- Teatre – BARBABLAVA (*** 1/2) – TANTArantana Teatre – 16/04/2014

Barbablava Tornem al TANTArantana i aquesta vegada una mica tard, ja que l’obra que estan representant, acaba aquest proper cap de setmana. Creiem que estaríem sols al Teatre perquè al mateix temps s’està celebrant el partit Barça contra els merengues, en la final de la copa del reietó. Com ja sabeu, malauradament va ser una desfeta… el partit que hauria de anomenar-se en realitat, Catalunya contra Espanya… almenys els comentaris a posteriori semblaven encaminats a que això ès el que s’havia celebrat. Menys mal que a nosaltres el futbol no ens interessa gens ni mica.

Al Tanta, en canvi varem gaudir de valent amb la proposta teatral de BARBABLAVA de la autora alemanya Dea Loher, escrita l’any 1997 i basada amb Gilles de Rais, un noble i assassí en sèrie francès del segle XV, que mes tard va inspirar a Charles Perrault per escriure un conte; d’aquesta història inclùs s’han arribat a fer les següents òperes:

Béla Bartók: El castell de Barba Blava

Paul Dukas: Ariane et Barbe-Bleue

Jacques Offenbach: l’opereta Barba Blava.

El mite de BarbaBlava revisat i convertit en una tragicomèdia plena de paradoxes. Un text tendre, divertit i cruel que barreja amor i mort, que reflexiona i deixa al descobert les pulsions humanes, la solitud i les frustracions.

Has estimat mai més enllà de tota mida?

Enric coneix l’amor pur i sense límits de Júlia i el deixa passar. Però ja no podrà acceptar el simulacre d’amor que li ofereixen altres dones, perdudes entre el que són i el que voldrien ser. I l’Enric les mata.

La directora Barcelonesa Lurdes Barba, agafa el text de Dea Loher i li treu la substancia en una important feina de simplificació i porta al escenari únicament la seva essència, sense dramatitzar massa en la mort de les víctimes durant tota la representació. Per això utilitza una posada en escena força simple però efectiva, amb una sèrie de gronxadors que simulen un parc públic, on si gronxen les víctimes abans inclús de desenvolupar l’argument.

L’única senyal de les morts, es reflectida amb la il·luminació temporal del fons del escenari, amb un vermell esclatant.

Personatges marginals totes elles a la recerca de l’amor, però amb un denominador comú, que no es mes que la soledat del esser humà. Però en realitat del que ens parla l’obra durant tota la representació es d’amor, “d’un amor sense mesura, que va mes enllà de tota mida, i que no deixa més alternativa que la reciprocitat d’aquest amor…. o be la MORT“.

El personatge principal es un home sense fu ni fa, sense personalitat, un pobre venedor de sabates que no recerca ni aspira mai a ser estimat per una dona, però l’amor se li presenta de sobte i sense voler en el personatge tendre e innocent de la Júlia, que el vol estimar amb totes les seves forces i que no dubta ni un segon es demostrar-li, fins i tot amb el seu suïcidi.

Aquest afer, trastoca a Barbablava fins al punt de voler retrobar durant tota la seva vida una dona semblant que li doni un amor similar, pur, autèntic sense res a canvi i ple de tendresa. Totes les dones que trobarà, no s’acoblaràn mai a aquest ideal i únicament li oferiran falsos desitjos que elles erròniament anomenen “amor”.

Son dones que estan tant perdudes com ell i que confonen el que son amb el que voldrien ser. Ell, les anirà matant per tal “d’alliberar-les de les seves carències”…. fins que troba en una dona cega un altra vegada el veritable amor…. potser una mica tard.

El treball actoral es impecable i absolutament coral, ja que encara que el personatge principal interpretat per Xavier Ripoll sempre esta a escena, de igual manera està la cega (Almudena Lomba)… les altres actrius ….Empar Capilla, Clara de Ramon i Àurea Márquez interpreten varios papers i estan les tres molt be, però haig de dir que aquesta ultima m’agrada especialment…. i és que es tracta d’una de les actrius mes admirades per nosaltres.

Molt recomanable !!!

Autora: Dea Loher Direcció: Lurdes Barba
Repartiment: Empar Capilla, Clara de Ramon, Àurea Márquez, Almudena Lomba i Xavier Ripoll
Ajudant de direcció: Ariadna Castedo - Disseny d’il·luminació: Joaquin Guirado - Disseny d’escenografia: Xavi Saló - Disseny de so: Lurdes Barba i Adrià Gomez Suau - Producció executiva: Ariadna Castedo - Imatge: Cristina Pérez i Josep Tobellas - Vestuari: A les golfes de La Bohème
Una producció de la companyia A Les Golfes de La Bohème (Catalunya)

Barbablava17-imp _____________________________________________________________

- Teatre TANTArantana – Preu de 12 € a traves de la seva web -  ( Invitació)

_____________________________________________________________

A la recerca del CARGOL

A la recerca del CARGOL….. ja teniu feina per la setmana santa !!!

v

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

- Circ – SECRET – Cirque icí (*****) – carpa plaça Margarida Xirgu – Mercat de les Flors – 15/04/2014

 

tumblr_mvizekT0ec1s7tmigo1_500

Cirque ici- Johann Le Guillerm-Secret temps 2.Le Channel, Calais-20-01-2012.

Diumenge 13 d’abril a la nit, desprès de veure LLIBERT a la Biblioteca de Catalunya, arribem per fi a casa i casi immediatament rebem la trucada de la nostra amiga “Voltaire” Maria Lluïsa; ens diu que ara mateix està sortint de la carpa del Circ Icí del Mercat de les Flors i encara amb la fascinació d’un espectable mai vist, ens encoratja a comprar les entrades el mes aviat possible.

Dit i fet…. comprem per la següent representació,…  per ahir, dimarts 15.

Es tracta d’un espectacle de “CIRC” en el que actua una única persona durant mes de 90 minuts; un espectacle per adults, encara que a la sessió que varem assistir havien forces nens, fills de pares despistats; de totes maneres ahir varem poder comprovar que la reacció d’alguns nens també va ser de autèntica fascinació e incredibilitat davant del que estàvem veient. Els nens expressen amb molta mes espontaneïtat el que els hi sembla i alguna de les exclamacions d’admiració varen fer esclatar la rialla de tot el públic.

bcnlab292

Però veritablement es pot considerar com un espectacle de CIRC ? no surten animals ni tampoc pallassos, no surten malabaristes ni equilibristes en el sentit estricte de la paraula, tampoc surten mags….. però es un espectacle ple de màgia, fantasia i equilibri que fascina a qualsevol persona que tingui la sort de poder-lo veure. Una sola persona, en JOHANN LE GUILLERM, amb els seus ajudants, aconsegueix fer-nos oblidar el mon exterior per una bona estona…. i deixar-nos bocabadats amb el seu treball.

Continua llegint

Publicat dins de Circ | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

- Teatre – LLIBERT (** 1/2) – Biblioteca de Catalunya – 13/04/2014

 Aprofitant que l’espai de la Biblioteca de Catalunya ara mateix ha quedat lliure, la Perla29, ofereix a espectacles que mereixen una segona oportunitat, el seu espai.  Ells actualment estan triomfant amb L’Orfe del clan dels Zhao, al teatre Romea.

Llibert

LLIBERT de Gemma Brió, és una d’aquestes obres que va tenir unes molt bones critiques, però que va tenir que plegar veles per altres compromisos de programació al Almeria Teatre. Nosaltres per problemes d’agenda ens varem quedar amb les ganes.  Com acostuma a passar sovint, no es bo posar el llisto molt alt a les expectatives que tens posades en una determinada producció… i això segurament es el que ens ha passat aquesta vegada.

Una mare, relata els 15 dies de la vida del seu fill i com passa, ella i la seva parella, des de l’explosió de felicitat de saber que està embarassada, fins a la conclusió que el millor que li pot passar al seu fill és morir-se. La muntanya russa per la que ha de passar, com va canviant la seva projecció sobre la vida futura, la visió que té de tot el que l’envolta, de la malaltia, de la mort, les decisions que ha de prendre, els dubtes, el dolor, els entrebancs i les contradiccions amb les que s’enfronta.
Sobre l’escenari, la mare, convoca per necessitat, dues còmplices, dos esperits que es materialitzen en una amiga i una cantant de rock, paraula i música, que aniran transmutant-se a mesura que transcorre la història en totes les veus que necessita el relat.

Llibert 3Un tema punyent, viscut en carn pròpia pels protagonistes (autora-actriu i director), i com tants d’altres moltes parelles; la pèrdua d’un fill al poc temps d’haver nascut l’hem viscut de molt aprop en la lluita durant quasi 3 mesos d’uns companys de feina, entre voler i realment poder fer “viure artificialment” un fill amb greus seqüeles físiques i psíquiques, que mai li permetrien una vida digne.

El fet d’arribar a decidir que el millor de tot es la mort d’un fill, a traves d’una eutanàsia activa, te que ser traumàtic i un malson per tota la vida; així i tot, però,  amb tota seguretat es el millor que es pot decidir per el be de tots els membres de la família, incloent el nen acabat de néixer.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

- Concert OBC (10/12) – L’OBC i la Simfonia dels mil de Mahler (*****) 70 aniversari de l’OBC – L’Auditori – 13/04/2014

Mil

Diumenge al mati, varem assistir al tercer i últim concert de l’OBC, a L’Auditori de Barcelona, en commemoració del 70 aniversari de l’orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya.

El Concert, ja el varem poder veure en directe, el dia anterior a través d’Internet per la cadena MEDICI TV ; però si us be de gust, el podreu veure en diferit durant algunes setmanes a traves de la mateixa cadena i de forma gratuïta, a traves del link següent:

http://es.medici.tv/#!/pablo-gonzalez-mahler-symphony-thousand-barcelona

Feia 13 anys que l’OBC no interpretava aquesta meravella de concert, la “SIMFONIA DELS MIL” i nosaltres tampoc l’havíem pogut escoltar mai en directe, a pesar de les moltes vegades que se’ns havia recomanat insistentment.

70 aniversari OBC08-imp

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 4 comentaris

- Teatre – LA POLS (****) – Sala FlyHard – 12/04/2014

La Pols

Dissabte passat varem organitzar a casa una macro “cargolada”…. quatre kilograms de cargols per quatre persones (a kilo per cap)… dos de boves i dos de vinyals, mmmmm !!! …les fotos al final de la crònica.

Desprès i ja amb la panxa ben plena, marxem al Teatre i de nou a la Sala FlyHard. L’ultima vegada que varem ser-hi, va ser decebedor, perquè per primer cop no ens va agradar…. ara, sembla que han tornat al esperit dels seus inicis i l’han encertat de nou. 

Aquesta vegada ens ha agradat i molt. Teatre contemporani punyent, a vegades feridor pel tema que tracta, però com sempre molt proper, tant per la proximitat dels actors amb els espectadors com principalment per fer-nos entenedors un personatges que podrien pertànyer a la nostra família o a la família dels nostres veïns o coneguts.

  El pare s’ha mort. Això és el que ha sentit el Jacob quan ha despenjat el telèfon. Dos minuts més tard ha oblidat del tot aquesta notícia. Se n’ha oblidat tan completament que ni tant sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest situat al nucli d’una sorollosa ciutat. La Ruth, que recentment ha perdut la feina i es dedica a omplir les hores anant a córrer dia sí dia també, en adonar-se que la mort del pare no ha provocat res al seu germà, intentarà entendre què és el que li passa al seu germà. Però el Jacob no l’ajudarà gaire en aquesta tasca. Desvia totes les seves atencions a cuidar de la seva amiga Alba, “l’animalet salvatge”, com l’anomena ell. La tensió entre els germans anirà creixent, minut a minut, en aquest dia i mig que passa des de la mort del pare fins al seu enterrament.

A vegades, però, el personatge d’en Jacob resulta no massa creïble, per una caricatura del personatge segurament excessiva en el seu comportament. Així i tot, aquesta caricatura ens fa pensar a tots en la falsedat de molt dels nostres actes pel sol fet de quedar be davant la societat i no actuar com ens agradaria.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

- Teatre – A CASA (KABUL) (***) – Espai Lliure – 11/04/2014

Tornem a la “nostra escola” de TEATRE, que des de fa molts anys és el Teatre Lliure; aquesta vegada a la petita sala anomenada “Espai Lliure” que ens agrada tant… i és que la proximitat dels espectadors, quasi trenca la mítica quarta paret.

… i aprofitant l’ocasió, tornem a reivindicar que la sala de Gràcia, se l’anomeni “Teatre Lliure de Gràcia – Sala ANNA LIZARAN. …. i com veieu, no ens cansarem de demanar-ho les vegades que calgui.

a casa Kabul

Asseguda a la seva confortable casa de Londres, llegint una guia turística de Kabul, una dona ens convida a emprendre un viatge que ella mateixa ha començat ja fa un temps. A reflexionar sobre els corrents i les derives que ens han transportat i que encara ens porten. A tots nosaltres. A cada u de nosaltres al llarg de la Història. O fa quinze anys. O ahir al vespre. A ser testimonis d’un naufragi personal i col·lectiu. Amb humor. Amb rigor.

Homebody /Kabul va ser escrita abans del 11-S. I va ser estrenada poc després als Estats Units, amb gran polèmica. Està formada per dues parts: un monòleg a la primera i un seguit d’escenes que tenen lloc a l’Afganistan a la segona part, excepte la darrera escena, que l’autor anomena Periple: el retorn d’un viatge al mateix punt d’on s´ha sortit.
La persona que torna a casa pot ser que ja no sigui la mateixa.

El 2007, Mario Gas va estrenar el muntatge de la peça completa al Teatro Español de Madrid. Per aquell espectacle,  Vicky Peña, Creu de Sant Jordi 2014,  va rebre el Premi Max 2008 a la Millor Actriu i el Premio Mayte 2009Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

- Articles d’opinió a la premsa – NEOCOLONIALISME CONSTITUCIONAL per Joan M. Tresserras – diari ARA – 10/04/2014

Joan M, Tresseras

Joan M, Tresseras

Dimarts. Madrid. Es planteja des del Parlament català un repte democràtic, transparent i a pit descobert. Volem ser escrupolosos en els procediments. Perquè cal i ens convé. L’Estat esbufega, fart de nosaltres. Ens escolta amb un rictus condescendent. Després puja amb diversos rostres al faristol, s’escura les gargamelles i parla, enutjat, exposant les seves evidències i desplegant el seu virtuosisme argumental: no; gens; impossible; forassenyat; aberrant; mai; enlloc; des de sempre; vade retro.

Raons? Explicacions? Només essències. Ells són continent; nosaltres una hipòtesi d’illa. Ells són complets; nosaltres només una part. Ells són una solució històrica; nosaltres un problema. Ells són un exemple modèlic d’estat nació; nosaltres una anomalia. Ells són metròpoli d’un vell imperi; nosaltres simple província. Ells són font de legitimitat; nosaltres carn de conflicte. Ells uneixen; nosaltres separem. Ells són més; nosaltres menys. Ells són propietaris generosos; nosaltres llogaters malpagadors. Ells són cos sencer; nosaltres un simple membre. Ells són protagonistes; nosaltres figurants. Ells són sobirans; nosaltres no. Ells poden decidir; nosaltres no. Ells són els escollits i els amos. Ells dominen. Ells manen. L’estat és seu. I el destí. Seva és l’única plataforma de totes les homologacions. Ells són, al capdavall, els guanyadors. Els que dicten. Els de l’única nació nacional a considerar en aquest cas.

Ells poden determinar-se sols; nosaltres no. Ells poden ser a Europa; nosaltres, sols, no. Ells, audaços de mena, s’atorguen la potestat d’indicar-nos qui som, què som i com ho hem de ser. Ells -no pas nosaltres- saben si estarem més bé junts o separats. Ells pensen -de fa segles- per ells i per nosaltres. Es desviuen per nosaltres. Ells fixen els límits. Reescriuen el seu passat i el nostre; prefiguren el seu futur i el nostre. Ells són els intèrprets de la nostra voluntat. Senten que som d’ells; que formem part d’ells, ontològicament subsumits; que fora d’ells no tenim sentit. Per això no poden deixar d’orientar-nos; de dir-nos què és democràtic o no; què és legal i què no; què és legítim i què no. Saben quines preguntes podem formular-nos i quines no. Quines il·lusions són viables i quines són pura quimera.

Continua llegint

Publicat dins de Articles d'opinió a la premsa, CATALUNYA | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari