- Grec2014 – Teatre – NERIUM PARK – (****) – Mercat de les Flors, sala Pina Bausch – 20/07/2014

Un final esplèndid pel el nostre últim espectacle Grec2014 i que també coincideix amb la nostre darrera crònica cultural d’aquesta temporada, abans del imminent període de vacances, durant el qual,  com us podeu imaginar, no deixarem de “Voltar i Voltar”, ja que per nosaltres, VIATJAR  representa una de les principals raons de viure.

Acudim dons al Mercat de les Flors i fem la cua de mes de mitja hora per tal de pujar a la petita Sala Pina Bausch, per tal de veure NERIUM PAK. Cada vegada se’n fa mes insuportable assistir a un esdeveniment cultural, amb els seients sense numerar, a pesar d’haver-les  comprat amb mes d’un mes d’antelació.

Als meus 62 anys m’obliguen a estar a peu dret, fins a l’obertura de la Sala, aguantant  a sobre, els cops de colze i les corredisses d’alguns espectadors per avençar-te a les escales, per tal de  veure l’espectacle el mes prop possible. Tan costa als organitzadors  numerar les localitats per tal de que les persones ens podem comportar educadament, i no ens veiem obligats a estar una bona estona a peu dret ? També, al mon de la CULTURA, es deuria tractar a les persones com el que som i a vegades em dona la sensació que se’ns tracta una mica com un ramat de xais.

Nerium Park - Grec2014 - 1

Nerium Park – Grec2014 – fotografia David Rey

Del dramaturg Josep Maria Miró, ja hem parlat molt en aquest blog; crec que hem pogut veure totes les seves obres i hem fet la crònica corresponent a cada una d’elles;  com comprovareu ens agrada la seva forma de escriure textos per obres teatrals, que sentim molt properes i excepte a la seva primera obra (Gang Bang a l’abril 2011),  que no ens va acabar de fer totalment el pes, a les tres ultimes, (El Principi d’Arquimedes al juliol 2012 // Fum al desembre del 2013 // Estripar la Terra fa tant sols uns dies ),  ens han agradat moltíssim; actualment podem afirmar que es un dels nostres autors catalans predilectes. 

Ara ens presenta a Barcelona l’obra NERIUM PARK,  que va estrenar a  l’última edició del Temporada Alta de Girona, en qualitat de guanyadora del premi Quim Masó 2013.

El Gerard i la Marta, dos joves de trenta-tants amb un futur brillant, s’instal·len a la casa que acaben de comprar en una nova urbanització als afores. Tot és perfecte… O no? I és que a mesura que avanci l’acció, estructurada en dotze escenes, una per cada mes de l’any, veurem com canvia el panorama quan els protagonistes comprovin que són els únics veïns, ja que no es venen pisos i s’han aturat les obres dels que hi havia a mig fer. La nova urbanització es degradarà al mateix ritme que les il·lusions dels protagonistes i ens adonarem que tots dos tenien postures ben diferents sobre el món on viuen. El retrat escènic d’una generació nascuda a l’ombra de l’especulació urbanística que és, també, una reflexió sobre la superficialitat de les relacions humanes.

Nerium Park - Grec2014 - 2

Nerium Park – Grec2014 – fotografia David Rey

Tractant-se d’un autèntic thriller, crec que en aquest cas, la millor crònica que es pot fer d’aquesta obra de teatre, es no desvetllar res d’aquest argument angoixant, i crec que amb l’anterior ressenya, treta del mateix programa de ma, es mes que suficient per tal d’engrescar-vos a anar al Teatre.

Hores d’ara tinc serioses dubtes  de si aquesta producció supera o no, el ganxo comercial i de qualitat  que va tenir “El principi d’Arquímedes”, poder perquè a mi,  els thrillers, “em posen”, i aquest està molt ben construït,  es absolutament creïble…. i el mes important…. pot passar al costat de casa nostre. Si haig de posar un però (no caldria), es potser les excessives i llargues pauses entre les diferents escenes dels mesos,  en la que es desenvolupa l’acció… encara que no se m’acut un altre manera de fer-ho.

Les actuacions dels dos protagonistes son immillorables, cada un en el seu paper…. i es que son un esplèndid regal del autor, que els ofereix i ells  l’han sabut  aprofitar al 100%.  Repassant les obres a les quals  els hem pogut veure, des de que escrivim “Voltar i Voltar”, son realment un fotiment. Alba Pujol i Roger Casamajor, son uns actorassos !!!

No ho se del cert, però molt hem tindria que equivocar, per afirmar que aquesta producció serà representada a la temporada vinent durant força temps, ja que de ben segur serà un altre gran èxit de taquilla d’en Josep Maria Mirò.

AUTORIA I DIRECCIÓ: Josep Maria Miró
INTÈRPRETS: Roger Casamajor, Alba Pujol
ESCENOGRAFIA: Enric Planas // VESTUARI: Albert Pascual // DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Enric Planas // DISSENY DE SO: Carles Cors // DISSENY DE VÍDEO: David Rey // AJUDANT DE DIRECCIÓ: Xavier Pujolràs
Una producció del Grec 2014 Festival de Barcelona i Verins Escènics, amb la col·laboració del festival Temporada Alta.

Nerium Park - Grec2014-imp

_____________________________________________________________________________
- Mercat de les Flors - Sala Pina Bausch   – Preu 20 € – (preu pagat: 16 € – abonament)
_____________________________________________________________________________

20140721-144239-52959357.jpg

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris

- Exposició – LA BELLESA CAPTIVA (***) – Petits tresors del Museo del Prado – 20/07/2014

Últim diumenge abans de començar vacances i deixar-vos tranquils durant una bona temporada, en la que el blog “Voltar i Voltar” estarà a la espera del retorn de tots nosaltres, per encetar de nou una nova temporada.

20140721-111754-40674967.jpg

Aprofitem les ultimes hores, per anar a veure una nova exposició de Caixa Fòrum a Barcelona, que creiem paga la pena; es tracta de “LA BELLESA CAPTIVA - Petits tresors del Museo del Prado“, que ens presenta un recull d’una bona pila de obres de  petit format de la col·lecció d’aquest Museu, i que normalment no estan exposades per falta de espai, queden relegades per altres obres mes conegudes; no vol dir en cap cas que no tinguin suficient qualitat per estar exposades… però ja sabeu, el fet de que siguin propietat del estat, sembla que significa que tingui que estar a Madrid, encara que arxivades al soterranis del Museu del Prado.  No us sona alguna cosa semblant amb uns papers que han estat anys i anys a Salamanca i que ningú es mirava….. i que ara de sobte, no els deixen anar “fent us exclusiu de la seva testosterona” ???

Malaguanyat i trist que una cultura faci servir únicament com a raó de pes,  la seva testosterona, i no pas la seva intel·ligència com a poble.

  Ordenades de forma cronològica, tracen un recorregut intens per la història de l’art que relata la singularitat del Museu i l’excel·lència dels seus grans artistes, des de finals del segle XIV i començament del XV fins a Goya i el segle XIX amb Fortuny. El resultat és un resum de les col·leccions del Prado i dels orígens de l’art d’aquest gènere en tots els seus suports, també amb alguns exemples escultòrics, que permetrà a l’espectador admirar cada obra en les millors condicions de proximitat i recolliment o tenir l’oportunitat de trobar-se amb altres que només s’han mostrat comptades vegades. 

No entenc pas com les persones que munten una exposició, no s’adonen que es dificultós llegir els textos que acompanyen a cada una de les obres, per el tipus de lletra, excessivament  petita, sense el contrast necessari per llegir-ho fàcilment… i sobretot pels llocs on es situen aquests textos, algunes vegades en racons on únicament una persona el pot llegir alhora. No crec pas que sigui uns inútils, però sincerament a vegades ho semblen.

En aquest cas, os aconsello trobar el moment idoni per no trobar les sales massa atapeïdes de públic, ja que cal aproximar-se molt a les pintures per tal de veure en detall cada una de les petites meravelles d’aquesta exposició. 

Podreu veure-la fins al 5 de gener del 2015.

_____________________________________________________________________________
- Caixa Fòrum Barcelonai– Preu 4 € –   ( gratuït pels clients de La Caixa )
_____________________________________________________________________________
20140721-112404-41044841.jpg

Cargol – petita obra d’art de la natura

Publicat dins de Exposicions | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

- Concert Tricentenari 1714 – CATALUNYA 1714 (*****) – Salvador Brotons – Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya – L’Auditori – 19/07/2014

Ahir dissabte vàrem assistir al concert “Tricentenari 1714″ i el que hauria pogut ser un concert mes, fora de la temporada de l’OBC, es va convertir en un dels més extraordinaris concerts que hem viscut mai, tant per les peces musicals que es van interpretar, com molt especialment pels sentiments de pertinença al nostre país, Catalunya, en l’actual moment històric que almenys nosaltres, estem vivint plenament, per tal d’aconseguir la independència, si aixi el poble de Catalunya ho vol.

Però una hora abans havíem concertat una visita guiada a l’exposició “Les Músiques dels 1714s”, que va ser interessantíssima i que de ben segur, a la nostra tornada de vacances “Voltaires” tornarem per escoltar els enregistraments d’àudio.  Malauradament ens van avisar que per escoltar-ho tot és necessiten un parell d’hores.

Concert tricentenari 1714 15-imp

La Orquestra simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, aquest cop va estar dirigida pel mestre Salvador Brotons, que a la vegada és l’autor de l’estrena que escoltaríem a la segona part i que per altra banda era la raó de ser d’aquesta vetllada.

La primera part vàrem poder escoltar:1 – Ludwig Van Beethoven (Bonn 1770 – Viena 1827)

CORIOLÀ, op. 62 – Obertura (****)

2 – Piotr Ílitx Txaikovsski (Votkinsk 1840 – Sant Petesburg 1893)

OBERTURE 1812, op. 49 (*****)

No se si sóc massa imparcial amb la meva valoració de 5 estrelles, d’aquesta meravellosa peça musical, ja que per mi ha estat sempre una de les meves preferides de tota la història de la música; cada vegada que l’escolto em fa vibrar interiorment com poques altres músiques ho aconsegueixen.   L’OBC va presentar-nos una magnífica versió que ens va meravellar. Bravo !!!

Ja a la segona part, es va estrenar el plat estrella de la nit, al que nosaltres a priori érem força reticents, sense conèixer absolutament res de l’obra. Normalment una estrena de música clàssica d’un compositor contemporani i mes una primera audició, fa una mica de yuyu.

Concert tricentenari 1714 26-imp

3 – Salvador Brotons (Barcelona 1959)

CATALUNYA 1714 (primera audició i estrena en la seva versió orquestral)

La sorpresa va estar extraordinària i creieu-me que deixant de banda els nostres sentiments per pertànyer a la nació catalana, musicalment ens va impactar molt favorablement; tant és així que en finalitzar ens vàrem adonar que havíem assistit a un esdeveniment musical històric.

Aquest poema musical, està dividit en vuit parts, sense cap pausa: “Neguit turbulent”, “Processó”, “Tristos presagis”, “Atac borbònic”, “Desfeta i dolor”, “Plany al temps passat”; aquestes sis primeres parts ens expliquen quasi visualment l’atac dels Borbons contra la nació catalana l’any 1714.

Concert tricentenari 1714 28-imp

Per ultim els dos darrers moviments, ens mostren el moment actual …  “Creixença i voluntat de ser” que inclou el nostre himne Nacional, el Cant dels segadors……i el darrer….“Afirmació Nacional”, aquest ultim ens explica en música i cors, les darreres manifestacions del poble de Catalunya els darrers 11s de Setembre, al crit de IN, INDE, INDEPENDÈNCIA!!!

Van intervindre en aquest esdeveniment excepcional, la CORAL CARMINA, el COR DE CAMBRA DE GRANOLLERS i el COR JOVE AMICS DE LA UNIÓ.

Al acabar el concert, creiem que estàvem flotant a l’espai infinit, que els fatxendes nacionalistes espanyols… ens auguren.

_____________________________________________________________________________
- L’Auditori– Preu 15 € –   ( preu pagat 3 € – per ser abonat a l’OBC )
_____________________________________________________________________________

Concert tricentenari 1714 01

Els Cargols indepes

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

- Grec2014 – Teatre – BARTOLOMÉ ENCADENADO (***) – Teatre Grec – 18/07/2014

Bartolome Encadenado1-imp

El nostre ultim espectacle dins del recinte del mateix Teatre Grec, el vàrem viure aquest divendres passat 18 de juliol; es tracta d’una obra teatral que el propi festival Grec ha encarregat al dramaturg José Sanchis Sinisterra, i per tant s’estrena en aquest marc incomparable que guarda la nostra estimada muntanya de Montjuïc. La idea és que el Festival Grec, cada any, encarregarà una obra a un dramaturg diferent i aquest deurà escriure una peça teatral sobre un tema contemporani.

Bartolome encadenado - Grec2014 - fotografia de Josep Aznar 04-imp

Bartolome encadenado – Grec2014 – fotografia de Josep Aznar

En José Sanchis Sinisterra, s’ha basat en l’antic text de “Prometeu encadenat“, que es tracta d’una tragèdia de l’antiga Grècia, tradicionalment atribuïda a Esquil i que data del segle IV aC. L’obra tracta del mite d’un tità… Prometeu, que havia enganyat els déus fent que rebessin la pitjor part de qualsevol animal sacrificat i els éssers humans, la millor; a més a més, havia robat el foc per donar-lo als mortals i per això fou castigat per Zeus, a través del seu missatger Hermes.

