- Teatre – GRANOS DE UVA EN EL PALADAR (🐌🐌🐌) – Teatre de Ponent – Granollers

Ens considerem “teatraires” de mena, com molt bé sabeu, ja que intentem veure el màxim possible del que es representa a Barcelona, tot i que encara treballem i el temps del qual disposem és força reduït, però tot i així, intentem gaudir d’ell, el màxim possible. Tot això bé a “cuento”, per tal de dir-vos, que gairebé per casualitat ens hem assabentat del pas d’aquesta obra per Catalunya….. GRANOS DE UVA EN EL PALADAR, concretament al Teatre de Ponent de Granollers, després de programar-se forces dies a Buenos Aires i Madrid ….. i ara començar una gira per tot l’estat espanyol.

GRANOS DE UVA EN EL PALADAR - Teatre de Ponent 5-imp

La casualitat a la qual ens referim, bé donada en rebre una invitació com a “premsa”, cosa que no ens acostuma a passar, ja que per dissort, els programadors i els mateixos teatres, no s’adonen que els bloguers que parlem de Teatre, som en realitat un mitjà alternatiu i complementari a la premsa tradicional, que moltes vegades arribem a un sector de públic que no l’acostuma a llegir gairebé mai. Si no fos per aquesta invitació, ni tan sols ens hauríem assabentat….. com la majoria de “teatraires de Catalunya”…… i és realment una llàstima, de debò.

GRANOS DE UVA EN EL PALADAR 11

És més, segons les autores i actrius en acabar la darrera funció de les dues que s’han pogut fer, ja en els aplaudiments finals, ens vàrem explicar que els ha estat impossible trobar un Teatre a Barcelona ciutat, on les aixoplugues; únicament han rebut suport per part de Casa Amèrica Catalunya i pel mateix Teatre de Ponent.

Penseu, a mes a més, que aquest intent de silenciar aquest treball, que ens parla sobre la memòria històrica del nostre país, no té cap sentit, quan bé avalat i recomanat per persones com Baltasar Garzón, Montxo Armendáriz i Federico Luppi, entre d’altres.

GRANOS DE UVA EN EL PALADAR - Teatre de Ponent 1-imp

Cinc dones, cinc actrius nascudes a Espanya, però que fa ja uns anys viuen a Argentina, són les que han creat aquest espectacle, que ens parla de la història d’Espanya des de 1931, data del reconeixement del sufragi per part de la dona, passant per la República, la guerra civil, la dictadura de Franco, fins la transició a la Democràcia, etapa que malauradament sembla que encara no ha acabat del tot; les cinc, són nascudes a l’etapa d’aquesta transició i per tant no han viscut aquesta història amarga, que ara volen treure de l’oblit, …. un oblit interessat per determinades classes socials que es mantenen al poder des de la caiguda de la República espanyola.

GRANOS DE UVA EN EL PALADAR 13Ens expliquen aquesta història d’una manera colpidora, interpretant tots els papers (també els dels homes), per tal de què ens adonem de l’absurditat de les guerres, les divisions que originen, les desaparicions forçoses i la injustícia de l’oblit….. i aprofitant la història d’Espanya, ens recorden a totes les tragèdies semblants arreu del món, i ens quedi clar que el dolor, la injustícia, les pors i els pactes de silenci, no tenen fronteres. Ens ho expliquen a través de personatges planers que pertanyen al mateix poble, aquells que mai han aparegut als llibres d’història, però que són els autèntics protagonistes.

GRANOS DE UVA EN EL PALADAR - Teatre de Ponent 2-imp

Amb una escenografia molt simple, però molt efectista, utilitzant gairebé tan sols dos colors….. el vermell esclatant com paisatge i el negre/gris, com a vestuari… les actrius aconsegueixen transicions impecables, poden passar d’una a una altra emoció, amb la mateixa facilitat que un simple vestit gris, pot ser l’hàbit d’una monja o un fusell assassí. Teatre de text si, però on també es barreja la mímica, la dansa, la poesia i la cançó. Aquests elements tan simples són suficients per què amb el talent d’aquestes 5 actrius, ens puguin mostrar una història molt resumida, d’una manera màgica de fer Teatre, que ens fa vibrar intensament.

A través de les xarxes socials, ens hem assabentat que Susana Forns i Zaida Rico, les autores d’aquesta proposta escènica, tenen en el seu pensament, a partir d’aquí crear una “trilogia republicana” …. i aquest “Granos de uva en el paladar”, seria la primera d’elles.

Esperem que aquest espectacle, es pugui veure a Catalunya algunes representacions més, que aquestes dues sessions que s’han pogut fer, malgrat tots els impediments. No és d’estranyar que les entrades dels dos dies estiguessin exhaurides. Teatre que paga la pena veure.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 Text i direcció: Susana Hornos i Zaida Rico
Dramatúrgia: versió lliure dels contes de Susana Hornos: “Chusa”, “Adelina”, i “La uva en el paladar”
Intèrprets: Lorena Carrizo, Susana Hornos, Maday Méndez, Ana Noguera, Zaida Rico
Caracterització y vestuari: Néstor Burgos / Disseny  d’ il.luminació: Mariano Arrigoni / Disseny escenográfic: Alejandro Mateo / Música original:  Gonzalo Morales / Coreografía “Paco i Rosa”: Antonio Luppi / Fotografia: Akira Patiño

 

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

- Òpera al cinema – LA VÍDUA ALEGRE (🐌🐌🐌) The merry Widow de Franz Lehár (5/9) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 17/01/2015

Anàvem aquest passat dissabte als cinemes Icària Yelmo amb molta il·lusió, perquè per primer cop veuríem l’opereta LA VÍDUA ALEGRE, “Die lustige Witwe” de Franz Lehár, encara que en la versió anglesa “The merry Widow”, retransmesa en directe des del Metropolitan de New York. Ja us avanço que ens va decebre força i encara que veieu en capçalera la valoració de tres 🐌 , la qual cosa significaria que ens hauria agradat, no va ser així i únicament mantenim aquesta valoració per què la música d’aquesta òpera, te fragments molt coneguts, que ens agraden molt.

La vídua alegre, és en realitat una opereta, però això tant me fa, ja que a vegades moltes operetes poden superar en qualitat a òperes reconegudes. El seu llibret està escrit per Viktor Léon i Leo Stein, que es van basar en la comèdia “L’attaché d’ambassade” d’Henri Meilhac. La seva estrena va ser l’any 1905 a Viena.

2015/01/img_0115.jpg

El compositor austre-hongarès, Franz Lehár (1870 – 1948) va ser conegut principalment per les seves operetes i “La vídua alegre” sense cap mena de dubte, és la més cèlebre; però també va compondre sonates, poemes simfònics, marxes, i un gran nombre de valsos, alguns dels quals formen part de les partitures de les operetes, com en el cas que ens ocupa.

Entre els passatges musicals més coneguts de “La vídua alegre”, es troben la cançó Vilia i també el Vals de la vídua alegre.

La historia, està ambientada en un país imaginari on una “bellíssima jove” ha quedat vídua del seu marit milionari i ha de casar-se novament per raons d’Estat. Una comèdia amb un argument força senzill que des del seu inici ja es veu avenir com acabarà.

El MET ha escollit per protagonitzar aquesta “femme fatale” a la coneguda soprano RENÉE FLEMING, segurament no tant jove com s’escau al paper que ha d’interpretar; així i tot és la que va aportar més de tota la producció, independentment és clar, de la meravellosa música de la mateixa opereta.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

- Concert PALAU100 (5/11) – GUSTAVO DUDAMEL (🐌🐌🐌🐌) – ORQUESTA SIMFONICA SIMON MOLIVAR de Venezuela – Palau de la Música Catalana – 16/01/2015

Un altre magnífic concert del cicle Palau100 al Palau de la Música. Aquesta vegada d’un director mediàtic, segurament massa, però d’una gran qualitat inqüestionable i reconeguda mundialment…. GUSTAVO DUDAMEL, dirigint l‘Orquestra Simfònica “Simón Bolivar” de Veneçuela. Segons les seves mateixes paraules, té la vocació de fer accessible la música a tothom i la veritat és que ho aconsegueix amb escreix, sobretot amb les classes populars, però no sempre és reconegut pels musicòlegs més puristes, que l’acusen de voler distorsionar algunes composicions, per aconseguir que sonin d’una manera força més espectacular.

GustavoDudamel

El jove director Dudamel (nascut a Veneçuela, l’any 1981), fa sis temporades que és director de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i també dirigeix la Simfònica de Göteborg i la Simfònica Simón Bolívar, entre d’altres.

IMG_0070-imp

La revista National Geographic va publicar l’Octubre de 2010 un article amb el títol “Gustavo Dudamel: L’home que rejoveneix la música clàssica“, i en aquest article Dudamel era qualificat de geni de la música. L’any 2012 és guanyador del Premi Grammy per la direcció de la simfonia núm. 4 de Brahms interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles.

Al Palau de la música, la setmana passada va actuar 2 dies seguits amb programes diferents i el que nosaltres vàrem poder assistir, va tenir el següent programa:

1 – Ludwig van Beethoven (1770 – 1827)

Simfonia núm 5, en Do menor, op.57

A banda de què Dudamel sigui o no un músic molt peculiar i mooolt mediàtic, haig de reconèixer que la versió vibrant que ens va oferir de la cinquena simfonia de Beethoven, em va seduir, fins al punt de redescobrir-la de nou, després d’haver-la escoltat desenes i desenes de vegades al llarg de la meva vida; vaig descobrir sons i acords diferents que mai havia notat fins aleshores; amics meus que estaven presents al concert, a la mitja part em van comentar que la interpretació va ser massa accelerada e inclús la van titllar de “sorollosa”, però a mi em va atrapar des del primer acord; en el que si coincidim amb ells, és que la va interpretar diferent, a com s’acostuma a fer, …. però a mi em va meravellar.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

- Teatre al cinema – A STREET NAMED DESIRE (🐌🐌🐌🐌🐌) (Un tramvia anomenat desig) – en diferit des del Young Vic Theatre de Londres – Cinemes Yelmo Icaria – 15/01/2015

Teatre al CinemaSom assidus als cinemes Yelmo Icaria per tal de veure produccions operístiques en directe des del MET de NY, però ara i per sort nostra, han començat a retransmetre grans produccions teatrals del National Theater de Londres; de moment, aquí a l’estat espanyol es projecten en diferit i no pas en directe com si es fa en molts països de tot el món; veient la resposta del públic (dues sales plenes a Barcelona), d’aquest primer cicle de 4 obres, estem segurs que la temporada vinent es projectaran moltes més produccions i en directe.

D’aquest primer cicle, ja vàrem poder veure FRANKENSTEIN el passat mes de desembre i vàrem quedar tan impactats per la seva grandíssima qualitat, que a la sortida vàrem comprar entrades per dues de les representacions, que per sort encara no teníem aquells dies ocupats per altre esdeveniment.

2015/01/img_0105.jpgAquest passat dijous estàvem de nou, doncs, als Yelmo per tal de veure una obra de Teatre que coneixem prou bé, UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG, (a street named desire), però que teníem ganes de veure’l representat per una companyia de Londres … i com ja us podeu imaginar, vàrem comprovar de nou, que el Teatre londinenc està a hores llum, del que podem veure en directe a casa nostra…. i això que no ens podem queixar pas, ja que gaudim potser del millor Teatre que es realitza a l’estat espanyol.

Enveja sana del Teatre que es produeix a Londres, però molt contents de què almenys gràcies als mitjans d’avui en dia, podem gaudir d’alguna de les seves representacions, encara que sigui projectada en H.D a una pantalla de cinema.

A “un tramvia anomenat desig“, Tennesse Williams, com ja sabeu tots ens explica una història d’amor i de desamor, que posa cara a cara la fredor de Stanley Kowalsky i la “innocència” quasi malaltissa de Blanche Dubois. I és que, en la seva condició de mestre del teatre americà, Tennesse Williams no descriu personatges, sinó que crea veritables éssers humans carregats d’impulsos, egoismes i tendreses. Brots de vida trasplantats al paper, a l’escenari o a una pantalla de cinema.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 7 comentaris

- Teatre – CENA CON AMIGOS (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana – Sala Baixos22 – 14/01/2015

En quant vàrem veure que Daniel Veronese, s’havia fet càrrec de l’adaptació del text i també de la direcció de l’obra CENA CON AMIGOS, que s’estrenava al Tantarantana dimecres passat, no ens ho vàrem pensar ni dos segons;  Daniel Veronese no ens ha decebut mai i per sort hem vist un munt de muntatges teatrals en el que participava. Evidentment aquesta vegada no podia ser menys i la seva direcció ens ha tornat a deixar impressionats.

Cena con amigos - cartellPerò, està clar que per molt bon director que sigui, sense un bon text, és difícil que aconsegueixi resultats realment positius i val a dir que aquest text, escrit pel reconegut dramaturg nord-americà Donald Margulies, és esplèndid i es compren fàcilment el perquè amb aquest text, va aconseguir el Premi Pullitzer l’any 2000; a mes a més, l’obra va ser adaptada en una pel·lícula per TV en 2001 i també va aconseguir ser nominada a dos premis Emmy, incloent-hi la millor Pel·lícula per a Televisió.

Tot comença amb un simple sopar entre amics, com tants, compartint anècdotes, records comuns i viatges. Però en aquesta ocasió la notícia de la ruptura d’una de les parelles comença a esquerdar la típica serenitat de les famílies econòmicament acomodades, aburgesades i existencialment satisfetes. Els efectes de la dissolució matrimonial generen que tot el que semblava al seu lloc i era tranquil·litzador s’esquerdi.

cenaconamigos 5

Ens va agradar molt la capacitat de síntesi per tractar el tema de la parella, a través de la relació entre dues parelles amigues…. i en poc més d’una hora, poder reflectir les característiques principals de les diverses relacions que es poden establir entre ells …. amistat, amor, tendresa, passió…. i que malauradament es poden transformar ràpidament en incomprensió i fins i tot en odi, quan apareix un conflicte en una de les parelles, molt sovint creat per una infidelitat.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | 2 comentaris

- Concert OBC (7/16) – Cinema – EL SENYOR DELS ANELLS – la fraternitat de l’anell (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 11/01/2015

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 01-imp

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 03-imp

On es troba el “Voltaire” ???

Fa molts anys que acudim als concerts matinals del diumenge, de l’OBC, i us asseguro que mai havíem vist un ambient mes il·lusionant com el matí del passat diumenge 11 de gener.

La mitjana d’edat va caure en picat dels 50/60 als 20/30 anys i les cares de satisfacció durant l’entreacte i a la sortida eren per haver-les gravat en vídeo. És arriscat creure que aquest és l’únic camí per apropar la música simfònica a les noves generacions, però crec sincerament que aquests tipus de concerts més populars, haurien de programar-se a partir d’ara, també en pròximes temporades.

Dos concerts (dissabte i diumenge) amb les 3.200 entrades exhaurides i molta gent que es va quedar amb les ganes de poder adquirir localitats. Es notava en l’ambient una il·lusió desbordant per assistir a un esdeveniment de tal magnitud per primera vegada.

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 06-imp

Mai la música de cinema no s’havia apropat tant a l’òpera, al poema simfònic i a l’èpica de les grans històries. Amb el recurs wagnerià del leitmotiv portat a l’extrem –amb desenes de temes musicals breus associats a determinats personatges–, Howard Shore ens acompanya a la recerca de l’anell.

Amb la trilogia d’El Senyor dels Anells, Howard Shore es va endur tres Oscar. El primer, precisament, per la música de La Fraternitat de l’Anell, la pel·lícula que encetava la sèrie. La moderació de Gandalf, la maldat de Mordor, la ingenuïtat dels hobbits, la força de Boromir i d’Aragorn, la crueltat de Sauron, la lleugeresa dels elfs, etc. Tots i cadascun dels personatges estan descrits magistralment en aquest gran poema orquestral, incloent-hi l’anell del poder, que, com no podia ser d’una altra manera, té el seu propi tema musical.

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 07-imp

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 2 comentaris

- Dansa – ÖLELÉS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Jordi Cortes/Damian Muñoz – Mercat de les Flors – 10/01/2015

El passat dissabte, després de sortir del Teatre Akademia, ens vam dirigir ràpidament al Mercat de les Flors per tal de veure un espectacle de dansa, ÖLELÉS, que en el seu dia ens ho vàrem perdre i que ara per sort torna a Barcelona, precisament quan cartell-cdg-cat-_310x442_compleix 10 anys de la seva estrena; durant aquest llarg temps ha estat representat arreu del món (22 països d’Europa, Amèrica i Àsia), amb enorme reconeixement i èxit.

Abans d’entrar a la Sala Pina Bausch, on es representava, vàrem poder veure en una sala annexa, el curtmetratge “Coup de Grâce” que és una adaptació cinematogràfica de l’espectacle Ölelés, dirigida per Clara van Gool, durant l’any 2011. Aquesta visió ens va deixar meravellats de tanta bellesa, tant en l’aspecte de la dansa de l’espectacle, (que després veuríem de forma íntegra), com en l’aspecte cinematogràfic, amb uns plànols que crec ens costarà oblidar. Una autèntica meravella.

ÖLELÉSés una baralla coreografiada, sense guanyador final. El seu argument està basat en la novel·la “L’última trobada” de Sándor Márai, que aquest passat mes d’octubre vàrem veure representada al Teatre Romea.

cat

Aquesta peça parla del retrobament de dos vells amics, que havien estat com germans, després de quaranta anys de distanciament físic i espiritual. Ambdós volen solucionar un conflicte del passat que els va distanciar i ara es veuen obligats a enfrontar-se als seus fantasmes per última vegada. Un duel sense armes en què els dos homes són caçador i presa alhora.

Segons el mateix Márái, curiosament, en hongarès les paraules ölés i ölelés, “matança” i “petó”, s’assemblen i tenen la mateixa arrel; d’aquí el nom de l’espectacle.

Aquesta producció de dansa, és una de les millors que hem pogut veure en directe en els darrers anys; escenes que impacten des del primer minut i que són inesborrables de la memòria, com les que els dos homes, dansen a l’aire, penjats d’una corda que fa de pèndul gegant a l’espai escènic. Els dos ballarins que actualment ja no estan en la seva plenitud de joventut, ens deixen meravellats per les contorsions que encara són capaços d’assolir.poster2015cat-_310x442_

Els moviments de Cortés i Muñoz són vigorosos, amb molta verticalitat i força, i d’una elegància aclaparadora. Són dos homes i la masculinitat, certa brutalitat, es percep en cada gest. Van de la cordialitat a l’odi profund, però sense arribar a les mans, tot i que sembla que ho desitgin.

Curiosament en alguns països que han visitat en aquesta gira, han estat censurats o han provocat un escàndol majúscul, en creure que no era admissible que dos homes es puguin “tocar” tanta estona, en una dansa en què pocs moments els seus cossos no es troben entrellaçats.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari