Per IMMA BARBA …
DISSABTE 4 DE MAIG
Avui de mercats i concerts. Desprès d’esmorzar al bar de sota agafem un taxi per anar al Museu do Carro Eléctrico amb la intenció de comprar entrades per participar a la rua del carro electrico que es fa un cop l’any i que coincideix que es avui, però resulta que no estaran a la venda fins a
quarts de quatre de la tarda poc abans del començament de la rua, per tant hem fet el viatge per res.
Tornem dons enrere i ens dirigim al Mercat de Bolhao on fem un tomb, la part central dedicada a las flors i els laterals al peix i la carn. Al pis de dalt fruites i verdures i arreu paradetes per turistes. Està molt deixat i moltes parades tancades, hi ha una part aparentment en reconstrucció encara que no veiem que es faci res.
Acabem comprant uns draps de cuina brodats a mà. Ens dirigim desprès a la cafeteria Majestic on avui ens assentem a prendre un batut.
Es un lloc magnific i perfectament preservat. Continuem passejant camí del riu i localitzem un cargol en paper mache que no podem deixar de comprar per engrandir la nostre col·lecció.
De cop ens adonem que estem als peus de la Església de St Francesc que encara no hem visitat i que segons la guia es imprescindible. Es una església decorada amb molts daurats que segons una de las guies son mes de 200 kilos d’or que recobreixen motllures i figures. Destaca l’anomenat Arbre de Jesús una talla d’un arbre de fusta del terra al sostre amb dotze escultures que representen l’arbre genealògic de Jesús. Abans de visitar la Església, que per cert es de pagament, hem visitat el Museu i les catacumbes, si mes no curioses.
Al sortir ens quedem a dinar en un restaurant que veiem força ple i demanem arros caldos de marisc ….. “cagada” …. es arros del llarg que no ens agrada gens i a banda de la lentitud deixem tot l’arros a taula. Esta clar que no ens hem de deixar portar per les aparences …..
Agafem un taxi per anar de nou al Museu del Carro Elèctric i ara si, comprar les entrades que ens permet pujar a un dels tramvies i participar des-de dins a aquesta exhibició anual.
La rua es dirigeix fins a la punta de Foz, a la desembocadura del riu Douro i allà canvia les agulles del tramvia per sense donar la volta al vehicle tornar enrere. Estem ben be una hora i mitja i baixem a St Francesc, quan encara han d’arribar al centre de Porto i tornar novament al Museu, però les nostres obligacions ens fa deixar-la, agafar un taxi i anar a la Casa do Música on a les sis de la tarda tenim el concert.
Estem a la sala 1 situats dalt de tot a la fila XX, las fileres segueixen l’abecedari i a partir de la V comencen a doblar, VV. Tot i estar tan amunt descobrirem que la sonoritat de la sala es extraordinària. La primera peça es una versió de La Consagracio de la Primavera interpretada per las recluses de la presó de Santa Cruz de Bispo amb moltes veus (en el sentit de xerrar i xiuxiuejar) i percussió. Es una experiència pionera que presenten com un avanç en el camp de la integració de les recluses a la vida social.
Desprès de la mitja part Les Eolides de Cesar Frank i la Consagració de la Primavera de Stravinsky. La veritat es que ens agrada molt la Orquestra Simfonica d’Oporto (****), resident en aquest auditori, i dirigits per Jean Michael Lavoie, un molt jove director franc-canadenc. Han obert les cortines i la lluminositat de la sala esdevé extraordinària.
Un cop finalitzat el concert decidim anar caminant fins al Coliseo d’Oporto, el teatre en el que sentirem cantar a Deolinda, una cantant amb molt prestigi al mon cultural portuguès. De camí veiem molts estudiants universitaris amb les capes negres (semblants als nostres tunos), molts i per tot arreu. Estem sorpresos i encara no sabem perquè. Abans d’entrar al teatre prenem un suc de fruites i uns dolços.
Com hem pogut confirmar també al concert la puntualitat no existeix i el recital comença amb mes de vint minuts de retard. Jo no havia escoltat mai aquesta cantant i per tant hi han cançons que m’agraden mes que d’altres encara que globalment ens va agradar força.
http://www.youtube.com/watch?v=5gM3Z77lDdY
Al final del concert la gent dreta ballant i cantant. Aquest teatre es molt gran amb capacitat per 3000 persones i on veiem programades operes.
Anem a sopar a una pizzeria que encara es oberta i a la nostre pregunta ens expliquen que els estudiants celebren la QUEIMA DAS FEITAS que dura tota la setmana. De camí al hotel trobem centenars d’estudiants agrupats, ballant, bevent, cantant, …..
DIUMENGE 5 DE MAIG
Avui tornem a casa i finalment el propietari, l’Hugo ens deixa el apartament fins a les cinc de la tarda, al punt d’agafar el taxi per anar al aeroport. Em llevo d’hora i faig les maletes abans de sortir a fer la ultima passejada. El dia, com tots els que hem estat aquí, esplèndid. Baixem caminant fins al riu fent fotos, el moll està avui ple de gom a gom i tornen a estar muntades les paradetes.
Travessem el pont fins a Vilanova de Gaia i decidim anar a dinar al restaurant Bacalhoeiro (***) que ens aconsella la guia. Però abans ens equivoquem de restaurant, un cop asseguts a la terrassa tenim fred i ens traslladem dins, i un cop dins ens adonem al llegir la carta que no es el restaurant que volíem i ens aixequem i marxem tot just quan el cap de sala em venia a obsequiar amb una rosa …. resulta que el restaurant que volíem era just el del costat. Dinem molt be dos bacallans diferents.
Un cop dinats anem a les mateixes tumbones del primer dia i estem una bona estona ja que realment es molt bonica la vista des-de aquí. Travessem de nou el pont, passegem per les paradetes tot comprant uns agafadors i una samarreta i agafem el funicular….
… que ens porta de nou al peu de la muralla i d’allà amb el tramvia fins a la plaça de Carmo. Un grup d’estudiants continua la festa i el Miquel s’hi abona a fer fotos.
Tornem al apartament, tanquem maletes, taxi, aeroport, Barcelona, casa.
Hem agafat forces per dilluns tornar a la feina ???? …………
________________________________________________________________
cargol de PORTO
Imma Barba
Miquel Gascon