En aquest cas el personatge és Bartolomeu, que s’encadena a dalt d’una columna o pilastra inacabada d’un pont, a més de 7 metres d’alçada, amb la intenció de provocar amb aquesta acció i el seu posterior suïcidi davant dels mitjans de comunicació, la denúncia d’un sistema capitalista salvatge que ha abocat als essers humans més febles a la catàstrofe econòmica i a la pròpia desintegració de la dignitat humana; vol d’aquesta manera, retornar als humans allò que els déus polítics i econòmics els neguen.

Bartolome encadenado - Grec2014 - fotografia de Josep Aznar

Bartolome encadenado – Grec2014 – fotografia de Josep Aznar

L’abril de 2012, en plena tempesta financera a Grècia, un jubilat, en Dimitris Christoulas, va decidir suïcidar-se d’un tret al capdavant el Parlament grec. Va deixar una nota esfereïdora on afirmava que es negava a haver de sobreviure buscant menjar entre les escombraries. Aquest fet, tràgicament significatiu de les tensions que suporten les classes mitjanes i populars europees, i en especial la gent gran, ha inspirat al director Antonio Simón i al dramaturg José Sanchis Sinisterra.
Aquí, un grup d actors i actrius i un cor format per catorze joves graduats de l’Institut del Teatre comparteixen amb el públic la història de Bartomeu, que intenta retornar a la humanitat el tresor que el Banc Mundial, expressió moderna de l’Olimp dels Déus, li nega: la dignitat. Es tracta d’una tragicomèdia contemporània amb un fort component polític i social.

El resultat ha estat força desigual, però als “voltaires” en conjunt ens ha agradat, tant per la seva especial posada en escena, amb l’actor principal pujat a una columna de més de 7 metres …. com pels mitjans audiovisuals potents que s’utilitzen, com la magnífica projecció sobre l’enorme roca de l’escenari del Teatre Grec, d’un edifici on es veu fent vida normal a la gent que viu al mateix i que se’n va desenvolupant a mesura que l’acció escènica tracta cada un dels passatges de l’obra.

Valorem també el fet d’incloure la comicitat que protagonitzen dos “polis” de barri, prepotents i amb una cultura “fora de mides”; és una manera de fer més amable un tema molt dur que actualment ens afecta greument directament o a familiars i amics al nostre voltant. Creiem que és bo sempre aproximar els clàssics al public actual i pensem que s’ha aconseguit fer-ho amb força qualitat.

També ens ha agradat i molt la intervenció del grup de joves graduats de l’Institut del Teatre, en una mena de cor “rapero”, que ballen, gaudeixen de la vida com poden, encara que és passen la major part del seu temps ajupits mirant les pantalletes dels seus mòbils intel·ligents, connectats a la xarxa.

This slideshow requires JavaScript.

Trobem encertat el fet d’introduir a escena el poder de la premsa digital, dels bloguers, i especialment de la Televisió…. “tot el que no apareix a la tele no existeix per la humanitat”.

Així i tot, l’obra en algun moment decau força, especialment cap al final amb diàlegs entre Hermes i Bartolomé, en una lluita dialèctica entre el poder econòmic passat i l’actual que no s’escau massa amb el tarannà tragicòmic que se li ha volgut donar a aquesta proposta. El càstig que rebrà Bartolomé per la seva gosadia, és realment impactant i espectacular i causa entre el public més d’un ensurt.

Les actuacions globalment estan força bé, destacant evidentment al gran Lluis Soler i en la seva faceta còmica als actors que fan de policia, Tilda Espluga i Bernat Quintana, que es posen al public a la butxaca des de la primera escena.

AUTORIA: José Sanchis Sinisterra
DIRECCIÓ: Antonio Simón
INTÈRPRETS:  Lluís Soler, Manel Barceló, Maria Molins, Tilda Espluga, Montse Vellvehí, Bernat Quintana i Xavier Ruano
COR: Arnau Armengol, Ramon Bonvehí, Carles Calabuig, Laura Calvet, Anna Farriol, Ana Roche, Alberto Ruiz, Ivan Giménez, Alicia Lorente, Anna Massó, Marina Mulet, Ariadna Pastor, Laia Pastor, Andrea Portella
ENTRENAMENT ACTORAL I ASSISTÈNCIA A LA DIRECCIÓ DEL COR: Pei Hwee Tan, Arnau Marín, Francesc Torrent // AJUDANT DE DIRECCIÓ: Glòria Balañà // ESCENOGRAFIA: Ramon Simó i Carles Salas // VESTUARI: Irantzu Ortiz // DISSENY DE SO: Damien Bazin // DISSENY DE VÍDEO: Joan Rodón

Bartolome Encadenado2-imp

_____________________________________________________________________________
- Teatre Grec   – Preu 28 € – (preu pagat: 22,40 € – abonament)
_____________________________________________________________________________
Cargol i columna

Cargol esculpit en una columna

 

Cargol pujat a la seva columna

Cargol pujat a la seva columna

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

- Grec2014 – Teatre – UBU ROI (****) – (espectacle en francès) – Teatre Lliure, sala Fabià Puigserver – 17/07/2014

Ubu Roi - Teatre Lliure - Grec2014 - 1-imp

Algun cop m’havia passat, però mai tan exageradament com aquesta vegada. M’explico… la primera mitja hora de UBU ROI, em va semblar absolutament insuportable fins al punt de pensar en fugir de la sala…. però a mesura que s’anava desenvolupant la representació m’anava agradant mes i mes fins al punt d’atrapar-me i arribar a entusiasmar-me; crec que si dura mitja hora mes, hauria acabat valorant-la amb 5 estrelles.

Ubu Roi - Teatre Lliure - Grec2014 - 3Mai m’ha agradat massa el Teatre de l’absurd i encara menys els acudits de riallada fàcil; segurament per això les primeres escenes del fill de la família burgesa filmant per arreu, fins i tot les restes de «MERDRE» de la catifa del bany i de la tassa del vàter, se’m van fer llargues e insuportables.

Per sort em vaig voler tranquil·litzar i vaig pensar … “Miquel….. tranquil…. és el que hi ha…

No queda més remei que aguantar el riure del public, d’aquest tipus d’humor, que no et fa ni punyetera gràcia”.

De sobte, l’exclamació «MERDRE!» va donar el tret de sortida de la representació real d’aquesta magnífica proposta, i el fill del matrimoni comença a tenir visions alienes al que veiem a l’escenari … i s’imagina que els seus pares (que de fet estan esperant a uns amics per sopar) es transformen en els personatges del tirà UBU i la esposa; tot llavors esdevé una esbojarrada representació entretallada d’una història grotesca i humanament innoble del poder polític d’un govern dictatorial.

Ubu Roi - Teatre Lliure - Grec2014 - 1

El dramaturg Alfred Jarry, l’any 1896, va escriure el text de “UBU REI” que va revolucionar el món del Teatre al tractar un tema sobre la vida d’un tirà cruel i covard amb una ambició sense límits. Però el que va revolucionar, va ser la forma de fer-ho mes que el mateix argument, ja que es va utilitzar la tècnica del Teatre de l’absurd, que es caracteritza per arguments que semblen no tenir gaire seriositat, amb diàlegs repetitius i forts trets existencialistes on es qüestiona la societat i l’home, a través de l’humor, la incoherència i el disbarat.

El capità d’exèrcit polonès Ubú, ex rei d’Aragó, instigat per la seva dona, decideix enderrocar el rei de Polònia Venceslao, amb l’ajuda del capità Bordura i el seu exèrcit, instal·lant una terrible tirania. Pelelao, fill de l’antic rei, aconsegueix escapar de la matança de la seva família, acudint al suport del tsar de Rússia, qui li concedeix el control d’un exèrcit per poder recuperar la seva corona. Mentrestant, Ubú rei puja els impostos a xifres inconcebibles, castigant petits i grans comerciants i fent constant ús corrupte del seu poder. Una vegada que el príncep Pelelao arriba amb el seu exèrcit, Ubú deixa Polònia a les mans de la seva dona i part a la guerra, on és derrotat. Perseguit després del desastre, es troba per atzar amb la seva dona i junts escapen de Polònia amb vaixell, gràcies a l’ajuda d’algun dels seus fidels.

Des d’aquest moment, del primer «MERDRE!», veurem dues històries paralel·les, la del sopar amb uns amics en un menjador de l’època actual, amb tota la serie d’estris com iphones, minipimers, rotllos de paper de cuina, radio, filmacions amb la càmera de vídeo…… i l’altra història en una època passada, en la que el noi, s’imagina la història del tirànic “Ubu Rei”, història en la qual ell mateix assumeix el paper de fill dels reis de Polònia.

Val a dir que encara que la història en si, no és el que mes em va atraure, si en canvi la manera de representar les dues històries amb canvis sobtats entre les dues èpoques, amb bandes sonores diferents, il·luminació contrastada i actuacions fora de serie, que de ben segur deuran deixar als actors literalment esgotats.

De passar del avorriment…. al gaudi i diversió totals, en tan sols uns minuts, és el que aconsegueix aquesta companyia de Teatre, dirigida de forma magistral per Declan Donnellan, actualment considerat ja tot un mite de l’escena internacional. Els actors en una actuació coral fora de mides, aconsegueixen el que sembla impossible… l’espectacle total.

Un encert també en la posada en escena i l’escenografia que es va transformant d’una manera impensable al llarg de la representació.

Considerem aquesta proposta una de les millors opcions oferides, d’aquest Grec2014, que per altra banda considero força irregular.

AUTORIA: Alfred Jarry
DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA: Declan Donnellan // DIRECCIÓ ASSOCIADA: Michelangelo Marchese, Jane Gibson
INTÈRPRETS: Xavier Boiffier, Camille Cayol, Vincent de Boüard, Christophe Grégoire, Cécile Leterme, Sylvain Levitte
ESCENOGRAFIA: Nick Ormerod // MOVIMENT: Jane Gibson // DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Pascal Noel // COMPOSICIÓ MUSICAL: Davy Sladek, amb músiques addicionals de Paddy Cunneen // DISSENY DE VÍDEO: Benoit Simon, Quentin Vigier //SUPERVISIÓ DE VESTUARI: Angie Burns // AJUDANT DE DIRECCIÓ: Bertrand Lesca
Una producció de Cheek by Jowl en coproducció amb el Barbican (Londres), Les Gémeaux / Sceaux / Scène Nationale i la Comédie de Béthune – Centre Dramatique National du Nord-Pas-de-Calais.
Ubu Roi - Teatre Lliure - Grec2014 - 3-imp
_____________________________________________________________________________
- Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver   – Preu 30 € – (preu pagat: 24 € – abonament Grec)
_____________________________________________________________________________

Cargols xulos

Voldria comentar a banda, el que cada vegada més, em sembla intolerable en aquest submón de la Cultura, quant s’utilitzen diners públics….

Dijous, vàrem viure aquest esdeveniment teatral, força important per la ciutat de Barcelona, amb un ambient al Teatre Lliure, on es respirava una nit d’estrena molt “especial”, i on estaven presents un enorme grup de gent de la faràndula i alguns polítics, en una concentració tan gran, que crec mai havia vist; les invitacions eren tan nombroses, que el públic “pagano”, és a dir, els que pagàvem la nostra entrada, crec sincerament estàvem en minoria, i relegats a fileres endarrerides a les que acostumem a estar els autèntics “teatraires”, que paguem el preu que ens marquen, per tal de gaudir de la cultura.

El tema de les invitacions al “Festival Grec” és ja tan greu, que em poso malalt en cada una de les funcions a les quals acudim, quan comprovo dia a dia l’enorme cua de persones que em recorden un grup de “voltors”, que sobrevolen la taula posada d’esprofés per a tal fi; un altre cas de corrupció a petita escala, on els diners públics s’utilitzen d’una manera tan poc justa i per tan tan sols un determinat públic de polítics i privilegiats. No estic pas en contra de les invitacions en determinats casos, però el que vàrem veure ahir va ser d’autentic escàndol.

Les persones que intentem comprar les entrades amb molta antelació, si pot ser el mateix dia que surten a la venda, (per tal d’escollir entrades amb la millor visió possible), ens trobem que bona part d’elles estan bloquejades per tal de “premiar” a determinat públic amb la gratuïtat dels espectacles. Després, encara és mes trist comprovar que amb les entrades exhaurides (com en el cas d’ahir), forces butaques es queden buides, per què algun “voltor”convidat, no li acaba de venir de gust assistir.

Tot MOLT TRIST !!!

Estic convençuts que la solució més justa seria que TOTHOM, i quant dic TOTHOM, vol dir exactament això, (començant pel mateix director del Grec,Ramon Simó i continuant pel conseller de Cultura Ferran Mascarell), paguéssim el preu just, que de ben segur no serien els 30 euros, que ara paguen ben poques persones.

Cargol que s'omple la boca d'estimació de la CULTURA, però que sempre intenta no pagar per ella

Cargol que s’omple la boca d’estimació de la CULTURA, però que sempre intenta no pagar per ella

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

- Grec2014 – Dansa – VADER (Pare) / Peeping Tom (****) – (espectacle en anglès) – Mercat de les Flors sala MAC – 16/07/2014

Ara fa exactament dos anys que nosaltres vàrem descobrir la Companyia de dansa contemporània establerta a Brussel·les PEEPING TOM. Val a dir, que l’espectacle que llavors vam poder veure, 32 RUE VANDENBRANDEN”  ens va agradar moltíssim i que potser es un dels espectacles internacionals de dansa, que ens ha impactat mes, des de que escrivim aquest blog, ja fa quasi 4 anys.

VADER1-imp

Ara de nou PEEPING TOM  ha tornat a estrenar a Barcelona un nou espectacle sota el títol de VADER (Pare), del que sembla serà la primera part d’una trilogia, sobre pare, mare i nens,  en les que ja estan treballant…. (Moeder 2016 – Kinderen 2018).  Es una producció en la que han intervingut un munt de institucions agermanades per aconseguir portar-la a terme ….

Grec 2014 Festival de Barcelona // Theater im Pfalzbau (Ludwigshafen, Alemanya) // Royal Flemish Theatre-KVS (Brussel•les, Bèlgica) //’Hellerau European Center for the Arts (Dresden, Alemanya) // Les Théâtres de la Ville de Luxembourg (Luxemburg) // Théâtre de la Ville (París, França) //Maison de la Culture (Bourges, França) // La Rose des Vents (Villeneuve d’Ascq, França) // Le Printemps des Comédiens (Montpeller, França).

VADER - PEEPING TOM - Grec2014 3

VADER torna a ser un garbuix de moltes coses, especialment de dansa contemporània, d’aquelles que no estem acostumats a veure i que per molta gent no es reconeguda com a tal; però o a mes a mes de dansa, també es un espectacle de teatre, musica, mímica, contorsionisme, humor…. i aquesta vegada també d’angoixa, rebuig, desesperació i d’una tristesa infinita.

Vader (Pare),  transcorre a la zona de visites d’una llar d’avis, els alts murs de la qual suggereixen que l’acció té lloc a les profunditats. Al mig de les tenebres, en un lloc entre el món dels vius i el món dels morts, hi ha la figura del pare, que sembla distanciar-se cada cop més de la comunitat humana. El seu progressiu esvaïment es dibuixa, no des de la història d’un ésser individual, sinó des de la mitologia del pare. En unes escenes que esclaten en acció i s’aturen sobtadament, la seva figura sembla alhora divina i ridícula, posseïdora d’una vida mental de vegades rica i de vegades desconnectada, decadent, buida. Potser el seu passat amaga un secret profund o potser és boig o víctima dels deliris.
La resta de residents i el personal de la llar d’avis se’l miren divertits o amb odi, amb afecte o indiferents. La peça es desenvolupa en l’ampli territori entre la percepció i la  realitat, mostrant la manera com el temps sembla alentir-se per als més grans, igual que el ritme dels seus gestos; el discurs articulat es percep com a estàtic i la música com a soroll, o el món mateix només sembla tenir sentit com a encarnació d’un record.
Vader explora el moment en què els records (o potser són fantasies i al·lucinacions?) d’un home gran, una mena de Don Quixot dels nostres dies, amenacen constantment de convertir en fantasies les realitats de la vida diària.

 Des de la primera escena tot veien l’immens escenari mig a les fosques, amb l’escenografia d’una sala d’un asil d’ancians, ja em vaig adonar de que l’espectacle no tindria res a veure amb el que vàrem veure fa un parell d’anys; tot aquí respirava foscor i tristesa a dojo…. però ja amb la primera dansa d’una de les protagonistes, en la que te una  lluita aferrissada amb la seva bossa de ma, em va fer entrar de cop en la meravellosa mena de dansa que tan especial te de fer  aquesta companyia.   Casi d’immediat, un altre moment màgic amb una parella de dansaires ballant de genolls a tota velocitat per tot l’immens espai….. increïble !!!

Com veieu per la meva valoració habitual de estrelles que van del 1 al 5, aquest espectacle ens va agradar moltíssim, SI,  però no va arribar a la excel·lència del “32 RUE VANDENBRANDEN”; en el que respecta a la dansa, cada un dels moments en el que s’iniciava periòdicament, trencant els llargs diàlegs teatrals, em van semblar del tot immillorables, però l’argument em va resultar personalment massa dur, potser perquè he viscut moments semblants a la meva vida particular…. i la meva reacció va ser de rebuig i d’una tristor immensa i gens agradable…. de fet el que el director recerca es precisament mostrar aquesta sensació…. i creieu-me que ho aconsegueix.

El missatge que deixa a l’anima aquest espectacle, es d’una duresa increïble tot veient la desesperació del “Pare”, quant cada dilluns va a visitar-lo 30 minuts el seu fill,  per tal de donar-li una volteta, com si es tractes d’un gos… i després marxa corrents perquè te que fer-se càrrec de les seves obligacions durant tota la setmana.  L’ambient que es respira a la llar d’ancians es gairebé de presó, on son castigats com a nens petits, per no fer les coses com les autoritats del lloc requereixen…. l’angoixa, la desesperació, la pèrdua de dignitat, fins i tot el desig de mort…. en un bucle que dona la vida al convertir al fill en el següent “Pare” abandonat en un cicle sense fi.

Encara sort que te petits moments d’humor i sobretot moments màgics de dansa, que cap formació del mon, crec jo, les pot interpretar amb tanta mestria com aquesta companyia.  Moments impagables com la cantant quan a mida que baixa del escenari, la vida se li en va de les seves mans, en una acceleració del temps fins arribar a la seva decrepitud…. moments com la dona que intenta posar-se la sabata i cau rodolant pel terra amb una dansa impossible i frenètica….  moments com quan  despullen al pare per posar-li l’uniforme gris de la institució…. moments, en fi, que es tenen que veure en directe per adonar-se que qualsevol acció d’aquesta companyia està estudiat al mil·límetre i es d’una increïble bellesa, tot i que d’una extrema duresa del seu argument.

Un espectacle de dansa/teatre (en llengua anglesa), que es te que veure si i si, sempre i quan  la persona que em llegeix li agradi realment la dansa contemporània trencadora.

Companyia de dansa PEEPING TOM
DIRECCIÓ: Franck Chartier
ASSISTÈNCIA A LA DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA: Gabriela Carrizo
CREACIÓ I INTERPRETACIÓ: Leo De Beul, Marie Gyselbrecht, Hun-Mok Jung, Simon Versnel, Maria Carolina Vieira, Yi-Chun Liu i Brandon Lagaert, amb la col·laboració d’Eurudike De Beul
ASSISTÈNCIA ARTÍSTICA: Seoljin Kim, Camille De Bonhome // COMPOSICIÓ SONORA: Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Eurudike De Beul, Renaud Crols //ARRANJAMENTS: Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Eurudike De Beul, Renaud Crols  // MESCLA MUSICAL: Yannick Willox // DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Peeping Tom, Giacomo Gorini // DISSENY DE VESTUARI: Peeping Tom // DISSENY D’ESCENOGRAFIA: Peeping Tom, Amber Vandenhoeck

This slideshow requires JavaScript.

_____________________________________________________________________________
- Mercat de les Flors - Sala Maria Aurelia Campmany   – Preu 26 € – (preu pagat: 20,80 € – abonament)
_____________________________________________________________________________
Cargol PARE (VADER)

Cargol PARE (VADER)

 

 

Publicat dins de Dansa, Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

- Grec2014 – Dansa – AHNSOOYOUNG COMPANY (*****) – Mercat de les Flors, sala Ovidi Montllor – 15/07/2014

AHNSOOYOUNG COMPANY - Grec2014 1-imp

Ahir vàrem sortir plenament satisfets de poder veure un gran espectacle de dansa, dins del Festival Grec2014. Un espectacle en el qual vaig vibrar des del primer minut a l’ultim i que hauria tornat a veure de nou al finalitzar la representació de les tres peces que ens va oferir la novíssima companya de dansa coreana AHNSOOYOUNG COMPANY, que ha estat capaç d’atreure l’atenció de tot tipus de public, en especial dels joves, amb una barreja de dansa contemporània i hip-hop.

No és casual la forta empremta del hip-hop en les coreografies d’aquesta formació, ja que el seu creador, Ahn Soo-young, va començar la seva carrera com a street dancer abans de crear la seva pròpia companyia i triomfar al seu país i a Europa amb El llac dels cignes. 

Vàrem poder gaudir de tres coreografies:


Time+Travel+7080_%C2%A9LEE+Jirak+%283%291 – Viatge en el temps 7080 (30 minuts)

…ens transporta als anys setanta i vuitanta mitjançant la dansa, les músiques i els costums d’una època en què Corea del Sud vivia freqüents disturbis i protestes. És potser el que mes variació de moviments té de les tres coreografies que veurem. Ens adonem ja aquí, que estem veient treballar uns ballarins dels quals sentirem a parlar molt, d’ara en endavant.

La barreja de músiques emprades de la música actual coreana amb la tradicional d’aquest país és realment bellíssima i jo no em sabia avenir d’entrada, ja que normalment la cultura musical asiàtica es força difícil per la meva/nostre cultura.

INTÈRPRETS: Kim Gyu-jin, Shin Chae-long, Lee Dae-ho, Shin Won-min, Yang Seung-kwan

___________________________

La sala Ovidi Montllor, ple a vessar com poques vegades he vist; la mitjana d’edat era molt, però que molt més baixa de l’habitual; l’entusiasme dels joves feia que no deixessin acabar de representar una coreografia sencera i arrancaven en aplaudiments quan mes els hi arribava l’espectacle.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari