL ORCHESTRA (***) – Palau de la Música Catalana – 14/10/2014

Tornem a assistir a un altre concert, en una setmana plena de música per un cúmul de coincidències en els nostres abonaments; aquesta vegada assistim al nostre segon concert de PALAU100 de la temporada, amb la BUDAPEST FESTIVAL ORCHESTRA, sota la direcció de Iván Fischer, el seu fundador.

Budapest Festival Orchestra - Palau100 1-imp

La Budapest Festival Orchestra és la formació més jove entre les 10 millors del món. El Palau de la Música Catalana ha anunciat qua ha arribat a un acord amb l’orquestra per presentar algunes simfonies de Mahler durant un període de quatre anys. En aquesta ocasió hem pogut escoltar tres obres referencials en què la veu humana té un paper protagonista.

El programa va ser el següent:

Richard  Straus  (Munic, 1864 – Garmisch-Partenkirchen, 1949)

Vier letzte Lieder (**) quatre darreres cançons

Potser la veu de la soprano Miah Perssons no va ser el més encertat de la nit, però es va saber defendre almenys en les dues darreres cançons d’aquesta composició, en la seva substitució a la soprano Cristine Schäfer, que estava prevista. Els lieder no són precisament un gènere que m’entusiasmi gaire i potser també té a veure amb la meva baixa valoració. Fins i tot l’orquestra en aquesta primera interpretació, no em va semblar que fos de tanta qualitat…. després m’adonaria del meu error.

________________________________

Budapest Festival Orchestra - Palau100 2-imp

 

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

- Concert OBC (2/16) – SIMFONIA DEL NOU MON (***1/2) de Dvořák – L’Auditori – 12/10/2014

Hem agafat la ratxa “musical”, ja que han començat totes les temporades a les quals estem abonats i el Teatre ha quedat una mica en Stand by, de moment.

Tornem a L’Auditori a un altre concert de l’OBC; aquest no ens pertocava al nostre torn, però el vàrem voler bescanviar pel que teníem pel 9N, ja que volem estar disponibles com a voluntaris pel que calgui.

El programa va estar el següent:

BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)

Darkness Visible (*)

Encara que estava anunciada com una primera audició, nosaltres ja l’havíem escoltada al febrer del 2012, al Palau de la Música, interpretada per la London Philharmonic Orchestra i no la vàrem entendre ni llavors, ni ara, en aquesta segona audició. No podem valorar la qualitat de la música d’aquest compositor català, resident a l’Auditori i molt reconegut internacionalment; el fet és que segurament no estem preparats musicalment per valorar-la com caldria.

 ____________________________________

SERGUEI PROKÓFIEF (Santsovka, Ucraïna 1891 – Moscou 1953)

Concert per a piano i orquestra núm.3 en Do major, op.26 (***)

Segurament és el concert més conegut i interpretat del compositor; el solista que vàrem tenir la sort de veure interpretar al piano va estar el macedoni Simon Trpcesk; gran sensibilitat als teclats que vàrem poder gaudir segurament mes que altres vegades, al estar situats al lateral que té visió sobre el teclat i el moviment de les mans del solista; una obra de lluïment i de gran virtuosisme.

IMG_8579.JPG

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , | 6 comentaris