- Arts Escèniques – FRACTALS-7 (**) – cantautor + pintura + dansa – Teatre La Vilella – 24/11/2014

Després d’alguna absència de les experiències FRACTALS, tornem de nou al Teatre La Vilella, dilluns 24 de novembre; aquest cop l’experiment de barrejar diverses branques de les Arts Escèniques, sense que els protagonistes es coneguin prèviament, té molt bona pinta, ja que intenten crear art espontani a partir de l”unió d’un PINTOR, un CANTAUTOR i una BALLARINA.

Fractals701De fet el més interessant, és poder veure l’elaboració de tot plegat en el transcurs tan sols de dues hores, des del moment que es coneixen els participants, a les 19 hores; després a les 21, és el moment de veure el resultat obtingut de les provatures i assajos previs.

En aquest cas, no va funcionar com esperàvem, ja que crec, va haver-hi una confusió per part dels artistes, que no varen entendre el procés que normalment es segueix, i es van passar les dues hores xerrant del que podrien o no fer. El tema que els va proposar en Jordi Pérez en el moment de la trobada va ser “EL MATRIMONI INFELIÇ”…. i suposo que en Jordi no es va voler saber explicar realment en què consistia així de FRACTALS…. i la cosa va derivar en la representació més o menys escenificada de la seva visió d’una boda, en quatre escenes, el vestit, la cerimònia, el pastis i el ball després del banquet.

Els protagonistes:

@quico13 – Cantautor
Orión – pintura
Riikka – dansa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pels espectadors van ser dues hores perdudes, ja que no vam poder veure gairebé cap prova; encara sort del bon ambient que es va formar entre els pocs espectadors i l’intent per part de tots de donar idees escrites en un paper, utilitzant l’ultima paraula escrita anteriorment per fer una nova frase que tingués quelcom a veure amb el tema proposat….. en teoria, per què s’interpretessin cançons amb els textos escrits pels espectadors; no es va fer servir més que per llegir-les pel “capellà” en el moment de la cerimònia.

Els participants van interpretar erròniament que havien de crear una representació teatral i no era pas això; el que es buscava, era que creessin quelcom, el que fos, però que fos una fusió de les tres arts, basat en el tema proposat.

El resultat però, va resultar millor del que esperàvem, tenint en compte que no va haver-hi assaig previ i que tot va ser una improvisació d’última hora, darrere d’un parell d’hores de tan sols una batalla d’idees, que no es van arribar a provar davant del públic, per tal d’elegir la millor segons el seu parer.

Almenys, l’ultima mitja hora, ens ho vam passar divertit en poder participar de la teòrica boda i del ball final. Aquest FRACTALS7 no ha estat ni de lluny el millor; tampoc ha cobert les expectatives del tema proposat i encara menys del fet de poder gaudir de l’elaboració pas a pas d’una proposta conjunta, ja que cada un d’ells va actuar per separat en cada una de les disciplines que dominen.

Una llàstima i més veient la bona disponibilitat dels participants, que van posar almenys tota la seva voluntat de fer-ho el millor possible.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Publicat dins de Circ, Dansa, Música contemporània | Deixa un comentari

- Concert OBC (3/16) – PEER GYNT, un compte il.lustrat (****) – L’Auditori – 23/11/2014

Feia més d’un mes que no assistíem pas a cap concert de l’OBC, ja que hem hagut de fer alguns canvis en els concerts que ens pertocaven al nostre abonament, especialment per tal d’estar disponibles en les dates intensament viscudes a Catalunya en les ultimes setmanes, i molt en especial el 9N, que de ben segur marcaran un abans i un després a la història de la nostra nació.

Peer Gynt - L'Auditori1-imp

No podíem escollir un millor concert pel nostre retorn a la normalitat dels concerts matinals dels diumenges; sota el nom de “PEER GYNT, un compte il·lustrat”, aquest és un dels quatre concerts especials del cicle “Música de cinema i espectacle” que ha estat la novetat d’enguany.

1 – CARL NIELSEN (Norre-Lyddelse 1865 – Copenhagen 1931)

Helios. Obertura, op.17

Va ser escrita durant unes vacances a Grècia, pel que segurament és el compositor més famós de Dinamarca; una lluminosa obertura que retrata la llum de la mediterrània i el sol del mar Egeu, però amb una base programàtica que el mateix compositor inclou a la seva partitura: “Silenci i obscuritat, ja que el sol s’aixeca amb un alegre cant d’esperança, recorre el seu camí daurat i desapareix dolçament al mar”.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

- Concert – NATALIE DESSAY (*****) – Gran Teatre del Liceu – 22/11/2014

Tornem al Gran Teatre del Liceu a una representació fora del nostre abonament, per tal de poder assistir a un concert de l’extraordinària soprano Natalie Dessay (Lió, 1965).

IMG_5528-imp

Natalie, a la seva joventut, volia ser ballarina de ballet, després actriu., i va descobrir el seu talent com a cantant quan prenia classes d’actuació. Ja en el cim de la seva carrera professional, com una de les millors sopranos del món, malauradament durant la temporada 2000/2001 a Viena va començar a experimentar dificultats vocals i va d’haver estat reemplaçada en la majoria de les presentacions de La sonnambula. Es va retirar dels escenaris i la varen operar d’una de les seves cordes vocals el juliol de 2002 i a un altra operació un any després. Reprèn la seva activitat amb normalitat a mitjans del 2005.

Natalie Dessay, una de les poques cantants també reconegudes per les seves qualitats actorals –memorables les seves interpretacions en el Liceu de Manon i Ophélie–, ha tornat al Liceu amb un concert dedicat a les escenes de Giulio Cesare de Händel. La soprano francesa va estar acompanyada per Le Concert d’Astrée, orquestra barroca amb què ha establert una col·laboració estable cada cop que s’apropa a aquest període artístic.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera, Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , , | 4 comentaris

- Exposició – ARISSA. L’ombra i el fotògraf, 1922-1936 (***) – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB – 22/11/2014

Aprofitem que ja estem dins del CCCB, per tal de veure un altra exposició fotogràfica de la qual no havíem sentit a parlar gairebé res i que ens va sorprendre molt favorablement; es tracta de ARISSA. L’ombra i el fotògraf, 1922-1936

IMG_5521-imp

Antoni Arissa (Sant Andreu 1900 – Barcelona 1980) va ser probablement el fotògraf que va aplicar d’una manera més interessant els principis de la Nova Visió al nostre país i és un dels fotògrafs de referència del segle XX. La progressiva implantació dels principis de la typophoto, promoguts per Laszlo Moholy-Nagy, va propiciar el naixement d’un nou llenguatge visual en el qual la fotografia es va convertir en la substituta del dibuix, renovant el disseny de cartells, llibres, revistes i diaris. Arissa, impressor d’ofici, treballant des de Barcelona, es va inserir plenament en aquesta tendència.

Exposicio ARISSA - cccb 01-impLa mostra que ara acull el CCCB es compon de més de 160 fotografies en blanc i negre que recorren la seva trajectòria professional a través de tres blocs estilístics: el pictorialisme, entre 1922 i 1928; l’evolució cap a les solucions visuals de la modernitat fins al començament dels anys trenta i la Nova Visió, des de 1930 fins al 1936, quan Arissa s’incorpora plenament a les avantguardes fotogràfiques.

Us deixem una mostra per tal de què us animeu a visitar-la.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cargol fotograf

Publicat dins de Exposicions | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

- Exposició – WORLD PRESS PHOTO 2014 (***) – Centre de Cultura Contemporàniea de Barcelona – CCCB – 22/11/2014

Aprofitem el cap de setmana i ben d’hora el dissabte al matí estàvem al CCCB, com acostumem cada any per tal de veure WORLD PRESS PHOTO 2014, sense gaires aglomeracions, aquesta exposició de fotografies que ens agrada tant. Cal donar les gràcies a la nostra amiga Maria Lluïsa, que ens va facilitar dues invitacions. La tranquil·litat de bon matí va durar només mitja hora i val a dir que quan havia passat més d’una hora l’aglomeració era brutal i gairebé impedia poder gaudir de l’exposició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A la desena edició de l’exposició internacional World Press Photo, podem veure les 130 fotografies guanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme. Aquest any, la selecció compta amb cinc guanyadors de la ciutat: Pau Barrena, en la categoria de Retrats a l’entorn….

World Press Photo 2014 1

Pau Barrena

Continua llegint

Publicat dins de Exposicions | Etiquetat com a , , , , , , , | 2 comentaris

- Teatre – MY PERFECT MIND (***) (Teatre internacional en llengüa anglesa) – Teatre Lliure Montjuïc – Sala Fabià Puigserver – 21/11/2014

Una de les primeres reserves que vàrem fer, dins del nostre abonament del Teatre Lliure, va ser la d’aquesta producció, i és que encara avui en dia és força difícil poder veure Teatre internacional en versió original sobre titulada. MY PERFECT MIND és una d’aquestes magnífiques oportunitats que com gairebé sempre el Teatre Lliure ens brinda… i cal aprofitar-les.

my_perfect_mind-165

Ens porten directament del Teatre Young Vic de Londres, aquesta producció que ja va ser un gran èxit a la primavera del 2013 i ara de nou ha estat programada en aquest teatre durant 3 mesos més des de setembre d’enguany.

El segon dia d’assajos d’El rei Lear, l’aclamat actor clàssic Edward Petherbridge va patir un vessament cerebral que el va deixar gairebé sense poder-se moure. Mentre lluitava per recuperar-se, va fer un descobriment: encara tenia tot el paper de Lear en ment, paraula per paraula. Entre estar a punt de representar un dels papers més venerats de Shakespeare i veure’s ajagut en un llit d’hospital envoltat de metges, l’Edward no havia imaginat mai les tragèdies i comèdies que li estaven reservades.

Dirigida pel guardonat Kathryn Hunter i interpretada per Edward Petherbridge i Paul Hunter, es tracta d’una exploració commovedora i còmica de la resistència de l’esperit humà a través del prisma de la gran tragèdia de Shakespeare.

Aquest espectacle és una barreja un pèl estranya, que tracta aspectes de la vida de dues persones en un exercici continuo i commovedor per tal de mostrar-nos part de la seva vida com a actors, però al mateix temps vol ser un recital de teatre de Shakespeare. Ens ho mostren des del seu aspecte còmic, en un seguit de ximpleries molt ben pensades i treballades, però que a mi no em van acabar d’arribar.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

- Teatre – FRAGMENTOS LIQUIDOS (***) de Diego Aramburu – (Bolívia) – 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 20/11/2014

Tornem de nou al Àtic22, per tal de presenciar una lectura dramatitzada del cicle 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana; avui la selecció del text que fan els nostres amics Kleber i Juan Carlos, ha estat un que pertany a Bolívia, del dramaturg i actor Diego Aramburo, amb el títol de FRAGMENTOS LIQUIDOS.

Fragmentos liquidosHem de dir que vàrem trobar a faltar i molt, l’abraçada d’en Kleber, que sempre ens rep amb una d’aquelles abraçades que et deixa desarmat i et quedaries de bon grat una bona estona a l’empara dels seus braços, volent que dures molt més….. però ell no va poder assistir aquest cop; de totes maneres el seu equip i en Julio, varen saber fer la seva funció de manera extraordinària.

Ja estàvem prèviament avisats abans de començar, de què es tractava d’un text gens fàcil, però no ens imaginàvem que fos tant; durant una bona estona vàrem escoltar perplexos a les tres actrius assegudes davant d’una taula, paraules que semblaven sense sentit… a vegades repetides amb diferents tonalitats per cada una d’elles. A poc a poc ens vàrem adonar que es tractava d’un monòleg d’una única dona protagonista, expressat a través de la veu de tres actrius, que podrien ser potser, records vistos des d’un present angoixant, amb el desig de què en un futur, les coses millorin substancialment.

A mesura que la lectura s’anava desenvolupant, ens vàrem adonar que entràvem de ple en el joc del que podien ser diferents veus d’una mateixa persona en moments diferents …. les veus que cada un de nosaltres, moltes vegades escoltem dins del nostre interior i que tu mateix provoques per tal de dir-te… no home … això que estàs fent hauria de ser d’una altra manera… o per donar-te ànims a tu mateix… o potser per tal de compedir-te. La teatralitat aquesta vegada no es basava gaire en una representació física, sinó més aviat en la manera de dir les paraules, la intensitat de com fer-ho, amb més vitalitat ….o al contrari amb més dramatisme, depenent de l’actriu que representava una manera d’entomar aquells records, d’un dia a dia força dur, a una cultura força allunyada de la nostra realitat occidental.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari