– Festival Grec2015 – La nostra Valoració

Creiem que aquest Grec, ha estat un dels més fluixos dels últims anys; això evidentment és la nostra opinió molt personal del que hem pogut veure, escollint el que a priori ens semblava que era el millor del que ens oferien.

Malauradament en forces casos ens hem equivocat de ple i alguns d’ells no ens han agradat gens; per altra banda, alguns espectacles ens els hem perdut per manca de temps disponible i sobretot per culpa de què la direcció del Festival Grec, no anuncia quines d’aquestes propostes tenen pensat programar-les a la temporada vinent…. i d’aquesta manera hem escollit alguns espectacles prioritzant-los erròniament, sobre d’altres, que possiblement no podrem veure mai.

GREC2015També ens agradaria denunciar des d’aquest espai, el greuge comparatiu que representa que gairebé la meitat de les localitats han estat INVITACIONS, i també que els que som realment aficionats a les Arts escèniques i a la CULTURA, hem estat una altra vegada castigats amb preus excessius que han malmès la nostra economia; novament la direcció d’aquest Festival Grec, no ha recolzat en absolut (més aviat al contrari) als que paguem la nostra entrada, i NO ens han oferit abonaments, que tinguin en compte el nombre d’entrades que vols comprar, oferint majors descomptes a mesura que aquests s’incrementen.

En veure les llargues cues per recollir INVITACIONS, molts de nosaltres ens hem sentit dolguts pel greuge comparatiu…   a vegades arribem a considerar-nos estafats, mentre els “amics” i a “dit”, obtenen entrades gratuïtes. Avui en dia, aquest fet s’hauria de considerar també com una mena de corrupció i més tenint en compte que es juga amb diners públics ….que paguem entre els pocs que declarem la totalitat dels nostres ingressos. Una autèntica vergonya, que hauria de provocar la destitució immediata dels responsables d’aquest Festival.

Nosaltres ens hem gastat una “pasta gansa” per tal de poder veure 28 produccions del GREC, durant el mes de juliol… i la veritat és que els resultats no han estat ni molt menys els que ens esperàvem d’un Festival d’aquesta categoria.

Deixem constància aquí dels espectacles que ens han agradat més, intentant posar-los per ordre de preferència:

1 – THE GUEST – Dansa (🐌🐌🐌🐌🐌)

2 – À LOUER – Peepin Tom – Dansa (🐌🐌🐌🐌🐌)

3 – NEUS CATALÀ – UN CEL DE PLOM – Teatre (🐌🐌🐌🐌🐌)

4 – IL N’EST PAS ENCORE MINUIT – Circ (🐌🐌🐌🐌🐌)

5 – JOAN MANUEL SERRAT – Concert (🐌🐌🐌🐌🐌)

6 – SOEURS – Teatre (🐌🐌🐌🐌🐌)

7 – LA IMAGINACION del FUTURO (🐌🐌🐌🐌🐌)

8 – VORÒNIA – Dansa (🐌🐌🐌🐌 + 🐚)

9 – LA NIT d’HELVER – Teatre (🐌🐌🐌🐌 )

10 – CINÉMATIQUE – Dansa (🐌🐌🐌🐌 )

11 – DIGUE’M LA VERITAT – Teatre (🐌🐌🐌🐌 )

12 – BANGKOK – Teatre (🐌🐌🐌🐌 )

13 – SÓCRATES – Teatre (🐌🐌🐌🐌 )

14 – LA TORTUGA DE CALIFORNIA – Teatre –  (🐌🐌🐌 + 🐚)

15 – PALS – Circ (🐌🐌🐌 + 🐚)

16 – THE CIVIL WARS – Teatre (🐌🐌🐌 + 🐚)

Per altra banda, fora del Festival GREC, també es poden veure produccions de força qualitat … encara que els Teatres que no poden entrar en el “GREC”, ho tenen realment difícil per sobreviure; hem vist 6 obres de Teatre durant el mateix període i ens agradaria ressaltar les següents:

1 – RAGAZZO – Teatre  (🐌🐌🐌🐌🐌)

2 – LA PISTA – Teatre  (🐌🐌🐌🐌 + 🐚)

3 – iME – Teatre (🐌🐌🐌 + 🐚)

Durant aquest mes d’Agost el Blog “Voltar i Voltar” deixarà de publicar noves cròniques, tot esperant la nova temporada.

Us desitgem que passeu unes molt BONES VACANCES !!!

shells and beach bling of the caribbean islands

Publicat dins de Circ, Dansa, Música contemporània, Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a | 2 comentaris

– GREC2015 – Teatre – LA IMAGINACION DEL FUTURO – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Fabià Puigserver – 29/07/2015

Amb aquest espectacle, LA IMAGINACION DEL FUTURO, hem posat el punt final a la nostra temporada teatral del curs 2014-2015 i al Festival Grec d’enguany. Ha estat un bon final amb una proposta que ens ha agradat molt.

LA IMAGINACION DEL FUTURO 5

Un grup de ministres de l’època actual viatgen al passat per assessorar al president Allende, convèncer-ho de què dimiteixi i d’aquesta manera evitar el cop d’estat que a més li va costar la vida. Aquesta és la situació totalment fictícia que, si bé està basada en fets reals, i explica fets coneguts per tothom, porta l’acció a situacions inversemblants i esbojarrades. Es converteix en un espectacle “passat de voltes”, a moments insolent, però que en cap moment traspassa la frontera de la falta de respecte.

Escenes com la de tots els ministres esnifant cocaïna o vestits amb vestit de bany a la platja, la “bala perduda” o la nevera plena de coca-coles a la que fan referencia cada dues frases i la petició de diners al públic per pagar els estudis a un nen pobre, són irrepetibles i voregen la hilaritat. Les interpretacions han estat totes molt bé i l’escenografia i posada en escena a l’alçada del que calia per a aquest tipus de producció.

No estem davant d’un relat històric sinó davant d’una proposta provocadora on l’humor, la crueltat i el sarcasme ens ajuden a reflexionar entorn del passat i al present de Xile.

“La Resentida” és una companyia que va néixer l’any 2008 integrada per actors joves que busquen posades en escena que es desmarquin dels models estandarditzats. Des d’aquesta perspectiva assumeixen com un deure el desvergonyiment, la dessacralització de tabús i la reflexió des de la provocació, atorgant-li a la creació teatral una gran responsabilitat política, entenent-la com un instrument de crítica, reflexió i construcció.

El director és Marco Layera nascut el 1978, advocat especialitzat en criminologia, que va desenvolupar la seva afició al teatre en escoles especialitzades fins a la creació de la companyia. Ha dirigit també processos d’investigació escènica amb persones de diferents edats i condicions socials i és professor en diverses escoles de teatre del seu país.

Una de les millors propostes d’aquest GREC2015 !!!

Direcció: Marco Layera
Intèrprets: Diego Acuña, Benjamín Cortés, Carolina de la Maza, Luis Moreno, Pedro Muñoz, Carolina Palacios, Rodolfo Pulgar, Benjamín Westfall, Genís Casals.
Composició musical: Marcelo Martínez // Escenografía i fotografía: Pablo de la Fuente // Il.luminació i video: Raúl Donoso // So: Alonso Orrego // Producció: Nicolás Herrera // Producció executiva local: Velvet Events
Aquest espectacle s’ha presentat en nombrosos festivals i teatres internacionals: Festival d’Avignon, Festival d’Automne à Paris, Théâtre La Vignette, Théâtre L’Hippodrome, Théâtre Jean-Vilar (Francia), Festival de  Santarcangelo (Italia), Festival de Singel, Festival de Liege, Théâtre Le Manège (Bélgica), Festival Mirada, Teatro Sesc Consolação, Teatro  Sesc Ginástico (Brasil) i es part de la  programació de:  Schaubühne am Lehniner Platz (Berlìn), Holland Festival (Holanda), Festival Sibiu (Rumania), Festival Panam (Canadá) y Wiener Festwochen (Austria)

Cargol Xilé

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– GREC2015 – Dansa o Teatre ??? – AQUIL.LES O L’ESTUPOR – (🐌🐌 + 🐚) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 28/07/2015

ESTUPOR és el que vàrem sentir en veure que el que podria haver estat un magnífic espectacle de Dansa, es va malmetre per la dramatúrgia massa descriptiva i la direcció de l’espectacle (🐌), responsabilitat d’Albert Mestres, que no ens va convèncer gens ni mica.

aquiles-o-estupor_5  foto de Josep AznarNosaltres potser equivocadament, creiem que anàvem a veure un espectacle de Dansa/Teatre i malauradament sembla que era a l’inrevés…. Teatre/Dansa.

El que hauria pogut ser un gran espectacle de dansa, segons el nostre punt de vista, es va malmetre per un text teatral enrevessat d’Albert Mestres (en clau d’un humor de dubtós gust), sobre la mitologia clàssica, que no va aclarir als espectadors l’entrellat de qui era qui, si prèviament no s’havia ben embegut de la història dels Déus mitològics…..

I si Aquil·les i Helena, la filla de Zeus raptada per Paris, s’haguessin entrevistat en secret durant la guerra de Troia i s’haguessin enamorat sense remei? Són dos éssers de gran bellesa que s’atreuen com a imants però que viuen un amor impossible. La vida d’Aquil·les, un heroi ambigu en la vida, en l’amor i en la mort, en el qual entren en conflicte dues concepcions de l’existència.

Ni el text, ni la posada en escena dirigida pel mateix autor, Albert Mestres, ens va agradar; des del nostre punt de vista, va espatllar la que hauria pogut ser una de les coreografies estrelles d’aquest GREC2015, signada per la molt reconeguda coreògrafa noruega Ina Christel Johannessen i interpretada pels magnífics i joves ballarins de la Companyia IT DANSA.

Fa tan sols 5 dies, vàrem tenir la gran sort de veure l’espectacle THE GUEST de la mateixa coreògrafa i sense cap mena de dubte, considerem que ha estat la millor producció d’aquest Grec2015.

L’espectacular començament amb un ballarí a escena interpretant a Zeus, prometia i molt, però de sobte es va tallar per un monòleg que es va fer llarguíssim, gairebé insuportable, que a més a més estava escrit en clau d’una mena de “conya marinera”, tot intentant apropar el text a l’espectador, suposem que a la recerca de les riallades que gairebé no es van produir.

aquiles-o-estupor_1  foto de Josep Aznar

L’actor Quimet Pla, ho va fer prou bé…. ell no tenia pas la culpa d’aquell text … i encara sort que amb la seva professionalitat va intentar salvar els mobles; posteriorment la interpretació de l’actor Pep Planas va estar força aconseguida, malgrat que el text ens va deixar d’interessar ben aviat.

Un altra cosa ben diferent va estar l’extraordinària coreografia (encara que malauradament entretallada), quan el director permetia que és desenvolupes; els ballarins de IT DANSA, com sempre, van interpretar magníficament la coreografia de Ina Christel Johannessen, malgrat les pauses de text imposades, que en bona part malmetien la continuïtat d’un espectacle que de ben segur hauríem valorat en 4 cargols Voltaires.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El treball del compositor Knut Vaage va ser excel·lent des del primer minut i és un dels actius que va salvar l’espectacle; també l’escenografia va ser un element que va contribuir que la nostra valoració no fos més negativa del que ja és; un espectacular final, protagonitzat exclusivament per l’esclat de la mateixa escenografia, la dansa i la música….. que no el text, va deixar un agradable sabor de boca.

 Autoria i direcció: Albert Mestres
Coreografia: Ina Christel Johannessen
Composició i direcció musical: Knut Vaage
Intèrprets: Eulàlia Bergadà, Aina Calpe, Quimet Pla, Pep Planas
Dansa: IT Dansa (direcció: Catherine Allard)
Interpretació musical: Tom Chant, Marc Egea, Jørgen Træen, Knut Vaage
Escenografia i vestuari: José Menchero // Vestuari: Raquel Bonillo // Disseny d’il·luminació:  Quico Gutiérrez // Disseny de so: Lucas Ariel Vallejos i Jørgen Træen // Ajudant de direcció: Iban Beltran  // Regidoria: Germano Bozzelli // Producció: Queralt Riera, Sol Blasi i Isabel Castellet – Collserola, projectes culturals
Cargols dansaires

Cargols dansaires

Publicat dins de Dansa, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– GREC2015 – Circ – IL N’EST PAS ENCORE MINUIT – Compagnie XY (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 27/07/2015

Comença la setmana i encetem els tres últims espectacles del Festival Grec 2015, avui ens acomiadem del Teatre Grec amb un espectacle de circ-dansa de la Companyia XY que ja vam tenir oportunitat de conèixer al Festival Grec 2012 quan van presentar Le Grand C.

Avui ens presenten l’espectacle IL N’EST PAS ENCORE MINUIT estrenat l’any 2014 , una gran producció amb 22 acròbates en l’escenari, una creació col·lectiva que segueix fidel a l’estil de la companyia basada en equilibris i salts acrobàtics, piràmides humanes, salts en bàscula, combinat amb moviments de dansa, així com, també farcit d’un bon treball de Clowns, que els tornen a fer originals i únics.

Fotografies de Josep Aznar

En un escenari nu, jugant amb la relació de l’individu cap al col·lectiu, aconsegueixen transmetre un munt d’emocions a ritme de swing.

Un espectacle en el qual el que sembla impossible és possible i les formes es componen, descomponen i tornen a compondre d’una manera quasi màgica.

Aquesta companyia va revolucionar el món del circ l’any 2009 quan constituïen un col·lectiu de 17 acròbates, van començar a dibuixar els seus moviments en els aires i van prendre com a lema “mirar a l’aire quan tot s’enfonsa”. Van aixecar les seves primeres torres. Els seus moviments acrobàtics conjuguen solidaritat i virtuosisme.

Un espectacle absolutament màgic que va fer esclatar al teatre en aplaudiments en nombroses ocasions i va fer aixecar la platea en l’aplaudiment final. Per nosaltres ha estat una de les millors propostes d’aquest GREC2015.

Compagnies XY
Creació i Interpretació: Abdeliazide Senhadji, Amaia Valle, Andrés Somoza, Airelle Caen, Alice Noel, Ann-Katrin Jornot, Antoine Thirion, Aurore Liotard, Charlie Vergnaud, David Badia Hernandez, David Coll Povedano, Denis Dulon, Emmanuel Dariès, Evertjan Mercier, Guillaume Sendron, Gwendal Beylier, Jérôme Hugo, Mohamed Bouseta, Romain Guimard, Thomas Samacoïts, Thibaut Berthias, Xavier Lavabre, Zinzi Oegema
Col.laboració artística: Loïc Touzé, Emmanuel Dariès, Valentin Mussou, David Gubitsch // Col.laboració acrobàtica: Nordine Allal // Ballarins de lindy hop : Aude Guiffes, Philippe Mencia // Vestuari: Nadia León // Diseny d’ il·luminació:Vincent Millet // Direcció de producció: Peggy Donck, Antoine Billaud // Fotografía: Christophe Raynaud de Lage
Publicat dins de Circ, Dansa | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– Teatre – EL CERDITO DE ORO (🐌🐌🐌 + 🐚) – L’HERÈNCIA (🐌🐌🐌 ) – LA VENTAFOCS (🐌🐌 + 🐚) – Microteatre Barcelona – 26/07/2015

MICROTEATRES BARCELONA – Amb moltes ganes finalment hem pogut obrir un petit forat a la nostra agenda atapeïda de Grec’s, per poder estrenar aquest nou espai teatral de Barcelona.

Hem de reconèixer però, que malgrat que el format de MICROTEATRE, també es tracta evidentment de TEATRE, el poc temps de durada, tan sols de 15 minuts, no és el que més ens satisfà; creiem que no dóna temps suficient per establir com caldria, els tres elements necessaris en una narració (presentació, nus i desenllaç), o si s’aconsegueix, es fa d’una manera massa precipitada i llavors no pots assaborir, tal com a nosaltres ens agrada, d’un bon text, una posada en escena i unes bones interpretacions.

Microteatre Barcelona

La idea inicial de Microteatre, va néixer a Madrid amb un nou concepte de format teatral, presentant micro obres de quinze minuts sobre un mateix tema, les sales on es presenten són espais petits per a menys de quinze espectadors per passi i s’ofereixen 5 sessions al dia. Així, l’espectador pot escollir l’itinerari que vol recórrer, ja que cada obra és individual i es pot veure aïlladament de la resta.

Després de 3 anys d’èxit a Madrid MICROTEATRE comença a créixer arreu del món. Primer Ciutat de Mèxic i València. Poc després s’afegeix Costa Rica, Buenos Aires, Màlaga, Sevilla, Puebla, Guadalajara, Miami, Veracruz i Almeria. Finalment després de molts mesos de treball i recerca d’espai, Microteatre Barcelona s’adhereix a aquest projecte i obre portes el dia 2 de Juliol d’enguany.

Durant aquest primer mes de posada en marxa s’han ofert 10 propostes teatrals al voltant del tema “Per diners”. La temàtica anunciada pel mes d’agost és “Per Vacances”.

Nosaltres ahir vam escollir tres de les propostes possibles i hem de dir que l’experiència ens va resultar molt satisfactòria i vam observar que hi havia força moviment d’espectadors encuriosits per aquest tipus d’obres. Les comentem breument en el mateix ordre en què les vam visionar:

L’HERÈNCIA  (🐌🐌🐌 )

L'HerènciaTres germans esperen a l’avantsala d’un notari la lectura del testament del seu avi, parlen d’ell i de quan autoritari era. Però no els resultarà fàcil, perquè per accedir a l’herència han de contestar una sèrie de preguntes, únicament amb la veritat …. i un sistema informàtic molt sofisticat detectarà si les respostes són honestes. Descobrirem que cap dels tres personatges no són el que semblen.

Ens ha agradat per la naturalitat amb la qual actuen els tres intèrprets, unes molt joves promeses teatrals. El text ben construït, ja que és capaç, en tan poc espai de temps, transmetre l’angoixa dels protagonistes davant la situació en la qual es troben.

Text i dirección : Joaquim Bundó
Interpretació: Aida Qui, Albert Baró, Jordi Martí i Albert Salazar
Escenografía: Manel Ruiz

_______________

EL CERDITO DE ORO (🐌🐌🐌 + 🐚)

El Cerdito de Oro

Una prostituta entra amb el seu client a una habitació, a la tauleta de nit un porquet guardiola on ell ha de dipositar el preu del servei. Ell un home nerviós poc acostumat a allargar aquest tipus de situacions, ella controla totalment la situació. Inesperat final.

Molt convincent la interpretació de la Thais Buforn en el seu paper de prostituta; una nova faceta interpretativa del Carlos Briones al qual ja coneixem força per les seves actuacions al Teatre La Vilella, … aquí potser l’hem trobat un pel forçat en el difícil paper d’home apocat i insegur.

Hem tingut l’oportunitat de parlar amb la Georgina de Yebra, la jove directora, a la que també coneixíem com a actriu i que ens ha manifestat el seu entusiasme per aquest text i les ganes de continuar treballant en el món teatral. La veritat és que ens ha agradat força la proposta, malgrat la seva curta durada.

Ens hauria agradat que la versió representada a Barcelona, hagués estat en català.

Text: Mario Fratti
Direcció: Georgina de Yebra
Interpretació: Thais Buforn, Carlos Briones i Roger Vidal
Fotografia: Gervasi Juan
Assessorament de vestuari i imatge: Júlia de Yebra

_______________

LA VENTAFOCS (🐌🐌 + 🐚)

La VentafocsUn home narcisista espera a casa seva, la seva dona que torna de treballar, ell no fa res, només viu a costa d’ella…. i a més a més, té el sant valor de dir-li a la cara que està amb ella tan sols pels diners. Ella sembla que aguanta el que sigui per tal de retenir-lo però en realitat, ella no és el que sembla.

Aquesta proposta també ens ha agradat, especialment per la interpretació de Jordi Cadellans; potser el text és el que menys contingut te de les tres obres que vàrem poder veure.

Text: Samuel Pinazo
Direcció: Roger M. Puig
Interpretació: Jordi Cadellans i Elise Solano

_______________

Una experiència força satisfactòria, malgrat que com ja hem dit a l’inici no és pas el tipus de Teatre que més ens omple, per la seva curtíssima durada; ara bé, estem segurs que repetirem en més d’una ocasió.

El porquet d'Or

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 4 comentaris

– GREC2015 – Teatre – THE CIVIL WARS (🐌🐌🐌 + 🐚) – Mercat de les Flors – Sala Ovidi Montllor – 25/07/2015

Ens trobem davant un espai escènic “ocupat” pel que sembla un enorme retaule barroc que alberga dins seu un petit escenari i un teló. Comença l’espectacle i després de girar aquest retaule se’ns mostra una enorme pantalla on veurem les cares ampliades dels intèrprets i un salonet carregat de fotos i petites andròmines.

Avui veurem una representació a quatre veus en format declaració/conferència.

the-civil-wars 1

Milo Rau és un dels representants del nou teatre documental i s’ha especialitzat a crear obres on s’analitza la realitat des de l’escenari. L’obra de Hate Radio (sobre el genocidi a Rwanda), que vam poder veure en el Festival Grec del 2013, ja ens va impactar en la seva concepció i per això no vam dubtar amb aquesta proposta.

Amb THE CIVIL WARS, Milo Rau ens planteja unes preguntes:

Quin és el futur del continent europeu ?

Què porta a un noi a participar en una guerra que no és la seva?

Per què un miler de joves francesos s’han allistat a la Jihad?

Ens obliga a submergir-nos a la fi de la vella Europa a través de la vivència d’un jove belga que ha anat a Síria per enrolar-se al terrorisme islàmic. Jugant amb els recursos audiovisuals mescla aquestes confessions amb experiències personals dels quatre actors de la seva companyia, per construir un discurs sobre els valors occidentals, la llibertat o el desencís cap a la figura paterna. Les seves històries personals ens parlen de la nostra societat i dels canvis que imperceptiblement estan impregnant el tarannà i l’esperit del vell continent.

the-civil-wars 2

Els actors ens parlen de la seva infància, de la seva joventut i dels seus pares i de com els baixen de l’altar on els tenien ubicats i els converteixen en rivals a abatre. Ens dibuixen una societat que ha anat perdent els seus punts de referència i ens ho creiem fil per randa perquè els actors no actuen, parlen davant de la càmera. Karim Bel Kacem, Sara de Bosschere, Sébastien Foucault i Johan Leysen expliquen, davant de la càmera, bocins de la seva biografia.

the-civil-wars 3Entre els intèrprets i la majoria de joves salafistes amb els quals va parlar el director hi ha, a més, un punt en comú: l’absència de figura paterna. Pares maltractadors, pares que es van arruïnar, pares que van acabar al psiquiatre o, directament, la mort del pare. La fi del patriarcat.

Aquesta és la primera d’una trilogia sobre Europa que esperem continuï arribant a casa nostra.

Interessant proposta en francès i flamenc sobretitulat en català, que ens va mantenir atents a la pantalla durant les dues hores llargues de durada de l’espectacle. Ens va sorprendre una platea mig buida i les desercions que de forma constant es van anar produint al llarg de la representació.

A nosaltres ens va agradar força.

Concepció, text i direcció : Milo Rau
Text i interpretació : Karim Bel Kacem, Sara De Bosschere, Sébastien Foucaul, Johan Leysen
Investigació i dramatúrgia : Eva-Maria Bertschy // Escenografia i vestuari : Anton Lukas // Vídeo: Marc Stephan // Disseny de so: Jens Baudisch // Disseny d’il•luminació : Abdeltife Mouhssin, Bruno Gilbert i Aymrik Pech // Assessorament musical: Colette Broeckerti i Eurudike De Beul // Ajudant de direcció: Mirjam Knapp // Assistència a la investigación : Aurélie Di Marino // Assistència técnica i escenográfica: Bruno Gilbert i Aymrik Pech // Cap de producció: Mascha Euchner-Martinez i Eva-Karen Tittmann // Producció executiva local: Velvet Events// Fotografia: Marc Stephan
Coproduit per: Kunstenfestivaldesarts en colaboració con Beursschouwburg (Bruselas), Zürcher Theater Spektakel, Kaserne Basel, Schlachthaus Theater Bern, La Bâtie – Festival de Genève, Schaubühne am Lehniner Platz (Berlín) y Théâtre Nanterre-Amandiers (París). Amb la col.laboracoó del Goethe Institut.
La Guerra Civil dels Cargols

La Guerra Civil dels Cargols

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– GREC2015 – Teatre – LA CLAUSURA DEL AMOR (🐌+ 🐚) – Teatre Lliure de Gràcia – 24/07/2015

Ja hi tornem a ser, quan una producció ve precedida d’elogis i li auguren un èxit garantit, nosaltres, potser qüestió d’expectatives o potser només qüestió d’opinions, hem de constatar el contrari. LA CLAUSURA DEL AMOR  ens ha deixat freds, esperàvem una conversa dura entre els dos membres d’una parella que ha decidit acabar amb la seva relació i ens hem trobat amb dos monòlegs distanciats física i verbalment.

La Clausura del amor

Una parella clausura el seu amor.

El moment escollit per l’Isra per plantejar el final de la relació, és just el moment en què arriben a la sala d’assaig on tots dos treballen plegats i tot llençant els llibres que porta a la mà a terra, es gira i comença a cridar. Crida les seves queixes, el seu ofegament per una relació que fa anys que dura, la seva rabia per no haver enfrontat abans aquesta decisió. Crida el seu amor que encara sent però que no és prou per continuar, crida el seu desig de què, malgrat la separació, puguin mantenir una relació cordial amb els tres fills que comparteixen, crida que es vol quedar la cadira amb els brodats de color rosa i crida i crida …. més de 55 minuts en què només crida ell a ella, i la Bàrbara es manté impàvida amb només petites mostres gestuals de què el que ell diu li arriba i no ho esperava.

La Clausura del amor 2

Recordem que estem en una sala d’assaig i un grup de nens irromp perquè la tenien reservada per assajar una cançó. És potser el moment més càlid de la representació. L’Isra i la Bàrbara aprofiten per intercanviar les posicions, és el torn d’ella …..

Ara és ell el que callarà durant més de 55 minuts i és la Barbara qui diu el que pensa, i també crida encara que potser d’una manera menys visceral, li diu que es pot quedar amb tot el que tenen compartit perquè ella es quedarà amb els records del que han compartit i per descomptat es quedarà amb els tres fills. I deixa anar un seguit de records de vivències amb l’afegitó de “me lo quedo”.

I és ella la que posa el punt final als retrets amb la racionalitat, perquè treballen plegats i ho continuaran fent. Separats però junts. No els hi queda altra opció.

La Clausura del amor 3

Les interpretacions són d’una entrega absoluta, això no podem pas negar-ho, però a nosaltres no ens han convençut, de fet no ens els hem cregut. Un text amb un llenguatge complex i d’una dificultat evident per interpretar-lo, però el fet de ser dos monòlegs sense descans, sense dialogar, ens ho ha dificultat.

La posada en escena l’hem trobat freda, molt freda i distant. No acabem d’entendre el perquè se situen als dos extrems de l’espai escènic, no parlen, no dialoguen i tot s’ho han de dir a crits, mitjançant uns monòlegs que es fan interminables i curiosament gairebé no s’apropen l’un a l’altre, si no és per demostrar una violència absoluta, sense ni tocar-se….. una violència psicològica que descarta tota violència física….. segurament més intel·lectual, però menys real. Algú a la sortida comenta que potser és un text per ser llegit, mes que per ser interpretat i segurament te raó, però creiem també que nosaltres seríem incapaços d’acabar de llegir-lo.

La Clausura del amor 4

Pascal Rambert és l’autor d’aquesta producció que va triomfar al Festival d’Avinyó el 2011, aquesta és la ultima vegada que es representarà i la primera que es fa en castellà. Ell mateix l’ha dirigit en la seva gira per diversos països i sempre ha exigit que els intèrprets fossin parella real.

Dramaturgia, concepció i direcció : Pascal Rambert
Traducció i versió: Coto Adánez
Interpretació: Israel Elejalde i Bárbara Lennie
Cor de nens i nenes: Cor Petits Cantors Amics de la Unió
Escenografía: Eduardo Moreno // Il.luminació: Pau Fullana // Vestuari: Sandra Espinosa // Lligadures: Clara Cortàzar // Ajudantia de direcció : Fernanda Sánchez-Cabezudo // Ajudantía de producció : Pablo Ramos // Road Manager: Léa Béguin // Direcció de producció : Jordi Buxó i Aitor Tejada // Fotografía : Fede Serra.
impossible l'amor ?

impossible l’amor ?

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | 2 comentaris