Voltant per Turquia, per tal de celebrar el 60 aniversari de l’IMMA – 05/03/2015

http://youtu.be/UQPgZbWgV_U

Publicat dins de VIATGES | Deixa un comentari

- Concert PALAU100 (6/11) – GIANANDREA NOSEDA – ORQUESTRA DE CADAQUES (🐌🐌) – Palau de la Música Catalana – 24/02/2015

Sense gaires ganes de fer-ho i tan sols per deixar constància al Blog ,escric aquest breu apunt de l’últim concert del cicle PALAU100 al que vàrem assistir aquest darrer dimarts. Va ser un concert totalment anodí, que no es mereixia ni de lluny estar dins d’aquest prestigiós cicle de música a casa nostre.

Gianadrea NosedaMalauradament el prestigiós director italià Gianandrea Noseda, no va poder extreure de l’Orquestra de Cadaqués, sonoritats que fessin vibrar ni un sol moment als assistents que havíem comprat les entrades a uns preus que no s’adiuen amb la qualitat que ens varen oferir.

Però és que tampoc l’Orfeó Català, que sembla ha entrat en una alarmant decadència, ens va fer sortir d’un ensopiment generalitzat, que a la segona part (per mi potser la millor de la nit), va provocar la deserció de bona part del públic… i el que és més greu, mentre s’estava interpretant la música de Schumann, sense esperar ni tan sols a una de les pauses entre els diferents moviments de la peça.

Gianandres Noseda - Palau100 1-imp

El programa ve ser el següent:

1- Franz Schubert (1797 -1828)

- Obertura Rosamunda, D.644

2 – Felix Mendelssohn (1809 – 1847)

- Die erste Walpurgisnavht

3 – Robert Schumann (1810 – 1856)

- Simfonia núm 3, en Mi bemoll major, op. 97 “Renana”

La peça de Mendelssohn, va ser la que va participar l’Orfeó Català i els solistes Anna Maria Chiuri (mezzosoprano), Marcel Reijans (tenor), Detlef Roth (baríton) i Alex Sanmartí (baix). Els solistes per acabar de rematar-ho tampoc van estar a l’alçada, molt especialment el tenor amb una minsa potència de veu que arribava a la “glòria” del segon pis a un volum inacceptable.

Gianandres Noseda - Palau100 2-imp

L’Imma i jo ja fa algun temps que ens estem replantejant de no tornar a abonar-nos la temporada vinent a Palau100, perquè la incomoditat del Palau cada vegada la notem més (ens estem fent graaaaaaaaans) ,els preus són excessius i la qualitat de molts dels concerts deixen moltíssim a desitjar…. i aquest últim ha estat una claríssima mostra.

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

- Dansa ? – MALMENATS (🐚) – Cia Mariantònia Oliver – Antic Teatre – 22/02/2015

…. i si ja era massa casualitat dos espectacles de dansa seguits, en sumem un tercer, encara que sincerament no sabem si el que vàrem veure el passat diumenge era realment Dansa o no. El que si almenys vàrem treure de bo, és conèixer un Teatre que mai havíem encara trepitjat malgrat fer molts anys que en sentíem parlar de l’ANTIC TEATRE a pocs metres del Palau de la Música.

MALMENATS-cartellMALMENATS ens la va recomanar un bon amic, que mai ens havia fallat fins ara, juntament amb “Sifonòfor” de Animal Religion; aquesta última malauradament ens la vàrem perdre per qüestió d’agenda, i pel que ens han assegurat posteriorment segur que ens hauria agradat molt més.

MALMENATS de la Cia. Mariantònia Oliver, com a mínim, no la vàrem entendre i al cap de 10 minuts tirant llarg, ens hauríem sortit de la Sala, encara que per respecte vàrem aguantar els 50 minuts de la seva durada total. No podem jutjar si és bo o dolent…. el que si sabem, és que no ens va agradar gens.

Malmenats’ proposa una reflexió sobre els papers que ens toca jugar en aquests temps de crisi i transformació, i qüestiona la vigència dels límits que ens imposem o que se’ns imposen (relatius a l’edat, el físic, el gènere, l’ordre…). Una peça molt dinàmica, construïda a partir de la fisicalitat, l’humor, la poesia, la lluita, el caos, la tendresa…

Aquest text és el que acompanyava el programa de mà, però sincerament el que vàrem veure no ens va transmetre ni un bocí d’emoció ni tampoc vàrem saber veure en els moviments dels quatre intèrprets quelcom relatiu al que oferia el programa.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

- Dansa / Teatre – DV8 Physical theatre – JOHN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 21/02/2015

Coincidència en poder veure dos dies seguits espectacles de dansa; així com divendres ens va decebre força la prestigiosa Sempeoper Ballet, dissabte 21 vàrem poder “gaudir” d’un espectacle de Dansa/Teatre molt colpidor i realment extraordinari …. es tracta de JOHN interpretat per la Companyia DV8 Physical teatre.

Curiosament en la nostra ultima visita a la ciutat de LONDRES, el mes de desembre passat, tot visitant el National Theatre, vàrem estar ben a punt de comprar entrades per veure in situ aquest espectacle, que es va representar allí del 30/10/2014 al 13/01/2015. No sabíem llavors que aquest espectacle no era únicament de dansa i que té molt, moltíssim de Teatre de text; encara sort que no ens vàrem atrevir a fer-ho, ja que poc hauríem entès.

IMG_6191-impJa en el Mercat de les Flors i mitja hora abans de l’espectacle, vàrem tenir la gran sort de poder assistir a una xerrada prèvia amb el ballarí i coreògraf Jordi Cortes, que va treballar amb aquesta companyia fa temps, i ens va fer cinc cèntims del que veuríem; ell ens va explicar que qualsevol gest, pas o moviment està pensat milimètricament i que res es deixa a la improvisació, encara que es tracta d’un espectacle “viu” al qual el seu director pot anar variant aspectes al llarg de la vida de l’espectacle, que té un final en el temps marcadament establert, des del moment que es va estrenar.

DV8 Physical Theatre es una companyia de dansa-teatre trencadora liderada per Lloyd Newson, un dels artistes teatrals més influents d’avui en dia. DV8 produeix espectacles de dansa-teatre originals i provocadors basats en temes sociopolítics amb el propòsit d’allunyar als espectadors de la seva zona de confort. La companyia, creada el 1986, ha produït 19 obres de dansa, totes de gran repercussió, que s’han representat en gires internacionals, així com quatre pel·lícules per a televisió guardonades amb diversos premis. A cavall entre la dansa, el text, el teatre i el cinema, l’obra de Newson es resisteix a ser definida.

Efectivament aquest tipus d’espectacle és molt difícil de definir, perquè encara que es dansa 100%, no ho sembla pas, ja que els moviments i les interrelacions físiques entre els personatges, encara que estan mesurades al mil·límetre, dóna la sensació de què es tracten de moviments naturals que no pertanyen a la dansa. La posada en escena és un constant moviment, amb una escenografia giratòria que gairebé mai para de girar i girar, conformen així una coreografia de persones, objectes, portes, passadissos, en constant moviment. La dansa englobada en un TOT.

John_poster

Però és que a més d’això, els actors/ballarins parlen constantment i ens expliquen en una molt bona interpretació Teatral, una història que et deixa clavat a la cadira, amb el text 100% verídic i amb les paraules exactes del testimoni de “JOHN”…. de fet en algun moment la veu en off del personatge real substitueix la dels actors que estan narrant l’acció.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa, Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

- Dansa – SEMPEROPER BALLET (🐌🐌) “Una vetllada amb William Forsythe” – Gran Teatre del Liceu – 20/02/2015

El passat divendres 20 de febrer vàrem acudir al Gran Teatre del Liceu per veure el primer espectacle de dansa de la temporada amb la prestigiosa SEMPEROPER BALLET, companyia de dansa que pertany al Teatre d’òpera de la ciutat alemanya de Dresden.

Si bé la companyia de ballet de la prestigiosa Semperoper remunta la seva fundació al compositor alemany Carl Maria von Weber (Eutin 1786 – Londres 1826), va ser al segle XX, amb Tom Schilling, en els ’50 i ’60, quan va aconseguir el seu actual renom. Des de 2006 el canadenc Aaron S. Watkin, durant un temps estretament associat a William Forsythe, és el director.

El programa que han presentat a Barcelona ha volgut retre un homenatge al coreògraf novaiorquès William Forsythe (1949), considerat un dels coreògrafs vius més innovadors. És per això que es va poder veure tres diferents coreografies:

1 – In the Middle, Somewhat Elevated - (🐌🐌) que explora la genuïna natura del moviment a partir de la distorsió de les figures del ballet clàssic. Una dansa glossada per la crítica com “Energia, sexe i virtuosisme”

2 – Neue Suite – (🐌) – una suite de passos a dos creada per al Semperoper Ballett a partir d’adaptacions de Händel, Berio, Slingerland, New Sleep i Bach

3 – Enemy in the Figure –  (🐌🐌🐌) Coreografia il·luminada amb un únic focus mòbil, és un dels seus treballs més sorprenents visualment.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

- Concert – DULCE PONTES (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 19/02/2015

Tres dones dedicades a la cançó, han marcat d’alguna manera la meva vida, des de la meva adolescència fins al dia d’avui. Recordo quan vaig començar a treballar als 15 anys al “Banco Vitalicio de España”, que sota el vidre de la meva taula d’auxiliar administratiu, tenia una bona estesa de diferents fotografies de Barbra Streisand; era llavors l’època que la cantant novaiorquesa obtenia l’oscar a la millor actriu per la pel·licula “Funny Girl”…. però aquella època va passar forca ràpidament.

Per la mateixa època va començar a cantar Maria del Mar Bonet als Setze Jutges i immediatament en vaig enamorar de la seva veu i de les seves cançons, en les que barrejava moltes de les cultures mediterrànies, que fins aleshores jo havia menystingut, com ara són la música marroquina- tunisiana o el flamenc. Aquesta època la vaig viure  amb molta mes intensitat, ja que inclús pertanyia al seu club de “fans” encara que ens anomenaven “amics de la MMB”, ja que “amics” quedava molt millor que “fans”, paraula que no era gens “progre”. Aquesta febre la vaig aguantar moooooolts anys, fins que malauradament la vaig conèixer en persona i el mite va caure als meus peus, convertint-se de sobte en “humana” amb tots els defectes i virtuts que això comporta. Encara avui en dia, però, quan escolto la seva veu, reconec que la meva “ànima” vibra intensament.

Com us podeu imaginar, la tercera dona que ha marcat la meva vida en el món de la cançó, ha estat sense cap mena de dubte, Dulce Pontes, a partir del moment que vaig començar a interessar-me per la música portuguesa, especialment per una mena de cançons tradicionals que ells nomenen “Fados”; era potser l’època de la gran il·lusió col·lectiva de les olimpíades a Barcelona. Aquesta passió meva per Dulce Pontes no ha estat tan intensa, perquè quan la vaig començar a tenir -la, ja era “granadet”, però encara avui en dia, cada vegada que apareix un CD o actua a casa nostra, sóc dels primers que corre per comprar les entrades.

Dulce Pontes - L'Auditori 2015 - 01-imp

Entendreu llavors el perquè de la meva valoració, al concert que vàrem viure el passat dijous 19 de febrer a l’Auditori de Barcelona, que evidentment és la màxima possible de 5 “cargols voltaires” i és que de nou i ja amb els meus 62 anys més que complerts, encara aquesta cantant em va vibrar intensament.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

- Teatre – L’EFECTE (🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 18/02/2015

Dimecres de la setmana passada vàrem tornar a la Sala Beckett, després de molts mesos de no fer-ho; l’ultima al setembre de l’any passat per veure “Woyzeck” interpretat per la Cia. Parking Shakespeare; considerem aquesta Sala com una de les més interessants per les seves aportacions al Teatre contemporani de tot Catalunya.

l'efecte cartellUna de les raons de no fer-ho, és amb tota seguretat l’horari que té establert per les seves representacions entre setmana, ja que començar la funció a les 21:30 sembla que no és el més apropiat pels espectadors que l’endemà hem d’anar a treballar; un altre de les raons que no ens agrada gens, és que les localitats no siguin numerades, ja que això obliga a estar força temps abans al Teatre per aconseguir una bona localitat… i a patir cues innecessàries i cops de colze en el moment d’obrir les portes de la Sala.

Aquesta vegada venim a veure L’EFECTE, una obra escrita per la dramaturga britànica Lucy Prebble, i que està triomfant en molts teatres europeus. La Sala Beckett, de nou ens ofereix veure aquesta representació en la modalitat de “taquilla inversa”, que consisteix en què els espectadors paguen a la sortida de la representació, en funció del grau de satisfacció obtingut.

A L’efecte, dos joves voluntaris es comprometen a participar en un assaig clínic d’un nou fàrmac antidepressiu que augmenta els nivells de dopamina a l’organisme. En sucumbir a la força gravitatòria de l’atracció i l’amor, però, posaran en entredit l’èxit de l’estudi. Ara bé, què és l’amor? El resultat dels efectes químics d’una pastilla o un misteri que escapa a qualsevol comprensió?

l'efecte 2

Un tipus de Teatre que ens agrada força, perquè tracta de temes contemporanis i el sentim molt proper, però és que a mes a més, aquest text creiem que està molt ben construït per tal d’explicar en breus pinzellades el que pretén, que no és més que mostrar el perill evident dels límits de l’actual medicina en el comportament físic i psicològic de les persones; cada vegada més, prenem medicaments dels que no tenim la seguretat de què han estat prou assajats i fem de conillet d’índies, sense ser conscients. En aquest cas, agreujat pel fet que es “compra” als “conillets humans” per aconseguir rèdits econòmics de forma ràpida i poc ètica.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari