- SANT JORDI 2.014

 SANT JORDI 2.014

Sant Jordi 2.014 - 022-imp

 

 

Sant Jordi 2.014 - 108-imp

Mai havíem pensat que ens faria tanta il·lusió poder xarrar unes paraules amb el president de Catalunya… i precisament en una data de les que més ens agrada de tot l’any.

 

Sant Jordi 2.014 - 001-imp

Cargol construït únicament amb Roses

Publicat dins de CATALUNYA, Celebracions | Deixa un comentari

- Escapada a PORT DE LA SELVA 1 de 2 (*****) – 17 a 21/04/2014

No acostumàvem a sortir pels dies de Setmana Santa i normalment ens quedàvem a Barcelona, precisament per estar tranquils i no haver de patir caravanes a les carreteres ni aglomeracions als llocs on vas a passar uns dies a la recerca de tranquil·litat. Aquest any però, la mort sobtada de la nostra gossa Neu, ens va fer replantejar aquesta presa de posició dels últims anys i varem reservar per quatre nits una habitació d’hotel a la que per nosaltres es sense cap mena de dubte la millor població conservada de la Costa Brava, … El Port de la Selva.

This slideshow requires JavaScript.

Per la zona, ja fa molts anys, quant els nostres fills eren petits, havíem passat llargues estades a Garriguella i sovintejàvem les cales de la zona als estius dels primers anys de la dècada dels 80. Passejàvem sovint per Sant Pere de Roda, Llançà, El Port de la Selva, Cadaquès i el cap de Creus i ja aleshores era una zona que ens agradava molt. El nostre tarannà viatger va fer que mai volguéssim arrelar-nos a un lloc i dins de les nostres prioritats mai va estar contemplada l’opció de comprar una segona residencia.

Tan sols quatre dies però aprofitats al màxim… caminades, bon menjar, excursions a llocs ja coneguts i també nous descobriments com els camins de ronda del cap creus i el castell de Requesens. A vegades a la vora tenim llocs idíl·lics que no sabem valorar prou.

Dijous Sant – 17 Dd’abril

Treballem només fins a migdia, per tant ja portem les maletes al cotxe i en sortir anem directes cap a El Port de la Selva on tenim reservada habitació a l’hotel Spa Cap de Creus (*** 1/2), a primera línia de mar. Sense retencions fem cap directes s Port de la Selva…. això si, caiem a la trampa a Figueres i confonem la NII amb la NIIa i ens fem un embolic…. durant el cap de setmana caurem a la mateixa trampa algun cop mes, com en un somni sense retorn…. una mena de maledicció.

Abans d’arribar a la població fem parada al mirador que està al altra banda de la badia per fer les primeres fotos de la població. A les sis de la tarda ja hi som a l’habitació que té vistes al mar i una petita cuina amb taula que ens permetrà un parell de sopars.

Sortim a fer un tomb al llarg del passeig marítim, és preciós, fem un munt de fotos i ens arribem fins al Club Nàutic, seiem a una terrassa del bar Gus amb unes vistes espectaculars. Continuem la passejada per l’anomenat camí de les flors i quan es pon el sol decidim tornar a l’hotel a agafar les dessuadores i anar a sopar al bar que ens diuen que s’anomena “los gallegs” al poble de la Selva de Mar, molt proper.

This slideshow requires JavaScript.

Desprès de Voltar i Voltar sense massa sentit, ens informen que en realitat es diu “La Perleta” i encara que està regentat per uns gallecs, tenen quelcom a veure amb el Marroc, ja que veiem tenen un Riad a Chefchauen. Sopem molt i molt bé, molt tranquils fins que comença a arribar gent i mes gent que es coneixen i és saluden com si es tractes del primer dia de la temporada en un esperat retrobament, mentre esperen taula.

Mar tancat - El Port de la Selva-imp

Mar tancat – El Port de la Selva-imp

Divendres Sant – 18 d’abril

Dia esplèndid i solejat. Ens llevem d’hora perquè la nostra intenció d’avui és caminar i caminar.

El Port de la Selva1-impEl Port de la Selva1b-imp

El Port de la Selva1c-imp

Desprès d’esmorzar a l’hotel, continuem la caminada per on la varem deixar ahir, és a dir desprès del camí de flors, per un dels camins de ronda del Cap de Creus; el que comença a cala Tamariua i arriba a cala Fornells.

El Port de la Selva1d-imp

En total calculem que fem uns 10 kilòmetres, ja que no seguim el camí fil per randa, i ens perdem d’exprofés entre pujades i baixades, trams fàcils i altres de no tant, però tot ell molt i molt maco.

Al principi de la caminada abans de cala Tamariua, anem sols i contemplem embadalits algunes de les construccions del primer tram on les parets de vidre de cara al mar ho dominen tot.

El Port de la Selva12-imp El Port de la Selva15-imp El Port de la Selva17-imp El Port de la Selva18-imp El Port de la Selva19-imp

El Port de la Selva - Mar tancat 2-imp

El Port de la Selva – Mar tancat 2

Ja de tornada, el camí s’ha convertit en una petita rambla amb tot tipus de caminants. El Miquel es fa un bany en un espai nudista a Cala Tamariua i encara que el matí es esplèndid l’aigua encara està gelada com si tingues glaçons surant.

El Port de la Selva19b-impEl Port de la Selva20-imp

Per tal de no rebaixar massa la cintura que tant ens ha costat aconseguir, dinem al restaurant  Ca l’Herminda (****), un lloc al que hem anat forces vegades… l’ultima poder ja fa més de vint anys !!!!!!! Demanem un paté d’escòrpora que recordàvem molt millor i que actualment a casa nostre el fem infinitament molt millor….. i un arròs caldos de llamàntol que compensa amb escreix el paté.

Boníssim. De postres geladets amb vodka. El vi blanc que demanem es el Nacre de Cap de Creus i ens agrada tant que acabem comprant 4 ampolles al comerç de davant de l’hotel. Aprofitem per comprar una mica de formatge i una barra de pa …. i ja tenim el sopar a punt.

Amb l’excusa de deixar el sopar a l’habitació aprofitem per descansar una mica i en Miquel fa una llarga migdiada. En despertar, li arriba a traves d’Internet una notícia relacionada amb el noi de Cadaqués al que 8 membres de la policia espanyola va apallissar a València a la final de la copa del reietó… pel fet de portar una estelada.  Es fa una manifestació de suport al noi a les 8 de la tarda al centre de Cadaquès.  No ens ho pensem ni 5 minuts i tot seguit amb un cop de cotxe i unes quantes corbes, ja estem passejant pels carrers de Cadaquès.

Hi ha molta gent, moltíssima gent, ni comparació amb el Port de la Selva. Fem el recorregut i entrem dins la església on veiem com baixen un sant Crist per als oficis de la tarda. Seiem una estona en una terrassa a la vora del mar, amb una vista espectacular del poble. Passegem fins a l’altre punta i com veiem que de manifestació res de res, ens tornem a El Port de la Selva on es respira un altre ambient molt mes tranquil. Després sabrem que ens havíem avançat tan sols 24 hores a la manifestació…. i es que sempre arribem massa aviat a tot arreu.

Sopem a l’habitació però abans el Miquel es prepara un jacuzzi.

….. continuarà en una segona part.

 

Publicat dins de VIATGES | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

- Teatre – BARBABLAVA (*** 1/2) – TANTArantana Teatre – 16/04/2014

Barbablava Tornem al TANTArantana i aquesta vegada una mica tard, ja que l’obra que estan representant, acaba aquest proper cap de setmana. Creiem que estaríem sols al Teatre perquè al mateix temps s’està celebrant el partit Barça contra els merengues, en la final de la copa del reietó. Com ja sabeu, malauradament va ser una desfeta… el partit que hauria de anomenar-se en realitat, Catalunya contra Espanya… almenys els comentaris a posteriori semblaven encaminats a que això ès el que s’havia celebrat. Menys mal que a nosaltres el futbol no ens interessa gens ni mica.

Al Tanta, en canvi varem gaudir de valent amb la proposta teatral de BARBABLAVA de la autora alemanya Dea Loher, escrita l’any 1997 i basada amb Gilles de Rais, un noble i assassí en sèrie francès del segle XV, que mes tard va inspirar a Charles Perrault per escriure un conte; d’aquesta història inclùs s’han arribat a fer les següents òperes:

Béla Bartók: El castell de Barba Blava

Paul Dukas: Ariane et Barbe-Bleue

Jacques Offenbach: l’opereta Barba Blava.

El mite de BarbaBlava revisat i convertit en una tragicomèdia plena de paradoxes. Un text tendre, divertit i cruel que barreja amor i mort, que reflexiona i deixa al descobert les pulsions humanes, la solitud i les frustracions.

Has estimat mai més enllà de tota mida?

Enric coneix l’amor pur i sense límits de Júlia i el deixa passar. Però ja no podrà acceptar el simulacre d’amor que li ofereixen altres dones, perdudes entre el que són i el que voldrien ser. I l’Enric les mata.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

- Circ – SECRET – Cirque icí (*****) – carpa plaça Margarida Xirgu – Mercat de les Flors – 15/04/2014

 

tumblr_mvizekT0ec1s7tmigo1_500

Cirque ici- Johann Le Guillerm-Secret temps 2.Le Channel, Calais-20-01-2012.

Diumenge 13 d’abril a la nit, desprès de veure LLIBERT a la Biblioteca de Catalunya, arribem per fi a casa i casi immediatament rebem la trucada de la nostra amiga “Voltaire” Maria Lluïsa; ens diu que ara mateix està sortint de la carpa del Circ Icí del Mercat de les Flors i encara amb la fascinació d’un espectable mai vist, ens encoratja a comprar les entrades el mes aviat possible.

Dit i fet…. comprem per la següent representació,…  per ahir, dimarts 15.

Es tracta d’un espectacle de “CIRC” en el que actua una única persona durant mes de 90 minuts; un espectacle per adults, encara que a la sessió que varem assistir havien forces nens, fills de pares despistats; de totes maneres ahir varem poder comprovar que la reacció d’alguns nens també va ser de autèntica fascinació e incredibilitat davant del que estàvem veient. Els nens expressen amb molta mes espontaneïtat el que els hi sembla i alguna de les exclamacions d’admiració varen fer esclatar la rialla de tot el públic.

bcnlab292

Però veritablement es pot considerar com un espectacle de CIRC ? no surten animals ni tampoc pallassos, no surten malabaristes ni equilibristes en el sentit estricte de la paraula, tampoc surten mags….. però es un espectacle ple de màgia, fantasia i equilibri que fascina a qualsevol persona que tingui la sort de poder-lo veure. Una sola persona, en JOHANN LE GUILLERM, amb els seus ajudants, aconsegueix fer-nos oblidar el mon exterior per una bona estona…. i deixar-nos bocabadats amb el seu treball.

Continua llegint

Publicat dins de Circ | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

- Teatre – LLIBERT (** 1/2) – Biblioteca de Catalunya – 13/04/2014

 Aprofitant que l’espai de la Biblioteca de Catalunya ara mateix ha quedat lliure, la Perla29, ofereix a espectacles que mereixen una segona oportunitat, el seu espai.  Ells actualment estan triomfant amb L’Orfe del clan dels Zhao, al teatre Romea.

Llibert

LLIBERT de Gemma Brió, és una d’aquestes obres que va tenir unes molt bones critiques, però que va tenir que plegar veles per altres compromisos de programació al Almeria Teatre. Nosaltres per problemes d’agenda ens varem quedar amb les ganes.  Com acostuma a passar sovint, no es bo posar el llisto molt alt a les expectatives que tens posades en una determinada producció… i això segurament es el que ens ha passat aquesta vegada.

Una mare, relata els 15 dies de la vida del seu fill i com passa, ella i la seva parella, des de l’explosió de felicitat de saber que està embarassada, fins a la conclusió que el millor que li pot passar al seu fill és morir-se. La muntanya russa per la que ha de passar, com va canviant la seva projecció sobre la vida futura, la visió que té de tot el que l’envolta, de la malaltia, de la mort, les decisions que ha de prendre, els dubtes, el dolor, els entrebancs i les contradiccions amb les que s’enfronta.
Sobre l’escenari, la mare, convoca per necessitat, dues còmplices, dos esperits que es materialitzen en una amiga i una cantant de rock, paraula i música, que aniran transmutant-se a mesura que transcorre la història en totes les veus que necessita el relat.

Llibert 3Un tema punyent, viscut en carn pròpia pels protagonistes (autora-actriu i director), i com tants d’altres moltes parelles; la pèrdua d’un fill al poc temps d’haver nascut l’hem viscut de molt aprop en la lluita durant quasi 3 mesos d’uns companys de feina, entre voler i realment poder fer “viure artificialment” un fill amb greus seqüeles físiques i psíquiques, que mai li permetrien una vida digne.

El fet d’arribar a decidir que el millor de tot es la mort d’un fill, a traves d’una eutanàsia activa, te que ser traumàtic i un malson per tota la vida; així i tot, però,  amb tota seguretat es el millor que es pot decidir per el be de tots els membres de la família, incloent el nen acabat de néixer.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

- Concert OBC (10/12) – L’OBC i la Simfonia dels mil de Mahler (*****) 70 aniversari de l’OBC – L’Auditori – 13/04/2014

Mil

Diumenge al mati, varem assistir al tercer i últim concert de l’OBC, a L’Auditori de Barcelona, en commemoració del 70 aniversari de l’orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya.

El Concert, ja el varem poder veure en directe, el dia anterior a través d’Internet per la cadena MEDICI TV ; però si us be de gust, el podreu veure en diferit durant algunes setmanes a traves de la mateixa cadena i de forma gratuïta, a traves del link següent:

http://es.medici.tv/#!/pablo-gonzalez-mahler-symphony-thousand-barcelona

Feia 13 anys que l’OBC no interpretava aquesta meravella de concert, la “SIMFONIA DELS MIL” i nosaltres tampoc l’havíem pogut escoltar mai en directe, a pesar de les moltes vegades que se’ns havia recomanat insistentment.

70 aniversari OBC08-imp

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 4 comentaris

- Teatre – LA POLS (****) – Sala FlyHard – 12/04/2014

La Pols

Dissabte passat varem organitzar a casa una macro “cargolada”…. quatre kilograms de cargols per quatre persones (a kilo per cap)… dos de boves i dos de vinyals, mmmmm !!! …les fotos al final de la crònica.

Desprès i ja amb la panxa ben plena, marxem al Teatre i de nou a la Sala FlyHard. L’ultima vegada que varem ser-hi, va ser decebedor, perquè per primer cop no ens va agradar…. ara, sembla que han tornat al esperit dels seus inicis i l’han encertat de nou. 

Aquesta vegada ens ha agradat i molt. Teatre contemporani punyent, a vegades feridor pel tema que tracta, però com sempre molt proper, tant per la proximitat dels actors amb els espectadors com principalment per fer-nos entenedors un personatges que podrien pertànyer a la nostra família o a la família dels nostres veïns o coneguts.

  El pare s’ha mort. Això és el que ha sentit el Jacob quan ha despenjat el telèfon. Dos minuts més tard ha oblidat del tot aquesta notícia. Se n’ha oblidat tan completament que ni tant sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest situat al nucli d’una sorollosa ciutat. La Ruth, que recentment ha perdut la feina i es dedica a omplir les hores anant a córrer dia sí dia també, en adonar-se que la mort del pare no ha provocat res al seu germà, intentarà entendre què és el que li passa al seu germà. Però el Jacob no l’ajudarà gaire en aquesta tasca. Desvia totes les seves atencions a cuidar de la seva amiga Alba, “l’animalet salvatge”, com l’anomena ell. La tensió entre els germans anirà creixent, minut a minut, en aquest dia i mig que passa des de la mort del pare fins al seu enterrament.

A vegades, però, el personatge d’en Jacob resulta no massa creïble, per una caricatura del personatge segurament excessiva en el seu comportament. Així i tot, aquesta caricatura ens fa pensar a tots en la falsedat de molt dels nostres actes pel sol fet de quedar be davant la societat i no actuar com ens agradaria.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari