- 24/10/2014 – Quart aniversari del blog “Voltar i Voltar”

Tal dia com avui, ara fa 4 anys vàrem començar a escriure aquest Blog.

IMG_8815-0.JPG

La nostre intenció inicial, al crear el Blog “Voltar i Voltar”, va ser per tal de poder fer cròniques sobre els nostres viatges. VIATJAR per nosaltres sempre ha estat el primer i més important incentiu per continuar endavant i d’alguna manera compensar la rutina del nostre dia a dia, tancats dins d’una oficina.

La realitat és que el blog s’ha acabat convertint en un espai on expliquem les nostres vivències culturals, per tal d’intentar promocionar el Teatre, la Música, l’Òpera, la Literatura, la Dansa, les Exposicions… i tot el que ens apassiona en el nostre dia a dia; pensem que almenys a nosaltres, el món de la “Cultura” ens ha estat útil per sortir de la rutina i encarar la vida cada matí amb una mica més d il·lusió.

Us animem avui, com fa quatre anys a “Voltar i Voltar” el més possible ….. No és cert que “no tenim temps”…. és un “auto engany” que ens fem a nosaltres mateixos ….. és simplement mandra. Ara que estem vius, és el moment de moure’ns el més possible, de xafardejar el món i també el nostre entorn més proper, de deixar-nos sorprendre per coses que semblen petites i insignificants. Ja tindrem temps per descansar més endavant…. i molt.

Si es vol, creieu-me, es pot.

                       … QUATRE ANYS !!!

 

Per sobre de tot, el millor que ens ha aportat “Voltar i Voltar” en aquests QUATRE ANYS, és conèixer un munt d’amics nous i retrobar-nos amb els que feia temps que havíem perdut la relació pel pas del temps.

I si, ….. ara parlem també de números i d’estadístiques, que sempre fan goig….

En els 4 anys que han passat des d’aquell 24/10/2010, hem publicat 971 cròniques, tenim ja mes 256.700 visites que s’han fet des de 136 països, 5.323 comentaris, 93 subscripcions al Blog, 823 seguidors al twiter i 1.162 seguidors al facebook.

Moltes gràcies, de debò a tots els “Voltaires”

IMMA & MIQUEL

Publicat dins de Celebracions | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

- Teatre – MONTENEGRO, comedias bárbaras (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 22/10/2014

Tornem al Teatre Nacional de Catalunya, aquest cop per tal de veure una proposta del “Centro Dramático Nacional de España“, convidats a representar MONTENEGRO, comedias bárbaras, que engloba tres textos de Valle Inclán, Cara de Plata(1922), Águila de blasón (1907) i Romance de lobos (1908); La representació té una durada gairebé de tres hores i veritablement reconeixem que es tracta d’un esforç escènic i teatral digne d’admirar. Un cop dit això, també haig d’assenyalar, que aquest tipus de teatre de principis del segle passat, i de caràcter “clàssic” de forma, m’interessa ben poc i em va costar força entrar en un argument que tracta temes feudals,  on la dona és tractada com una propietat, que serveix poc més que per ser penetrada i satisfer les necessitats sexuals del mascle hispà, en un argument on la testosterona preval per sobre de tot.

IMG_8810.JPG

 Ramón José Simón Valle Peña, conegut literàriament com a Ramón María del Valle-Inclán (y Montenegro) (Vilanova de Arousa, 28 d’octubre de 1866 — Santiago de Compostel·la, 5 de gener de 1936). Està considerat com un dels majors renovadors del teatre espanyol del darrer segle, i el seu estil literari va evolucionar des d’un modernisme exuberant fins al desenvolupament d’una sensibilitat tragicòmica pròpia, que es cristal·litzarà en el gènere de l’«esperpent», anticipant les renovacions estètiques que tindrien lloc als escenaris europeus després de la Segona Guerra Mundial; està considerat un dels autors clau de la literatura espanyola del segle XX.

Les Comedias bárbaras narren l’esplendor i la decadència d’una nissaga gallega d’altius i despòtics senyors feudals encarnats en la figura de Don Juan Manuel Montenegro. La poderosa paraula de Valle-Inclán retrata l’apogeu i la decadència d’un home que emprèn un viatge expiatori de penediment i redempció fins a immolar-se juntament amb un grup de pidolaires: les veus ardents dels desposseïts confrontades amb les dels hereus, llops degradats d’un llinatge que va renunciar als valors de l’èpica feudal per una cobdícia devastadora, els udols dels quals anuncien una nova era salvatge i banal. 

IMG_8811.JPG

A banda del text, que pot o no agradar, el que si és cert, és que estèticament es tracta d’un espectacle bellíssim, on i molt especialment a la primera part, es pot gaudir com espectacle de dansa, ja que coreogràficament és perfecte, pels moviments, els colors, el vestuari molt especialment estudiar i sobretot per la representació de figures, vaixells, cavalls, gossos, amb tan sols el cos humà o la suma d’alguns cossos d’ells, que substitueixen en gran part l’escenografia,d’una manera molt espectacular; em va cridar molt l’atenció la perfectíssima interpretació dels gossos que apareixen a escena…. increible !!!.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

- Concert PALAU100 (3/11) – LEONIDAS KAVAKOS i YUJA WANG (***) – Palau de la Música Catalana – 20/10/2014

Aquest passat dilluns vàrem acudir a escoltar el nostre tercer concert de la temporada PALAU100 i com en aquesta ocasió era un concert de cambra, teníem entrades molt més properes als músics; és una opció que vàrem prendre en adquirir el nostre abonament, pagant un suplement per aquells concerts que creiem que des de la fila 14 del segon pis, no arriba el so amb la suficient potencia.

IMG_8743.JPG

Es tractava d’un concert de tan sols un violí i un piano, interpretats per LEONIDAS KAVAKOS (violí) i YUJA WANG (piano); un programa basat en tres sonates de Brahms… i encara que no és pas el tipus de concert que mes ens atrau, la categoria dels solistes era suficient per acudir aquella nit, tot i que, els nostres ànims no estan a hores d’ara per escoltar músiques massa malenconioses.

IMG_8748.JPG

Johannes Brahms (Hamburg, 1833 – Viena, 1897)

Sonata per a violí i piano núm 1, en Sol major, op.78

Sonata per a violí i piano núm. 2, en La major, op.100

Sonata per a violí i piano núm. 3 en Re menor, op. 108

IMG_8770.JPG

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

- Teatre – EMILIA (*****) de Claudio Tolcachir – Teatre Lliure Montjuïc – Sala Fabià Puigserver – 19/10/2014

Al desembre del 2009 i també al Teatre Lliure (espai Lliure), vàrem veure “La omisión de la familia Coleman” de Claudio Tolcachir i ja llavors vàrem quedar fascinats per aquest treball, que en certa manera ens va introduir en el teatre argentí; encara llavors no publicàvem aquest Blog, però de ben segur hauria obtingut la màxima valoració de 5 estrelles.

Emilia 0

Sembla que aquesta vegada, l’autor ha treballat “EMILIA“, en solitari, cosa que és anormal en ell, ja que fins ara la seva creació havia estat compartida per un període llarg, al voltant d’un any, amb els actors que després haurien d’interpretar-la als escenaris. Aquest nou treball d’escriptura i creació per part de Tolcachir, ens ha tornat a deixar absolutament fascinats, per la manera d’estructurar el text a manera d’un fals thriller, deixant-nos entrar a poc a poc en les relacions aparentment normals d’una família. És una història d’amors no correspostos, que si ens entretenim a “rascar” una mica al nostre voltant, les trobarem arreu.

L’impacte emocional que rebem és brutal per la seva duresa, tot i que l’autor ens deixa comprovar de forma expressa, que la família protagonista d’aquesta història, tampoc té res d’especial i que fins i tot podria ser una qualsevol del nostre entorn…. o inclús que alguns dels seus aspectes, podria reflectir situacions viscudes per nosaltres mateixos amb relació amb els membres de la nostra pròpia família. El que veiem en poc més de 90 minuts a l’escenari ens deixa clavats a la butaca amb una sensació d’angoixa i patiment que poques vegades hem pogut viure, tal com si fos realitat i no pas Teatre.

Emilia 1

En aquesta història hi surt un home que va patir la infantesa de manera malaltissa, va viure amb molt de dolor el rebuig del món i només va rebre afecte de la seva mainadera.
Aquest home és el Walter, que a força de passió, de treball i de recursos ha construït el seu món adult. És una història farcida de mentides, d’aquelles que es justifiquen per la supervivència de la família, on els seus membres són conscients i alhora víctimes d’aquestes mateixes mentides, però estan massa aterrits per trencar la petita estructura que han bastit.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | 7 comentaris

- Òpera al cinema – LES NOCES DE FÍGARO (***) de Wolfgang Amadeus Mozart (2/9) – en directe des del MET de NY – Cinemes Yelmo Icaria – 18/10/2014

S’han acumulat en les darreres setmanes una bona pila de concerts i òperes, L’Auditori, Palau de la Música, Liceu i dues òperes retransmeses des del Metropolitan de NY, en una sola setmana. Dissabte passat ens tornem a apropar als cinemes Yelmo de la ciutat olímpica, per tal de veure una òpera prou coneguda per nosaltres, LES NOCES DE FÍGARO de Wolfgang Amadeus Mozart.

La música del geni musical per excel·lència, que es Mozart, esdevé en les seves òperes en un esclat de músiques meravelloses que s’entrellacen en un munt d’àries, duets, tercets i concertants … tots ells, apropant-se a la perfecció absoluta; qui ha vist, encara que sigui una vegada, “La flauta màgica” o aquesta “Noces de Figaro”, entendrà el que vull expressar, perquè amb paraules és difícil fer-ho.

IMG_8762.JPG

Aquesta òpera de Mozart es va compondre sobre un llibret de Lorenzo da Ponte i estrenada a Viena l’any 1786 dirigida pel mateix compositor. Està considerada com una de les òperes més importants de la història de la música, i una de les millors creacions de Mozart.

Teatralment parlant, aquestes Noces, són tan sols un divertiment que a la seva època arribarien a escandalitzar a la gent puritana i als mateixos cortesans, aquí representats, en tractar temes triangulars “amorosos”, encara que sigui d’una manera bufa; particularment sempre he fugit d’espectacles teatrals amb arguments semblants, anomenades “comèdies d’embolics”, on els amants s’amaguen a sota del llit quan apareix el marit o inclús a l’armari un segon i un tercer amant esperen el seu torn; comèdies ridícules on gairebé tot l’argument es basa a resoldre qui es queda amb la dama que està en joc, en un esbojarrat entrar i sortir de portes, que no tenen aturador. Encara avui en dia s’estrenen comèdies d’embolics als nostres teatres i continuen fent calaix, cosa que em treu de polleguera.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

- Òpera – LA TRAVIATA (****) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 17/10/2014

Ha estat una autèntica astracanada, per part de la direcció del Gran Teatre del Liceu, voler fer veure que la temporada comença amb aquesta TRAVIATA, quan fa menys d’un mes, realment es va inaugurar amb IL BARBIERE DE SIVIGLIA de Gioachino Rossini; pel que sembla LA TRAVIATA de Giuseppe Verdi és molt més popular i segurament donarà mes calaix…. però aquesta és un altra qüestió que no té res a veure.

IMG_8732.JPG

Ens vam emportar un gran ensurt en el primer acte d’aquesta producció, al comprovar que les veus protagonistes, la del tenor Charles Castronovo molt especialment, però també la de la soprano Patrizia Ciofi, no arribaven amb la potència suficient al 4art pis, per tal de gaudir la com cal. El famós brindis,  “Libiamo ne’ lieti calici” ,que tothom coneix i que espera amb il·lusió, va estar un autèntic nyap, que presagiava el pitjor; ens refreguem els ulls per incredulitat …. no podia ser que fossin els solistes anunciats.

Per sort va ser tan sols un miratge i al segon acte, afortunadament es va resoldre; comentàvem amb l’Imma, que al tenor, durant el descans, semblava que li havien injectat una injecció en vena de pa amb tomàquet, perquè no semblava el mateix…. un autèntic miracle, que crec mai havia vist en aquestes proporcions; el ària d’Alfredo “De miei bollenti spiriti”, va marcar aquest canvi brutal.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera | Etiquetat com a , , , , , , | 6 comentaris

19-10-2014 – NINGÚ ACONSEGUIRÀ SILENCIAR LA VOLUNTAT DEL POBLE DE CATALUNYA – INDEPENDÉNCIA !!!

Tornem a sortir al carrer per defensar la nostra identitat, el nostre dret a decidir i sobretot per tal d’exigir als partits que ara no ens fallin, que tornin a la unitat per defensar que la voluntat del poble de Catalunya no sigui silenciada per ningú.

L’acte convocat per l’Assemblea de Catalunya i per l’Òmnium Cultural (de les dos en som membres) a la Plaça Catalunya de Barcelona, a dos quarts d’una del migdia: una hora abans de l’acte principal ja hi érem al ben mig de la Plaça i l’ambient ja era increïble….. mireu…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

19 d'octubre 2014 - Pça Catalunya - Un pas de gegant cap a l'independència 15-imp

Continua llegint

Publicat dins de CATALUNYA | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari